Juràssic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Juràssic superior)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Geological time spiral.png
Fanerozoic
Paleozoic
Cambrià (541 ± 1 Ma)
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)
Silurià (443,4 ± 1,5 Ma)
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)
Permià (298,9 ± 0,15 Ma)
Mesozoic
Triàsic (252,17 ± 0,06 Ma)
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
Cretaci (~145 Ma)
Paleogen
Paleocè (66 Ma)
Eocè (56 Ma)
Oligocè (33,9 Ma)
Neogen
Miocè (23,03 Ma)
Pliocè (5,333 Ma)
Quaternari
Plistocè (2,588 Ma)
Holocè (0,0117 Ma)

El Juràssic és un període geològic que s'estén des de fa uns 200 milions d'anys en acabar el Triàsic, fins fa uns 146 milions d'anys en començar el Cretaci. Com en altres períodes geològics, les capes rocoses que en marquen el principi i el final estan ben identificades, però les dates exactes són incertes per uns 5-10 milions d'anys. El Juràssic constitueix el període mitjà de l'era Mesozoica, també coneguda com l'Edat dels dinosaures. El principi del període està marcat per l'esdeveniment d'extinció Triàsic-Juràssic.

El Juràssic va ser anomenat per Alexandre Brongniart pels extensos afloraments de calcària marina de la serralada del Jura a la regió on conflueixen Alemanya, França i Suïssa.

Divisions[modifica | modifica el codi]

Període Sèrie Estage Edat (Ma)
Cretaci Inferior Berriasià més recent
Juràssic Superior Titonià 145,5–150,8
Kimmeridgià 150,8–155,7
Oxfordià 155,7–161,2
Mitjà Cal·lovià 161,2–164,7
Bathonià 164,7–167,7
Bajocià 167,7–171,6
Aalenià 171,6–175,6
Inferior Toarcià 175,6–183,0
Pliensbachià 183,0–189,6
Sinemurià 189,6–196,5
Hettangià 196,5–199,6
Triàsic Superior Retià més antic
Subdivisió del sistema Juràsic segons IUGS, el juliol del 2009.

El Juràssic es divideix normalment en Inferior, mitjana i Superior, també conegudes com a Lias, Dogger i Malm. Els estatges faunístics ordenats de més recent a més antic són:

Juràssic Superior
  Titonià (150,8 ± 4,0 – 145,5 ± 4,0 milions d'anys
  Kimmeridgià (155,7 ± 4,0 – 150,8 ± 4,0 milions d'anys)
  Oxfordià (161,2 ± 4,0 – 155,7 ± 4,0 milions d'anys)
Juràssic mitjana
  Cal·lovià (164,7 ± 4,0 – 161,2 ± 4,0 milions d'anys)
  Bathonià (167,7 ± 3,5 – 164,7 ± 4,0 milions d'anys)
  Bajocià (171,6 ± 3,0 – 167,7 ± 3,5 milions d'anys)
  Aalenià (175,6 ± 2,0 – 171,6 ± 3,0 milions d'anys)
Juràssic Inferior
  Toarcià (183,0 ± 1,5 – 175,6 ± 2,0 milions d'anys)
  Pliensbachià (189,6 ± 1,5 – 183,0 ± 1,5 milions d'anys)
  Sinemurià (196,5 ± 1,0 – 189,6 ± 1,5 milions d'anys)
  Hettangià (199,6 ± 0,6 – 196,5 ± 1,0 milions d'anys)

Paleogeografia[modifica | modifica el codi]

Durant el Juràssic inferior, el supercontinent Pangea es dividí en Nord-amèrica, Euràsia i Gondwana. El primitiu oceà Atlàntic i el mar de Tetis eren encara relativament estrets. Cap al Juràssic tardà, el continent meridional, Gondwana, començà a fragmentar-se. El clima era càlid i sense indicis de glaciació. Com al Triàsic, no sembla que hi hagués cap massa terrestre a prop dels pols, i no hi havia cap casquet polar extens. El registre geològic del Juràssic està ben exposat a l'oest d'Europa, on es troben seqüències marines al llarg de les costes. Un mar (epicontinental) anomenat mar Sundance cobria parts de les planes del nord dels Estats Units i el Canadà. Molts dels jaciments juràssics a Nord-amèrica són continentals. També es troben jaciments juràssics importants a Rússia, Índia, Sud-amèrica, Japó, Australàsia i el Regne Unit.

Clima i vegetació[modifica | modifica el codi]

El Juràssic es caracteritza per tenir un clima humit, i les seves condicions càlides van influenciar fins i tot a les zones polars. En l'àmbit de la vegetació, s'han trobat restes de coníferes de varietats subtropicals.

Animals[modifica | modifica el codi]

Durant el Juràssic, les formes de vida més avançades al mar foren els peixos i rèptils marins. Aquests últims incloïen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famílies dels teleosàurids i metriorínquids.

En el món dels invertebrats hi aparegueren diversos nous grups, tals com:

Els ammonits (cefalòpodes amb closca) van ser particularment comuns i diversos, formant 62 biozones.

A la terra ferma, els grans rèptils arcosaures continuaren dominant. Grans dinosaures herbívors (sauròpodes) habitaven la terra, alimentant-se de canyes, falgueres i ciques. Eren presa dels grans teròpodes (ceratosaure, al·losaure o megalosaure). Durant el Juràssic tardà les primeres aus evolucionaren dels petits dinosaures celurosaures. Tots ells eren saurisquis. En contrast, els dinosaures ornitisquis foren menys predominants, tot i que alguns, com l'estegosaure i els petits ornitòpodes tingueren papers importants com a herbívors petits i mitjans-grans (tot i que no tant com els sauròpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns, omplint molts nínxols ecològics ara en possessió de les aus.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juràssic