Schola Cantorum Basiliensis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSchola Cantorum Basiliensis
Basel 2012-09-16 Batch (13).JPG
Dades base
Tipus entitat conjunt musical
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata

La Schola Cantorum Basiliensis és un escola d'investigació i formació musical, considerat el centre de música antiga més actiu d'Europa.[1] Fou fundada l'any 1933 a Basilea, Suïssa, per Paul Sacher (1906-1999), essent l'escola més antiga del món en el seu gènere.[2]

Després del seu inici, el violoncelista i gambista August Wenzinger (1905-1996) i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr (1903-1983) exerciren una influència decisiva sobre l'escola. L'any 1954, la Schola Cantorum Basiliensis es fusionà amb l'Acadèmia de Música de Basilea,[2] i en 1999, l'institut es convertí en la "Hochschule für Alte Musik" (Escola Superior de Música Antiga).

Des de 2005, l'escola és dirigida per Regula Rapp. Té uns 200 alumnes provinents de tot el món i imparteix tres cursos diferents: Música medieval/Renaixentista, Renaixentista/Barroca i Barroca/Clàssica, cobrint per tant un període des del segle XI fins al segle XIX.

La formació teòrica es basa en el període del curs escollit, estudiant matèries com notació, escriptura, dansa, història de la música, organologia, baix continu, cant gregorià, etc. El seu enfocament de la teoria de la música difereix de la d'altres escoles, i treballa amb Tabulatures (una antiga forma de notació musical actualment en desús) i en els principis històrics d'anàlisi.[2]

El centre compta amb la biblioteca de música més important i consultada de Suïssa,[2] així com un museu de valuosos instruments originals, com un piano anglès de 1830 que va ser propietat de Brahms i Wagner.[2]

Antics alumnes destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]