Cenozoic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques. Cobreix els 65,5 milions d'anys que han passat des de l'extinció K-Pg al final del Cretaci que marcà la desaparició dels dinosaures i la fi de l'era mesozoica.[1][2] És la tercera i última era de l' fanerozoic i és la continuació de l'era mesozoica. El període terciari, actualment no reconegut per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, comprenia l'era cenozoica excepte els últims 2,5 milions d'anys, quan s'inicia el període quaternari.[3]

El seu nom ve del grec i significa «animals nous» (de καινός / kainos, «nou» i ζωή / zoe, «animal o vida»).[4] El nom va ser proposat el 1840 pel geòleg britànic John Phillips (1800–1874), que originalment l’escrivia Kainozoic.[5]

Cenozoic
Paleogen Neogen


Divisions[modifica]

El cenozoic està dividit en dos períodes, el paleogen i el neogen, que al seu torn estan dividits en èpoques. El Paleogen consisteix del paleocè, eocè i oligocè, i el Neogen consisteix del miocè, pliocè, plistocè i holocè, que és l'actual.[6] Antigament el Cenozoic estava dividit en dues suberes anomenades terciari (paleocè i pliocè) i quaternari (plistocè i holocè). Tanmateix, ja no són reconegudes.

Vida animal[modifica]

Megafauna del plistocè europeu.

A principis del Cenozoic, després del K-Pg, el planeta estava dominat per una fauna relativament petita, inclosos petits mamífers, aus, rèptils i amfibis. Des d’una perspectiva geològica, els mamífers i les aus no van trigar a diversificar-se en absència dels dinosaures que havien dominat la terra durant el mesozoic. Alguns ocells no voladors van créixer fins a arribar a mides que superaven la dels actuals humans. Aquestes espècies sovint es van convertir en depredadors formidables.

El cenozoic és l'edat dels mamífers, que van arribar a ocupar gairebé tots els nínxols disponibles (tant marins com terrestres). Els mamífers en aquest període es diversificaren a partir d'unes poques formes simples fins a arribar a ser una variada col·lecció d'animals terrestres, marins i voladors. L’entelodon, el paraceratherium (un parent rinoceront sense banyes) i el basilosaure (una balena primerenca) són dels primers grans mamífers que van existir.

El cenozoic és també l'edat de la sabana o l'edat dels angiospermes simbiòtics amb els insectes. Les aus també evolucionaren substancialment durant el Cenozoic.

Tectònica[modifica]

Moviment dels continents.

Geològicament, el cenozoic és l'era en què els continents es mogueren fins llurs posicions actuals. Austràlia-Nova Guinea se separà de Gondwana derivant cap al nord fins a arribar a tocar el sud-est d'Àsia; l'Antàrtida es mogué a la seva posició actual al Pol Sud; l'oceà Atlàntic s'eixamplà i, ja tard dins l'era, Amèrica del Sud s'enganxà a Amèrica del Nord.

L'Índia va xocar amb l'Àsia fa 55 a 45 milions d'anys creant l'Himàlaia; Aràbia. per la seva banda, va xocar amb Euràsia, tancant l’oceà de Tetis i creant les muntanyes Zagros, fa uns 35 milions d’anys.[7]

La ruptura de Gondwana al Cretaci final i al cenozoic va provocar un canvi en els cursos fluvials de diversos grans rius africans, inclosos el Congo, Níger, Nil, Orange, Limpopo i Zambezi.[8]

Referències[modifica]

  1. «GSSP Table - Cenozoic Era» (en anglès). Geologic TimeScale Foundation. [Consulta: 17 juliol 2021].
  2. Gradstein et al., 2012.
  3. «Tertiary Informal Sub-era» (en anglès). Geo Wen Database. [Consulta: 17 juliol 2021].
  4. «Cenozoic (adj.)» (en anglès). etymonline.com. [Consulta: 17 juliol 2021].
  5. Phillips, 1840, p. 153-154.
  6. «CHARTE STRATIGRAPHIQUE INTERNATIONALE» (en francès). stratigraphy.org. [Consulta: 17 juliol 2021].
  7. Allen i Armstrong, 2008, p. 52-58.
  8. Goudie, 2005, p. 437-456.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cenozoic
A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Cenozoic.