2019
 | |
| Tipus | any civil i any comú començat en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2019 (mmxix) |
| Islàmic | 1441 – 1442 |
| Xinès | 4715 – 4716 |
| Hebreu | 5779 – 5780 |
| Calendaris hindús | 2074 – 2075 (Vikram Samvat) 1941 – 1942 (Shaka Samvat) 5120 – 5121 (Kali Yuga) |
| Persa | 1397 – 1398 |
| Armeni | 1468 |
| Rúnic | 2269 |
| Ab urbe condita | 2772 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040 | |
| Anys | |
| 2016 2017 2018 - 2019 - 2020 2021 2022 | |
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts (feu clic a l'enllaç per veure el calendari sencer) del calendari gregorià. Les Nacions Unides el van designar com a Any Internacional de les Llengües Indígenes i Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics.
Esdeveniments[modifica]
- 19 de març, Osloː El Premi Abel de matemàtiques, concedit per primer cop a una dona, Karen Uhlenbeck.[1]
Efemèrides[modifica]
El dia del domini públic 2019 (1 de gener) s'alliberà l'obra d'autors morts l'any 1938.
Centenari del València
Cinquantenari d'Apolo 11
El València Club de Futbol féu cent anys el 18 de març i, el 5 d'abril, sis-cents de la mort del sant Vicent Ferrer a Bretanya;[2] el 24 de juny, cinc-cents anys de la mort de Lucrècia Borja. El 20 de juliol féu cinquanta anys de l'arribada de la missió Apollo 11 a la Lluna. El 5 d'agost féu cent anys de la mort de Josèp Condò Sambeat i, el 9 d'agost també cent de la primera publicació del personatge de Zorro.[3] El 23 d'agost féu vint-i-cinc anys de la publicació del disc de Jeff Buckley, Grace.
Arts i arquitectura[modifica]
El 19 de juliol morí César Pelli, l'arquitecte de les torres Petronas; el 5 de setembre, l'artiste plàstic multidisciplinar Francisco Toledo; el primer de novembre, la muralista Rina Lazo Wasem; el 21 del mateix mes, el videoartiste manresà Toni Serra (Abu Ali):
Abu Ali (n. 1960)
Francisco Toledo
Rina Lazo (n. 1923)
Funicular del Tibidabo
Panamarenko (n. 1940)
Abu Ali (n. 1960)
.jpg)
El vagons del funicular del Tibidabo del 1958 feren l'últim servici el diumenge 15 de setembre. L'artiste flamenc Panamarenko morí el 14 de desembre.
Cinema i televisió[modifica]
En la 92 cerimònia dels Oscar, Bohemian Rhapsody en guanyà quatre (millor protagonista, muntatge, edició de so i mescla); altres llargmetratges multi-premiats foren Green Book (millor pel·lícula, guió original i actor secundari), Roma tres més (direcció, fotografia i llarg de parla no anglesa) i Black Panther (disseny de producció, música i vestuari); Spider-Man: Un nou univers guanyà l'Oscar al millor llarg d'animació.[4]
Rutger Hauer
Peter Lindbergh
Anna Karina (n. 1940)
Tunç Başaran (n. 1938)
Syd Mead (n. 1933)
.jpg)
El 19 de juliol morí l'actor neerlandès Rutger Hauer. El 3 de setembre, el cineasta i fotògraf Peter Lindbergh, retratista de les top models de la dècada del 1990. El 4 de desembre, el realitzador basc Javier Aguirre Fernández, teòric de l'«anticine».
També s'emeté la darrera temporada de la sèrie Game of Thrones (HBO). TV3 estrenà el telefilm L'enigma Verdaguer l'11 de setembre.
Còmics[modifica]
L'Splash Sagunt se celebrà entre el 22 i el 24 de març al Port de Sagunt. El 37 Comic Barcelona —fins a l'any anterior anomenat Saló Internacional del Còmic de Barcelona— tingué lloc del 4 al 9 d'abril al recinte de la Fira de Barcelona-Montjuïc.[5]
Cartell d'Ana Galvañ
Blanco Ibarz
Purita Campos
.jpg)
L'11 d'abril morí el mangaka Monkey Punch, autor de la sèrie Lupin III; el 29 de maig, el dibuixant barceloní Josep M. Blanco Ibarz. Al setembre es publicà el còmic Terra Cremada; el 19 de novembre faltà la dibuixant Purita Campos.
Conflictes[modifica]
El 18 d'abril, un tiroteig a Irlanda del Nord provocà la mort de la periodista Lyra McKee, especialitzada en el conflicte d'Irlanda del Nord.
Lyra McKee (1990-2019)
_(cropped).jpg)
- El 1 de juliol el Japó va anunciar l'enduriment de les exportacions d'alta tecnologia a Corea del Sud, que entraria en vigor tres dies després, la qual cosa va desencadenar la guerra comercial entre els dos països.[6]
- El 19 d'agost van esclatar les fortes protestes de Papua de 2019 a la Papua Occidental després que un grup d'estudiants papús fos detingut per una suposada falta de respecte a la bandera indonèsia a Surabaya.[7]
- El 26 d'octubre, el president dels EUA anuncià la mort del gihadista Abu Bakr al-Baghdadi, el qual s'autoimmolà durant una intervenció militar contra l'Estat Islàmic.
- Catàstrofes
- El 23 d'octubre es trobaren els cadàvers de trenta-nou persones són trobats en el contenidor d'un camió a Anglaterra (Incident de Grays de 2019).[8]
- El 31 d'octubre, almenys setanta-quatre persones moriren en l'incendi a un tren de passatgers de 2019 a Pakistan.
- Epidèmies
A mitjan desembre s'originà la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a Wuhan, abans que el SARS-CoV-2 s'expandira fora de la Xina (la primera mort per la COVID-19 no és produí fins al gener del 2020).
Deport[modifica]
Durant la temporada del 2019 de pilota valenciana, De la Vega, Félix i Nacho guanyaren la XXVIII Lliga Bankia d'Escala i Corda; Sergio, Seve i Ricardet la XXVI Lliga Bankia de Raspall; Fageca i Tomàs II la Lliga 2; Soro III el XXXIV Individual d'Escala i Corda, i Moltó el XXXIII Individual de Raspall. El primer de juny acabà el Campionat d'Anglaterra de rugbi a 15 2018-2019, guanyat de nou pels Saracens.
- Defuncions
El 5 d'agost morí el ciclista Bjorg Lambrecht en un accident durant la Volta a Polònia. El 10 d'agost morí l'ex jugador de bàsquet Chicho Sibilio; el 3 de setembre, el multicampió de biatló Halvard Hanevold; el 6 de setembre, el jugador de rugbi sud-africà Chester Williams, l'únic negre de la selecció que guanyà la Copa del Món de Rugbi de 1995.
El 8 de setembre morí l'aficionada iraniana Sahar Khodayari, que s'havia botat foc una setmana abans com a protesta per la sentència de presó en haver intentat entrar a un partit de l'Esteghlal Tehran FC, prohibit a les dones. El 4 d'octubre, la jove promesa ciclista Modest Capell morí en accident mentre entrenava. El 8 d'octubre, el pioner del submarinisme Eduard Admetlla, inventor d'escafandres i divulgador televisiu; el 22 d'octubre, l'atleta paralímpica Marieke Vervoort.
Aquest any també faltaren els ciclistes Patrick Sercu, Remig Stumpf, Albert Fritz, Ugo Colombo i Raymond Poulidor:
Felice Gimondi
Bjorg Lambrecht
Patrick Sercu
Chicho Sibilio
Chester Williams
Eduard Admetlla
M. Vervoort (n. 1979)
Raimon Polidor
Köbi Kuhn
Martin Peters (n. 1943)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
_(cropped).JPG)
.jpg)
Martin Peters (n. 1943)
Del 7 de juny al 7 de juliol França acull la VIII Copa del Món Femenina de Futbol. La Copa del Món de Rugbi de 2019 es disputa al Japó entre el 6 de setembre i el 20 d'octubre.
Fenòmens naturals[modifica]
Diumenge 6 de gener tingué lloc un eclipsi solar a l'oceà Pacífic nord.
E. solar del 6 de gener
Lingüística i literatura[modifica]
El 5 d'agost morí la Premi Nobel de Literatura Toni Morrison; l'11 d'agost, el lingüista Michael Krauss, especialitzat en les llengües natives d'Alaska i defensor de totes les llengües amenaçades; el 13 de setembre, el sociòleg i novel·liste hongarés György Konrád.
El primer d'octubre faltà Miguel León-Portilla, especialista en el nàhuatl; el 8 d'octubre, l'escriptor gallec Manuel Álvarez Torneiro; el 14 d'octubre, el crític literari Harold Bloom. El 25 d'octubre, el sociolingüiste valencià Rafael Ninyoles, expert en el conflicte lingüístic. El 29 de desembre, l'escriptor escocès Alasdair Gray, autor de Lanark.
Toni Morrison
Michael E. Krauss
György Konrád
Miguel León-Portilla
Álvarez Torneiro
Harold Bloom
.jpg)
-1.jpg)
.jpg)
Música[modifica]
El 18 de gener es publicà un disc pòstum de Gianmaria Testa, Prezioso, amb onze cançons inèdites.[9] El 9 de febrer, Benet Casablancas i Rafael Argullol estrenaren llur òpera L'enigma di Lea al Liceu. El cantant Ozzy Osbourne hagué de cancel·lar la seva gira europea No More Tours 2 per orde mèdica, entre els quals el concert al Palau Sant Jordi previst per al 3 de març.[10] El grup alemany Rammstein actuà el primer de juny a l'RCDE Stadium.[11] Després d'un canvi d'ubicació d'Escalarre a Montmeló, el Doctor Music Festival se suspengué per la fluixa resposta del públic.[12] El grup basc La Polla Records féu una gira pels quaranta anys de la fundació que començà amb dos concerts a València (20 i 21 de setembre).[13]
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| 01/12 | Xiomara Abello | Entre teles[14] | cançó |
| 10/04 | Manel (grup) | Per la bona gent | pop |
| 07/21 | B.o.B | Southmatic | rap |
| 11/22 | Coldplay | Everyday Life | pop |
| 05/31 | Inna | Yo | dance |
| 08/23 | Taylor Swift | Lover | pop |
| 01/01 | Weezer | Weezer (The Black Album) | rock alt. |
| 01/24 | Weezer | Weezer (The Teal Album) | rock alt. |
- Defuncions
El 16 d'abril morí el pianista austríac Jörg Demus. El 8 de juny, el cantant Andre Matos morí d'un infart. El 6 de juliol morí el brasiler João Gilberto, creador de la bossa nova; el 16 del mateix mes, el cantautor angloafricà Johnny Clegg. El 4 de setembre, la cantant country Kylie Rae Harris morí en accident de trànsit, camí del Big Barn Dance; l'endemà, Iñigo Muguruza, exmembre dels grups Kortatu, Negu Gorriak i Joxe Ripiau, morí a conseqüència de l'esclerosi lateral amiotròfica que patia. El 8 de setembre morí el cantant melòdic alcoià Camilo Sesto; el 10 de setembre, el cantautor estatunidenc Daniel Johnston i, el 15 de setembre, el músic Ric Ocasek, membre fundador del grup The Cars. El 19 de setembre morí la mezzosoprano Irina Bogàtxova i, el 30 de setembre, la soprano dramàtica Jessye Norman. El 2 d'octubre, el compositor de bandes sonores Gueorgui Kantxeli; el 6 del mateix mes traspassà l'influent bateria anglès Ginger Baker; i les cantants de K-pop Sulli i Goo Hara. El 18 de desembre morí en un accident de trànsit el cantautor castellà d'ascendència basca Patxi Andión; el 26, el compositor i lletrista de musicals Jerry Herman.
Jörg Demus
Andre Matos
João Gilberto
Johnny Clegg
Kylie Rae Harris
Iñigo Muguruza
Camilo Sesto
Daniel Johnston
Ric Ocasek
Irina Bogàtxova
Jessye Norman
Gueorgui Kantxeli
Ginger Baker
Sulli
José Mário Branco
Hara
Mariss Jansons
Marie Fredriksson
Jerry Herman (n.1931)
T. Mikrútsikos (n. 1947)
.jpg)
Camilo Sesto
.jpg)
Irina Bogàtxova
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
El grup estatunidenc Greta Van Fleet actuà el 26 de novembre al Sant Jordi Club, després d'ajornar el concert previst per al 22 de febrer.[15]
Política[modifica]
- Categoria principal: Eleccions del 2019
El primer de gener Àustria assumí la Presidència del Consell de la Unió Europea.[16]
A Veneçuela, el 10 de gener Nicolás Maduro prengué possessió del càrrec de president electe, però l'autoproclamació de Juan Guaidó el 23 de gener desencadenà la crisi presidencial de Veneçuela de 2019. En febrer i maig hi hagué sengles referèndums a Suïssa el 2019: l'un sobre el control urbanístic, rebutjat, i els altres dos, sobre el control d'armes i la reforma del sistema de pensions, aprovat.
