5 de juliol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
<< Juliol 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 179 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Naixements[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions[modifica]

Santoral[65][modifica]

Església Catòlica[66][modifica]

  • Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem, diaca (451); Domeci de Quros, metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Dirràquium, bisbe màrtir; Tomàs de Terreti, abat (1000); Atanasi d'Atos, monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria, prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.
    • Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
  • Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britànnia, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
  • Beats Guillem de Hirsau, abat (1091).
  • Venerable Hug de Sant Víctor.

Església Copta[modifica]

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]

  • Se celebren els corresponents al 18 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]

Corresponen als sants del 22 de juny del calendari julià.

  • Sants: Pompià, màrtir; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs (286); Albà d'Anglaterra, primer màrtir d'Anglaterra (305); Albí de Roma, màrtir; Paulí de Nola, bisbe; Anastàsia de Sèrbia, Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Galacteó, Juliana i Sadurní de Constantinoble; Màrtirs de Samaria (615); Gregori el Lector, metropolità dels valacs; Maria de Voronezh (1822); Teoctist de Valaam, monjo (1863); Gennadios, prevere (1918); Michael Stephanowski, prevere màrtir.

Església Evangèlica d'Alemanya[modifica]

Referències[modifica]

  1. «S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona». Enciclopèdia catalana. Cronologia. [Consulta: maig 2022].
  2. «La Llotja de Mar. Història. La construcció de la Llotja gòtica» p. 5. Lotja de Mar. Barcelona. [Consulta: maig 2022].
  3. Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4. 
  4. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  5. «La Unesco declara Patrimoni Mundial el jaciment arqueològic de Babilònia». CCMA. 324cat, 05-07-2019. [Consulta: 29 maig 2022].
  6. «Cèsar August Torras i Ferreri | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2023].
  7. Segura i Soriano, Isabel. «Dos revistas de mujeres: "La Muger" (1882) y "La Mujer y la Higiene" (1905)». Mujeres y Salud, núm. 6. [Consulta: 23 maig 2023].
  8. «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  9. Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
  10. «Ramos Folqués, Alejandro» (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
  11. «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 27 abril 2020].
  12. Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura (Dirs.). «Maria del Mar Arnús de Urruela». Diccionari d'historiadors de l'art català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans.
  13. «Imma Pedemonte Sarañana | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juny 2023].
  14. «Vicenta Ndongo» (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 12 maig 2020].
  15. «Sarah Siddons». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
  16. Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Louis_L�opold_Boilly/151194 Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Léopold Boilly]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  17. Lora, Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].
  18. «Sylvester Graham | American clergyman» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  19. «David Farragut | United States admiral» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  20. «George Borrow | British author» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  21. «Robert Fitzroy | British scientist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  22. «P.T. Barnum | Biography, Circus, Facts, & Quotes» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2021].
  23. «William John Macquorn Rankine | Scottish engineer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  24. «William Thomas Stead | British journalist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  25. «Cecil Rhodes | Biography, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  26. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  27. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Édouard Herriot» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  28. «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  29. «Dwight F. Davis | American politician and athlete» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  30. Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Andr�_Lhote/153004 Encyclopédie Larousse en ligne - André Lhote]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  31. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
  32. «Jean Cocteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  33. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  34. «Ernst Mayr | American biologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  35. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Pompidou» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
  36. «Annie Fischer | Hungarian pianist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  37. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mauroy» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  38. «Gyula Horn | premier of Hungary» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  39. Gornikiewicz, Maria. «Weltbürgerin in Altaussee» (en alemany). Wiener Zeitung, 30-06-2011. [Consulta: 12 maig 2020].
  40. «A wink in the darkness» (en neerlandès). Llibreria De Slegte. [Consulta: 12 maig 2020].
  41. «Horacio Cartes | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  42. «TaekwondoData» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
  43. «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  44. «Un llibre recorre l’apassionant lluita de la republicana suecana Virtudes Cuevas per una societat més justa | RiberaBaixa.info». Riberabaixa.info, 02-12-2018. [Consulta: 21 gener 2023].
  45. «Pierrette Prat i Galindo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  46. Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1. 
  47. «Sir Stamford Raffles | British colonial agent» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  48. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Louis Proust» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  49. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Nicéphore Niépce» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  50. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  51. «Maria Röhl». Nationalmuseum (Museu Nacional de Belles Arts d'Estocolm). [Consulta: 30 maig 2020].
  52. «Sir Austen Henry Layard | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  53. «16 octubre 1847: Birth of Maria Pia of Savoy, Queen of Portugal» (en anglès). European Royal History, 16-10-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  54. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
  55. Martínez Blasco, Patricia. [1] Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo] (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68. 
  56. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Bernanos» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  57. Kardaş, Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali» (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
  58. Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2. 
  59. «Otto Skorzeny | Nazi SS officer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  60. Baget, Josep Maria. «Muere Blanca Álvarez, presentadora de la primera época de TVE» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 07-07-2000. [Consulta: 17 setembre 2022].
  61. «Rodger Ward | American race car driver» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2020].
  62. «Régine Crespin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
  63. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Lanzmann» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  64. Palés, Alejandra «Raffaella Carrà, la 'show woman' televisiva, comunista i feminista». Ara, 05-07-2021 [Consulta: 5 juliol 2021].
  65. Schäfer, Joachim. «Kalender - 5. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  66. Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de juliol