Erzya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaErzya
Эрзянь Кель
Tipus llengua SOV, llengua nominativo-acusativa i llengua aglutinant
Parlants
500.000 principalment a Urals
Parlants nadius 500.000
Parlat a Rússia, Armènia, Azerbaidjan, Estònia, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan
Oficial a Mordòvia
Classificació lingüística
llengües uralianes
llengües mordovianes
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-2 myv
ISO 639-3 myv
Glottolog erzy1239
Ethnologue.com myv
UNESCO 350
IETF myv
Endangeredlanguages.com 3207
Modifica les dades a Wikidata

L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per uns 500.000 individus al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.

Hom també pot trobar una diàspora a Armènia, Estònia, Kazakhstan i els altres nous estats d'Àsia Central. L'erzya és escrit en alfabet ciríl·lic sense gaires modificacions de la variant usada pel rus. A Mordòvia, l'erzya és cooficial amb el moksha i el rus.

La llengua pertany a les llengües mordovianes de les llengües fino-volgaiques una sub-branca de les llengües ugrofineses. L'erzya és força proper al moksha, però és diferenciat en llur fonètica, morfologia i vocabulari. El seu codi SIL és MYV i el ISO 639-2, myv

Característiques[modifica]

L'alfabet està format per les següents lletres: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я. Totes provenen de l'alfabet ciríl·lic però amb alguna lligadura històrica.

La llengua presenta harmonia vocàlica que afecta a la morfologia, de manera que els afixos presenten diversos al·lomorfs, uns amb vocals anteriors i els altres amb vocals posteriors que s'apliquen segons el context sil·làbic. Presenta un inventari de consonants mitjà, amb més presència de sons pertanyents als punts d'articulació alveolars i palatals. No conté en canvi cap diftong i el nombre de vocals és dels menors de la família lingüística.

Bibliografia[modifica]

  • A.I. Bryzhinskiy, O.V. Pashutina, Ye.I. Chernov. Писатели Мордовии Биобиблиографический справочник. Saransk: Mordovskoye Knizhnoye Izdatelystvo, 2001. ISBN 5-7595-1386-9.
  • Vasilij D'omin. Сюконян тенк... Эрзянь писательде ёвтнемат. Saransk, 2005. ISBN 5-7595-1665-5.
  • Ksenija Djordjevic & Jean-Leo Leonard. Parlons Mordve. Paris: L'Harmattan, 2006, ISBN 2-296-00147-5.
  • D.V. Tsygankin. Память запечатленная в слове: Словарь географических названий республики Мордовия. Saransk, 2005. ISBN 5-7493-0780-8.

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en erzya
de la Viquipèdia