Wanda Landowska

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWanda Landowska
Wanda Landowska 1.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 5 de juliol de 1879
Varsòvia
Mort 16 d'agost de 1959 (80 anys)
Lakeville
Activitat professional
Ocupació Clavicembalista, música, professora de música i pianista
Instrument Clavicèmbal
Dades familiars
Cònjuge Henry Lew
Modifica dades a Wikidata

Wanda Landowska (Varsòvia, Polònia, 5 de juliol de 1879 - Lakeville, Connecticut, Estats Units, 16 d'agost de 1959) va ser una clavecinista, compositora, pianista i musicòloga polonesa, posteriorment naturalitzada francesa. Famosa per les seves interpretacions del repertori clavecinista i pianístic dels segles XVII i XVIII, així com la principal figura en la recuperació del clavicèmbal en la primera meitat del segle XX.[1]

Biografia[modifica]

Infància i Berlín[modifica]

Wanda Landowska va néixer a Varsòvia el 5 de juliol de 1879. Filla de pares jueus, el seu pare era advocat i la seva mare una intèrpret i traductora que es dedicava a transcriure els llibres de Mark Twain al polonès.[2] Va iniciar els seus estudis de piano quan només tenia quatre anys. Primer va estudiar amb Jan Kleczynski en el Conservatori de Varsòvia i posteriorment, en el mateix centre, estudià amb Aleksander Michalowski; tots dos mestres foren especialistes en Chopin.

El 1896 va marxar a Berlín a estudiar composició sota el mestratge de Heinrich Urban. D’aquest període en daten algunes cançons com Kolysanka per a veu i piano i Paysage triste per a orquestra de corda. Llavors ja havia mostrat un entusiasme per Bach i començava a tenir un cert prestigi com a pianista.[1]

Trasllat a París[modifica]

Poc temps després es casà amb Henri Lew, destacat personatge del folklore hebreu. A partir de 1900 es traslladà a viure a París, on inicià una profunda tasca de redescobriment d'un gran nombre d'obres dels segles XVII i XVIII i la seva interpretació. Va tocar els concerts de Bach, al piano, a la Schola Cantorum, centre amb la qual se la va associar durant la dècada posterior. Però cada cop estava més convençuda que el clavicèmbal era l’instrument adequat per a interpretar aquest tipus de repertori.[1]

Wanda Landowska: clavecinista[modifica]

El 1903 tocà per primer cop el clavecí en públic. A partir d’aleshores, va fer una sèrie de concerts per Europa, incloent-hi Rússia, on Tolstoi va mostrar-se interessat en la seva interpretació i les seves idees. En aquells temps, també escrivia nombrosos articles, que posteriorment reconegué com “bel·ligerants”, com a intent i ajuda per superar la resistència àmpliament mostrada envers la interpretació amb clavicèmbal, causada en gran part per la seva poca intensitat sonora.

El 1909 va publicar el seu llibre Musique ancienne. Tres anys més tard, gràcies a la seva insistència i al seu creixent interès pel clavecí, va aconseguir la construcció per part de la casa Pleyel d’un clavecí molt especial construÏt expressament per a ella; un clavecí Grand modèle de Concert amb dos teclats. Fou llavors que el presentà triomfalment en públic al Breslau Bach Festival.[1]

Wanda Landowska au clavier.jpg

Berlín i París: reconeixement[modifica]

Wanda Landowska i Francis Poulenc.

El 1913 va començar a donar classes de clavecí a la Hochschule für Musik a Berlín; on més endavant, ella i el seu marit van ser detinguts com a presos civils sota llibertat condicional durant la Primera Guerra Mundial.

Immediatament després de la guerra, Wanda Landowska va tocar el continu en la Passió segons sant Mateu de Bach, que s’interpretava per primer cop durant el segle XX, a Basilea, on va donar classes magistrals abans de tornar a París; ciutat que es va convertir en la seva llar. A París, va impartir classes a la Sorbonne i a l’École Normale.

Amb quatre clavecins Pleyel “a l’esquena”, va fer la seva primera visita als Estats Units el 1923, tocant amb la Philadelphia Orchestra sota la direcció de Leopold Stokowski. Allí també va fer els seus primers enregistraments en discos de gramòfon, així com diferents gires en d’altres paÏsos.

Es van començar a escriure obres per a ella. Manuel de Falla va conèixer a Landowska a París perquè ella interpreta la part de clavicèmbal de l'obra El retablo de maese Pedro (Master Peter’s Puppet Show) que es va estrenar el 1923, i que va suposar la inserció del so del clavicèmbal en la formació d’una orquestra “moderna”. Posteriorment, li va dedicar el Concert per a clave, la formació del qual és un clave i cinc instruments - flauta, clarinet, violí i violoncel. Així com el Concert champêtre que li va escriure Francis Poulenc.[1]

El 1925 es va instal·lar a Saint-Leu-la-Forêt, al nord de París, on va crear l’École de Musique Ancienne, juntament amb Alfred Cortot, que va atreure estudiants d’arreu del món. Allí, el 1933, va dur a terme la primera interpretació integral de les Variacions Goldberg de Bach. En aquesta escola s'hi formà tota una generació de clavecinistes i pianistes, entre els quals destaquen Putnam Aldrich, Gerlin, Curzon, Puyana, Marisa Regules i Van de Wiele. Durant la II República va fer diversos concerts acompanyant la soprano espanyola Angeles Ottein.[3]

Exili i mort[modifica]

Wanda Landowska, 1953.

