Sami meridional

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaSami meridional
Åarjelsaemien gïele
Altres noms 
Tipusllengua i llengua viva
Parlants
500[1]
Parlants nadius600 (1992)
Rànquingno entre les 100 primeres
Parlat aNoruega, Suècia
Oficial aSnåsa i Hattfjelldal a Noruega
Sami languages large.png
Autòcton deHedmark, Nord-Trøndelag, Trøndelag i comtat de Dalarna
Classificació lingüística
llengües uralianes


 llengües finoúgriques
  finopèrmic
   finovolgaic


    sami
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever
Codis
ISO 639-1sma
ISO 639-2sma
ISO 639-3sma
Glottologsout2674
Ethnologue.comsma
UNESCO414
IETFsma
Endangeredlanguages.com5389
Modifica les dades a Wikidata

El sami meridional és la llengua sami trobada més al sud-oest de la península escandinava. Aquesta llengua es troba seriosament en perill de desaparèixer; els seus últims baluards són les municipalitats de Snåsa i Hattfjelldal a Noruega. Existeixen al voltant de 2.000 persones considerades ètnicament com samis meridionals a Noruega i Suècia, però només al voltant de 500 d'ells poden parlar la seva llengua fluidament.

És una de les sis llengües sami que tenen una llengua escrita oficial, no obstant això, molt pocs llibres han estat publicats per a l'idioma, un d'ells és un diccionari sami meridional-noruec.

Escriptura[modifica]

Aquest idioma usa l'alfabet llatí amb algunes variacions: A/a, B/b, D/d, I/i, F/f, G/g, H/h, I/*i, (Ï/ï), J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, R/r, S/s, T/t, O/o, V/v, I/i, Æ/æ, Ø/ø, Å/å.

A B D E F G H I Ï J K L M N O P R S T U V Y Æ Ø Å
a b d e f g h i ï j k l m n o p r s t u v y æ ø å

Ä/ä és una variant de Æ/æ, Ö/ö és una variant de Ø/ø. Les variants Ä/ä, Ö/ö són usades a Suècia, Æ/æ, Ø/ø a Noruega, d'acord amb l'ús en suec i noruec. La Ï/ï representa altra versió d'I/i; molts textos no distingeixen entre les dues. C/c, Q/q, W/w, X/x, Z/z són usades en paraules d'origen estranger.

Gramàtica[modifica]

Una característica típica del sami meridional és la d'alternar les vocals de la primera síl·lava a través d'un umlaut en la declinació i conjugació de les paraules. Sovint existeixen fins a tres vocals diferents que s'alternen en el paradigma d'una paraula, per exemple:

  • ae ~ aa ~ ee: vaedtsedh 'caminar': vaadtsam '(jo) camino': veedtsim '(jo) vaig caminar'
  • ue ~ ua ~ øø: vuelkedh 'sortir': vualkam '(jo) surto': vøølkim'(jo) vaig sortir'

D'altra banda, el sami meridional és l'única llengua sami que no té matisos o gradació consonàntica. Per aquest motiu les consonants enmig de les paraules mai s'alteren, mentre que tals alteracions són freqüents en altres llengües sami. Un exemple d'això és, en sami meridional, la paraula nomme (nom) i nommesne (en el nom); comparat amb el sami septentrional namma, namas.

Aquest idioma posseïx vuit casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu, elatiu, il·latiu, comitatiu i essiu. És una de les poques llengües que encara distingeixen entre l'acusatiu i el genitiu morfològicament.

Els verbs són conjugats en primera, segona i tercera persona i en tres nombres gramaticals: singular, dual i plural. Una característica de la llengua és l'existència del verb negatiu igual que en les altres llengües sami, el finès i l'estonià. En sami meridional aquest verb és conjugat en temps (passat i no passat), manera (indicatiu i imperatiu), persona (1a, 2a o 3a) i nombre (singular, dual i plural).

Sintaxi[modifica]

El sami meridional és una llengua SOV (subjecte-objecte-verb). Això la diferència de les altres llengües sami.

Referències[modifica]

  • Bergsland, Knut. Røroslappisk grammatikk, 1946.
  • Bergsland, Knut. Sydsamisk grammatikk, 1982.
  • Bergsland, Knut y Lajla Mattson Magga. Åarjelsaemien-daaroen baakoegærja, 1993.
  • Hasselbrink, Gustav. Südsamisches Wörterbuch I–III

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sami meridional
Viquipèdia
Hi ha una edició en sami meridional
de la Viquipèdia