Golf d'Alexandreta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaGolf d'Alexandreta
Turkije satelliet.jpg
Tipus Badia
Part de Mar Mediterrània
Ubicació
ProvínciesProvíncia de Hatay
 36° 34′ 47″ N, 35° 49′ 48″ E / 36.579722222222°N,35.83°E / 36.579722222222; 35.83
Afluent
Característiques
Profunditat 90 m
Modifica les dades a Wikidata

El golf d'Alexandreta és un golf situat en la regió oriental de la Mediterrània, en la costa sud de Turquia, a prop de la frontera amb Síria. La costa del golf està repartida entre la província de Hatay, on està a ciutat d'Alexandreta i la província d'Adana.

Noms[modifica]

En l'antiguitat era anomenat golf d'Issus (en llatí: Mare Issicum o Issicus Sinus). Heròdot es referí a aquest lloc com la Badia de Miriandros, per la famosa ciutat fenícia de Miriandros.[1] Temps després Alexandre Magne fundà al costat de Miriandros, una ciutat que anomenà Alexandria d'Issos, que els mercaders venecians i genovesos anomenaren Alexandreta, d'on li ve el nom més oonegut a Occident. Quan els turcs establiren l'Imperi Otomà canviaren el nom d'aquesta ciutat pel d'İskenderun, per la qual cosa és també dit golf d'İskenderun.

Geografia[modifica]

El golf d'Alexandreta forma l'entrada de mar situada en l'extrem més oriental de la Mediterrània. La costa d'aquest golf pertany a Turquia, però està molt a prop de la frontera amb Síria on acaben les Muntanyes de Nur que, en l'antiguitat estaven considerades el límit entre Cilícia i Síria, tot i que Heròdot situava la separació més al sud, en Ras al-Bassit (la clàssica Posidium).

En aquest golf, en territori de Ceyhan, està la terminal marina de l'oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan, de gran importància geoestratègica i el segon més llarg del món, que s'inaugurà el 28 de maig del 2006.

Història[modifica]

Aquest golf és esmentat en la història perquè hi hagueren tres batalles navals:

Referències[modifica]

  1. Rennell, 1830, p. 321.

Bibliografia[modifica]

  • Rennell, James. The Geographical System of Herodotus Examined and Explained. Volume I. Londres: C.J.G. & F. Rivington, 1830.