Robert Mugabe

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRobert Mugabe
Robert Mugabe May 2015 (cropped).jpg
(2015)
Nom original Robert Gabriel Mugabe
 President de la Unió Africana 

30 gener 2015 - 30 gener 2016
Mohamed Ould Abdelaziz - Idriss Déby
 President de la Organització per a la Unitat Africana 

2 juny 1997 - 8 juny 1998
Paul Biya - Blaise Compaoré
2n President de Zimbàbue 

31 desembre 1987 - 21 novembre 2017
Canaan Banana
10è Secretari General del Moviment de Països No Alineats 

6 setembre 1986 - 7 setembre 1989
Zail Singh - Janez Drnovšek
 Primer Ministre de Zimbàbue 

18 abril 1980 - 31 desembre 1987
 President Unió Nacional Africana de Zimbàbue - Front Patriòtic

18 març 1975 - 19 novembre 2017
Herbert Chitepo - Emmerson Mnangagwa
Dades biogràfiques
Naixement 21 de febrer de 1924 (93 anys)
Harare
Religió Església Catòlica
Alma mater Achimota School
Kutama College
University of South Africa . educació, administració
Universitat d'Oxford
Universitat de Fort Hare (–1951)
Universitat de Londres
University of London International Programmes
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Unió Nacional Africana de Zimbàbue - Front Patriòtic (1987–2017)
Cònjuge Sally Hayfron (1961–1992)
Grace Mugabe (1996–)
Fills Bona Mugabe
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Robert Gabriel Mugabe KCB (Salisbury, 21 de febrer de 1924) és un polític zimbabuès, que ostentà el càrrec de President de Zimbàbue entre els anys 1987 i 2017. També va desenvolupar la tasca de cap de govern des de 1980, com a Primer Ministre de Zimbàbue entre 1980 i 1987, i com a president executiu des de 1987-2017.[1][2][3]

L'any 1960 s'alçà amb força com a líder de la Unió Nacional Africana de Zimbàbue (ZANU) dins la guerrilla contra el domini de la minoria blanca a Rhodèsia durant la Guerra d'Alliberament (1964-1979).

Mugabe és una figura controvertida i polaritzant. És considerat per molts sectors de l'opinió pública africana com un heroi de la lluita per la independència.[4] Altres comentaristes africans han estat crítics amb ell, especialment des de l'Operació Murambatsvina el 2005. Molta de l'oposició a Mugabe provingué dels Estats Units, Europa, i països de la Commonwealth. Els trets distintius dels darrers anys de l'administració de Mugabe han estat corrupció endèmica, supressió de l'oposició política, mala gestió de la reforma agrària, malversació econòmica i deteriorament dels drets humans a Zimbàbue.

Segons els crítics, les polítiques de la seva administració han portat al col·lapse econòmic i la fam massiva en els darrers deu anys. Zimbàbue té la taxa d'inflació més alta del món[5] estimada en el 150% al gener de 2008 segons el Fons Monetari Internacional,[6] i, segons la Comissió Econòmica per l'Àfrica, el pitjor actor econòmic de l'Àfrica.[7] Amb un nivell del 80% d'aturats i taxes d'inflació en constant augment,[8] Mugabe s'afronta a la major crisi econòmica del país d'ençà què accedí al poder.[9] L'antic Ministre d'Afers Exteriors del Regne Unit, Peter Hain,[10] bisbes catòlics zimbabuesos importants[11] i John Sentamu, l'arquebisbe de York[12] entre d'altres, han acusat al govern de Mugabe d'emprar polítiques racistes contra la minoria blanca zimbabuesa. Mugabe, per la seva banda, ha acusat als seus crítics de "colonialistes renascuts",[13][14] i els seus aliats al continent, com ara el President senegalès Abdoulaye Wade, han respost als seus crítics dient que els problemes de Zimbàbue són els llegats del colonialisme.[15]

Finalment, Robert Mugabe, després de 37 anys al poder i acorralat per les pressions de tota mena per fer-lo dimitir, va anunciar la seva dimissió el 22 de novembre de 2017. Així ho va anunciat el president del Parlament, Jacob Mudenda, que va interrompir la sessió en la qual s'estava iniciant el seu procés de destitució, en rebre la carta del ja expresident: "Jo, Robert Gabriel Mugabe, presento formalment la meva renúncia, amb efecte immediat", els diputats van esclatat en celebracions i aplaudiments.[3]

