Zagros

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaZagros
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Part deCinturó Alpídic Modifica el valor a Wikidata
Iran-geographic map.svg Modifica el valor a Wikidata
 33° 40′ N, 47° 00′ E / 33.67°N,47°E / 33.67; 47Coord.: 33° 40′ N, 47° 00′ E / 33.67°N,47°E / 33.67; 47
Dades i xifres
Altitud4.409 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1.500 (longitud) km
Punt més altZard Kuh Modifica el valor a Wikidata  (4.221 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca sedimentària Modifica el valor a Wikidata

La serralada del Zagros (persa: رشته كوه زاگرس; kurd: Çîyayên Zagrosê) és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan persa i Kurdistan iraquià. Té uns 1.500 km de longitud. El seu nom llatí fou Zagrus Mons. Els punts mes alts de la serralada de Zagros son els cims de Zard Kuh i el Dena.[1]

Geologia[modifica]

Els Zagros són d'orogènesi alpina i es divideixen en subcadenes paral·leles. La seva major altura és el Mont Dena, de 4.409 metres. Els contraforts de la província de Fars, al sud, presenten altituds més baixes, de fins a 4.000 metres.

Doms salins (turons) i glaceres salins (zones fosques) a les Muntanyes Zagros al sud de l'Iran.

El cinturó de plec i corriment de Zagros es va formar per la col·lisió de dues plaques tectòniques: la placa euroasiàtica i la placa aràbiga. Recents mesures de GPS a Iran[2] mostren que aquesta col·lisió està encara en actiu i la deformació no es distribueix de manera uniforme al país, principalment a les cadenes muntanyenques més importants com Elburz i Zagros. Una xarxa de GPS relativament densa, que cobreix la part iraniana dels Zagros,[3] també revela una alta taxa de deformació dins d'aquests. Els resultats mostren que la taxa actual d'escurçament al sud-est de Zagros és d'aproximadament 10 mm[a], descendint a prop de 5 mm al nord-oest de Zagros. La falla de Kazerun divideix de nord a sud els Zagros en dues zones diferents de deformació. Els resultats mostren així mateix diferents direccions d'escurçament al llarg de la serralada, és a dir, escurçament normal al sud-est i oblic al nord-oest.

La coberta sedimentària del sud-est dels Zagros està formada sobre una capa de roca de sal (que actua com un dúctil despreniment subcutani basal de baixa fricció), mentre que al nord-oest la capa de sal no existeix o és molt fina. Aquesta fricció basal diferent és responsable en part de les diferents topografies a banda i banda de la falla de Kazerun. S'observa una zona topografia elevada i estreta de deformació al nord-oest, mentre que al sud-est la deformació es va estendre formant-se una deformació més àmplia amb una topografia més baixa.[4] Les tensions provinents de l'escorça terrestre per la col·lisió van causar un plec extens de les capes de roques sedimentàries preexistents. L'erosió subsegüent va eliminar les roques més toves, com lutita (roca format pel fang consolidat) i limolita (similar a la lutita però amb un gra una mica més bast), deixant roques més dures, com la roca calisa (rica en calci, formada per les restes d'organismes marins) i dolomita (roques similars a la pedra calcària que contenen calci i magnesi). Aquesta erosió diferencial va formar les vores lineals de la serralada de Zagros.

Els doms de sal i glaceres salines són una característica comuna de la serralada de Zagros. Els doms de sal són un estadi dels diapirs salins. Els diapirs són una estructura important per a l'exploració de petroli, ja que la sal impermeable atrapa sovint el petroli sota les capes de roques.

El ambient de dipòsit i la història tectònica de les roques són propícies per a la formació i la captura de petroli, i la regió de Zagros és una part important de la producció de petroli del golf Pèrsic.

Història[modifica]

Els vessants occidentals de la serralada Zagros van ser escenari d'un dels més antics exemples de desenvolupament agrari: la cultura de Jarmo (est de Kirkuk, Iraq). Les cabres es van domesticar per primera vegada a l'Orient Pròxim procedents de la Capra aegagrus, coneguda a Pèrsia com a padang. És molt probable que la domesticació fos possible en àrees properes a les muntanyes Zagros.[5] Se sap aquest detall per les excavacions realitzades a l'àrea i per l'abundància relativa d'ossos que es determina va ser en períodes propers al Neolític.

Clima[modifica]

Dades climàtiques a Districte Amadiya, Iraq
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °C (°F) −0.2
(31.6)
1.4
(34.5)
6.4
(43.5)
12.2
(54)
19.3
(66.7)
24.8
(76.6)
29.7
(85.5)
29.6
(85.3)
25.6
(78.1)
17.7
(63.9)
9.7
(49.5)
2.7
(36.9)
14.91
(58.84)
Mínima mitjana °C (°F) −8.0
(17.6)
−6.8
(19.8)
−2.0
(28.4)
3.5
(38.3)
8.8
(47.8)
13.0
(55.4)
17.3
(63.1)
16.9
(62.4)
13.0
(55.4)
7.2
(45)
2.1
(35.8)
−4.3
(24.3)
5.06
(41.11)
Font: [6]

Flora i fauna[modifica]

Montes Oshtoran Kooh

Encara que actualment es troben degradada pel la sobreexpolació a nivell de pastura, i per la important desforestació, la regió de Zagros és la zona d'una rica i complexa flora. Les restes dels boscos de roures originalment dominaven els vessants muntanyosos i encara es poden trobar, igual que les estepes de festucs i ametlla. Els ancestres de molts aliments coneguts, com el blat, l'ordi, les llenties, les ametlles, la nou, el pistatxo, l'albercoc, la pruna ], la granada i la raïm, es troben en estat salvatge al llarg de les muntanyes. El roure persa (Quercus brantii) (que cobreix més del 50 % de la superfície forestal de la serralada) és l'espècie d'arbre més important de les muntanyes Zagros de l'Iran.

La serralada de Zagros és la llar de molts organismes amenaçats o en perill, incloent el hàmster dels Zagros (Calomyscus bailwardi), el canyissar de Basora (Acrocephalus griseldis) i la hiena ratllada (Hyaena hyaena). La daina persa (Dama mesopotamica), un antic animal domèstic que una vegada es va pensar estava extint, va ser redescobert al segle xx a la província de Khuzestan al sud de Zagros.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «[Kuh-e Dinar, Iran» (en anglès). Peakbagger. [Consulta: 17 maig 2022].
  2. Nilforoushan F., Masson F., Vernant P., Vigny C. , Martinod J. , Abbassi M., Nankali H., Hatzfeld D., Bayer R., Tavakoli F., Ashtiani A., Doerflinger E. , Daignières M., Collard P., Chéry J. (2003). GPS network monitors the Arabia-Eurasia collision deformation in Iran, Journal of Geodesy, 77, 411–422.
  3. Hessami K., Nilforoushan F., Talbot CJ. (2006). Active deformation with the Zagros Mountains deduït from GPS measurements, Journal of the Geological Society, London, 163, 143–148.
  4. Nilforoushan F , Koyi HA., Swantesson J.O.H., Talbot CJ. (2008). Effect of basal friction on surface and volumetric strain in models of convergent settings measured by laser scanner, Journal of Structural Geology, 30, 366–379.
  5. Kiple, Kenneth F. Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils. Cambridge University Press, 2000, p. 532-536. 
  6. «Climate statistics for Amadiya». Meteovista. [Consulta: 6 setembre 2014].
  7. Error en el títol o la url.«». NASA Earth Observatory. Arxivat de l'original el 1 d'octubre de 2006.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zagros