Karatxai-Txerkèssia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaRepública de Karatxai-Txerkèssia
Карачаево-Черкесская Республика (ru)
Къарачай-Черкес Республика (krc)
Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ (kbd) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes

Modifica el valor a Wikidata

Himnehimne de Karatxai-Txerkèssia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 55′ N, 41° 47′ E / 43.92°N,41.78°E / 43.92; 41.78
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

CapitalTxerkessk Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total465.357 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat33 hab./km²
Idioma oficialrus
nogai
karatxai-balkar
kabardí
abazí Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deDistricte Federal del Sud (2000–2010)
Districte Federal del Caucas Nord (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Superfície14.100 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterioróblast autònom de Karatxai-Txerkèssia Modifica el valor a Wikidata
Creació16 maig 1992
Organització política
• Cap Modifica el valor a WikidataRaixid Temrezov Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KC Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO91000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO91 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webkchr.info Modifica el valor a Wikidata

Karatxai-Txerkèssia ( rus: Карачаево-Черкесия), oficialment la República de Karatxai-Txerkèssia, [a] és una república de Rússia situada al Caucas del Nord. Forma part administrativament del Districte Federal del Caucàs del Nord. Karatxai-Txerkèssia té una població de 469.865 (cens de 2021). Txerkessk és la ciutat més gran i la capital de la república.

Karatxai-Txerkèssia és una de les repúbliques ètniques de Rússia, que representa principalment el poble indígena Karatxai caucàsic-turc i el poble Txerkess o circassià. Els karatxais formen el grup ètnic més gran amb el voltant del 44% de la població, seguits dels russos ètnics (27%) i els txerkess (13%). Els Txerkess són majoritàriament de les tribus Beslenei i Kabardins. La república té cinc idiomes oficials: el rus, l'abaza, el txerkess (kabardí), el karatxai-balkar i el nogai.

La major part del territori de la república es troba dins de les muntanyes del Caucas, excepte una petita franja a la vora nord de l'estepa del Don. Karatxai-Txerkèssia limita amb el Territori de Krasnodar a l'oest, el Territori de Stàvropol al nord-est, Kabardino-Balkària al sud-est i una frontera internacional amb Geòrgia al sud-oest. El mont Elbrús, la muntanya més alta d'Europa, es troba a la frontera amb Kabardino-Balkaria.

Geografia[modifica]

Mapa de la República de Karatxai-Txerkèssia

La república està situada als vessants del nord-oest del Caucas i limita amb el Territori de Krasnodar a l'oest i al nord-oest, la República de Kabardino-Balkària al sud-est, Geòrgia (incloent Abkhàzia) al sud i oest, i amb el Territori de Stàvropol al nord-est. S'estén al llarg de 140 kilòmetres de nord a sud i 170 quilometres (110 mi) d'est a oest. Les muntanyes cobreixen el 80% del territori de la república; El mont Elbrus, que amb 5,642 metres (18,510 ft) és el cim més alt del Caucas, es troba a la frontera de la república amb Kabardino-Balkària. La república és rica en recursos hídrics. Un total de 172 rius flueixen pel seu territori, sent el més gran el Kuban, el Bolxoi Zelentxuk, el Mali Zelentxuk, l'Urup i el Labà. Hi ha uns 130 llacs de muntanya d'origen glacial i abundància de fonts minerals. El clima és moderat, amb hiverns curts i estius llargs, càlids i humits. La temperatura mitjana de gener és de −3.2 °C (26.2 °F) i la temperatura mitjana de juliol és de +20.6 °C (69.1 °F). Laprecipitació mitjana anual varia des dels 550 mil·limetres (22 in) a les planes fins a 2,500 mil·limetres (98 in) a les muntanyes. Els recursos naturals inclouen or, carbó, argiles, entre altres.

Història[modifica]

La Província autònoma de Karatxai-Txerkèssia va ser fundada el 12 de gener de 1922, als primers anys de la Unió Soviètica. El 26 d'abril de 1926 es va dividir en l'Òblast Autònom de Karatxai i l'Okrug Nacional de Txerkess. El districte nacional de Txerkess va ser elevat a l'estatus d'Òblast autònom el 30 d'abril de 1928.

El 1943, l'Òblast Autònom de Karatxai va ser abolit, el poble de Karatxai va ser acusat de col·laboració amb els nazis i posteriorment deportat a les repúbliques kazakh i uzbeka. La major part del territori de Karatxai es va dividir entre el Krai de Stavropol i la RSS de Geòrgia. La resta del territori poblat pels Txerkess va ser coneguda com a Província autònoma de Txerkess fins al 9 de gener de 1957 quan es va incorporar a l'Òblast autònom de Karatxai-Txerkèssia a les seves antigues fronteres a causa de la rehabilitació dels karatxai.

El 3 de juliol de 1991, l'Òblast autònom va ser elevat a l'estatus de República Socialista Soviètica Autònoma de Karatxai-Txerkèssia (sota la jurisdicció de la RSFS Russa). Amb la dissolució de la Unió Soviètica.

Després de les manifestacions del desembre de 1991, el Soviet Suprem de Karatxai-Txerkèssia va adoptar una crida per al reconeixement de les repúbliques individuals de cada ètnia que constituïa la regió. També el desembre de 1991, les paraules "socialista soviètica autònoma" van ser eliminades del nom oficial de Karatxai-Txerkèssia.

