Vés al contingut

Serralada del Jura

Plantilla:Infotaula indretSerralada del Jura
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmassís
cinturó de plecs i encavalcaments Modifica el valor a Wikidata
Part deCinturó Alpídic Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaVaud (Suïssa), cantó de Zúric (Suïssa), Argòvia (Suïssa), Basilea-Camp (Suïssa), Berna (Suïssa), cantó de Neuchâtel (Suïssa), Cantó del Jura (Suïssa), cantó de Schaffhausen (Suïssa), Cantó de Solothurn (Suïssa), Alvèrnia-Roine-Alps (França), Borgonya-Franc Comtat (França) i Gran Est (França) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 14′ 35″ N, 6° 01′ 19″ E / 47.2431°N,6.0219°E / 47.2431; 6.0219
Característiques
Dimensió65 (amplada) × 340 (longitud) km
Punt més altCrêt de la Neige Modifica el valor a Wikidata  (1.720 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca sedimentària Modifica el valor a Wikidata
Superfície14.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeMesozoic i Cenozoic Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la serralada

El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya. La seua cimera arriba a 1.720 m.

Geografia

[modifica]

A França, es troba a la regió de Borgonya-Franc Comtat, i s'estén al sud per la regió de Alvèrnia-Roine-Alps, a l'est del departament d'Ain on es troba la seua cimera: Crêt de la Neige. També es pot trobar a nord-oest del departament de Savoia. L'extrem nord dels Jura es troba a l'extrem sud d'Alsàcia.

A Suïssa, es troba a la frontera oest amb França, particularment als cantons de Basilea, Solothurn, Jura, Berna, Neuchâtel i Vaud.

La serralada es prolonga fins a Alemanya, a l'estat lliure de Baviera.

Aquesta serralada dona nom al departament francès del Jura i al cantó suís Jura

El parc natural de l'Alt Jura es troba el sud-oest de la serralada, a la banda francesa.

Història

[modifica]

Encara que històricament hi ha hagut als peus dels Jura ciutats molt actives, com Ginebra, Lausana o Basilea, per causa dels seus frondosos boscos, les muntanyes van ser poblades molt tardanament.

La industrialització va arribar als Jura al segle xix, sobretot gràcies a la rellotgeria, molt típica a la regió.

Particularitats

[modifica]

Els Jura van donar nom a un període del planeta: el Juràssic. Va ser a aquest període quan els sediment que formen la serralada van ser dipositats. Durant el Juràssic, la regió era una mar càlida amb poca profunditat, amb una qualitat biològica i coral·lina comparable a l'actual mar Roig. Va ser la serralada dels Alps qui, més tard, va fer alçar-se tota la capa dipositada fins a la seua aparença actual.

Els Jura estan compostos sobretot de pedres calcàries, generalment poroses, el qual els permet retindre aigua. Això crea un Relleu càrstic complex, on l'alternança de bancs calcaris i margues condiciona la presència o absència d'aigua a la superfície. Hom hi pot trobar llacs d'origen glacial, que daten de la glaciació del Quaternari.

Principals pics

[modifica]
La dent de Vaulion