Braquiòpode

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Braquiòpodes
(Cambrià inferior - Actualitat)
Lingula anatina de l'illa Stradbroke, Austràlia
Lingula anatina de l'illa Stradbroke, Austràlia
Classificació científica
Regne: Animalia
Clade: Lophotrochozoa
Fílum: Brachiopoda
Duméril, 1806
Classes

Articulata
Inarticulata

Morfologia d'un braquiòpode.

Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un petit fílum d'animals invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats. Són sèssils i externament s'assemblen als bivalves, amb els quals no estan estretament emparentats. Tot i haver-se'n descrit més de 16.000 espècies fòssils, només és possible citar-ne unes 300 espècies actuals.[1]

Són animals amb dues valves (l'una superior i l'altra inferior, al contrari de les valves dels bivalves, que són bilaterals), que estan unides en la regió posterior. Generalment són bentònics, i viuen fixats en substrats durs per un peduncle, o enterrats en substrats tous, en què excaven ajudant-se de les seves valves, i formen extenses galeries.

S'hi poden diferenciar dues classes:

  • Articulats: les valves estan unides entre si per dents i fossetes. El peduncle està mancat de musculatura i de cavitat celomàtica.
  • Inarticulats: estan mancats de dentes i fossetes. Quan existeix peduncle, és musculós i està irrigat per una cavitat celòmica.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

El lofòfor roman enrotllat a l'interior de les valves, que s'obren o tanquen a voluntat, gràcies a músculs abductors (que obren) i adductors (que tanquen).

El mantell secreta la closca de forma semblant als mol·luscs. Tenen una cavitat paleal que és on el lofòfor es retrau.

  • Tub digestiu: només els inarticulats tenen tub digestiu complet. Els articulats estan mancats d'anus.
  • Sistema circulatori: és de tipus obert (com el dels insectes), i està mancat de pigments respiratoris, de manera que només funciona com a transport de nutrients.
  • Celoma: la cavitat celòmica està plena de celomòcits, que contenen hemeritrina, mitjà de transport de l'oxigen.

La seva excreció és de tipus metanefridial.

Reproducció i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Spiriferina rostrata.

Els articulats tenen un desenvolupament embrionari indirecte i holometable (presenten larva, que pateix una metamorfosi). Els inarticulats tenen un desenvolupament heterometable (presenten un aspecte juvenil diferent a l'adult, però sense metamorfosi).

La segmentació és típicament deuteròstoma, encara que no sempre es forma el celoma per processos d'enterocèlia.

Història evolutiva[modifica | modifica el codi]

Els primers braquiòpodes aparegueren durant el cambrià. Alguns braquiòpodes prehistòrics són el Doleorthis, Elenchus, Eospirifer o Mucrospirifer.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment s'han dividit en dues classes:

  • Articulats: les valves estan unides entre si per dents i fossetes. El peduncle està mancat de musculatura i de cavitat celomàtica.
  • Inarticulats: estan mancats de dentes i fossetes. Quan existeix peduncle, és musculós i està irrigat per una cavitat celòmica.
Pygites diphyoides (d'Orbigny, 1849) de l'Hauterivià (Cretaci inferior) de Cehegin, Múrcia, Espanya. Aquest terebratúlid es caracteritza per tenir una perforació central que travessa les valves.

Els fòssils de braquiòpodes mostren una gran diversitat pel que fa a la closa i el lofòfor, mentre que els gèneres moderns mostren menys diversitat, però són més llisos. Tant les espècies fòssils com les vivents mostren limitacions que dificulten l'elaboració d'una classificació basada en la morfologia. A més, el fílum ha experimentat una convergència evolutiva significativa i involucions (en les quals un grup més recent sembla haver perdut un tret característic observat en un grup intermedi, revertint a una característica observada en un grup més antic). És per això que alguns taxonomistes creuen que es prematur definir nivells alt de classificació com ordre, i recomanen en el seu lloc un aproximació ascendent que identifiqui gèneres i posteriorment agrupar-los en grups intermedis.[2]

