Bordó (música)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme bordó s'aplica a un so greu referit a diferents aspectes de la música. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, etimològicament prové del llatí burdone, ‘borinot’, degut al so greu de la corda més greu de la guitarra, comparable a la remor que fa el borinot quan vola.

Organologia[modifica | modifica el codi]

Cornamusa de les Terres Altes d'Escòcia. A la part superior es poden apreciar els tres bordons, a més del bufador

En organologia el terme bordó es refereix als sons més greus d'un instrument i per extensió, l'agent sonor que el produeix, com per exemple la corda més greu de la guitarra o de qualsevol altre instrument. En alguns instruments de corda polsada, com la tiorba i l'arxillaüt, els bordons a l'aire són les cordes greus suplementàries lligades a un segon claviller.En el piano els bordons són les cordes entorxades, que produeixen els sons més greus d'aquest instrument; en molts tipus de cornamuses i altres instruments de vent són tubs independents, cada un dels quals només fa sonar una nota mantinguda i greu.

En la caixa o tambor militar, els bordons són les diverses cordes metàl·liques acoblades a la membrana inferior de la caixa que produeixen el redoble característic d'aquest instrument.

En el conjunt dels registres de l'orgue s'anomena bordó, tapat o tapadet a un registre de sonoritat fosca i profunda, assignat habitualment al pedaler. Acostumen a ser tubs de fusta tapats.

Composició musical[modifica | modifica el codi]

Per analogia amb el concepte de bordó aplicat a les cornamuses, en una composició musical, un bordó és un efecte harmònic o monofònic d'acompanyament musical en el qual una nota o acord es manté sonant de manera continuada durant bona part d'una peça o fragment musical, establint molt sovint la tonalitat de la composició. L'ús sistemàtic (no ocasional) de bordons s'originà en la música antiga del sud-est asiàtic; posteriorment es va estendre cap a l'est de l'Índia fins a arribar a Europa.[1]

Aquesta tècnica ha estat utilitzada per alguns compositors clàssics per a evocar una música rústica o arcaïtzant. Podem veure'n algun exemples a:

El bordó difereix del pedal en la seva durada, ja que mentre que el pedal té una durada limitada, el bordó pot arribar a mantenir-se en tota la durada de la peça.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bordó (música) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. van der Merwe, Peter (1989). Origins of the Popular Style: The Antecedents of Twentieth-Century Popular Music. Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-316121-4