Tiorba
 | |
| Tipus | plucked string necked bowl lute (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321-5 |
La tiorba (de l'italià tiorba, deformació de tiorbo, "miop", al seu torn derivat del llatí turbulos, "tèrbol") és un instrument de corda pinçada de la família del llaüt barroc de grans dimensions, amb dos clavillers o mànecs i vuit cordes addicionals per als baixos, sense trastejar. Va gaudir de gran favor durant els segles xvi i xvii. A finals del segle xviii desaparegué com a instrument de concert i de societat per a deixar pas a la guitarra.[1]
En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup 321.321 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de bol. La tiorba va aparèixer a Itàlia cap a finals del segle xvi. La seva invenció s'atribueix normalment més que a Piccinini al llaütista Antonio Nardi, de sobrenom «el Bardella», que va estar a Florència al servei dels Médici. Podia abastar de 14 a 16 cors. Existien dos models de Tiorba.
Tipus de tiorba[modifica]
Antigament es coneixien dos tipus de tiorba; la paduana i la romana o guitarró. La primera, anomenada així i descrita per Michael Praetorius. Tenia la forma d'un llaüt de 16 ordres -8 sobre el mànec i 8 bordons- i dos clavillers, normal el primer, rematant l'allargament del mànec el segon. L'ampliació de les dimensions de la caixa va redundar en detriment dels cors més aguts, que afinaven a l'octava inferior.
La tiorba romana o guitarra era un llaüt baix de 14 ordres, 6 dels quals sobre el mànec i 8 bordons. També en aquest els dos primers cors s'afinen a l'octava inferior. La tiorba romana o guitarró es caracteritzava, segons Praetorius, per l'extraordinària llargària del mànec. A més el fons de la caixa podia ser pla. No es creu que aquests fossin els únics instruments derivats del llaüt. Adriano Banchieri parla en una de les obres d'un arpicordo lautado, instrument que reuneix les qualitats de l'arpa i del llaüt, i d'un arpaguitarró, d'invenció pròpia, que en els greus té l'efecte del guitarró i en els aguts s'assembla a l'arpa. En l'orquestra de Monteverdi el guitarró ocupa un lloc important en l'execució del baix continu, unit a l'orgue. Satisfeia plenament les exigències dels músics, que aconseguien realitzar el baix continu en aquest instrument fins i tot amb elaborades figuracions. I això fins a la meitat del segle xvii.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiorba |
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, 2003.