Viola

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre la viola, un instrument musical. Vegeu-ne altres significats a «viola (desambiguació)».
Infotaula d'instrument musicalViola
Bratsche.jpg
Tipus instrument de corda fregada
Classificació Hornbostel-Sachs 321.322-71
Tessitura Tessitura de la viola

Mostra d'àudio

Instruments relacionats Violí
Violoncel.
Contrabaix.
Viola d'amore
Viola d'arc.
Rebab.
Viola Profonda.
Intèrprets destacats
Categoria principal: Violistes
Articles relacionats Caixa de ressonància
arquet
Batedor
Cordal
Claviller
Pont
Tapa harmònica
Modifica dades a Wikidata

La viola és un instrument de corda. Prové de l'anomenada viola da braccio (de braç) en oposició a la viola da gamba (de cama) i la viola de mà.[1][2][3]

Comparació entre un violí (a l'esquerra) i una viola (a la dreta).

Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. Té quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota del violí i una octava per sobre del violoncel.[4][5]

A diferència del violí, no té una mida estàndard i la seva llargada oscil·la entre els 38 i els 44 centímetres de llargada de la caixa de ressonància. Normalment aquestes mesures s'indiquen en polzades (entre 15 i 17 polzades els instruments per a adults).[6]

Els materials i la forma de l'instrument són iguals als del violí, però les seves dimensions són més grans.[7] Les tècniques d'arc, de mà esquerra i de suport de l'instrument són pràcticament iguals a les del violí, si bé adaptant les relacions de pes i velocitat d'arc, així com el tipus de vibrat a la tessitura més greu de l'instrument. Això fa que hi hagi una llarga tradició -avui potser menys que en temps passats- d'instrumentistes que tocaven ambdós instruments.[8]

La música de viola està escrita en clau de do en tercera per als registres greu i mig de l'instrument, i en clau de sol per als registres aguts.[9]

Les quatre claus més comunes:
1. Clau de sol (en segona)
2. Clau de do en tercera
3. Clau de do en quarta
4. Clau de fa (en quarta)

Referències[modifica]

  1. Sylviana Dicovskiy. Fem música amb els bum-bum: iniciació a la música. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 1–. ISBN 978-84-8415-703-8. 
  2. Alicia Rodríguez Blanco. Música I (Català) - LOMCE. Editex, 2016, p. 82–. ISBN 978-84-9078-824-0. 
  3. Méthode élémentaire de composition avec des exemples: Tekst. Dl. I., 1814, p. 167–. 
  4. Linda Marie Zaerr. Performance and the Middle English Romance. DS Brewer, 2012, p. 234–. ISBN 978-1-84384-323-8. 
  5. Stanley Sadie. Guía Akal de la música: una introducción. Ediciones AKAL, 1994, p. 34–. ISBN 978-84-460-3099-7. 
  6. Theodore Karp. Dictionary of Music. Northwestern University Press, novembre 1983, p. 420–. ISBN 978-0-8101-0659-8. 
  7. Voichita Bucur. Handbook of Materials for String Musical Instruments. Springer, 29 agost 2016, p. 42–. ISBN 978-3-319-32080-9. 
  8. Famous violin players who played and play the viola
  9. La música puesta al alcance de todos ó sea Breve esposición de todo lo que es necesario juzgar de esta arte y hablar de ella sin haberla estudiado. Andrés Vidal y Roger, 1873, p. 53–.