Cordòfon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Detall d'un cello.

Els cordòfons[1] són, segons la classificació de Sachs-Hornbostel,[2] instruments en els quals el so es produeix en posar-se en vibració unes cordes tibades entre dos punts. Molt sovint, a més, estan fixades sobre un suport.

La freqüència de l'ona generada (i per tant la nota produïda) depèn de la longitud de la porció de corda que vibra, de la tensió de cada corda, del pes per unitat de longitud de la corda i del punt en què la corda és excitada. El timbre varia segons la forma de la caixa de ressonància.

Grups de cordòfons, segons l'acció[modifica | modifica el codi]

Instruments de corda fregada[modifica | modifica el codi]

Els instruments de corda fregada són aquells instruments que poden produir un so per la vibració de cordes (generalment de metall, o d'intestí), quan són fregades amb l'arquet o arc. Ocasionalment es pot pinçar la corda (pizzicato) per produir determinats sons. Alguns exemples en són:

Exemples de cordes fregades: Sense trasts: violí viola, violoncel i trasts contrabaix Amb: viola da gamba i viola de roda.

Instruments de corda pinçada[modifica | modifica el codi]

Un instrument de corda pinçada és un instrument que sona per la vibració d'una o -més freqüentment- diverses cordes, que entren en vibració quan són polsades o pinçades.

Les tècniques per polsar o pinçar les cordes són diverses. Es poden polsar directament amb els dits o bé amb accessoris diversos. Si es fa amb els dits, es poden polsar una o més cordes simultàniament de manera que cada dit polsa una sola corda o bé polsar-les gairebé simultàniament, tal com es fa, per exemple, amb la guitarra quan s'executen acords. En el primer cas, i segons els tipus de timbre que es persegueixi, la corda pot ser polsada amb l'ungla o sense que aquesta arribi a tocar la corda; en el segon cas s'obté un so més dolç.

En el cas que es polsi amb l'ajut d'algun accessori, el més freqüent són les pues i els plectres, que poden ser subjectats amb dos o més dits, o bé accionats a través d'un teclat que, al seu torn acciona un mecanisme que mou el plectre. En el primer cas, l'habitual és polsar només una corda en cada moment llevat que l'execució sigui amb acords. Tal seria el cas, per exemple, de la guitarra elèctrica pel que fa a la pua o al ud popular en molts països àrabs, pel que fa al plectre. Entre els instruments en què els plectres s'accionen a través de teclats destaquen el virginal, l'espineta i el clavecí.

Instruments de corda percudida[modifica | modifica el codi]

Clavicordi

Els instruments de corda percudida reben aquest nom perquè es fan sonar les cordes percudint-les (donant-t'hi cops). En tocar una tecla, s'acciona un mecanisme que porta un martellet folrat i que percudeix la corda produint el so.

L'instrument de corda percudida més conegut és el piano. Un altre instrument de corda percudida és el clavicordi que va tenir un gran predicament durant els segles XVII i XVIII.

Grups de cordòfons, segons la forma[modifica | modifica el codi]

Segons l'estructura i forma de l'instrument es classifiquen en quatre grups:

  • Cítares. En el cas que les cordes determinin un pla paral·lel a la caixa de ressonància. Exemple: Piano.
  • Llaüts. En el cas que les cordes determinin un pla paral·lel a la caixa de ressonància de la qual surt un mànec per sobre el qual passen les cordes. Exemple: Violí.
  • Lires. En el cas que les cordes determinin un pla paral·lel a la caixa de ressonància de la qual surten dos mànecs paral·lels entre els quals hi ha un travesser on se subjecten les cordes. Exemple: Lira grecoromana.
  • Arpes. En el cas que les cordes determinin un pla perpendicular a la caixa de ressonància. Exemple: Arpa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordòfon
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordòfon