Txuvàixia

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública de Txuvàixia
Чувашская Республика (ru)
Чăваш Республики (cv) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Himnehimne de Txuvàixia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 55° 27′ 34″ N, 47° 05′ 46″ E / 55.45944°N,47.09611°E / 55.45944; 47.09611
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
CapitalTxeboksari Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.207.875 (2021) Modifica el valor a Wikidata (66 hab./km²)
Idioma oficialrus
txuvaix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície18.300 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació13 febrer 1992 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Head of the Chuvash Republic (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataOleg Nikolaev (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-CU Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO97000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO97 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcap.ru Modifica el valor a Wikidata

La República de Txuvàixia (rus: Чувашская Республика, Txuvàixkaia Respúblika; txuvaix: Чӑваш Республики, Çãvaş Respubliki), o Txuvàixia (rus: Чувашия, Txuvàixia; txuvaix: Чӑваш Ен, Çãvaş Ien), és un subjecte federal de Rússia (una república) situat a l'Europa de l'Est. És la pàtria del poble txuvaix, un grup ètnic túrquic. La seva capital és la ciutat de Txeboksari/Xupaixkar. Segons el cens del 2020, la seva població és de 1.186.909 habitants.

Geografia[modifica]

La República de Txuvàixia es troba al centre de la Rússia europea, al cor de la regió econòmica del Volga-Viatski, principalment a l'oest del riu Volga, a les terres altes del Volga. Limita amb la República de Marí El al nord, l'oblast de Nijni Nóvgorod a l'oest, la República de Mordòvia al sud-oest, l'oblast d'Uliànovsk al sud i la República de Tatarstan a l'est i sud-est. Hi ha més de dos mil rius i rierols a la república, els principals són el Volga (Atãl, en txuvaix), el Surà (Sãr) i el Tsivil (Çaval), així com quatre-cents llacs, tots ells de dimensions reduïdes. Alguns dels embassaments de la vall del riu Volga es troben al nord de la república, i el riu Surà flueix cap al Volga al llarg de gran part del límit occidental de la república. El clima és continental moderat, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre −13 °C (9 °F) al gener fins a +19 °C (66 °F) al juliol. La precipitació anual oscil·la entre 450 i 700 mil·limetres (18 i 28 in), però és desigual d'un any a l'altre. Els recursos naturals inclouen guix, sorra, argila, dipòsits de sapropel, fosforita i torba. Hi ha jaciments de petroli i gas natural, tot i que encara no s'ha explotat comercialment la seva extracció. Els boscos, majoritàriament al sud al llarg del riu Surà, cobreixen aproximadament el 30% del territori.[1]

Història[modifica]

Mapa de la República de Txuvàixia

Els avantpassats dels txuvaixos eren els protobúlgars i els sabirs, tribus turqueses que residien al nord del Caucas entre els segles V i VIII. Als segles VII i VIII, una part dels búlgars van marxar cap als Balcans, on, juntament amb els eslaus locals, van establir l'estat de la Bulgària moderna. Una altra part es va traslladar a la regió del Volga Mitjà (Bulgària del Volga), on la població búlgara que no va adoptar l'islam va formar la base del poble txuvaix.[1]

Durant la invasió mongola de la Bulgària del Volga, els Sabirs, que habitaven l'estepa, van emigrar cap al nord, on vivien les tribus fineses del Volga, com els mordvins i els maris. Els txuvaixos afirmen ser els descendents d'aquests sabirs que es van assimilar amb els Mari. El 1242 es van convertir en vassalls de l'Horda d'Or. Els governants mongols i tàtars posteriors no van intervenir en els afers interns locals sempre que es pagués tribut anualment a la Vella Sarai. Quan el poder de l'Horda d'Or va començar a disminuir, el local Mişär Tatar Murzas de Piana i Témnikov va intentar governar la zona de Txuvàixia.

