Instrument transpositor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un instrument transpositor és un instrument musical que no toca en la tonalitat real, és a dir, la nota que l'intèrpret executa no és la que realment se sent.

Els instruments transpositors s'anomenen sempre pel seu to d'afinació, és a dir, si al tocar la nota do a l'instrument se sent la nota do, es diu que l'instrument està afinat en fa; si és un fa, que l'instrument està afinat en si, etc.

To d'escriptura: És el que està escrit en el compàs.

To d'efecte: És el que realment se sent quan es toca en el to d'escriptura.

Els instruments transpositors són generalment en si bemoll o en mi bemoll. Quan executen un do, sonen un si bemoll o mi bemoll ([n 8es i] una 2a o 6a major baixa o rarament una 3a o 7a menor alta). Les excepcions comunes són:

  • El clarinet en la. Quan executa un do, sona un la (una 3a menor baixa) i quan executa una escala major, sona una tònica sostinguda a la medianta (do-re-mi-fa-sol-la-si sona com la-si-do sostingut-re-mi-fa sostingut-sol sostingut).
  • La flauta contralt en sol. Quan toca un do, sona un sol (una 4a justa baixa).
  • El corn anglès o la trompa en fa. Quan toca un do, sona una fa (una 5a justa baixa).
  • El contrafagot. Sona una 8a baixa.
  • El xilòfon o la celesta. Sona una 8a alta.
  • El glockenspiel. Sona dues 8es altes.

A l'hora de fer transposicions escrites cal fixar-se en la tonalitat del compàs i buscar la relació tonal entre aquest (+2 sostinguts en el cas dels si bemoll o -2 bemolls en el cas dels re). Una vegada trobada la tonalitat de l'instrument transpositor s'afegeixen les notes en relació i només si s'alteren en relació les que ja hi ha alterades al text principal.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Instrument transpositor