El 12 de febrer començà el judici al procés independentista català. Després que el Congrés espanyol tombara els pressuposts per a aquest any, el president Sánchez anuncià la dissolució dels parlaments i la convocatòria d'eleccions generals per al 28 d'abril; poc després, el president valencià avançà les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 per al mateix dia.
.jpg)
L'ex president peruà Alan García se suïcidà el 17 d'abril, abans de ser detingut per presumpta corrupció.
El 7 d'abril tingueren lloc les eleccions al Consell General d'Andorra de 2019.[17] Als EUA, la Cambra de Representants aprovà l'Equality Act el 17 de maig, rebuda per a consideració pel Senat tres dies després.
El 30 d'abril es formalitza l'abdicació de l'emperador Akihito anunciat l'1 de desembre del 2017 pel govern japonès, marcant així la fi de l'era Heisei i l'inici de l'era Reiwa.[18]
El 26 de maig se celebraren les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2019 (guanyades per Francina Armengol, del PSIB), les eleccions al Consell General d'Aran de 2019 (Paco Boya, d'Unitat d'Aran) i les eleccions municipals espanyoles de 2019.
L'ex president d'Egipte, Mohamed Mursi, encausat des del colp d'estat del 2013, morí d'un infart durant el juí.
Al primer de juliol, Romania assumí la Presidència del Consell de la Unió Europea;[16] el 9 de juliol morí l'ex president argentí De la Rúa i, el 25 de juliol, el president tunisià en el càrrec, Beji Caid Essebsi. Robert Mugabe, ex president de Zimbàbue, morí el 6 de setembre a l'exili, com també l'ex president tunisià Ben Ali (19 de setembre). El 29 de setembre faltà l'ex president francés (i copríncep d'Andorra) Jaques Chirac. Durant tot el mes hi hagué les vagues climàtiques del setembre de 2019 a tot el món, per a urgir els governs a aturar l'escalfament global.
Vetlatori de De la Rúa
Funeral d'Essebsi
Robert Mugabe
Jacques Chirac
F. Dobson (n. 1940)
F. Gambús (n. 1974)
Y. Nakasone (n. 1918)
Funeral de Lujkov
.jpg)
El 9 d'octubre començà la invasió turca de Rojava; el 24 d'octubre es va dur a terme l'exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos i el trasllat del cos al cementeri de Mingorrubio. Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 se celebraren diumenge 10. L'ex secretari d'estat britànic Frank Dobson morí l'11 de novembre; el 23 del mateix mes morí l'eurodiputat independent Francesc Gambús; el mateix dia començà el referèndum sobre la independència de Bougainville. El 10 de desembre morí l'ex alcalde de Moscou Iuri Lujkov.
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Tecnologia[modifica]
El 24 de gener es presentà oficialment la càmera Olympus OM-D E-M1X;[19] el 17 de novembre comercialitzarà l'Olympus E-M5 Mark III.
L'OM-D E-M1X
Aleksei Leónov
Enguany moriren dos històrics cosmonautes soviètics: Sigmund Jähn i Aleksei Leónov.
Videojocs[modifica]
- Categoria principal: Videojocs del 2019
El 4 de febrer es publicà el videojoc Apex Legends. El 9 de març, l'associació Arcade Vintage anuncià l'apertura del Museu del Videojoc d'Ibi, inaugurat el 15 de maig. El 19 de novembre s'obrí la plataforma de joc en línia Google Stadia.