Durant la guerra de conquesta d'Ivan el Terrible contra el kanat de Kazan, l'agost de 1552, els prínceps Txuvaixos Orsai i Mari Akpar Tokari van jurar lleialtat al Gran Ducat de Moscòvia a Alatyr, al riu Surà. Entre 1650 i 1850, l'Església Ortodoxa Russa va enviar missioners de parla txuvaix per intentar convertir els txuvaixos a la fe ortodoxa. Un grup d'aquests missioners va crear una llengua txuvaix escrita. La majoria dels txuvaixos que es van quedar a la zona es van convertir en cristians ortodoxos, però alguns van romandre pagans.

El 15 de maig del 1917, els txuvaixos es van unir al moviment Idel-Ural i el desembre de 1917 es van unir a l'efímer Estat Idel-Ural, quan es va arribar a un acord amb els representants tàrtars per traçar la frontera oriental de Txuvàixia al riu Sviyaga. El 1918 i el 1919, la guerra civil russa va devastar la zona. Això va acabar amb la victòria dels bolxevics. Per obtenir el suport de la població local, Lenin va ordenar la creació d'un estat txuvaix dins de la RSFS russa. El 24 de desembre de 1920 es va formar l'Oblast Autònom de Txuvàixia, que es va transformar en l'ASSR de Txuvàixia l'abril de 1925.

Política[modifica]

Seu del govern de la República de Txuvàixia a Txeboksari

Fins al 2012, la República de Txuvàixia tenia oficialment l'estatus d'estat. A la constitució de Txuvàixia (versió 6 - del 13 de setembre de 2011 núm. 46), es va fixar el següent: "La República de Txuvàixia és una república (estat) dins de la Federació Russa".

Durant el període soviètic, l'alta autoritat a la república estava compartida entre tres persones: el primer secretari del Comitè del PCUS de Txuvàixia (que en realitat tenia la màxima autoritat), el president del Soviet de l'òblast (poder legislatiu) i el president del Comitè Executiu de la República (poder executiu). Des de 1991, el PCUS va perdre tot el poder, i el cap de l'administració de la República, i finalment el governador van ser escollits democràticament juntament amb el parlament regional electe.

La Constitució de la República de Txuvàixia és la llei fonamental de la regió. El Consell d'Estat de la República de Txuvàixia és l'òrgan legislatiu (representatiu) regional permanent de la república. El màxim òrgan executiu és el Govern de la República, que inclou els òrgans executius territorials com les administracions de districte, els comitès i les comissions que faciliten el desenvolupament i gestionen el dia a dia.

Demografia[modifica]

Tot i no ser gran, la república és una de les regions més densament poblades de la Federació Russa.

Població: 1.251.619 (cens de 2010)

La capital (i la ciutat més gran) és Txeboksari, amb 464.000 habitants el 2010. Txeboksari es troba principalment a la riba sud del Volga, a la part nord de la república (a la segona part del segle XX es va afegir un districte de la riba nord), a uns 650 quilometres (400 mi) a l'est de Moscou. A prop de l'est hi ha la segona ciutat més gran de la regió, Novotxeboksarsk, amb 124.000 habitants el 2010.

Estadístiques vitals[modifica]

Txuvaixos no batejats el 1870
Escola infantil de Txuvàixia

Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia Arxivat April 12, 2008, a Wayback Machine.

