Hattin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hattin o Hittin (àrab حطّين, Ḥiṭṭīn o Ḥaṭṭīn) fou un poble de Palestina a uns 8 km a l'oest de Tiberíades, i avui a l'estat d'Israel. Al Talmud de l'anomena Kefar Hattiya. Es va fer famós per la batalla d'Hattin del 5 de juliol de 1187 que va guanyar Saladí als croats, i per la que va obtenir la major part del interior de Palestina. Al llogaret hi ha la capella de Nabi Shu'ayb, venerada pels drusos i la tomba de Jethro, sacerdot i sogre de Moisès (Shuayb dels musulmans). Va passar dels otomans als britànics el 1918 i va quedar dins el mandat de Palestina; el 1948 fou ocupat per les forces jueces i la població fou expulsada i va quedar abandonat i aviat en ruïnes.

El poblet està situat en una plana al nord de dos turons anomenats els Corns de Hattin. Dominava la plana que al seu torn obria la regió del Tiberíades a la costa i era ruta pel pas de les caravanes.

Batalla de Hattin en un manuscrit medieval

Hittin o Hattin fou un antic establiment. Les excavacions han trobat poteria i restes que estan datades al Calcolític. És possible que una nova ciutat fos construïda al damunt de la cananea Siddim o Ziddim (Josuè 19:35), rebatejada Kefar Hattin (Vila de Gra) al segle III aC. En temps dels romans s'anomenava Kfar Hittaya.

Hattin el 1865

.

El 1516 va passar als otomans i el 1596 va formar part de la nahiya de Tiberíades a la liwa de Safad. Al començament del segle XX es van vendre algunes terres a fons jueus que hi van establir algunes colònies: Mitzpa el 1910 i Hittin el 1924 (rebatejada després Kfar Hittim). Hi van haver enfrontaments antre àrabs i jueus i els àrabs van atacar els establiments jueus el 1929 però foren rebutjats per la policia britànica. Els jueus van abandonar l'establiment d'Hittin el 1933, i el 1936 fou reconstruït i rebatejat Kfar Hittim. El 1932 els palestins van decidir celebrar el dia de la victòria d'Hattin, celebracions que es van fer el 27 d'agost com una celebració progresista i anticolonialista a la que van asistir gent de Síria, Líban, Transjordània i d'arreu de Palestina. El 1948 el poble àrab fou ocupat per les forces jueces i la població àrab, virtualment desarmada, fou expulsada per manca d'aprovisionament i va quedar abandonat i aviat en ruïnes. Algunes colònies jueves es van fundar el 1949 i 1950. Els drusos, que simpatitzaven amb Israel, van rebre la custòdia de la capella i tomba de Hittin.

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • 1596: 695 habitants
  • 1922: 889
  • 1931: 931
  • 1945: 1.190
  • 1948 (projecció) 1.380
  • 1998: 8.477 descendents dels exiliats
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hattin

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 32° 48′ 25″ N, 35° 27′ 13″ E / 32.80694,35.45361