Resident Evil 2 (E3)
Stadia en el Gamescom
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Naiximents[modifica]
Necrològiques[modifica]
- Categoria principal: Morts el 2019
Entre les morts destacadades del 2019 hi ha la de l'actor Martí Galindo, la filòloga palmesana Aina Moll, la supervivent dels nazis Neus Català i l'ex president de l'IEC Salvador Giner; en l'àmbit internacional, l'actor Seymour Cassel; els aristòcrates Cristina dels Països Baixos, Dina de Jordània, Enric d'Orleans i Joan de Luxemburg; la cineasta Agnès Varda; l'alcalde de Gdańsk, Paweł Adamowicz, apunyalat en públic; el nacionaliste basc Xabier Arzalluz; el cantautor Alberto Cortez, els compositors Michel Legrand i André Previn; i els premis Nobel Sydney Brenner, David Thouless.
- Països Catalans
- 8 de març - Barcelona, Barcelonèsː Jaume Muxart i Domènech, pintor català (n. 1922).[20]
- 21 de març - Ribesaltesː Joan Abelanet, arquèoleg, especialista en els megàlits dels Pirineus Orientals (n. 1925).[21]
- 22 de maig, Barcelona: Eduard Punset i Casals, advocat, economista i divulgador científic català (n. 1936).[22]
- 14 de juny - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (n. 1940).[23]
- 18 de juny -
- València: Carme Miquel, mestra i escriptora valenciana (n. 1945).[24]
- Barcelona: Maria Josep Ragué, crítica i autora teatral, assagista i professora universitària (n. 1941).[25]
- 11 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana (n. 1928).[26]
- 27 d'agost - Tolosa de Llenguadoc: Conxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista, supervivent del Camp de Ravensbrück (n. 1925).[27]
- 20 de novembre - Barcelonaː Purita Campos, dibuixant de còmics, il·lustradora i pintora catalana (n. 1937).[28]
- 23 de novembre - Cercedilla: Maria Assumpció Balaguer i Golobart, actriu catalana (n. 1925).[29]
- 28 de desembre - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (n. 1928).[30]
- Resta del món
- 17 de gener - Hobe Sound, Florida: Mary Oliver, poeta estatunidenca (n. 1935).[31]
- 12 de febrer - Lagos, Nigèria: Bisi Silva (Olabisi Obafunke Silva), conservadora i especialista en art contemporani (n. 1962).[32]
- 13 de febrer - Romaː Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (n. 1941).[33]
- 13 de març - Berlín: Andrea Pollack, nedadora alemanya guanyadora de sis medalles olímpiques (n. 1961).[34]
- 16 de març - Trémévenː Yann-Fañch Kemener, cantant tradicional bretó (n. 1957).[35]
- 14 d'abril - Estocolm: Bibi Andersson, actriu de teatre i de cinema sueca (n. 1935).[36]
- 16 d'abril - Viena: Jörg Demus, pianista austríac (n. 1928).[37]
- 18 d'abril - Derry, Irlanda del Nord: Lyra McKee, escriptora i periodista nord-irlandesa (n. 1990).[38]
- 13 de maig - Carmel Valley Village, Califòrnia: Doris Day, estrella de Hollywood dels anys 50 i 60 (n. 1922).[39]
- 18 de maig - Madridː Analía Gadé, actriu argentina establerta a Espanya (n. 1931).[40]
- 3 de juny - Portoː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões el 2004 (n. 1922).[41]
- 9 de juny - Montevideo, Uruguaiː Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana (n. 1922).[42]
- 15 de juny - Vancouverː Marta Harnecker, pensadora marxista xilena (n. 1937).[43]
- 16 de juny - Arieja, França: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (n. 1933).[44]
- 9 de juliol - Dallas, Texas (EUA): Ross Perot, multimilionari estatunidenc, conegut per haver-se presentat com a candidat independent a les eleccions presidencials estatunidenques (n. 1930).[45]