Quan els alemanys van arribar a París el juny de 1940, va haver d’abandonar l’escola, juntament amb la seva biblioteca d’uns 10.000 volums i la seva estimada col·lecció d’instruments; que més endavant fou saquejada, i els seus instruments i manuscrits foren robats.[1] Va fugir amb la seva amiga Denise Restout​ de Saint-Leu-la-Forêt i es van instal·lar en Banyuls-sur-Mer, a prop de la frontera amb Espanya, on vivia el seu amic escultor Aristide Maillol. Posteriorment, van marxar en un vaixell de Lisboa als Estats Units. Pensant que l'amenaça nazi era quelcom temporal, Landowska va marxar sols amb dues maletes. Van arribar a Nova York el 7 de desembre de 1941 (data de l'atac a Pearl Harbor). La seva fugida no va tenir res a veure amb el seu origen ètnic (Wanda Landowska era filla de pares jueus), sinó amb la seva radical oposició ideològica. Amb ja 73 anys, va tornar a emprendre la seva carrera amb entusiasme com a professora, donant concerts i fent varis enregistraments.[4] A Nova York va ser fervorosament ben rebuda i aclamada per la seva interpretació de les Goldberg, el febrer de 1942. Va realitzar una gran gira pels Estats Units, fent concerts i impartint classes, i a Lakeville, Connecticut, va trobar-hi una nova llar. Quan tenia 70 anys va enregistrar al complet els 48 preludis i fugues de Bach. Condecorada pel govern francès i el polonès, Landowska tenia llavors un renom i l’estima de tot el món musical. La seva última aparició en públic va ser al 1954.

Va morir a Lakeville, Connecticut, el 16 d'agost de 1959, a l'edat de 80 anys.[1]

Estil i segell musical propi[modifica]

Leonid PasternakConcert of Wanda Landowska in Moscow (1907), a pastel from the Tretyakov Gallery.

Molts dels seus alumnes van esdevenir grans clavecinistes, així com la extensa influència que en deriva del seus nombrosos escrits i gravacions. Ella va desenvolupar la tècnica moderna del clavicordi, particularment en qüestions de digitació, així com l’adquisició d’un bon toucher i un veritable legato i gran varietat d’articulacions.

La seva pròpia interpretació es caracteritzava pel seu vigor i brillant vitalitat, que contrastava fortament amb la seva figura aparentment fràgil i la seva manera discreta d’entrar en un escenari; tot i que sempre irradiava una confiança profunda i serena. Ella feia "créixer" la partitura, li donava un segell propi, i no dubtava en afegir ornaments o dibuixos melòdics (petites reprises) en la seva interpretació de la Variacions Goldberg, per exemple.

Els seus escrits revelen la profunditat amb què es preparava les peces i la imatge imaginativa d'aquestes que, posteriorment, transmetia en les seves actuacions. Una extensa selecció d'aquests escrits es troba a Landowska on Music (Nova York, 1965), editat per la seva deixeble Denise Restout. També inclou una llista de les seves composicions (entre elles, les variacions Pologne per a dos pianos, diversos arranjaments de cançons populars poloneses i la Liberation Fanfare en honor a Charles de Gaulle) i una discografia molt completa.[1]

Obres[modifica]

Landowska contr.jpg

Obres dedicades[modifica]

Algunes obres pròpies[modifica]

Obres escrites[modifica]

  • Sobre la interpretación de las obras para clavecín de J. S. Bach, 1905.
  • Musique ancienne, 1909.
  • Chopin y la música antigua en Francia, 1931.
  • Sobre las Variaciones Goldberg de J. S. Bach, 1933.

Aforismes[modifica]

  • <<No s'ha d'interpretar les obres mestres com si un vegués passar un taüt, paralitzat pel respecte.>> Wanda Landowska
  • <<Entre un batre del metrònom i el següent, hi ha el silenci. Entre un batec d'un cor humà i el següent s'hi troba tot un món.>> Wanda Landowska

https://fr.wikiquote.org/wiki/Wanda_Landowska

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 The New Groove Dictionary of Music and Musicians (en llengua anglesa). Edició d'Stanley Sadie i John Tyrrell. United Kingdom: Oxford University Press, 2001. ISBN 0-333-60800-3. 
  2. Wanda Landowska
  3. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 33 (IBSN 84-7291-226-4)
  4. Wanda Landowska

Bibliografia[modifica]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes pàg. 255. Enciclopedias Planeta
  • Landowska: Uncommon Visionary (a documentary on the life and art of Wanda Landowska), 1997. Documental en DVD. Produït per ATTIE GOLDWATER PONTIUS PRODUCTIONS.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wanda Landowska Modifica l'enllaç a Wikidata