Població mitjana (×1,000) Naixements Morts Canvi natural Taxa bruta de natalitat (per 1.000) Taxa bruta de mortalitat (per 1.000) Canvi natural (per 1.000) Taxa de fecunditat
1970 1,227 22,465 10,993 11,472 18.3 9.0 9.3
1975 1,266 22,956 12,450 10,506 18.1 9.8 8.3
1980 1,302 22,612 13,908 8,704 17.4 10.7 6.7
1985 1,311 24,385 13,913 10,472 18.6 10.6 8.0
1990 1,339 21,116 13,545 7,571 15.8 10.1 5.7 2.12
1991 1,342 19,113 13,459 5,654 14.2 10.0 4.2 1.96
1992 1,346 16,673 14,141 2,532 12.4 10.5 1.9 1.72
1993 1,347 14,410 16,876 −2,466 10.7 12.5 −1.8 1.48
1994 1,345 14,498 18,003 −3,505 10.8 13.4 −2.6 1.48
1995 1,345 13,842 17,727 −3,885 10.3 13.2 −2.9 1.41
1996 1,343 13,542 16,880 −3,338 10.1 12.6 −2.5 1.37
1997 1,341 12,822 16,762 −3,940 9.6 12.5 −2.9 1.30
1998 1,339 13,300 15,957 −2,657 9.9 11.9 −2.0 1.34
1999 1,337 12,129 17,997 −5,868 9.1 13.5 −4.4 1.22
2000 1,331 12,363 18,640 −6,277 9.3 14.0 −4.7 1.25
2001 1,324 11,986 18,980 −6,994 9.1 14.3 −5.3 1.20
2002 1,314 12,956 19,808 −6,852 9.9 15.1 −5.2 1.30
2003 1,304 13,171 19,978 −6,807 10.1 15.3 −5.2 1.32
2004 1,295 13,734 19,371 −5,637 10.6 15.0 −4.4 1.38
2005 1,286 13,133 19,682 −6,549 10.2 15.3 −5.1 1.32
2006 1,277 13,291 18,900 −5,609 10.4 14.8 −4.4 1.34
2007 1,269 14,835 18,642 −3,807 11.7 14.7 −3.0 1.50
2008 1,262 14,967 18,436 −3,469 11.9 14.6 −2.7 1.51
2009 1,257 16,103 17,492 −1,389 12.8 13.9 −1.1 1.63
2010 1,252 16,174 18,186 −2,012 12.9 14.5 −1.6 1.65
2011 1,249 16,165 16,923 −758 12.9 13.6 −0.7 1.67
2012 1,245 17,472 16,607 865 14.0 13.3 0.7 1.83
2013 1,242 17,351 16,324 1,027 14.0 13.1 0.9 1.85
2014 1,240 17,224 16,535 689 13.9 13.3 0.6 1.88
2015 1,237 17,138 16,266 872 13.8 13.1 0.7 1.91
2016 1,236 16,403 16,258 145 13.3 13.1 0.2 1.87
2017 1,233 13,947 15,571 −1,624 11.3 12.6 -1.3 1.65
2019 11,624 15,196 −3,572 9.5 12.4 -2.9
2020 11,305 18,845 −7,540 9.3 15.5 -6.2

Nota: TFR [2]

Grups ètnics[modifica]

Segons el cens de 2010, la nacionalitat txuvaixa constitueix el 67,7% de la població de la república. Altres grups inclouen els russos (26,9%), els tàtars (2,8%), els mordovians (1,1%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.

Grup

Ètnic

Cens de 1926 Cens de 1939 Cens de 1959 Cens de 1970 Cens de 1979 Cens de 1989 Cens de 2002 Cens de 2010 1 Cens de 2021 2
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Txuvaixos 667.695 74,6% 777.202 72,2% 770.351 70,2% 856.246 70,0% 887.738 68,4% 906.922 67,8% 889.268 67,7% 814.750 67,7% 684.930 63,7%
Russos 178.890 20,0% 241.386 22,4% 263.692 24,0% 299.241 24,5% 338.150 26,0% 357.120 26,7% 348.515 26,5% 323.274 26,9% 329.991 30,7%
Tàtars 22.635 2,5% 29.007 2,7% 31.357 2,9% 36.217 3,0% 37.573 2,9% 35.689 2,7% 36.379 2,8% 34.214 2,8% 29.092 2,7%
Mordovians 23.958 2,7% 22.512 2,1% 23.863 2,2% 21.041 1,7% 20.276 1,6% 18.686 1,4% 15.993 1,2% 13.014 1,1% 7.707 0,7%
Altres 1.301 0,1% 6.703 0,6% 8.596 0,7% 10.930 0,9% 14.874 1,3% 19.606 1,4% 23.599 1,8% 18.298 1,6% 23.085 2,2%
1 48.069 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una nacionalitat. S'estima que la proporció d'ètnies d'aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[3]

