Banjo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banjo
BluegrassBanjo.jpg

Banjo bluegrass a cinc cordes

Classificació

Instrument musical de corda
321.322 (classificació de Hornbostel-Sachs)

Tessitura
Cordes obertes i nota més alta d'un banjo a cinc cordes bluegrass

El banjo és un instrument musical cordòfon constituït per un cos que ressembla a una pandereta, un anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una membrana acústica de plàstic o pell, i un mànec.[1] Inicialment el mànec era llis, semblant al violí, vers 1890 s'hi van afegir trasts semblants a la guitarra.[2] S'ha desenvolupat per esclaus als Estats Units, en adaptar de diversos instruments africans.[3] La paraula banjo, esmentat per primera vegada el 1739, pot ser derivat del mot en kimbundu mbanza, un instrument semblant.[4] Els primers banjos tenien quatre cordes de budells, més tard van tenir de cinc a nou cordes metàl·liques.[2]

Músic amb banjo de quatre cordes

Aquest instrument procedeix de l'Àfrica occidental[5] Va ser introduït al segle XIX als Estats Units, on els músics negres van explotar sobretot les seves possibilitats rítmiques. Cap al 1890 entra a formar part de la música Dixieland i aviat es converteix en l'instrument musical per excel·lència de la música tradicional estatunidenca. En els seus orígens és obert per la part posterior (banjo openback), s'hi va afegir al segle XX un ressonador de fusta a manera de tancament. Es conforma així el banjo bluegrass, amb més ressonància i volum que el seu germà gran. Fins al dia d'avui, tots dos tipus de banjo segueixen convivint i s'empren depenent de l'estil musical.

En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de capsa.

Obres destacades per a banjo

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «banjo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Banjo». A: Encyclopaedia Britannica (en anglès), 2007-2011. 
  3. Àfrica negra. Barcelona: Icaria Editorial, 2001, plana 31 (Volum 2 de Educació global). ISBN Àfrica negra. 
  4. «Banjo». A: Merriam Webster (en anglès). 
  5. Pestcoe, Shlomo. «The Ngoni/Xalam Hypothesis» (en anglès). Banjo ancestors, 2 gener del 2009.
  6. «Un conte per a banjo. Estrenem un avançament del proper disc del músic Lluís Gómez, titulat 'Dotze contes'». Enderrock, 24 març del 2016.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Giménez Fajardo, Toni; Gómez Martínez, Lluís. Manual d'iniciació al banjo de 5 cordes: Bluegrass i Frailing. Barcelona: Dinsic Publicacions Musicals, 2011, p. 86. ISBN 9788496753358. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]