Clarí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'instrument musicalClarí
Tipus trompeta natural i instrument de metall
Classificació Hornbostel-Sachs 423.1
Modifica dades a Wikidata

El clarí[1] o bugle (del francès bugle, aquest de l'anglès bugle o horn, banya de caça, perquè es feia amb banya de búfal, i aquest del llatí bucŭlus, bou jove)[2] és un instrument de vent, englobat en la secció dels metalls. És semblant en el seu disseny a la corneta, però de menor grandària. També compta amb una embocadura en forma copa i un pavelló acampanat. El filtre (de metall o coure) és semiesfèrica. El so que produeix és agut. En general, el clarín no té vàlvules, el que significa que només produeix harmònics naturals. No obstant això, alguns clarins tenen una vàlvula que baixa una quarta l'afinació.[3][4][5] El clarí més comú és l'afinat en Si ♭ (bemoll). Al Perú, el clarín té una gran longitud, arribant a tenir fins a 4 metres de llarg. Posseeix un so bastant característic i harmònic. El clarín cajamarquino o " Qewayllo " és principalment tocat en la festa de carnaval. També hi ha el "uongos" o clarín de Junín i el "habaspa SISAN" de la regió de Andahuaylas.

Història[modifica]

Els romans tenien tres tipus de clarins:

  • la tubicina. Es reduïa a un sol tub o canó llarg a manera d'una botzina de la qual servien per als tocs de ranxo, marxa, etc.
  • la licticinia. Estava igualment composta d'un sol canó en forma circular a manera de trompa, que passava per sota del braç dret, i la seva rematada o boca sobrepujaba el cap del qual la tocava la qual estava destinada per a l'atac i per animar els soldats en mitjà d'ell. Tenia també aquesta mena de clarí el nom de clasicum. Quan el cònsol o general romà volia donar a les legions senyal d'atac feia venir a la seva presència el trompeta i li feia tocar el clasicum, nom que tenia també el mateix toc de guerra al senyal responien tots els clarins i trompetes de les cohorts repetint el clasicum i al so estrepitós d'ell principiaba el combat.
  • la cornicina. Es deia cornicina per assemblar seva figura recta a la d'una banya de búfal. Servia per als tocs de les tropes lleugeres i cavalleria.

Els tocadors de les tubicinas i cornicinas estaven armats d'una daga, gamberes i un casc de ferro en figura de cap de lleó. I els que tocaven les licticinias portaven més una cuirassa i una llança armada amb una fulla semicircular.[6]

Referències[modifica]

  1. «Clarí». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Definición de bugle». Real Academia Española. [Consulta: 27 junio].
  3. Randel, Don. The New Harvard Dictionary of Music. Cambridge: Belknap Press of Harvard University Press, 1986. p. 172.
  4. Dahlqvist, Reine, and Edward H. Tarr. "Clarino," Grove Music Online, Accessed: November 6, 2011
  5. Chamber, Ephraim. Cyclopaedia, p. 232.
  6. Diccionario histórico enciclopédico, Vicenç Joaquín Bastús i Carrera
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clarí Modifica l'enllaç a Wikidata