- 17 de juliol - Roma: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, novel·lista italià creador del comissari Montalbano (n.1925).[46]
- 19 de juliol - Balatonalmádi, Hongriaː Ágnes Heller, filòsofa hongaresa (m. 1929).[47]
- 22 de juliol:
- Hamburg: Brigitte Kronauer, escriptora alemanya (n. 1940).[48]
- Pequín (Xina): Li Peng, polític xinès, responsable de la repressió contra les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989 (n. 1928).[49]
- 3 d'agost - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (n. 1938).[50]
- 5 d'agost - Nova York: Toni Morrison, escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 (n. 1931).[51]
- 14 de setembre - Londresː Jean Heywood, actriu anglesa (n. 1921).[52]
- 30 de setembre - Nova York (EUA): Jessye Norman, cantant d'òpera estatunidenca (n. 1945).[53]
- 4 d'octubre - Los Angeles: Diahann Carroll, actriu i cantant estatunidenca (n. 1935).[54]
- 22 d'octubre - Tòquio: Sadako Ogata, diplomàtica japonesa, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats (n. 1927).[55]
- 7 de novembre - Madrid: Margarita Salas Falgueras, bioquímica espanyola (n. 1938).[56]
- 20 de novembre, Little Rockː Mary Lowe Good, química inorgànica que realitzà recerca industrial (n. 1931).[57]
- 9 de desembre - Djursholm, Suèciaː Marie Fredriksson, cantant. Membre del duo Roxette (n. 1958).[58]
- 14 de desembre - París: Anna Karina, actriu, directora, escriptora i cantant francesa d'origen danès (n. 1940).[59]
- 18 de desembre - París (França)ː Claudine Auger, actriu francesa (n.1941).[60]
Francisca Aguirre
A. Balaguer
Neus Català
Domènech i Fargas
R. Folch i Camarasa
Anna Maria Freixes
Jordi Galí
Llorenç Giménez
Salvador Giner
Alexandre Masoliver
Bartomeu Melià
Montserrat Minobis
Jaume Mir Taxi Key
Aina Moll
Pepita Pardell
Eduard Punset
Dolors Renau
Kheto Rigol
Montserrat Soliva
Jaume Traserra
J. Vallejo Ruiloba
Curt Wittlin
Francisca Aguirre
Domènech i Fargas
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Montserrat Minobis
Aina Moll
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Curt Wittlin
Paweł Adamowicz
Julie Adams
Humberto Ak'ab'al
Jorès Alfiórov
V. Álvarez Areces
Yukiya Amano
Claes Anderson
Xabier Arzalluz
Michael Atiyah
Gordon Banks
Patricia Bath
Giannis Bekhrakis
Z. Ben Ali
Elwyn Berlekamp
Remo Bodei
Cameron Boyce
Sydney Brenner
Rosa María Britton
Aleksei Buldakov
Andrea Camilleri
- Philippe Carrese.jpg
Philippe Carrese
Seymour Cassel
Kelly Catlin
Nuon Chea
Larry Cohen
Tim Conway
Fernando Corbató
Juan V. Corona
Valentina Cortese
Alberto Cortez
Bernard Dadié
Dick Dale
Sara Danius
Godfried Danneels
L. De Crescenzo
Robbert de Greef
Fernando de la Rúa
M. Aux. Delgado
- Prinses-christina-okt15-s (cropped).jpg Cristina dels P.B.
Joan de Luxemburg
Stanley Donen
Enric d'Orleans
Okwui Enwezor
Jeffrey Epstein
Beji Caid Essebsi
J.M. Estepa
Roger Etchegaray
Arturo Fernández
Gallego Fernández
Mariano Ferrer
Peter Fonda
D.C. Fontana
Salvador Freixedo
Bruno Ganz
Murray Gell-Mann
Antoine Gizenga
Edith González
Mary Lowe Good
Claude Goretta
Paul Greengard
E. Gulyás-Köteles
Eduardo Gómez
Prosper Grech
Nikola Hajdin
Peter Hamm
Barbara Hammer
Bob Hawke
Martha Harnecker
Àgnes Heller
Bert Hellinger
A. Huber-Hotz
N. Ibáñez Serrador
Gabriel Jackson
Sachsen Sigmund Jähn
Jessica Jaymes
Lennart Johansson
Santos Juliá
Yann-Fañch K.
