Letons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàLetons
latvieši
Letons
Tipus ètnia
Població total ca. 1.550.000 persones
Llengua Letó
Religió Luteranisme; Catolicisme; Església Ortodoxa i minoria Dievturība
Part de Bàltics
Geografia
Estat Letònia, Estats Units d'Amèrica, República d'Irlanda, Regne Unit, Canadà, Brasil, Rússia, Nova Zelanda, Austràlia, Alemanya, Ucraïna, Lituània, Itàlia, Estònia, França, Bèlgica, República de Moldàvia i Croàcia
Regions amb poblacions significatives

Letònia Letònia 1.229.067 (2014)[1]
Estats Units Estats Units 96.070-102.000 (2009)[2]
Regne Unit Regne Unit 39.000 (2011)[3]
Canadà Canadà 27.870 (2006)[4]
Brasil Brasil 25.000 (2002)[5]
Irlanda Irlanda 20.593 (2011)[6]
Australia Austràlia 20.1124 (2011)[7]
Rússia Rússia 20.068 (2010)
Nova Zelanda Nova Zelanda 20.000 (2004)
Alemanya Alemanya 9.775 (2006)[8]
Noruega Noruega 8.077 (2013)[9]
Ucraïna Ucraïna 5.079 (2001)[10]
Suècia Suècia 4.116 (2009)[11]
Dinamarca Dinamarca 3.799 (2012)[12]
Espanya Espanya 3.711 (2011)[13]
Lituània Lituània 2.300 (2012)[14]
Itàlia Itàlia 2.257 (2010)[15]
Estònia Estònia 2.171 (2012)[16]
França França 1.702 (2007)
Bielorússia Bielorússia 1.549 (2009)[17]
Països Baixos Països Baixos 1.400 (2002)[18]
Finlàndia Finlàndia 1.164 (2013)[19]

Kazakhstan Kazakhstan 1.123 (2009)
Mapa de distribució
Russia ethnic.JPG
Modifica dades a Wikidata

Letons (en letó: latvieši; en livonià: laett), és el poble bàltic natiu de Letònia, de tant en tant es refereixen a ells mateixos per l'antic nom de Latvji, que poden tenir el seu origen a la paraula Latve que és un nom del riu que, presumiblement, fluïa a través del que avui és l'est de Letònia.

Història[modifica]

Una tribu de parla finesa coneguda com els livonians es van instal·lar entre els letons i van modular el nom de «Latvis» que significa «netejadors de boscos», que és com els colonitzadors alemanys medievals també es van referir a aquests pobles.

Els colonitzadors alemanys, van canviar el nom a «Lette» i van nomenar la seva colònia inicialment petita «Livland». La forma en llatí, Livònia, a poc a poc s'anava referint a tot el territori de la moderna Letònia, així com el sud d'Estònia, que havia caigut sota el domini alemany. Els letons i els lituans són els únics membres supervivents dels pobles bàltics i llengües bàltiques de la família indoeuropea.

Cultura i religió[modifica]

La cultura letona ha experimentat influències històriques, culturals i religioses des de segles, durant la colonització germànica i escandinava. Letònia oriental (Letgàlia), tanmateix, manté una forta influència cultural i lingüística polonesa i russa. Aquesta societat altament alfabetitzada posa un fort èmfasi a l'educació, que és gratuïta i obligatòria fins als 18 anys. La majoria dels letons religiosos pertanyen a l'Església Evangèlica Luterana però Letònia Oriental és predominantment catòlica i una petita minoria dels letons pertanyen a l'Església Ortodoxa i d'altres congregacions religioses. Al segle XVIII n'hi va haver un petit però vibrant moviment de la Germandat de Moràvia que va exercir un paper important en el desenvolupament de la cultura literària letona.

Llengua[modifica]

Article principal: Letó

La llengua nacional és el letó. Durant soviètica, els russos van imposar l'idioma rus a les escoles i en les activitats institucionals, per la qual cosa també avui dia molts letons saben rus com segona llengua.[20]

Diàspora[modifica]

Hi ha una diàspora que data de la Letònia de la post Segona Guerra Mundial. Aquesta diàspora és als Estats Units, a Canadà -l'ex presidenta de Letònia Vaira Vike-Freiberga ha viscut allà durant molts anys-, i a Rússia -incloent la deportació de desenes de milers de bàltics als gulags de Sibèria-. També des de l'entrada de Letònia a la Unió Europea l'any 2004, hi ha comunitats letones a Irlanda i Regne Unit.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letons Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Centralas sttistikas parlavaldes datu bazes», 2014 Population Census. [Consulta: 16 març 2015].
  2. 680,912±13,465 at 90% confidence interval;«Detailed Tables - American FactFinder» (en anglès). Factfinder.census.gov. [Consulta: 16 març 2015].
  3. «Population by country of birth and nationality» (en anglès). Annual Population Survey, Office of National Statistics, 2010. [Consulta: 16 març 2015].
  4. «Census» (en anglès). [Consulta: 16 març 2015].
  5. «[url=http://epoca.globo.com/edic/214/soci1a.htm Revista Época Ediусo 214 24/06/2002]» (en portuguès). Época. Globo, 24-06-2002 [Consulta: 16 març 2015].
  6. «CSO Emigration». [Consulta: 16 març 2015].
  7. «Australian Bureau of Statistics». [Consulta: 16 març 2015].
  8. «Statistischen Bundesamt» (en alemany). Destatis.. [Consulta: 16 març 2015].
  9. «Innvandrere og norskfødte med innvandrerforeldre, 1. januar 2013». Statistics Norway. [Consulta: 16 març 2015].
  10. «State statistics committee of Ukraine – National composition of population, 2001 census» (en ucraïnés). [Consulta: 16 març 2016].
  11. «Tabeller över Sveriges befolkning 2009» (PDF) (en suec). Statistics Sweden. [Consulta: 16 març 2015].
  12. «Statistics Denmark:FOLK2: Population 1. January by sex, age, ancestry, country of origin and citizenship» (en anglès). Statistics Denmark. [Consulta: 16 març 2015].
  13. «Población extranjera por sexo, edad (grupos quinquenales) y país de nacionalidad» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística, 2006. [Consulta: 16 març 2015].
  14. «Informacija šiame puslapyje nebeatnaujinama. Aktualią informaciją rasite» (en lituà). Lietuvos Statistikos Departamentas=, 2012. [Consulta: 16 març 2015].
  15. «Italy» (en anglès). Dewmo istat.it, 2010. [Consulta: 16 març 2015].
  16. «Population by ethnic nationality, 1 January, years» (en anglès). Statistics Estonia, 2012. [Consulta: 16 març 2015].
  17. «Общая численность населения, его состав по возрасту, полу, состоянию в браке, уровню образования, национальностям, языку и источникам средств к существованию, Статистический бюллетень» p.22, 2009. [Consulta: 16 març 2015].
  18. «Demografie van de allochtonen in Nederland» (PDF). Centraal Bureau voor de Statistiek, 2002. [Consulta: 16 març 2015].
  19. «Taulukko: Kieli iän ja sukupuolen mukaan maakunnittain 1990 - 2010» (en finès). Pxweb2.stat.fi. [Consulta: 3 desembre 2011].
  20. «Valsts valoda» (en letó). Comissió estatal de la llengua letona. [Consulta: 16 març 2015].