Txuvàixia

Infotaula de geografia políticaTxuvàixia
Чувашская Республика (ru)
Чăваш Республики (cv) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Tsjeboksary-golfen.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Himnehimne de Txuvàixia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of Russia - Chuvashia (disputed Crimea).svg Modifica el valor a Wikidata
 55° 27′ 34″ N, 47° 05′ 46″ E / 55.45944°N,47.09611°E / 55.45944; 47.09611
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

CapitalTxeboksari Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.207.875 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat66 hab./km²
GentiliciTxuvaixià, txuvaixiana
Idioma oficialrus
txuvaix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deRússia europea
Districte Federal del Volga Modifica el valor a Wikidata
Superfície18.300 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació13 febrer 1992
Organització política
• Head of the Chuvash Republic (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataOleg Nikolaev (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-CU Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO97000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO97 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcap.ru Modifica el valor a Wikidata

La República de Txuvàixia (en rus Чува́шская Респу́блика, Txuvàixkaia Respúblika; en txuvaix: Чăваш Республики, Txavaix Respubliki), és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa. La república és la pàtria del poble txuvaix, un grup ètnic turquès. La capital n'és Xupaixkar (en txuvaix, i en rus: Txeboksari).

Geografia[modifica]

Txuvàixia està situada al centre de la Rússia europea, al cor de la regió del Volga-Vyatka, a mig camí entre Nijni Nóvgorod i Kazan. No és gaire extensa, però és una de les més poblades, amb una població de 1,35 milions d'habitants.

Limita al nord i oest amb el riu Volga, amb la república Marí El al nord i la Província de Nijni Nóvgorod a l'oest, al sud amb Mordòvia i la Província d'Uliànovsk, i a l'est amb Tatarstan. La capital, Xupaixkar, es troba als marges del Volga, a uns 650 km. a l'est de Moscou.

Ocupa la part occidental de la conca mitjana del Volga. A la part nord-est hi ha la plana de Txuvaix, amb alçàries de 175 a 227 metres, que baixen precipitadament sobre el Volga. La part oriental forma part de la Regió del Trans Volga (50-70 metres).

El país és travessat per nombrosos rius, tots tributaris del Volga (txuvaix Atâl), com els Sura, Bezdna (Pasna), Algashka (Ulxash), Anish (Ënêsh), Uta (Vâta), Kiria, Menia, Svijaga (Sêve), Kubnia, Bula (Pâla) i altres. Els principals llacs (n'hi ha uns 400) són els Siutkul i Shikhazanskoje, i hi ha una fauna molt variada.

Història[modifica]

Els avantpassats dels txuvaix eren els búlgars i els suars, tribus turques que residien al nord del Caucas entre els segles V i VIII. Als segles VII i VIII, una part dels búlgars van emigrar cap als Balcans, on, juntament amb els eslaus locals, van establir l'estat de la Bulgària moderna. Una altra part es va traslladar a la regió del Volga Mitjà, on la població búlgara que no va adoptar l'islam va formar la base del poble txuvaix.[1]

Durant la invasió mongola de la Bulgària del Volga, els Suar, que habitaven l'estepa, van emigrar cap al nord, on vivien les tribus fineses del Volga, com els mordvins i els maris. Els txuvaix afirmen ser els descendents dels suars que es van assimilar amb els mari. El 1242 es van convertir en vassalls de l'Horda d'Or. Els governants mongols i tàtars posteriors no van intervenir en els afers interns locals sempre que es pagués tribut anualment a Sarai. Quan el poder de l'Horda d'Or va començar a disminuir, el local Mişär Tatar Murzas de Piana i Temnikov va intentar governar l'àrea de Txuvàixia.

Durant la guerra de conquesta d'Ivan el Terrible contra el khanat de Kazan, l'agost de 1552, els prínceps Txuvaix Orsai i Mari Akpar Tokari van jurar la seva lleialtat al Gran Ducat de Moscòvia a Alatyr, al riu Sura. Entre 1650 i 1850, l'Església Ortodoxa Russa va enviar missioners de parla txuvaix per intentar convertir els txuvaix a la fe ortodoxa. Un grup d'aquests missioners va crear una llengua txuvaix escrita. La majoria dels txuvaix que es van quedar a la zona es van convertir en cristians ortodoxos, però alguns van romandre pagans.

El 15 de maig de 1917, els txuvaix es van unir al moviment Idel-Ural i el desembre de 1917 es van unir a l'efímer Estat Idel-Ural, quan es va arribar a un acord amb els representants tàrtars per traçar la frontera oriental de Txuvàixia al riu Sviyaga. El 1918-1919, la guerra civil russa va devastar la regió, acabant amb la victòria dels bolxevics. Per obtenir el suport de la població local, Lenin va ordenar la creació d'un estat txuvaix dins de la RSFS russa. El 24 de juny de 1920 es va formar la Província autònoma de Txuvaix, que es va transformar en l'ASSR de Txuvàixia l'abril de 1925.