Dimitris Khristófias
Klaus Kinkel
Jürgen Kißner
David Koch
Hans Kornberg
Brigitte Kronauer
Karl Lagerfeld
Lyndon LaRouche
Niki Lauda
Michel Legrand
Nicolás Leoz
Arturo Lezcano
Richard Lugar
Iuri Lujkov
Yvette Lundy (n. 1916)
Ashley Massaro
Peter Mayhew
Manfred Max-Neef
Jonas Mekas
Sylvia Miles
Norma Miller
Guillermo Mordillo
Eva Mozes Kor
Kary Mullis
V. Nanammal
Matti Nykänen
Sadako Ogata
Ortega y Alamino
Ieoh Ming Pei
César Pelli
José Pérez-Llorca
A. Pérez Rubalcaba
ʻAkilisi Pohiva
André Previn
Monkey Punch
Choctaw Gregory Pyle
José Antonio Reyes
Pierre Riché
Cokie Roberts
J. Roy-Vienneau
F. Saccomanni
Margarita Salas
R. Sánchez Ferlosio
Fernando Sebastián
Dragoslav Šeki
Michel Serres
Nasrallah Sfeir
Elio Sgreccia
Achille Silvestrini
John Singleton
Brody Stevens
John Paul Stevens
Sushma Swaraj
John Tate
Giuseppe Tavani
Sevim Tekeli (n. 1924)
David J. Thouless
Prem Tinsulanonda
Nadia Toffa
Paloma Tortajada
Shizuteru Ueda
Tomi Ungerer
C. Vandenhove
Agnès Varda
Manuel Vilanova
Paul Volcker (n. 1927)
Charlie Whiting
Jean Vanier
B. Wainaina
I. Wallerstein
Alba Zaluar (n. 1942)
Franco Zeffirelli
_Fern%C3%A1ndez_de_la_Vega_firma_un_convenio_de_colaboraci%C3%B3n_con_la_Fundaci%C3%B3n_Pr%C3%ADncipe_de_Asturias._Pool_Moncloa._28_de_mayo_de_2005_(cropped).jpeg)
_(40692197941).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
Peter Hamm
.jpg)
_Lanzamiento_del_libro_%E2%80%9CEcuador-_una_nueva_izquierda_en_busca_de_la_vida_en_plenitud%E2%80%9D_de_Martha_Harnecker_(6053417074).jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
Yann-Fañch K.
.jpg)
_cropped.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
-3.jpg)
.JPG)
_(cropped)_(2).jpg)
Iuri Lujkov
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
.jpg)
André Previn
_(cropped).jpg)
_(cropped).jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped)_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
Agnès Varda
-2.jpg)
_(cropped).jpg)
_(2).jpg)
.jpg)
Alba Zaluar (n. 1942)
.jpg)
2019 en la ficció[modifica]
L'argument del manga Akira i la seua adaptació a l'anime està ambientat en un 2019 post-apocalíptic. La distopia de la pel·lícula Perseguit (1987) està ambientada entre 2017 i 2019, com també l'utopia de L'illa (2005). La història de Blade Runner (1982) transcorre en novembre del 2019. L'episodi pilot de la sèrie d'animació Batman Beyond transcorre en 2019, vint anys abans dels esdeveniments posteriors. El videojoc de carreres OutRun 2019 (1993) i la novel·la visual Robotics;Notes (2012) també situen l'acció el 2019.
Referències[modifica]
- ↑ «Karen Uhlenbeck, primera dona guanyadora del 'Nobel' de matemàtiques» (en català). El Periódico, 19-03-2019. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «El Consell declara 2019 como Año de San Vicente Ferrer coincidiendo con el 600 aniversario de su fallecimiento». Europa Press, 28-12-2018 [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ «"The Curse of Capistrano" by Johnston McCulley» (en anglés). Zorro Legend. [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ «Llista completa dels guanyadors dels Oscars 2019». Ara, 25-02-2019 [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ «El Saló del Còmic tanca una edició marcada per l'èxit dels nous espais». Ficomic, 15-04-2018 [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ «Japan to tighten export rules for high-tech materials to South Korea: media», 01-07-2019.
- ↑ «Indonesia urges calm in Papua after two weeks of protests» (en anglès). Reuters, 30-08-2019.
- ↑ «Essex Police: 39 bodies found in lorry container». BBC News, 23-10-2019 [Consulta: 23 octubre 2019].
