Erzya
Эрзянь Кель | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada ![]() |
Ús | |
Parlants | 500.000 |
Parlants nadius | 96.860 ![]() ![]() |
Parlat a | Mordòvia ![]() |
Oficial a | Mordòvia |
Autòcton de | Urals |
Estat | Rússia, Armènia, Azerbaidjan, Estònia, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües uralianes llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües mordovianes ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill ![]() |
Codis | |
ISO 639-2 | myv |
ISO 639-3 | myv |
Glottolog | erzy1239 ![]() |
Linguasphere | 41-AAD-aa ![]() |
Ethnologue | myv ![]() |
UNESCO | 350 ![]() |
IETF | myv ![]() |
Endangered languages | 3207 ![]() |
L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per unes 500.000 persones al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.
Hom també pot trobar una diàspora a Armènia, Estònia, Kazakhstan i els altres nous estats d'Àsia Central. L'erzya és escrit en alfabet ciríl·lic sense gaires modificacions de la variant usada pel rus. A Mordòvia, l'erzya és cooficial amb el moksha i el rus.
La llengua pertany a les llengües mordovianes de les llengües fino-volgaiques una sub-branca de les llengües ugrofineses. L'erzya és força proper al mokxa, però és diferenciat en llur fonètica, morfologia i vocabulari. El seu codi SIL és MYV i el ISO 639-2, myv
Característiques[modifica]
L'alfabet està format per les següents lletres: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я. Totes provenen de l'alfabet ciríl·lic però amb alguna lligadura històrica.
La llengua presenta harmonia vocàlica que afecta a la morfologia, de manera que els afixos presenten diversos al·lomorfs, uns amb vocals anteriors i els altres amb vocals posteriors que s'apliquen segons el context sil·làbic. Presenta un inventari de consonants mitjà, amb més presència de sons pertanyents als punts d'articulació alveolars i palatals. No conté en canvi cap diftong i el nombre de vocals és dels menors de la família lingüística.
Bibliografia[modifica]
- A.I. Bryzhinskiy, O.V. Pashutina, Ye.I. Chernov. Писатели Мордовии Биобиблиографический справочник. Saransk: Mordovskoye Knizhnoye Izdatelystvo, 2001. ISBN 5-7595-1386-9.
- Vasilij D'omin. Сюконян тенк... Эрзянь писательде ёвтнемат. Saransk, 2005. ISBN 5-7595-1665-5.
- Ksenija Djordjevic & Jean-Leo Leonard. Parlons Mordve. Paris: L'Harmattan, 2006, ISBN 2-296-00147-5.
- D.V. Tsygankin. Память запечатленная в слове: Словарь географических названий республики Мордовия. Saransk, 2005. ISBN 5-7493-0780-8.
Enllaços externs[modifica]
- Lliberaria Electrònica Ugrofinesa del Centre d'Informació Ugrofinès de Syktyvkar, República de Komi (interfície en rus i anglès, texts en mari, komi, udmurt, erzya i moksha): «Enllaç». Arxivat de l'original el 2005-10-18. [Consulta: 19 febrer 2007].
- Erzjanj Mastor - Societat per preservar la llengua erzya (en erzya i rus)
- Notícies en erzya i moksha