Karatxai-Txerkèssia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karatxai-Txerkèssia
Карачаево-Черкесская Республика
Bandera de la república de Karatxai-Txerkèssia Escut de la república de Karatxai-Txerkèssia
(bandera) (escut)
Localització
Ubicació de Karatxai-Txerkèssia dins de Rússia
Estat
• Subjecte federal
• Districte federal
• Regió econòmica
Flag of Russia.svg Rússia
República
Caucas Nord
Caucas Nord
Gentilici Txerkès, txerkessa
Idioma Rus
Karatxai-balkar
Kabardí
Abazí
Nogai
Superfície 14.277 km²
Població 
  • Densitat
469,837 hab.
32,91 hab/km²
Coordenades 43° 55′ 0″ N, 41° 47′ 0″ E / 43.91667°N,41.78333°E / 43.91667; 41.78333Coord.: 43° 55′ 0″ N, 41° 47′ 0″ E / 43.91667°N,41.78333°E / 43.91667; 41.78333
Dirigents:
• President:

Borís Ebzéiev
Capital Txerkessk

La República de Karatxai-Txerkèssia (en rus Карачаево-Черкесская Республика Karatxàievo-Txerkésskaia Respúblika, en karatxai-balkar Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ Qereixei-Xerdges Réspublike, en txerkès Къарачай-Черкес Республика) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Karatxai-Txerkèssia

Limita al nord amb el Territori de Krasnodar, a l'oest amb el Territori de Stàvropol, al sud amb Abkhàzia i Geòrgia, i a l'est amb Kabardino-Balkària.

Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas, i la principal alçària és l'Elbrús (en karatxai-balkar Meñitaw). És drenada pel Kuban i pel Kuma. Altres rius són els Kahun, Karasu, Malka, Abazinka, Amanauz, Babuk, Dzeguta, Ginam i altres. El clima hi és continental, amb pluges que oscil·len entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses.

Economia[modifica | modifica el codi]

La població és bàsicament rural. Els recursos econòmics principals són l'agricultura (blat, blat de moro, verdures, vinya), la ramaderia (ovina i bovina), que és transhumant, i la mineria (mines de carbó, conegut des de l'any 1840, de plom i de zinc); la indústria hi és poc desenvolupada (derivada de l'agricultura, tèxtil). Llur economia nacional es basava en l'agricultura (blat, moresc, verdures, vinya), en la ramaderia (ovelles i vaques) i l'artesanat. El subsòl contenia recursos minerals importants, sobretot carbó, coure i zinc. Hi ha poca indústria, només de caràcter agrari o tèxtil.

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • Població: 439,470 (2002)
    • Urbana: 193,531 (44,0%)
    • Rural: 245,939 (56,0%)
    • Masculina: 205,481 (46,8%)
    • Femenina: 233,989 (53,2%)
  • Grups ètnics

Segons el cens rus (2002), els karatxais eren el 38,5% de la població de la república, seguits pels russos (33,6%) i txerkessos (11,3%). Altres grups importants són els abazins (7,4%), nogais (3,4%), ossets (3,333, o 0,8%), ucraïnesos (3,331, o 0,8%), armenis (3,197, o 0,7%), tàtars (2,021, o 0,5%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0,5% de la població.

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Karatxais 52,875 (52,0%) 70,932 (29,2%) 67,830 (24,4%) 97,104 (28,2%) 109,196 (29,7%) 129,449 (31,2%) 169,198 (38,5%)
Txerkessos 16,186 (15,9%) 17,667 (7,3%) 24,145 (8,7%) 31,190 (9,0%) 34,430 (9,4%) 40,241 (9,7%) 49,591 (11,3%)
Abazins 13,731 (13,5%) 14,138 (5,8%) 18,159 (6,5%) 22,896 (6,6%) 24,245 (6,6%) 27,475 (6,6%) 32,346 (7,4%)
Russos 2,593 (2,6%) 118,785 (48,8%) 141,843 (51,0%) 162,442 (47,1%) 165,451 (45,1%) 175,931 (42,4%) 147,878 (33,6%)
Nogais 6,263 (6,2%) 6,869 (2,8%) 8,903 (3,2%) 11,062 (3,2%) 11,872 (3,2%) 12,993 (3,1%) 14,873 (3,4%)
Altres 9,961 (9,8%) 14,810 (6,1%) 17,079 (6,1%) 19,957 (5,8%) 21,917 (6,0%) 28,881 (7,0%) 25,584 (5,8%)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karatxai-Txerkèssia Modifica l'enllaç a Wikidata