5 de juliol

De Viquipèdia
<< Juliol 2022 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
Tots els dies

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 179 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Naixements[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions[modifica]

Santoral[58][modifica]

Església Catòlica[59][modifica]

  • Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem, diaca (451); Domeci de Quros, metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Durrës, bisbe màrtir; Tomàs de Terreti, abat (1000); Atanasi d'Atos, monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria, prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.
    • Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
  • Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britània, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
  • Beats Guillem de Hirsau, abat (1091).
  • Venerable Hug de Sant Víctor.

Església Copta[modifica]

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]

  • Se celebren els corresponents al 18 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]

Corresponen als sants del 22 de juny del calendari julià.

  • Sants: Pompià, màrtir; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs (286); Albà d'Anglaterra, primer màrtir d'Anglaterra (305); Albí de Roma, màrtir; Paulí de Nola, bisbe; Anastàsia de Sèrbia, Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Galacteó, Juliana i Sadurní de Constantinoble; Màrtirs de Samaria (615); Gregori el Lector, metropolità dels valacs; Maria de Voronezh (1822); Teoctist de Valaam, monjo (1863); Gennadios, prevere (1918); Michael Stephanowski, prevere màrtir.

Església Evangèlica d'Alemanya[modifica]

Referències[modifica]

  1. «S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona». Enciclopèdia catalana. Cronologia. [Consulta: maig 2022].
  2. «La Llotja de Mar. Història. La construcció de la Llotja gòtica» p. 5. Lotja de Mar. Barcelona. [Consulta: maig 2022].
  3. Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4. 
  4. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  5. «La Unesco declara Patrimoni Mundial el jaciment arqueològic de Babilònia». CCMA. 324cat, 05-07-2019. [Consulta: 29 maig 2022].
  6. «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  7. «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. [Consulta: 27 abril 2020].
  8. Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura (Dirs.). «Maria del Mar Arnús de Urruela». Diccionari d'historiadors de l'art català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans.
  9. «Vicenta Ndongo» (en castellà). Guía del Ocio. [Consulta: 12 maig 2020].
  10. «Sarah Siddons». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
  11. Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Louis_L�opold_Boilly/151194 Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Léopold Boilly]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  12. Lora, Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].
  13. «Sylvester Graham | American clergyman» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  14. «David Farragut | United States admiral» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  15. «George Borrow | British author» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  16. «Robert Fitzroy | British scientist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  17. «P.T. Barnum | Biography, Circus, Facts, & Quotes» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2021].
  18. «William John Macquorn Rankine | Scottish engineer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  19. «William Thomas Stead | British journalist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  20. «Cecil Rhodes | Biography, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  21. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  22. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Édouard Herriot» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  23. «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  24. «Dwight F. Davis | American politician and athlete» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  25. Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Andr�_Lhote/153004 Encyclopédie Larousse en ligne - André Lhote]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  26. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
  27. «Jean Cocteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  28. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  29. «Ernst Mayr | American biologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  30. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Pompidou» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
  31. «Annie Fischer | Hungarian pianist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  32. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mauroy» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  33. «Gyula Horn | premier of Hungary» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  34. Gornikiewicz, Maria. «Weltbürgerin in Altaussee» (en alemany). Wiener Zeitung, 30-06-2011. [Consulta: 12 maig 2020].
  35. «A wink in the darkness» (en neerlandès). Llibreria De Slegte. [Consulta: 12 maig 2020].
  36. «Horacio Cartes | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  37. «TaekwondoData» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
  38. «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  39. «Pierrette Prat i Galindo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  40. Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1. 
  41. «Sir Stamford Raffles | British colonial agent» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  42. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Louis Proust» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  43. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Nicéphore Niépce» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  44. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  45. «Maria Röhl». Nationalmuseum (Museu Nacional de Belles Arts d'Estocolm). [Consulta: 30 maig 2020].
  46. «Sir Austen Henry Layard | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  47. «16 octubre 1847: Birth of Maria Pia of Savoy, Queen of Portugal» (en anglès). European Royal History, 16-10-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  48. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
  49. Martínez Blasco, Patricia. [1] Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo] (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68. 
  50. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Bernanos» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  51. Kardaş, Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali» (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
  52. Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2. 
  53. «Otto Skorzeny | Nazi SS officer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  54. «Rodger Ward | American race car driver» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2020].
  55. «Régine Crespin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
  56. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Lanzmann» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  57. Palés, Alejandra «Raffaella Carrà, la 'show woman' televisiva, comunista i feminista». Ara, 05-07-2021 [Consulta: 5 juliol 2021].
  58. Schäfer, Joachim. «Kalender - 5. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  59. Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de juliol