Primers anys[modifica]

Mugabe va néixer al poble de Matibiri prop de la missió Kutama al nord-est del districte de Zvimba de Salisbury a Rhodèsia del Sud. Tenia dos germans més grans, amb un d'ells, Michael, molt populars al poble. Els seus dos germans més grans van morir, deixant únicament a Robert i el seu germà més jove, Donato.[16] El seu pare, Gabriel Mugabe Matibiri, un fuster,[17] va abandonar la família l'any 1934 després que Michael morís, en busca de feina a Bulawayo.[18] Mugabe fou educat segons la religió catòlica, estudiant a escoles maristes i jesuïtes, incloent el selecte Institut Kutama, dirigit per un capellà irlandès, el pare Jerome O'Hea, qui l'acollí entre els seus braços. Fou un noi conflictiu i alhora molt proper a la seva mare durant la joventut.[17] Es va matricular a magisteri, però va marxar a estudiar a Fort Hare (Sud-àfrica) graduant-se l'any 1951 mentre coincidia amb personalitats com Julius Nyerere, Herbert Chitepo, Robert Sobukwe i Kenneth Kaunda. Aleshores, estudià a Driefontein el 1952, Salisbury (1953), Gwelo (1954), i Tanzània (1955–1957). Mugabe més tard afirmà que, a més a més dels seus set graus acadèmics, posseïa un "grau en violència".[17]

Família[modifica]

La seva exdona, Sally Hayfron, va morir el 1992 d'una malaltia crònica renal.[19] El seu únic fill, Nhamodzenyika, nascut el 27 de setembre de 1963, morí el 26 de desembre de 1966 de malària cerebral, mentre que Mugabe era a la presó. Sally Mugabe fou una professora experimentada que consolidà la seva posició d'activista política independent,[20] vista com l'amiga i assessora més propera de Mugabe. Molts assenyalen la seva mort com l'inici de l'etapa de malgovernança del país amb Mogabe al capdavant.[17]

El 17 d'agost de 1996, Mugabe es casà amb la seva exsecretària, Grace Marufu, 40 anys més jove que ell, amb qui ja tenia dos fills.[21] Mugabe i Marufu es van casar per l'Església catòlica en una cerimònia realitzada a l'Institut Kutama, escola d'una missió catòlica a la que antigament assistia. Nelson Mandela va ser un dels convidats. Un portaveu de l'arquebisbe catòlic Patrick Chakaipa, que presidí la cerimònia, va afirmar que la diòcesi no va veure "cap impediment" a realitzar el casament.

Mugabe i Marufu tenen tres criatures: Bona, Robert Peter Jr. (encara que el nom del mig de Robert Mugabe és Gabriel) i Bellarmine Chatunga. Com a Primera Dama, Marufu ha estat motiu de crítica pel seu estil de vida. Quan el 2002 se la va incloure a la llista de sancions de viatge de la UE que va recaure sobre el seu marit, un parlamentari de la UE afirmà que la prohibició "aturaria els viatges de Grace Marufu per anar de botiguetes enmig de la pobresa catastròfica que arruina al poble de Zimbàbue".[22] Els fills dels Mugabe no estan inclosos en les sancions de viatge de la UE.

Premis i honors[modifica]

L'any 1994, Elisabet II atorgà a Mugabe el títol honorífic de Cavaller Comandant de l'Orde del Bany. Això l'autoritzà a utilitzar les lletres postnominals "KCB", però no a utilitzar el títol de "Sir". El Comitè de Selecció d'Afers Estrangers del Regne Unit va proposar la retirada del títol l'any 2003, però cap acció es va dur a terme.[23]

També té uns quants graus honorífics i doctorats de diverses universitats internacionals, encara que al juny de 2007 es convertí en la primera figura internacional en ser desposseïda d'una grau honorífic d'una universitat britànica, quan la Universitat d'Edimburg li retirà el grau atorgat l'any 1984.[24][25]

Lectures addicionals[modifica]

En anglès[modifica]