2 El percentatge de persones que van ser registrades en el cens a partir de dades administratives es va incrementar molt notablement durant el cens de 2021 a tota Rússia, sense que la seva xifra exacta s'hagi fet pública. En particular a Txuvàixia, les no-respostes en l'afiliació ètnica van passar de 0,3% el 2002 a 3,8% el 2010 i 7,3% el 2021. Això fa que les dades de 2021 no siguin directament comparables amb les anteriors.[4]

Genètica[modifica]

L'osteopetrosi afecta 1 nounat de cada 20.000 a 250.000[5] a tot el món, però les probabilitats són molt més altes a la regió russa de Txuvàixia on 1 de cada 3.500-4.000 nounats té aquesta afectació a causa dels trets genètics del poble txuvàix.[6][7]

Religió[modifica]

Segons una enquesta de 2012, el 64,7% de la població de Txuvàixia s'adhereix a l'Església Ortodoxa Russa, el 4% són creients cristians ortodoxos sense pertànyer a cap església o membres d'esglésies ortodoxes no russes, el 3% de la població (majoritàriament els tàtars) segueixen l'Islam, el 3% són cristians no afiliats, i l'1% segueixen religions indígenes (com la Vattisen Yaly, religió popular txuvaixa). A més, el 24% de la població es declara "espiritual, però no religiosa", l'1% és atea i el 2,3% segueix altres religions o no va respondre a la pregunta.[8] Hi ha un petit nombre de testimonis de Jehovà, aparentment creixent, malgrat la prohibició oficial del govern rus.

L'estudi de la religió és obligatori per als escolars de Txuvàixia. En el curs 2010/2011, dels estudiants, aproximadament el 76,9% estaven matriculats en Estudis Ortodoxos, el 16,0% en Estudis Seculars, el 15,7% en Estudis de Religions Mundials i l'1,4% en Estudis Islàmics.[9]

Educació[modifica]

Hi ha cinc institucions d'educació superior, incloses la Universitat Estatal de Txuvàixia, l'Institut Pedagògic Estatal de Txuvàixia i l'Acadèmia Agrícola Estatal de Txuvàixia ubicades a Txeboksari. Aquests centres, conjuntament amb 28 col·legis i escoles tècniques, hi assisteixen uns 45.000 estudiants.

Economia[modifica]

Licorera a Mariinsky Posad

La República de Txuvàixia és la zona més poblada i fèrtil de la regió del Volga mitjà. Hi ha boscos caducifolis sobre terra negra fèrtil. En l'agricultura, el blat i la remolatxa sucrera, el porc i el bestiar boví han adquirit més importància que el sègol, la civada, l'ordi i el bestiar lleter típic de la zona.

La república és el centre de Rússia per al cultiu de llúpol i és famosa a tot el país per la seva llarga història de fabricació de cervesa. També és un important centre d'enginyeria elèctrica, especialment en l' àrea de sistemes de control i transmissió d' energia .[1] Altres indústries líders són la metal·lúrgia, la generació d'electricitat i la fabricació de productes químics. També hi ha grans molins de fusta a Shumerlin.

Les empreses més grans de la regió inclouen Khimprom Novocheboksarsk, Accond (fabricant de pastisseria), Cheboksary Instrument-Making Plant, i la NPP EKRA (planta elèctrica).[10]

Rius[modifica]

Riu Volga a l'alçada de Txuvàixia

Els rius Volga i Surà connecten Txuvàixia amb una xarxa d'aigua nacional i internacional. Al sud, es pot arribar directament a Volgograd, Rostov del Don, Àstrakhan, el mar Caspi i el mar Negre. A l'oest, el riu Volga connecta Txeboksari amb Nijni Nóvgorod, Iaroslavl, Moscou i les regions del nord de Rússia. Mitjançant l'ús de vaixells fluvials, el transport de càrrega és possible des dels ports fluvials de Txuvàixia fins a Sant Petersburg, Novorossisk (al mar Negre), Àstrakhan i els ports situats al riu Danubi. No obstant això, el riu està congelat de desembre a abril.[1] Txeboksari és una parada freqüent en les nombroses excursions en vaixell pel Volga.[1]

Espai Aeri[modifica]

L' aeroport internacional de Cheboksary rep avions de càrrega i passatgers de pràcticament tots els tipus i mides. Hi ha vols regulars a Moscou i altres destinacions. A més, Txeboksari es troba a unes quatre hores amb cotxe de l'aeroport internacional de Strigino, l'aeroport que serveix principalment a Nijni Nóvgorod, que ofereix un major nombre de vols, incloses connexions a través d'Aeroflot i Belavia.

