Juràssic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Juràssic superior)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
MESOZOIC
Era Període
Fanerozoic Mesozoic Cretaci
(~145 Ma)
Juràssic
(201,3 ± 0,2 Ma)
Triàsic
(252,17 ± 0,06 Ma)

El Juràssic és el període geològic que abasta el temps entre el final del Triàsic, fa 201,3 ± 0,2 Ma (milions d'anys), i l'inici del Cretaci, ~145 Ma. Igual que passa amb altres períodes geològics, els estrats rocosos que el delimiten estan ben definits, però les dates encara presenten una incertesa d'aproximadament 5 Ma. El Juràssic és el període intermedi de l'era Mesozoica, també coneguda com a «edat dels dinosaures». L'inici del període és marcat per l'extinció del Triàsic-Juràssic.

El nom «Juràssic» fou encunyat per Alexandre Brongniart en referència als extensos afloraments de calcària marina de la serralada del Jura, a la regió on conflueixen Alemanya, França i Suïssa.

Divisions[modifica | modifica el codi]

Període Sèrie Estage Edat (Ma)
Cretaci Inferior Berriasià més recent
Juràssic Superior Titonià 145,5–150,8
Kimmeridgià 150,8–155,7
Oxfordià 155,7–161,2
mitjà Cal·lovià 161,2–164,7
Bathonià 164,7–167,7
Bajocià 167,7–171,6
Aalenià 171,6–175,6
Inferior Toarcià 175,6–183,0
Pliensbachià 183,0–189,6
Sinemurià 189,6–196,5
Hettangià 196,5–199,6
Triàsic Superior Retià més antic
Subdivisió del sistema Juràsic segons IUGS, el juliol del 2009.

El Juràssic es divideix normalment en inferior, mitjà i superior, també conegudes com a «Lias», «Dogger» i «Malm». Els estatges faunístics, ordenats de més recent a més antic són:

Juràssic superior
  Titonià (150,8 ± 4,0 – 145,5 ± 4,0 milions d'anys
  Kimmeridgià (155,7 ± 4,0 – 150,8 ± 4,0 milions d'anys)
  Oxfordià (161,2 ± 4,0 – 155,7 ± 4,0 milions d'anys)
Juràssic mitjà
  Cal·lovià (164,7 ± 4,0 – 161,2 ± 4,0 milions d'anys)
  Bathonià (167,7 ± 3,5 – 164,7 ± 4,0 milions d'anys)
  Bajocià (171,6 ± 3,0 – 167,7 ± 3,5 milions d'anys)
  Aalenià (175,6 ± 2,0 – 171,6 ± 3,0 milions d'anys)
Juràssic inferior
  Toarcià (183,0 ± 1,5 – 175,6 ± 2,0 milions d'anys)
  Pliensbachià (189,6 ± 1,5 – 183,0 ± 1,5 milions d'anys)
  Sinemurià (196,5 ± 1,0 – 189,6 ± 1,5 milions d'anys)
  Hettangià (199,6 ± 0,6 – 196,5 ± 1,0 milions d'anys)

Paleogeografia[modifica | modifica el codi]

El supercontinent de Pangea es dividí en Nord-amèrica, Euràsia i Gondwana durant el Juràssic inferior. L'oceà Atlàntic i el mar de Tetis primitius encara eren relativament estrets. El continent meridional, Gondwana, començà a fragmentar-se cap al Juràssic superior. El clima era càlid i sense indicis de glaciació. Igual que al Triàsic, sembla que no hi hagué ni una massa terrestre a prop dels pols ni casquets polars extensos. El registre geològic del Juràssic està ben exposat a l'oest d'Europa, on se'n troben seqüències marines al llarg de les costes. El mar Sundance, un mar epicontinental, cobria part de les planes del nord dels Estats Units i el Canadà. Molts dels jaciments juràssics de Nord-amèrica són continentals. També hi ha jaciments juràssics importants a Rússia, l'Índia, Sud-amèrica, el Japó, Australàsia i el Regne Unit.

Clima i vegetació[modifica | modifica el codi]

El Juràssic es caracteritza per tenir un clima humit. Les condicions càlides arribaren fins i tot a les zones polars. Pel que fa a la vegetació, s'han trobat restes de coníferes de varietats subtropicals.

Animals[modifica | modifica el codi]

Els organismes marins més avançats del Juràssic eren peixos i rèptils marins. Aquests últims incloïen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famílies dels teleosàurids i metriorínquids.

El món dels invertebrats veié l'aparició de diversos grups nous, com ara:

Els ammonits (cefalòpodes amb closca) eren particularment comuns i diversos, amb un total de 62 biozones.

A terra ferma, els rèptils arcosaures mantingueren el seu domini. Grans dinosaures herbívors (sauròpodes) s'alimentaven de canyes, falgueres i ciques i eren presa dels grans teròpodes (ceratosaure, al·losaure o megalosaure). Durant el Juràssic superior evolucionar els primers protoocells a partir de petits dinosaures del grup dels celurosaures. En canvi, els dinosaures ornitisquis perderen importància, tot i que alguns, com ara l'estegosaure i els petits ornitòpodes, ocuparen nínxols clau com a herbívors petits, mitjans o grans (tot i que no tant com els sauròpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns i tingueren molts papers ecològics que actualment corresponen als ocells.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juràssic Modifica l'enllaç a Wikidata