Udmurt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Udmurt
удмурт кыл udmurt kyl
Parlants
550,000 (cens 1989) principalment a Europa Oriental
Nadius 550.000
Parlat a Rússia, Kazakhstan
Oficial a Udmúrtia
Característiques
Família lingüística

Llengües uralianes
 llengües ugrofineses
  finopèrmic


   Llengües pèrmiques
Codis
ISO 639-2 udm
ISO 639-3 udm
Codi Glottolog udmu1245
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Modifica dades a Wikidata

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts. Aquesta població fa un total de 750.000 habitants, tot i que només un 67% viu a la regió esmentada. La resta és dispersa en grups vers l'est i el sud. És propera al mordovià, mari i komi.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Es divideix en dos dialectes:

  • Septentrional, que inclou els besermians.
  • Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Per a l'escriptura, fa servir l'alfabet ciríl·lic des de finals del segle XVIII:

А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, Ӝ/ӝ, З/з, Ӟ/ӟ, И/и, Ӥ/ӥ, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ӵ/ӵ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я

Cinc d'aquests caràcters (Ӝ/ӝ, Ӟ/ӟ, Ӥ/ӥ, Ӵ/ӵ, Ӧ) són propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig milió de persones, però altres fonts més pessimistes afirmen que només 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permià amb les parles komi, de les quals se'n diferenciava per les característiques:

  • Accentuació en la síl·laba final de la paraula.
  • Aparició de la mitja vocal ö només en la primera síl·laba de la paraula.
  • Correspondència regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
  • Presència de dues formes conjugals, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
  • El lèxic conté molts préstecs turcs, per via del vell búlgar o del tàtar, així com alguns termes iranians.
  • Manteniment de les vocals i i ï finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul ('farfallejar').
  • Sovintegen els compostos de dos termes que, units, donen un concepte més general i únic, per exemple im ('boca') i nir ('nas'); nil ('noia') i pi ('noi', 'nen', 'fillol').

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Udmurt Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en udmurt]] de la Viquipèdia