Cultura[modifica]

Tot i que el rus és la llengua comercial predominant, la llengua txuvaix encara és parlada per molts, especialment al camp. La llengua txuvaix pertany al subgrup ogur del grup de llengües turqueses. En l'antiguitat s'utilitzava un sistema d'escriptura rúnic. Els txuvaixos ara utilitzen una escriptura ciríl·lica modificada que es va adoptar el 1871.

Hi ha hagut un ressorgiment de l'orgull txuvaix nadiu, amb molta gent redescobrint les seves arrels txuvaxies i explorant la cultura, el patrimoni, i tornant a aprendre la llengua. La majoria dels senyals d'edificis, senyals de trànsit i anuncis estan en rus i en txuvaix.

Actualment, la República de Txuvaix compta amb sis teatres professionals:

  • Teatre estatal d'òpera i ballet de Txuvaix
  • Teatre dramàtic acadèmic estatal de Txuvaix
  • Conjunt acadèmic de cançons i danses de l'estat de Chuvash
  • Teatre Infantil Txuvaix
  • Teatre estatal de titelles de Txuvaix
  • Societat Filharmònica Estatal de Txuvaix
  • Teatre estatal rus de teatre
  • Teatre Estatal Juvenil de Txuvaix
  • Teatre dramàtic experimental estatal de Txuvaix

i més de 30 teatres d'aficionats, una Societat Filharmònica, un Grup Acadèmic de Cançó i Dansa Popular, un Cor Acadèmic, una Orquestra de Cambra i alguns grups de concerts professionals.

També hi ha més de 20 museus, sales d'exposicions i galeries d'art modern.

La República de Txuvaix compta amb més de 565 biblioteques públiques, la col·lecció de llibres supera els 10 milions d'unitats.

Monuments d'Arquitectura

Hi ha uns 627 monuments d'arquitectura a Txuvàixia, inclosos 54 d'importància nacional: la catedral de Vvedensky (1657), el monestir de la Santíssima Trinitat (1566), la casa de la sal, les cases dels famosos comerciants txuvaix (Zeleischikov, Solovtsov, la família Efremov) (segles XVIII-XIX) a Txeboksary, la casa de la família Tolmachev i la catedral de la Trinitat (segle XVIII) a la ciutat de Tsivilsk, la casa Burashnikov a la ciutat de Yadrin .

Surhuri (txuvaix: Сурхури) és la festa nacional de Txuvàixia.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Steven Brown and Olin Lagon. «Economic Overview of the Republic of Chuvashia». United States Peace Corps Business Development Volunteers in Chuvashia, juny 2001. Arxivat de l'original el 4 juliol 2005. [Consulta: 9 agost 2008].
  2. «БГД».
  3. «Впн-2010». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 28 agost 2023].
  4. Алос-и-Фонт, Эктор «Динамика демографии чувашского языка на основе всероссийских переписей населения (2002–2021 гг.)» (en rus). Этническая культура, vol. 5, núm. 1, 2023, pàg. 15-27. DOI: 10.31483/r-105649.
  5. «Osteopetrosis: MedlinePlus Genetics». medlineplus.gov.
  6. «Остеопетроз рецессивный (мраморная болезнь костей) - ДНК-диагностика - Центр Молекулярной Генетики». www.dnalab.ru.
  7. «Медицинская генетика Чувашии». Arxivat de l'original el 1 febrer 2016.
  8. «[Arena: Atlas of Religions and Nationalities in Russia". Sreda, 2012. Arena: Atlas of Religions and Nationalities in Russia". Sreda, 2012]».
  9. «Всё больше чувашских школьников предпочитают изучать светскую этику».
  10. Error en el títol o la url.«» (en rus). СБИС. [Consulta: 20 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]