Livonià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Livonià (poble)».
Livonià
Līvõ kēļ
Parlants
15 principalment a Livonia
Parlat a Letònia Letònia
Idioma livonio.png
Característiques
Família lingüística

Uràlica
 Ugrofinesa
  Fino-lapònica
   Balto-fínica

    Livonià
Codis
ISO 639-2 fiu (per altres Llengües ugrofineses)
ISO 639-3 liv
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Modifica dades a Wikidata

El livonià (līvõ kēļ)[1] és una de les llengües finoúgriques, originària del llac de Riga, si bé avui es parla només per alguns livonians al golf de Finlàndia (actualment Letònia) per unes poques desenes de persones. És, doncs, un idioma en greu perill d'extinció.[2] Està dividida en tres dialectes:

  • De l'oest, Luzh (Luzhna) i Piza o Mikeltorni.
  • De transició, Ira o Lielirbe
  • De l'est, d'Ukila o Jaunciems a Mustanumme o Melnsils

Els pocs documents conservats són de finals del segle XIX, quan es van intensificar els esforços per conservar la llengua, que mai va gaudir d'un estatus d'oficialitat enfront del majoritari letó. Per escriure-la s'usa una barreja de l'alfabet llatí i diacrítics estonians i letons.

Cap al 1998 només hi havia uns 15 parlants actius de la llengua, que l'haguessin après dels seus pares, cosa que dificulta el procés de normalització lingüística. Des del 1998 Kersti Boiko està preparant llibres de text en livonià, per a aprendre els rudiments de la llengua en deu lliçons.

Des del 1994, a Irê/Mazirbe uns 70 infants aprenen la llengua a l'escola. Tanmateix, no hi ha encara cap diari en livonià, tots són en letó.

Com a característiques distintives cal destacar la gran varietat de diftongs que presenta i l'existència de dos tons lèxics.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fanny de Siviers. 2000. Parlons Live: une langue de la Baltique. París: L'Harmattan. ISBN 2-7475-1337-8.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «livonià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Les llengües europees que poden morir aquest 2015». Vilaweb. [Consulta: 4 gener 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Livonià Modifica l'enllaç a Wikidata