Claviller
El claviller està situat al cap dels instruments, al final del mànec en un instrument de corda, ja sigui fregada o pinçada.[1] Rep aquest nom perquè és el lloc on s'insereixen les clavilles que subjecten les cordes, les aguanten amb la tensió requerida i permeten regular-ne l'afinació.[2]
La seva posició pot variar segons l'instrument: en els instruments amb mànec (com el violí, la guitarra, etc.), el trobem a l'extrem del mànec oposat a la caixa de ressonància; en els instruments sense mànec (clavicèmbal, piano, ec.) és una taula de fusta dura, al costat de la taula harmònica i orientada en el mateix pla que aquesta. Des de molts anys enrere, a l'extrem del mànec de molts cordòfons s'hi pot trobar un espai on fixar les clavilles. No seria fins a l'època medieval on es definirien les formes bàsiques dels diferents tipus de clavillers. Un dels més característics són el claviller massís, travessat per les clavilles i amb les cordes fixades a l'extrem d'aquestes que l'ha travessat (guitarra antiga, llaüt). Cada tipologia d'instrument sol tenir una forma característica de clavillers: plans (guitarres, llaüt); tallats amb forma de voluta o cargol (família del violí). La inclinació que pugui tenir el claviller respecte al mànec permet estabilitzar l'afinació de les cordes i, també, contribueix a definir el tipus d'instrument. La guitarra, per exemple, té un claviller en el mateix eix del mànec; en canvi el del llaüt fa un angle pronunciat cap endarrere. En canvi a la guitarra moderna trobem un mecanisme auxiliar anomenat claviller mecànic, que aparegué a la segona meitat del segle xix.[3]
Hi ha diferents tipus de clavillers:[4]
- En la família del violí, el claviller té forma de voluta i les clavilles s'insereixen lateralment i a pressió (excepte en el cas del contrabaix que té un sistema mecànic), subjectant les cordes per regular la tensió. Les clavilles, de fusta, queden en perpendicular a les cordes.
- En la família de la viola de gamba, també s'insereixen lateralment però en lloc de la voluta, el final acostuma a representar un cap d'animal o de persona humana.
- La majoria dels instruments de corda pinçada tenen un claviller pla i les clavilles s'insereixen o bé a la part posterior del claviller, com succeeix amb la guitarra o bé lateralment, com és el cas del llaüt. Igualment, entre els clavillers plans es distingeix entre els que formen un angle -més o menys pronunciat- respecte al mànec de l'instrument, com en el cas del llaüt, o se situen en el mateix pla (o gairebé) com és el cas de la viola de mà o del baix elèctric. En el cas de la lira da braccio, el claviller sol tenir forma de cor.
Referències[modifica]
- ↑ «Claviller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Clavilla». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ Escalas, Romà «Claviller». Gran enciclopèdia de la música. Enciclopèdia Catalana, 1999'.
- ↑ Boyden, David D. «Pegbox». Grove music online. Oxford University Press. [Consulta: 17 gener 2016].