Política[modifica]

Fins al 2012, la República Txuvàixia tenia oficialment l'estatus d'estat. A la constitució de Txuvàixia (versió 6 - del 13 de setembre de 2011 núm. 46), es va fixar el següent: "La República de Txuvàixia és una república (estat) dins de la Federació Russa".

Durant el període soviètic, l'alta autoritat a la república estava compartida entre tres persones: el primer secretari del Comitè del PCUS de Txuvàixia (que en realitat tenia la màxima autoritat), el president del Soviet de l'òblast (poder legislatiu) i el president del Comitè Executiu de la República (poder executiu). Des de 1991, el PCUS va perdre tot el poder i el cap de l'administració de la República, i finalment el governador va ser nomenat/elegit amb el parlament regional electe.

La Constitució de la República de Txuvàixia és la llei fonamental de la regió. El Consell d'Estat de la República de Txuvaix és l'òrgan legislatiu de la república. El màxim òrgan executiu és el Govern de la República, que inclou els òrgans executius territorials com les administracions dels districtes, els comitès i les comissions que faciliten el desenvolupament i gestionen el dia a dia del govern.

Economia[modifica]

La producció n'és principalment de caràcter agropecuari, amb predomini de la producció de cereals (12 milions de tones) la ramaderia de porcs, ovelles i cabres, així com la producció d'ous i fusta. Al sòl hi ha reserves de combustibles vegetals, carbonats i altres, principalment petroli i gas. Són importants els jaciments de dolomites (12.200 tones) i anhidrites (50.900 tones), i el guix (120.000 tones) és de gran qualitat. Es produeixen 46 milions de tones de materials per a la construcció, i fosforita a Alatyr.

La indústria suposa el 60% del PIB. A Txeboksari hi ha les principals factories industrials, de caràcter electrònic i químic, de transformació de productes agropecuaris (hi ha unes 700 empreses d'aquest sector, que empra el 23% dels treballadors) i fusteres, com a les altres repúbliques del Volga. El percentatge de producció industrial correspon un 36% a la metal·lúrgica (l'empresa Promtractor, que fabrica bona part dels tractors russos), un 24% d'indústries lleugeres (empreses Chimprom, Textilmash, Chekbosary Cotton Mill Ltd i Dieselprom), un 15% d'alimentàries, un 7% d'elèctriques i similars en materials de construcció.

Demografia[modifica]

Mapa de la República de Txuvàixia
  • Població

Segons el cens del 2002, la població total de Txuvàixia era d'1.346.300. 794.800 o el 60,9% de la població vivien en zones urbanes. 510.200, o el 39,1% de la població viu en zones rurals. La ciutat més gran n'és la capital Txeboksari, seguida de la propera Novocheboksarsk.

  • Estadístiques vitals (2005)
    • Naixements: 13.133 (taxa de natalitat: 10,1)
    • Morts: 19.682 (taxa de mortalitat: 15,2)
  • Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els txuvaixos són el 67,7% de la població de la república. Altres grups inclouen els russos (26,5%), tàtars (2,8%), mordovians (1,2%), ucraïnesos (0,5%), i nombrosos grups més petits, cadascú amb menys del 0,5% de la població.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Txuvaixos 777.202 (72,2%) 770.351 (70,2%) 856.246 (70,0%) 887.738 (68,4%) 906.922 (67,8%) 889.268 (67,7%)
Russos 241.386 (22,4%) 263.692 (24,0%) 299.241 (24,5%) 338.150 (26,0%) 357.120 (26,7%) 348.515 (26,5%)
Tàtars 29.007 (2,7%) 31.357 (2,9%) 36.217 (3,0%) 37.573 (2,9%) 35.689 (2,7%) 36.379 (2,8%)
Mordovians 22.512 (2,1%) 23.863 (2,2%) 21.041 (1,7%) 20.276 (1,6%) 18.686 (1,4%) 15.993 (1,2%)
Ucraïnesos 3.629 (0,3%) 3.837 (0,3%) 4.487 (0,4%) 6.122 (0,5%) 7.302 (0,5%) 6.422 (0,5%)
Altres 3.074 (0,3%) 4.759 (0,4%) 6.443 (0,5%) 8.752 (0,7%) 12.304 (0,9%) 17.177 (1,3%)

Referències[modifica]

  1. Steven Brown and Olin Lagon. «Economic Overview of the Republic of Chuvashia». United States Peace Corps Business Development Volunteers in Chuvashia, juny 2001. Arxivat de l'original el 4 juliol 2005. [Consulta: 9 agost 2008].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txuvàixia