Muntanyes del Taure
| ||||
| Tipus | Serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Cinturó Alpídic | |||
| Localització | ||||
| Continent | Àsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Turquia | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 3.756 m | |||
| Mida | 600 ( ) km | |||
| Punt més alt | Pic Demirkazık (3.756 m ) | |||
| Material | roca sedimentària | |||
Les muntanyes del Taure (turc: Toros Dağları; kurd: Çiyayên Torosê) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag. És on neix el riu Eufrates.[1] El nom prové de l'arameu Tur o Tura (muntanya alta) i, per analogia, es va aplicar a altres llocs com el Quersonès Tàuric (Crimea) i el Taurisci als Alps Nòrics.
La cadena s'inicia al sud-oest de la península i,[2] a la regió de Cilícia, es divideix en dues branques: el Taure oriental, vers el nord-est (més alt que l'altra serralada), que arriba fins al Caucas i la mar Càspia; el Taure occidental, que ocupa la Cilícia i va cap al sud fins a l'Eufrates.
Etimologia[modifica]
La serralada amb el nom actual va ser esmentada a les Històries de Polibi com a Ταῦρος (Taûros). Heinrich Kiepert escriu a Lehrbuch der alten Geographie que el nom va ser manllevat en grec antic de l'arrel semítica (arameu antic) טורא ṭūrā, que significa «muntanya».[3][4]
Geografia[modifica]
Les muntanyes de Taure es divideixen en tres cadenes d'oest a est de la següent manera;
- Taure occidental (Batı Toroslar)
- Taure central (Orta Toroslar)
- Taure del sud-oriental (Güneydoğu Toroslar)
Taure occidental[modifica]
Les muntanyes occidentals del Taure formen un arc al voltant del golf d'Antalya. Inclou les muntanyes Akdağlar, Bey, Katrancık, Kuyucak i Geyik. L'altiplà de Taşeli oriental i el riu Göksu el divideixen de les muntanyes centrals de Taure. Té molts pics que superen els 3.000–3.700 m. Muntanya Kizlarsivrisi, 3.086 m, a les muntanyes Bey és el cim més alt del Taure occidental.[5]
-
Termessos és una ciutat antiga a l'oest de Taure
-
Antalya amb la posta de sol i muntanyes a l'oest
-
Alanya, i les muntanyes del voltant
Taure central[modifica]
Les muntanyes del Taure central es defineixen aproximadament per incloure el nord de la província de Mersin i el nord-oest de la província d'Adana. El punt més alt del Taure central és el mont Demirkazık (3.756 m).[5] La porta de Ferro o pas de Gülek han estat el pas principal pel Taure oriental des de l'antiguitat, connectant la plana costanera de Cilícia amb Anatòlia central. Hi passa la carretera Tarsus-Ankara (E90, O-21). Les cadenes muntanyoses del Taure central inclouen:
- Muntanyes Akçalı, a l'oest
- Muntanyes Bolkar, cim central, cim més alt Medetsiz 3.524 m
- Serralada d'Aladaglar, cim central i més alt Mt. Kızılkaya 3.771 m
- Muntanyes Tahtalı o Muntanyes Anti-Taure
- Serra Munzur, a l'est, cim més alt Mt. Akbaba 3.462 m
- Serra de Mercan, dins del Munzur
-
Aladağlar
-
Muntanyes Tahtali
-
Gülek, província de Mersin
-
Viaducte ferroviari, província d'Adana
-
Prop de Mersin
-
Llac ( Karagöl ) prop del cim
Taure sud-oriental[modifica]
Les muntanyes del sud-est de Taure formen el límit nord de la regió del sud-est d'Anatòlia i del nord de Mesopotàmia. Inclouen les muntanyes Nurhak, les muntanyes Malatya, les muntanyes Maden, les muntanyes Genç i les muntanyes Bitlis. Es troben a la conca hidrogràfica del riu Eufrates i el riu Tigris.
-
El districte del castell de Malatya i el sud-est de Taure
-
Presa de Karakaya .
Geologia[modifica]
Les muntanyes Taure es van formar per la col·lisió de les plaques tectòniques africana i euroasiàtica. La roca subjacent predominant és la pedra calcària. A les muntanyes d'Aladaglar i Bolkar, la pedra calcària s'ha erosionat per formar paisatges càrstics de cascades, rius subterranis i algunes de les coves més grans d'Àsia. El riu Manavgat neix als vessants sud de la serralada de Beydaglari.[6]
Clima[modifica]
Les muntanyes tenen un clima mediterrani, amb estius secs i hiverns plujosos. Les temperatures varien amb l'elevació, amb hiverns càlids als vessants costaneres inferiors i hiverns freds a l'alta muntanya i a l'interior.
