Hopkinson Smith

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHopkinson Smith
Biografia
Naixement7 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLlaütista, guitarrista i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEmili Pujol i Villarrubí i Eugen M. Dombois Modifica el valor a Wikidata
InstrumentLlaüt Modifica el valor a Wikidata

Facebook: HopkinsonSmith Musicbrainz: dfa6d053-2bd8-4119-9b17-7bb39af0a5a5 Songkick: 432883 Discogs: 844160 Modifica els identificadors a Wikidata

Hopkinson Smith (Nova York, 1946) és un llaütista nord-americà, especialitzat en música antiga.

Nascut a Nova York, es graduà a Harvard en Música (Tesis The pavans of Daniel Bacheler[1]). L'any 1973 anà a Europa a estudiar amb Emili Pujol, un gran pedagog en la tradició artística catalana, i amb Eugen Dombois, professor de la Schola Cantorum Basiliensis, que l'influencià amb el seu sentit d'unitat entre intèrpret, instrument i període històric.

En la dècada de 1970, Hopkinson Smith va formar part del grup Hespèrion XX fundat per Jordi Savall, amb el que col·laborà 10 anys practicant música de cambra, fet que fou un creatiu complement al seu treball com a solista.

Des de mitjans de la dècada de 1980, Hopkinson Smith s'ha centrat a interpretar com a solista música per antics instruments de corda pinçada, incloent-hi la Viola de mà (vihuela), llaüt renaixentista i barroc, tiorba, i guitarres renaixentistes i barroques.

Amb els seus recitals i més de 20 gravacions com a solista, ha descobert i donat vida a múltiples obres de música antiga. Les seves gravacions de llaüt de Sonates i partites per a violí sol de Johann Sebastian Bach han estan reconegudes per la revista Gramophone.[2]

Internacionalment reconegut com una personalitat en l'àmbit de la música antiga i un dels llaütistes més importants del món, Hopkinson Smith fa concerts i classes magistrals a Europa, Àsia, Austràlia i Amèrica. Viu a Basilea, Suïssa, on és professor de la Schola Cantorum Basiliensis i ha format músics com Rolf Lislevand.

Referències[modifica]

  1. The pavans of Daniel Bacheler by Hopkinson Smith; Honors thesis - Harvard, 1972.
  2. «Bach: Sonatas and Partitas (Review)». Gramophone Review. John Duarte - Gramophone - July 2000.

Enllaços externs[modifica]