Udmurt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaUdmurt
удмурт кыл udmurt kyl
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada modifica
Parlants
550,000 (cens 1989) principalment a Europa Oriental
Parlants nadius324.000 modifica (2010 modifica)
Parlat aRússia, Kazakhstan
Oficial aUdmúrtia
Udmurt location.png
Autòcton deUdmúrtia modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües uralianes
llengües fino-pèrmiques
llengües pèrmiques modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i Udmurt writing (en) Tradueix modifica
Nivell de vulnerabilitat3 en perill modifica
Codis
ISO 639-2udm
ISO 639-3udm
Glottologudmu1245 modifica
Linguasphere41-AAE-ac modifica
Ethnologue.comudm modifica
UNESCO418 modifica
IETFudm modifica
Endangeredlanguages.com3010 modifica

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts. Aquesta població fa un total de 750.000 habitants, tot i que només un 67% viu a la regió esmentada. La resta és dispersa en grups vers l'est i el sud. És propera al mordovià, mari i komi.

Dialectes[modifica]

Es divideix en dos dialectes:

  • Septentrional, que inclou els besermians.
  • Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama.

Característiques[modifica]

Per a l'escriptura, fa servir l'alfabet ciríl·lic des de finals del segle XVIII:

А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, Ӝ/ӝ, З/з, Ӟ/ӟ, И/и, Ӥ/ӥ, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ӵ/ӵ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я

Cinc d'aquests caràcters (Ӝ/ӝ, Ӟ/ӟ, Ӥ/ӥ, Ӵ/ӵ, Ӧ) són propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig milió de persones, però altres fonts més pessimistes afirmen que només 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permià amb les parles komi, de les quals se'n diferenciava per les característiques:

  • Accentuació en la síl·laba final de la paraula.
  • Aparició de la mitja vocal ö només en la primera síl·laba de la paraula.
  • Correspondència regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
  • Presència de dues formes conjugals, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
  • El lèxic conté molts préstecs turcs, per via del vell búlgar o del tàtar, així com alguns termes iranians.
  • Manteniment de les vocals i i ï finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul ('farfallejar').
  • Sovintegen els compostos de dos termes que, units, donen un concepte més general i únic, per exemple im ('boca') i nir ('nas'); nil ('noia') i pi ('noi', 'nen', 'fillol').

Bibliografia[modifica]

  • Kel'makov, Valentin; Sara Hännikäinen. Udmurtin kielioppia ja harjoituksia (en finnish). 2nd. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 2008. ISBN 978-952-5150-34-6. 
  • Moreau, Jean-Luc. Parlons Oudmourte. Paris: L'Harmattan, 2009. ISBN 2-296-07951-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Udmurt
Viquipèdia
Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en udmurt]]
de la Viquipèdia