Julius Nyerere

Julius Nyerere

(1976)
Nom original	(sw) Julius Kambarage Nyerere
Biografia
Naixement	13 abril 1922 Butiama (Imperi Britànic)
Mort	14 octubre 1999 (77 anys) Londres
Causa de mort	Causes naturals  (Leucèmia )
President de la Organització per a la Unitat Africana
12 novembre 1984 – 18 juliol 1985 ← Mengistu Haile Mariam – Abdou Diouf →
1r President de Tanzània
29 octubre 1964 – 5 novembre 1985 ← cap valor – Ali Hassan Mwinyi →
President of Tanganyika (en)
26 abril 1964 – 29 octubre 1964
Primer Ministre de Tanzània
1r maig 1961 – 22 gener 1962 – Rashid Kawawa →
Primer Ministre de Tanzània
2 setembre 1960 – 1r maig 1961 ← cap valor
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat Makerere - Diploma in Education (en) (–1947) Universitat d'Edimburg - economia, història (–1952) Universitat de Fort Hare
Activitat
Ocupació	lingüista, escriptor, educador, traductor, polític, professor
Partit	Chama Cha Mapinduzi (1977–1999) TANU (1954–1977)
Moviment	Ujamaa (en)
Carrera militar
Conflicte	Guerra Uganda-Tanzània
Enaltiment
2005 - Servent de Déu, nomenat per Benet XVI  (Ciutat del Vaticà)
Festivitat	14 d'octubre
Obra
Obres destacables Declaració Arusha
Família
Cònjuge	Maria Nyerere (1953–1999)
Parents	Bashiru Ally (en) ()
Premis (2010)  Orde de l'Antiquíssima Welwítsquia (2007)  Order of the Pearl of Africa (en) (2007)  Order of Katonga (en) (1995)  Premi de la Pau Mahatma Gandhi (1992)  Premi Internacional Simón Bolívar (3 octubre 1985)  Orde d'Agostinho Neto (7 setembre 1983)  Order of Eduardo Mondlane, 1st class (en) (1983)  Premi Nansen (19 setembre 1976)  Medalla Amílcar Cabral (21 setembre 1974)  Orde de José Martí (1973)  Premi Jawaharlal Nehru per l'entesa internacional (3 setembre 1963)  gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca  doctor honoris causa per la Universitat d'Ottawa  Banda de l'Orde de l'Àguila Asteca  Orde dels Companys de O. R. Tambo  Reial orde dels Serafins  orde de Jamaica  Premi Lenin de la Pau entre els pobles  Orde de l'Elefant

Julius Kambarage Nyerere (Butiama, Tanganyika, 13 d'abril de 1922 - Londres, 14 d'octubre de 1999) fou un i professor i polític tanzà, que exercí com a primer President de Tanzània des de la independència d'aquest territori l'any 1962 fins a la seva retirada l'any 1985. El 1985-86 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles. Abans d'iniciar la seva trajectòria política havia treballat com a professor d'educació secundària.

Biografia

Nyerere nasqué el 13 d'abril de 1922 a Butiama, població situada en el que en aquells moments es denominava Tanganyika i que avui dia constitueix la part continental de Tanzània, fill d'un cap de la tribu Zanaki i fou conegut pel nom de Mwalimu (professor, en suahili), per la seva professió d'abans de dedicar-se a la política activa, però també per la seva forma de dirigir el país. Va estudiar per professor a la Universitat Makerere, universitat situada a la ciutat de Kampala (Uganda) i després història i economia política a la Universitat d'Edimburg. Fou el primer tanzà que va estudiar en una universitat britànica i el segon a completar un grau universitari ("Master of Arts") fora d'Àfrica.

Instal·lat a la dècada del 1990 a Londres, morí el 14 d'octubre de 1999 en aquesta ciutat.

Carrera política

Es va llançar a la política l'any 1954, quan era professor i fou cofundador, al juliol d'aquell mateix any del partit Unió Nacional Africana de Tanganyika (TANU), que va portar al seu país a la independència del Regne Unit el 13 de desembre de 1962. Esdevingué el 1959 el Primer Ministre del territori semi-independent de Tanganyika i, amb la independència, es convertí en el seu primer President.

Un dirigent que treballava per la justícia social, la unitat nacional i les bones relacions racials, Nyerere va pilotar la unió política entre Tanganyika i Zanzíbar, que va comportar la constitució de la República Unida de Tanzània el 1964. El 1977 liderà la fusió del seu partit amb el Partit Afro-Shirazi de Zanzíbar per a formar el Chama cha Mapinduzi (CCM) o "Partit de la Revolució", en suahili.

Nyerere, que es va mantenir en el poder fins al 1985, quan voluntàriament va deixar la presidència, va dirigir el país seguint una política denominada "Socialisme Africà", internament designada "Ujamaa". Establí lligams amb República Popular de la Xina, que va finançar la construcció de la línia de ferrocarril entre el port de Dar es Salaam i Zàmbia i va participar en altres projectes industrials.

Malauradament i malgrat l'immens esforç en termes d'educació, la política "Ujamaa" no va donar els resultats pretesos i fou abandonada gradualment pels governants que l'han succeït.

Nyerere fou també un dels fundadors de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) l'any 1963 i de la SADC, liderà el Comitè de Descolonització de la OUA, va donar un suport ferm al FRELIMO en la seva lluita per la independència de Moçambic i a Milton Obote d'Uganda, oposant-se al dictador Idi Amin.

Després de deixar la presidència de Tanzània, Nyerere continuà actiu en la política internacional, principalment com a President del Intergovernmental South Centre i va tenir un paper central com mediador al conflicte de Burundi, el 1996. L'any 1992 fou guardonat, juntament amb Aung San Suu Kyi, amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Nyerere