Haapsalu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaHaapsalu
Imatge
Localització
Map
 58° 56′ 49″ N, 23° 32′ 13″ E / 58.946944444444°N,23.536944444444°E / 58.946944444444; 23.536944444444
PaísEstònia
Comtatscomtat de Lääne
Municipi urbàHaapsalu City (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població9.812 (2023) Modifica el valor a Wikidata (884,76 hab./km²)
Geografia
Superfície11,09 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació1279 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal90403, 90480, 90501-90510 Modifica el valor a Wikidata


Haapsalu és una ciutat balneària situada a la costa oest d’Estònia. És el centre administratiu del comtat de Lääne i l'1 de gener de 2020 tenia una població de 9.375 habitants.[1]

Història[modifica]

El nom Haapsalu deriva de les paraules estonies haab àmmol i salu (significat arcaic) illa.[2] Fins a la primera meitat del segle XX, en suec i alemany, el poble s'anomenava Hapsal. Haapsalu i els seus voltants van ser el centre dels suecs d'Estònia des del segle XIII fins a l'evacuació de gairebé tots els suecs ètnics d'Estònia abans de la invasió soviètica d'Estònia durant la Segona Guerra Mundial el 1944.

El primer registre escrit d'Hapsal es remunta a l'any 1279, quan la ciutat va ser nolegada i es va convertir en la capital del bisbat d'Ösel-Wiek, que va romandre durant els tres segles següents. Els edificis d'aquells primers dies es conserven avui, inclòs un castell episcopal que té l'església d'una sola nau més gran d'Estònia.

Barris de Haapsalu[modifica]

Hi ha sis barris a Haapsalu:

  • Holmi
  • Kesklinn
  • Männiku
  • Paralepa
  • Randsalu
  • Vanalinn.[3]

Curació amb fang marí[modifica]

Es diu que el fang marí a Haapsalu té un efecte curatiu. Un metge militar, Carl Abraham Hunnius, va fundar el primer centre de cura de fang el 1825. La notícia del fang curatiu es va estendre ràpidament entre els clients adinerats de l'aleshores capital , Sant Petersburg, i altres llocs de l'antic Imperi Rus. Els balnearis de fang eren freqüentats per la família imperial russa Romanov.[4] Durant gairebé 200 anys, Haapsalu ha estat una destinació popular d'estiu on gent de tot el món acudeix per rebre tractament mèdic. Actualment, hi ha tres establiments de cura de fang a Haapsalu.

Altres atraccions[modifica]

La terra de Ilon Wikland (Wiklandia), un centre recreatiu per a nens, obrirà d'aquí a uns anys dins la ciutat. Wikland, una famosa il·lustradora de llibres, ha tingut un fort vincle amb Haapsalu des de la seva infància.

L’agost Blues Festival se celebra cada any a l'agost a Haapsalu.

Des de l'any 2005, la ciutat acull el Haapsalu Horror and Fantasy Film Festival, un festival de cinema anual dedicat a les pel·lícules de gènere.[5] L'any 2017, els pastors de Haapsalu van fer una declaració oberta demanant posar fi al finançament de la ciutat del festival, afirmant que l'horror i la violència representats a les pel·lícules projectades no eren aptes per representar la imatge de la ciutat turística.[6] El mateix any el festival es va celebrar amb un rècord d'assistència.[7]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
31 desembre 20111r gener 20141r gener 20151r gener 20161r gener 20171r gener 20181r gener 20191r gener 202031 desembre 20211r gener 2023 Modifica el valor a Wikidata
10.25110.31610.16010.1469.9469.8389.6759.5139.5959.812 Modifica el valor a Wikidata


Ethnic composition 1922-2021
Etnia 1922[8] 1934 [9] 1941[10] 1959[11] 1970[12] 1979[13] 1989[13] 2000[14] 2011[15] 2021[16]
quantitat % quantitat % quantitat % quantitat % quantitat % quantitat % quantitat % quantitat % quantitat % quantitat %
Estonians 3597 84,9 4103 88,3 3580 94,5 6819 79,6 8417 73,3 9058 69,5 9704 66,4 9587 79,5 8404 82,0 8016 83,5
Russos 178 4,20 125 2,69 57 1,50 - - 2220 19,3 2987 22,9 3726 25,5 1841 15,3 1427 13,9 1140 11,9
Ucraïnesos - - 0 0,00 - - - - 296 2,58 441 3,38 547 3,74 287 2,38 181 1,77 127 1,32
Belarussos - - - - - - - - 99 0,86 186 1,43 233 1,59 97 0,80 61 0,60 58 0,60
Finlandesos - - 5 0,11 6 0,16 - - 62 0,54 81 0,62 77 0,53 64 0,53 57 0,56 60 0,63
Jueus 9 0,21 5 0,11 0 0,00 - - 23 0,20 20 0,15 12 0,08 5 0,04 4 0,04 3 0,03
Letons - - 10 0,22 3 0,08 - - 44 0,38 40 0,31 32 0,22 9 0,07 12 0,12 15 0,16
Alemanys 304 7,17 251 5,40 - - - - - - 46 0,35 48 0,33 16 0,13 8 0,08 6 0,06
Tàtars - - 0 0,00 - - - - - - 38 0,29 38 0,26 15 0,12 10 0,10 11 0,11
Polonesos - - 11 0,24 11 0,29 - - - - 21 0,16 18 0,12 9 0,07 4 0,04 7 0,07
Lituans - - 0 0,00 1 0,03 - - 26 0,23 24 0,18 27 0,18 24 0,20 18 0,18 15 0,16
desconegut 0 0,00 1 0,02 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 34 0,28 13 0,13 37 0,39
other 149 3,52 138 2,97 131 3,46 1748 20,4 296 2,58 93 0,71 155 1,06 66 0,55 52 0,51 101 1,05
Total 4237 100 4649 100 3789 100 8567 100 11483 100 13035 100 14617 100 12054 100 10251 100 9595 100,01

En la cultura popular[modifica]

Al segle XIX, la ciutat es va fer famosa pels seus xals Haapsalu, una delicada artesania feta per dones locals.