Flora i fauna[modifica]
A cotes més baixes, predomina la vegetació boscosa i boscos d'alzines perennes i pi turc (Pinus brutia), i zones de matolls de màquia. Per sobre dels 1.200 metres d'altitud hi ha boscos muntanyosos de pi negre (Pinus nigra), cedre del Líban (Cedrus libani), avet Taurus (Abies cilicica) i ginebre (Juniperus spp.). Els alts cims són la llar de prats alpins.[7]
Història[modifica]
Prehistòria i època romana[modifica]
El toro era el símbol comú per representar els antics déus de la tempesta del Pròxim Orient, d'aquí la constel·lació del Taure, i d'aquí el nom de les muntanyes. Les muntanyes són un lloc de molts temples antics dels déus de les tempestes.[8] Els antics sirians consideraven que les tempestes torrencials a aquestes muntanyes eren l'obra del déu de les tempestes Adad per fer pujar i inundar els rius Tigris i Eufrates i, per tant, fertilitzar la seva terra.[9] Els hurrites, probablement originadors dels diversos déus de la tempesta de l'antic Pròxim Orient, eren un poble que els estudiosos moderns situen a les muntanyes del Taure en els seus orígens més antics.
Hi ha un jaciment arqueològic de l'edat del bronze, on es van trobar proves primerenques de la mineria d'estany, que es troba a Kestel.[10] El coll conegut a l'antiguitat com les Portes de Cilicia travessa la serralada al nord de Tars.
La serralada d'Amanus al sud de Turquia és on les muntanyes Taure s'aixequen a mesura que s'uneixen tres plaques tectòniques. L'Amanus és una frontera natural: a l'oest és Cilícia, a l'est és Síria. Hi ha diversos passos, com la Porta d'Amanian (Pas de Bahçe), que tenen una gran importància estratègica. L'any 333 aC a la batalla d'Issos, Alexandre el Gran va derrotar a Darios III als contraforts de la costa entre aquests dos passos.[11] En el període del Segon Temple, els autors jueus que pretenien establir amb més precisió la definició geogràfica de la Terra Promesa, van començar a interpretar el mont Hor com una referència a la serralada d'Amanus de les muntanyes Taure, que marcava el límit nord de la plana siriana.[12]
Període tardoromà fins a l'actualitat[modifica]
Durant la Primera Guerra Mundial, el sistema ferroviari alemany i turc a través de les muntanyes del Taure va demostrar ser un objectiu estratègic important dels aliats. Aquesta regió va ser esmentada específicament com un objectiu controlat estratègicament previst per a la rendició als Aliats en l'Armistici, que va posar fi a les hostilitats contra l'Imperi Otomà.[13]
Atraccions[modifica]
A més de l'excursionisme i l'escalada de muntanya,[5] hi ha dues estacions d'esquí a la serralada, una a Davras uns 25 km (16 mi) de les dues ciutats més properes d'Egirdir i Isparta, la segona és Saklıkent 40 km (25 mi) de la ciutat d'Antalya.
El viaducte de Varda, situat a les línies ferroviàries Konya-Adana al poble de Hacıkırı a la província d'Adana, és pont ferroviari de 98 m d'alçària construït a la dècada de 1910 pels alemanys.
Referències[modifica]
- ↑ «Taurus Mountains» (en anglès). All About Turkey. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ «Taurus Mountains» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ «Toros» (en turc). Index Anatolicus. [Consulta: 4 maig 2021].
- ↑ İçel Sanat Külübü Aylık Bülteni, Ekim 1995 – 40. Sayı
- ↑ 5,0 5,1 5,2 "Mountaineering in Turkey" All About Turkey
- ↑ «Manavgat River Water as a Limited but Alternative Water Resource for Domestic Use in Middle East». Arxivat de l'original el 2008-02-27. [Consulta: 16 febrer 2008].
- ↑ «Southern Anatolian montane conifer and deciduous forests». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.
- ↑ Ravinell, Alberto and Green, Whitney The Storm-god in the Ancient Near East, p.126. ISBN 1-57506-069-8
- ↑ Saggs, H.W.F. The greatness that was Babylon: a survey of the ancient civilization of the Tigris-Euphrates Valley, Sidgwick & Jackson, 2nd Revised edition, 1988, p.380. ISBN 0283996234
- ↑ Yener, K.A. (2000) The Domestication of Metals: The Rise of Complex Metal Industries in Anatolia Brill, Leiden, ISBN 90-04-11864-0 p. 91
- ↑ «Amanus Mountains». Livius - Places. Livius.org - Jona Lendering, 26-03-2014. [Consulta: 21 juliol 2015].
- ↑ Bechard, Dean Philip. Paul Outside the Walls: A Study of Luke's Socio-geographical Universalism in Acts 14:8-20. Gregorian Biblical BookShop, 1 gener 2000, p. 203–205. ISBN 978-88-7653-143-9.
- ↑ Price, Ward (16 December 1918) "Danger in Taurus Tunnels" New York Times
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes del Taure |