Erzya

Erzya

Эрзянь Кель
Tipus	llengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada
Ús
Parlants	500.000
Parlants nadius	96.860  (2010 )
Parlat a	Mordòvia
Oficial a	Mordòvia
Autòcton de	Urals
Estat	Rússia, Armènia, Azerbaidjan, Estònia, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües mordovianes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	myv
ISO 639-3	myv
Glottolog	erzy1239
Linguasphere	41-AAD-aa
Ethnologue	myv
UNESCO	350
IETF	myv
Endangered languages	3207

L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per unes 500.000 persones al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.

Hom també pot trobar una diàspora a Armènia, Estònia, Kazakhstan i els altres nous estats d'Àsia Central. L'erzya és escrit en alfabet ciríl·lic sense gaires modificacions de la variant usada pel rus. A Mordòvia, l'erzya és cooficial amb el moksha i el rus.

La llengua pertany a les llengües mordovianes de les llengües fino-volgaiques una sub-branca de les llengües ugrofineses. L'erzya és força proper al mokxa, però és diferenciat en llur fonètica, morfologia i vocabulari. El seu codi SIL és MYV i el ISO 639-2, myv

Característiques

L'alfabet està format per les següents lletres: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я. Totes provenen de l'alfabet ciríl·lic però amb alguna lligadura històrica.

La llengua presenta harmonia vocàlica que afecta a la morfologia, de manera que els afixos presenten diversos al·lomorfs, uns amb vocals anteriors i els altres amb vocals posteriors que s'apliquen segons el context sil·làbic. Presenta un inventari de consonants mitjà, amb més presència de sons pertanyents als punts d'articulació alveolars i palatals. No conté en canvi cap diftong i el nombre de vocals és dels menors de la família lingüística.

Bibliografia

• A.I. Bryzhinskiy, O.V. Pashutina, Ye.I. Chernov. Писатели Мордовии Биобиблиографический справочник. Saransk: Mordovskoye Knizhnoye Izdatelystvo, 2001. ISBN 5-7595-1386-9.
• Vasilij D'omin. Сюконян тенк... Эрзянь писательде ёвтнемат. Saransk, 2005. ISBN 5-7595-1665-5.
• Ksenija Djordjevic & Jean-Leo Leonard. Parlons Mordve. Paris: L'Harmattan, 2006, ISBN 2-296-00147-5.
• D.V. Tsygankin. Память запечатленная в слове: Словарь географических названий республики Мордовия. Saransk, 2005. ISBN 5-7493-0780-8.

Enllaços externs

• Lliberaria Electrònica Ugrofinesa del Centre d'Informació Ugrofinès de Syktyvkar, República de Komi (interfície en rus i anglès, texts en mari, komi, udmurt, erzya i moksha): «Enllaç». Arxivat de l'original el 2005-10-18. [Consulta: 19 febrer 2007].
• Erzjanj Mastor - Societat per preservar la llengua erzya (en erzya i rus)
• Notícies en erzya i moksha