- ↑ «Prezioso» (en italià). Gianmaria Testa, 2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ «Ozzy Osbourne cancel.lat!». Palau Sant Jordi [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ Europa Press «Rammstein actuarà l'1 de juny al RCDE Stadium en l'únic concert que protagonitzaran a Espanya». Al dia.cat. Europa Press, 02-11-2018 [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ «Rosalía, Greta Van Fleet, The Strokes, Primal Scream i Mando Diao, al Doctor Music Festival». Ara, 19-12-2018 [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ «La Polla iniciarà a València la seua gira especial 40 aniversari». Tres Deu, 29-08-2019. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ «Xiomara Abello. Entre teles». Enderrock. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Greta Van Fleet:concert posposat». Palau Sant Jordi, 02-03-2018 [Consulta: 15 octubre 2018].
- ↑ 16,0 16,1 «Presidencies 2011-2020» (en anglès). Council of the European Union. Consell d'Europa.
- ↑ «Martí descarta d'avançar les eleccions d'Andorra: seran a la primavera». VilaWeb, 18-09-2018 [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «El Japó: un nou emperador per als nous temps». 3/24, 30-04-2019 [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ Chaim Gartenberg «Olympus sticks with Micro Four Thirds for new OM-D E-M1X camera as everyone else goes full frame» (en anglés). The Verge, 24-01-2019 [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ «Mor el pintor Jaume Muxart als 96 anys». [Consulta: 8 març 2019].
- ↑ «Mor Joan Abelanet, descobridor del jaciment prehistòric de Talteüll». La clau, 22-03-2019.
- ↑ «Eduard Punset i Casals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Laura Almerich i Santacreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Carme Miquel i Diego | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «La Ragué, una imprescindible» (en castellà), 27-06-2019. [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ «Pepita Pardell i Terrade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Muere Conxita Grangé, la última superviviente catalana de los campos nazis». La Vanguardia, 27-08-2019.
- ↑ «Purita Campos» (en anglès). Lambiek, Comiclopedia. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Maria Assumpció Balaguer i Golobart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Amèlia Riera i Toyos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Sandomir, Richard «Bisi Silva, 56, Bold Curator of Contemporary African Art, Dies» (en anglès). The New York Times, 25-02-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Addio all'attrice Marisa Solinas» (en italià). [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ Ross, Andy. «Passages: Olympic Gold Medalist Andrea Pollack Passes Away from Cancer» (en anglès). Swimming World, 18-03-2019. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Traditional Breton Singer Yann-Fañch Kemener Dies at 61». World Music Central.org, 18-03-2019. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Bibi Andersson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Jörg Demus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Miguel, Rafa de «Lyra McKee no pudo escapar del odio» (en castellà). El País [Madrid], 27-04-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Mor als 97 anys Doris Day, la nòvia de l'Amèrica innocent». Diari Ara, 13-05-2019. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Muere en Madrid a los 87 años la actriz Analía Gadé» (en castellà). La Vanguardia, 18-05-2019. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Adela Neffa». Museo Nacional de Artes Visuales. Montevideo. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Castañeda, Jorge G. «Marta Harnecker y la muerte de la extrema izquierda latinoamericana» (en castellà). The New York Times, 26-06-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Nos a quitats Rosina de Pèira» (en occità). Jornalet, 18-06-2019.
- ↑ «Ross Perot | Biography, 1992 Presidential Election, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Mor la filòsofa Agnes Heller als 90 anys». Núvol, 19-07-2019. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ «Brigitte Kronauer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
- ↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Hayward, Anthony. «Jean Heywood obituary» (en anglès). The Guardian, 07-11-2019. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Jessye Norman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Waggoner, Cassandra. «Diahann Carroll (1935-2019)» (en anglès americà). BlackPast.org. Història afroamericana, 23-05-2008. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Fallecimiento de la Sra. Sadako Ogata, ex Presidenta de JICA». Agencia de Cooperación Internacional del Japón (JICA), 29-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Margarita Salas Falgueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Cavanaugh, Margaret A. «Mary Lowe Good (1931–2019)» (en anglès). Science, 368, 6489, 24-04-2020, pàg. 371–371. DOI: 10.1126/science.abb9780. ISSN: 0036-8075. PMID: 32327588.
- ↑ «Mor als 61 anys Marie Fredriksson, la cantant de Roxette». Ara, 10-12-2019. [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «Anna Karina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Claudine Auger, première James Bond girl française en 1965, est morte à 78 ans» (en francès). France Info, 19-12-2019. [Consulta: 10 desembre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2019 |