Haapsalu ha estat de vegades anomenada la Venècia dels Bàltics , una aparent exageració que s'utilitza principalment per promocionar la ciutat turística als turistes estrangers.[17]

Haapsalu és el lloc d'una escola d'esgrima fundada per l'esgrimista estonià Endel Nelis, que s'utilitza com a escenari de la pel·lícula finlandesa-estonia The Fencer.[18]

Galeria[modifica]

  • Haapsalu castle
    Castell de Haapsalu
  • Central square
    Plaça central
  • Town centre
    Centre del poble
  • Haapsalu kuursaal (resort hall)
    Haapsalukuursaal(saló turístic)
  • Bay of Haapsalu Tagalaht
    Badia de Haapsalu Tagalaht
  • Former train station, notable for the length of its platform canopy.
    Antigaestació de tren, destacada per la llargada del seu dossier d'andana.
  • Town Hall
    Ajuntament
  • Train station
    Estació de tren
  • Orthodox Church of St. Mary Magdalene
    Església Ortodoxa de Santa Maria Magdalena
  • A pavilion by the seaside promenade
    Un pavelló al costat del passeig marítim
  • View from the promenade
    Vista des del passeig
  • Jaani Lutheran church
    Església luterana de Jaani
Vídeo dron del passeig Haapsalu, la península de Krimmi holm, Tagalaht i el nucli antic de Haapsalu el juny de 2022

Referències[modifica]

  1. ↑ «Population number, area and density. administrative division as at 01.01.2018». Statistics Estonia. [Consulta: 1r juny 2020].
  2. ↑ Eesti kohanimeraamat (Dictionary of Estonian Place names). Institute of the Estonian Language. 2016.
  3. ↑ «LINNAOSADE JA -JAGUDE LÜHENDID» (en estonià). www.eki.ee. [Consulta: 18 març 2020].
  4. ↑ Dallen J. Timothy. Cultural heritage and tourism in the developing world: a regional perspective. Taylor & Francis, 18 Maig de 2009, p. 239–. ISBN 978-0-415-77621-9. 
  5. ↑ Thomas M. Sipos (2012). Horror Film Festivals and Awards. McFarland. ISBN 9780786465729
  6. ↑ «Haapsalu pastorid tegid pöördumise HÕFFi vastu - Lääne Elu». le.ee, 23-03-2017. [Consulta: 13 abril 2018].
  7. ↑ «HÖFF tõi rekordi». postimees.ee. [Consulta: 13 abril 2018].
  8. ↑ 1922 a. üldrahvalugemise andmed. Vihk I ja II, Rahva demograafiline koosseis ja korteriolud Eestis (en et, fr). Tallinn: Riigi Statistika Keskbüroo, 1924, p. 33. ISBN 9789916103067. 
  9. ↑ Rahvastiku koostis ja korteriolud. 1.III 1934 rahvaloenduse andmed. Vihk II (en et, fr). Tallinn: Riigi Statistika Keskbüroo, 1935, p. 47–53. 
  10. ↑ Eesti Statistika: kuukiri 1942-03/04 (en de, et). Tallinn: Riigi Statistika Keskbüroo, 1942, p. 66-67. 
  11. ↑ Katus, Kalev. Rahvastiku ühtlusarvutatud sündmus- ja loendusstatistika: Läänemaa 1965-1990 (en et, en). Tallinn: Eesti Kõrgkoolidevaheline Demouuringute Keskus, 2002, p. 31-32. ISBN 9985820703. 
  12. ↑ Население районов, городов и поселков городского типа Эстонской ССР: по данным Всесоюзной переписи населения на 15 января 1970 года (en rus). Tallinn: Eesti NSV Statistika Keskvalitsus, 1972, p. 79. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Eesti Vabariigi maakondade, linnade ja alevite rahvastik. 1. osa, Rahvaarv rahvuse, perekonnaseisu, hariduse ja elatusallikate järgi: 1989. a. rahvaloenduse andmed (en estonià). Tallinn: Eesti Vabariigi Riiklik Statistikaamet, 1990, p. 28, 33. ISBN 978-9949-7193-2-7. 
  14. ↑ «RL222: RAHVASTIK ELUKOHA JA RAHVUSE JÄRGI» (en estonià). Estonian Statistical Database.
  15. ↑ «RL0429: RAHVASTIK RAHVUSE, SOO, VANUSERÜHMA JA ELUKOHA JÄRGI, 31. DETSEMBER 2011». Estonian Statistical Database. [Consulta: 4 febrer 2021].
  16. ↑ «RL21429: Rahvastik Rahvuse, Soo, Vanuserühma Ja ELukoha (Haldusüksus) Järgi, 31. DETSEMBER 2021» (en estonià). Estonian Statistical Database.
  17. ↑ Derek R. Hall. Tourism in the new Europe: the challenges and opportunities of EU enlargement. CABI, 30 novembre 2006, p. 264–. ISBN 978-1-84593-117-9. 
  18. ↑ Reiljan «"Vehkleja". Kaks lugu, elu ja tõde filmis» (en estonià). Lääne Elu, 16-03-2015 [Consulta: 9 gener 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Haapsalu&oldid=33370787»