Regió de Síria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Síria (en grec: Συρία, en llatí: Syría) fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del llevant incloent Fenícia, Síria pròpia i Palestina (anomenada generalment Celesíria, que vol dir 'Síria buida'). El nom nadiu era Aram i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar Assíria, que va governar durant segles Aram.

Els seus límits eren marcats a l'oest per la mar Mediterrània; a l'est l'Eufrates; les muntanyes del Taure i l'Amanos al nord; i el desert d'Aràbia al sud. A la costa, la zona entre Marathos (Marathus) i el mont Carmel era considera Fenícia, però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.

Xenofont esmenta Issos com la darrera ciutat de Cilícia, després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):

Plini esmenta altres petits districtes de Celesíria: Gazates (Gazatae), Gindareni, Granucomates (Granucomatae), Emeseni, Hilates (Hylatae), Iturea, Mariammitani, Mammisea, Paradisos, Pagres (Pagrae), Pinarites, Seleucis de l'Eufrates, Seleucis del Belus, i Carditensis (Cardytenses)

Ptolemeu, que exclou Judea de Síria, esmenta els següents districtes o subdivisions:

A partir del 975 aC, el regne més important de la zona fou el de Damasc. El 747 aC, la regió va passar a Assíria, i després va passar a Babilònia i a Pèrsia. Finalment, fou conquerida per Alexandre el Gran el 333 aC. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per a Seleuc I Nicàtor el 301 aC. Celesíria fou llargament disputada amb els ptolemeus. El 64 aC, els romans van declarar Síria província romana.

Vegeu: Síria (província romana).

En sis campanyes, els àrabs es van apoderar de Síria (633-639) i la gran regió ja no va tornar a existir.