  • Chan, Stephen. Robert Mugabe: A life of power and violence, 2003. IB Taurus, London. ISBN 9781860648731.
  • East, R. and Thomas, Richard J. Profiles of People in Power: The World ́s Government Leaders, 2003 ISBN 185743126X.
  • Holland, Heidi. Dinner with Mugabe, 2008. Penguin, Sud-àfrica. ISBN 9780143025573.
  • Meredith, Martin : Mugabe: Power and Plunder in Zimbabwe, 2003. Oxford [ed. informe actualitzat] ISBN 1586482130 (Ed. dels EUA: Our votes, our guns)
  • Nolan, Cathal J. Notable U.S. Ambassadors Since 1775: A Biographical Dictionary, 1997 ISBN 0313291950
  • The Times (SA) Online. 'The angry little boy who showed them all'. Publicat: 1 de març 2008.
  • Who's Who : African Nationalist Leaders in Rhodesia by Robert Cary and Diana Mitchell, 1977,1980,1994 Reprinted by Mardon Printers (PTY) Ltd, Harare.
  • Mwakikagile, Godfrey. Nyerere and Africa: End of an Era, 2006, Chapter Eight: "The Rhodesian Crisis: Tanzania's Role." New Africa Press, Sud-àfrica. ISBN 9780980253412.

Referències[modifica]

  1. Nolan, pàg. 380.
  2. (anglès) Chan, Stephen: "Robert Mugabe: A Life of Power and Violence", 2003, pàg. 123.
  3. 3,0 3,1 Parellada, Gemma «Mugabe dimite como presidente de Zimbabue, tras 37 años en el poder» (en castellà). El País, 22-11-2017 [Consulta: 23 novembre 2017].
  4. (anglès) Biles, Peter: "Mugabe's hold on Africans", BBC News, 25 d'agost 2007. Aquests articles de la BBC citen Kenneth Kaunda, anterior líder de Zàmbia que ha tingut sempre bones relacions amb la Gran Bretanya i Occident en general, exculpant a Mugabe dels problemes de Zimbàbue, en contraposició als governs britànics. Data d'accés: 27 d'agost 2007.
  5. (anglès) "'Panicked' Zimbabwe government postpones inflation announcement", Cape Times, 17 d'abril 2007.
  6. (anglès) "Zimbabwe: IMF Estimates Inflation At 150 000 Percent", Zimbabwe Independent, 18 de gener 2008.
  7. (anglès) "Zimbabwe: Country Ranked Africa's Worst Economic Performer", Zimdaily, 3 d'abril 2007.
  8. (anglès) "Zimbabwe Inflation Narrowly Short of 8,000%"
  9. (anglès) "Mugabe's costly Congo venture", BBC News, 25 de juliol 2000.
  10. (anglès) "UK anger over Zimbabwe violence", BBC News, 1 d'abril 2000.
  11. (anglès) "Corrupt, greedy and violent", The Guardian, 2 d'abril 2007.
  12. (anglès) "Sentamu urges Mugabe action", The Independent, 20 de setembre 2007.
  13. (anglès) "Mugabe: US must disarm", BBC News, 25 de febrer 2003.
  14. (anglès) "Zimbabwe: Who else but Mugabe?", The Black Commentator, 31 de juliol 2003.
  15. (anglès) "Colonial history tugs at EU-Africa ties", People's Daily, 5 de desembre 2007.
  16. (anglès) Sunday Times, Sud-àfrica, 2 de març 2008, pàg. 19.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 (anglès) "The man behind the fist", The Economist, 29 de març 2007.
  18. (anglès) Nyarota, Geoffrey: Against the Grain, 2006. pàg. 100.
  19. (anglès) "Obituaries: Sally Mugabe, Zimbabwe President's Wife, 60", The New York Times, 28 de gener 1992.
  20. (anglès) Bowcott, Owen: "FO's fight over Mugabe's wife", The Guardian, 1 de novembre 2005.
  21. (anglès) Meldruw, Andrew: "Where We Have Hope: A Memoir Of Zimbabwe", Atlantic Monthly Press, 2005.
  22. (anglès) "Mugabe's wife on EU sanctions list", BBC News, 22 de juliol 2002.
  23. (anglès) "The battle to ban Mugabe's men", Daily Mail, 20 de març 2007.
  24. (anglès) English, Shirley & Lister, David: "Mugabe stripped of degree by Edinburgh", The Times, 7 de juny 2007.
  25. (anglès) Kelbie, Paul: "Edinburgh University revokes Mugabe degree", The Observer, 15 de juliol 2007.

Enllaços externs[modifica]