Cecil Rhodes

Cecil Rhodes

Biografia
Naixement	(en) Cecil John Rhodes 5 juliol 1853 Bishop's Stortford (Anglaterra)
Mort	26 març 1902 (48 anys) Muizenberg
Causa de mort	Causes naturals  (Insuficiència cardíaca )
Sepultura	tomba de Rhodes Gwanda
2n Primer ministre de la Colònia del Cap
4 maig 1893 – 12 gener 1896 ← Cecil Rhodes – John Gordon Sprigg →
1r Primer ministre de la Colònia del Cap
17 juliol 1890 – 3 maig 1893 ← John Gordon Sprigg – Cecil Rhodes →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Dades personals
Ideologia política	Imperialisme
Religió	Anglicanisme
Activitat
Ocupació	emprenedor, explorador, colonitzador, economista, polític, filantrop
Família
Cònjuge	cap valor
Germans	Frank Rhodes
Signatura

Cecil Rhodes

Cecil John Rhodes (Bishop's Stortford, Hertfordshire, Anglaterra, 5 de juliol de 1853 - Groote Schuur, Sud-àfrica 26 de març de 1902) va ser un empresari, colonitzador i polític britànic, fundador de la companyia De Beers i colonitzador del país que, a la seva mort, portaria el seu nom: Rhodèsia (actuals Zàmbia i Zimbàbue). El fundador de la influent Fundació Rhodes va ser també el fundador de la companyia De Beers, que en l'actualitat controla el 60% del mercat de diamants en brut del món i que en un temps en va arribar a comercialitzar el 90%.

Infància

Cecil John Rhodes va néixer el 5 de juliol de 1853 a Bishop s Stortford, Hertfordshire, Anglaterra. Va ser el cinquè fill de Francis William Rhodes i la seva segona dona, Louisa Peacock.

Cecil Rhodes va tenir nou germans i dues germanes, i va acudir a l'escola de Bishop 's Stortford fins que a causa d'una malaltia que el va afectar els pulmons va anar a viure amb un germà a Natal, en una granja de cotó que aquest tenia a la vall d'Umkomaas.

Colonialisme britànic a l'Àfrica

Rhodes tenia un concepte místic de l'imperialisme. Es deu en gran part a ell la concepció de l'eix El Cap-El Caire, que durant molt de temps va inspirar la política colonial britànica i que va acabar fent-se realitat a costa de les aspiracions portugueses, franceses i alemanyes a Àfrica.

Rhodes va utilitzar la seva riquesa i la del seu soci de negocis Alfred Beit i altres inversors per seguir el seu somni de crear un Imperi britànic en els nous territoris cap al nord per l'obtenció de les concessions minerals dels caps més poderosos.

Diamants

El 1871, Rhodes va decidir abandonar la granja de cotó del seu germà i dedicar-se a explotar mines de diamants africanes. El 1873, en anunciar-se que la mina més rica de Kimberley estava esgotada, Rhodes es va fer amb totes les llicències que li van oferir i es va fer ric en descobrir més capes de diamants sota, que va deixar a cura del seu soci, Charles Rudd, i va tornar a Anglaterra per completar els seus estudis.

L'abril de 1880, Rhodes i Rudd funden De Beers Mining Company, amb 200 000 lliures de capital, que el 1885 controlava més del 50% de les concessions de Kimberley.

Rhodes decideix entrar en política, i el 1880 es presenta per a l'Assemblea de la Colònia del Cap per Barkley West va aconseguir ser elegit. Al final va haver de dimitir com a primer ministre.

Rhodes també va utilitzar la seva fortuna per aconseguir el seu somni d'expandir l'imperi britànic per Àfrica: Va utilitzar la força de la guàrdia de la seva Companyia Britànica de Sud-àfrica, fundada el 1890, per colonitzar, amb grangers blancs, Mashonaland, a l'actual Zimbàbue. Rhodes també va ser essencial en el projecte de construcció del ferrocarril de Ciutat del Cap al Caire.

Ajuda a Robert Baden-Powell a arribar a Ciutat del Cap durant les seves campanyes militars a l'Àfrica.

Durant la Guerra dels Boers Rhodes va ajudar els britànics en el lloc de Kimberley, tot i que la seva ajuda va ser més una molèstia que una altra cosa. Rhodes disgustava al tinent coronel Kekewich, per la seva incapacitat de cooperar amb els militars. Rhodes demandava als militars que adoptessin les seves idees, en comptes de seguir les seves pròpies.

Mort

Encara Rhodes seguia sent una figura destacada en la política del sud d'Àfrica, sobretot durant la Segona Guerra dels Boers, a partir dels seus 40 anys va ser perseguit per la mala salut durant tota la seva vida. Rhodes va morir a causa d'una aturada cardíaca, el 26 de març de 1902, als 48 anys, a la seva finca situada a Muizenberg. Va ser enterrat al sud de Bulawayo, on en l'actualitat es troba el Parc Nacional de Matobo.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cecil Rhodes