No obstant això, altres taxonomistes creuen que alguns patrons de característiques són suficientment estables com per elaborar classificacions d'alt nivell que valguin la pena, encara que hi ha diferents punts de vista sobre com haurien de ser aquestes classificacions.[2] La classificació "tradicional" va ser definida el 1869. La dècada dels anys 1990 va haver dos intents més de classificació:[3][4]

  • A la classificació "tradicional", els articulats tenen dents a les frontisses que uneixen les valves, mentre que en els inarticulats les valves només estan unides per muscles.[5][3]
  • En una segona classificació de la dècada de 1990, basada en la composició de la closca, s'unia els crànids i els articulats dins del clade Calciata, els quals tenen closca de calcita. Els lingúlids i els discínids, s'unien dins els clade Lingulata, els quals tenen closca de quitina i fosfat de calci.[3]
  • Un tercera classificació, també de la dècada de 1990, situa els crànids en el grup propi separat dels craniformis. Els lingúlids i els discínids s'agrupen en el grups del linguliformis,[6] i els rinconèl·lids i els terebratúlids s'agrupen en els grups dels rinconel·liformis.[7][8]
Classificacions d'alt nivell dels braquiopòdes[5][3]
Classificació "Traditional" [5][3] Inarticulata Articulata
Enfocament "Calciata"[3] Lingulata Calciata
Tercera classificació[7][8] Linguliformea Craniformea Rhynchonelliformea
Ordres Lingulida[5] Discinida[5] Craniida[5] Terebratulida[5] Rhynchonellida[5]
Frontissa Sense dents Amb dents
Anus Al front del cos, al final de l'intestí Cap
Pedicle Amb celoma envoltat de muscles Sense pedicle Sense celoma
Llarg Curt i unit a superfícies dures Cap, cimentat a la superfície Curt i unit a superfícies dures[3]
Periostracum Format per glicosaminoglicans i quitina Quitina Proteïnes
Capa principal de la conquilla Glicosaminoglicans i apatita (fosfat de calci) Calcita (una forma de carbonat de calci)
Capa interior de la conquilla Col·lagen i altres proteïnes, quitinofosfat i apatita Calcita Proteïnes i calcita
Quetes al voltant de l'obertura de les conquilles Si[3] No[3] Si[3]
Celoma completament dividit Si[3] No[3] Si[3]

Hi ha reconegudes unes 330 espècies vivents,[3] agrupades en més de 100 gèneres. La major part dels braquiòpodes moderns pertanyen als rinconel·liformes.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Easton, W.H.. Invertebrate Paleontology. New York:: Harper and Brothers, 1960. 
  2. 2,0 2,1 Carlson: Ghosts, (2001).
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Ax: Multicellular Animals, (2003), p. 87–93, ch."Brachiopoda".
  4. ITIS: Brachiopoda,.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Ruppert etc: Invert Zoo, (2004), p. 821–829, ch. "Lophophorata" sect. "Brachiopoda".
  6. Torres-Martínez, M.A., Sour-Tovar, F., «Braquiópodos discínidos (Lingulida, Discinoidea) de la Formación Ixtaltepec, Carbonífero del área de Santiago Ixtaltepec, Oaxaca». Boletín de la Sociedad Geológica Mexicana, 68, 2016, pàg. 313–321.
  7. 7,0 7,1 Milsom etc: 3-part taxonomy, (2009).
  8. 8,0 8,1 Williams etc: Suprafamilial Classif, (2000), p. xxxix-xlv, Preface.
  9. Cohen: Brachiopoda ELS, (2002).

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Brusca, R.C. & Brusca, G.J. 1990. Invertebrates. Sinauer Associates, Sunderland.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Braquiòpode Modifica l'enllaç a Wikidata