El gener de 1992, el president rus Borís Eltsin estava disposat a acceptar la divisió de Karatxai-Txerkèssia i va presentar esborranys de llei al Soviet Suprem de Rússia per a la reconstitució de l'Òblast autònom de Karatxai i de l'Òblast autònom de Txerkèssia dins de la Federació Russa. Al Soviet Suprem es va establir una comissió per a la formació de tres regions autònomes: Karatxai, Txerkèss i Batalpashinsk.

El 28 març de 1992 es va celebrar un referèndum en el qual, segons els resultats oficials, la majoria de la població de Karatxai-Txerkèssia va votar en contra de la divisió de la república, i el 9 de desembre de 1992, la república va ser reconeguda com a República Karatxai-Txerkèssia.[1]

Política[modifica]

Rashid Temrezov amb Vladímir Putin, el maig de 2011

El cap del govern de Karatxai-Txerkèssia és el Cap (fins al 28 de juny de 2012, el títol oficial era "President"). Fins al febrer de 2011, el president era Boris Ebzeiev, un antic jutge del Tribunal Constitucional de la Federació Russa. Rashid Temrezov és actualment el cap de la república.

La tensió ètnica és un problema considerable a la república. El maig de 1999, Karatxai-Txerkèssia va dur a terme les seves primeres eleccions presidencials regionals lliures. Quan Vladimir Semionov, un Karatxai, va guanyar les eleccions sobre Stanislav Derev, un circassià, hi va haver protestes dels partidaris de Derev, amb acusacions generalitzades de frau. Més tard, una decisió judicial va confirmar el resultat de les eleccions, i va provocar que milers de partidaris de Derev marxessin en protesta, molts defensant la partició de la república.

Tot i que l'activitat dels independentistes a la regió palideix en comparació amb Txetxènia i Daguestan, existeixen grups militants a Karatxai-Txerkèssia qua avoquen per la secessió.[2] Un cotxe bomba que va matar dues persones el març del 2001 va ser acusat als separatistes txetxens. S'han format grups separatistes musulmans, i desenes dels seus membres han estat assassinats per les autoritats russes.[2]

El setembre de 2007, l'SFS va matar l'abazin Rustam Ionov ("Abu-Bakar"), cap de la Jamaat (assemblea) de Karatxaevo, juntament amb la seva dona.[3]

Demografia[modifica]

Esperança de vida al néixer a Karatxai-Txerkèssia
Mapa ètnic de Karatxai-Txerkèssia, 2010

Població: 469,865 habitants (Cens 2021)

Esperança de vida : [4][5]

2019 2021
Mitjana: 76,2 anys 73,5 anys
Home: 71,7 anys 69,3 anys
Dona: 80,4 anys 77,3 anys

Estadístiques vitals[modifica]

Població Mitjana (x 1000) Naixements Defuncions Canvi natural Taxa bruta de natalitat (per 1000) Taxa bruta de mortalitat (per 1000) Canvi natural (per 1000) Taxa de Fertilitat
1970 346 6,021 2,153 3,868 17.4 6.2 11.2
1975 357 6,619 2,288 4,331 18.5 6.4 12.1
1980 373 7,044 2,794 4,250 18.9 7.5 11.4
1985 394 8,119 3,350 4,769 20.6 8.5 12.1
1990 422 7,218 3,496 3,722 17.1 8.3 8.8
1991 427 7,145 3,713 3,432 16.7 8.7 8.0
1992 431 6,846 3,915 2,931 15.9 9.1 6.8
1993 433 5,569 4,336 1,233 12.9 10.0 2.8
1994 434 5,786 4,598 1,188 13.3 10.6 2.7
1995 437 5,633 4,501 1,132 12.9 10.3 2.6
1996 439 5,281 4,683 598 12.0 10.7 1.4
1997 440 4,987 4,615 372 11.3 10.5 0.8
1998 441 4,990 4,537 453 11.3 10.3 1.0
1999 441 4,523 4,707 −184 10.3 10.7 −0.4
2000 440 4,666 4,961 −295 10.6 11.3 −0.7
2001 440 4,778 4,911 −133 10.9 11.2 −0.3
2002 440 4,927 5,207 −280 11.2 11.8 −0.6
2003 442 5,088 5,427 −339 11.5 12.3 −0.8
2004 446 5,190 5,059 131 11.6 11.3 0.3
2005 450 5,194 5,131 63 11.5 11.4 0.1
2006 454 5,032 4,924 108 11.1 10.8 0.2
2007 459 6,066 4,626 1,440 13.2 10.1 3.1
2008 465 6,364 4,731 1,633 13.7 10.2 3.5
2009 470 6,200 4,711 1,489 13.2 10.0 3.2 1.55
2010 476 6,139 4,737 1,402 12.9 10.0 2.9 1.51
2011 477 6,289 4,664 1,625 13.1 9.7 3.4 1.54
2012 475 6,499 4,633 1,866 13.7 9.8 3.9 1.63
2013 471 6,547 4,464 2,083 13.9 9.5 4.4 1.67
2014 470 6,318 4,553 1,765 13.5 9.7 3.8 1.65
2015 468 5,803 4,523 1,280 12.4 9.6 2.8 1.54
2016 467 5,575 4,393 1,182 11.9 9.4 2.5 1.52
2017 466 5,145 4,346 799 11.0 9.3 1.7 1.43
2018 465 4,974 4,137 837 10.7 8.9 1.8 1.43
2019 5,050 4,219 831 10.8 9.1 1.7 1.48
2020 5,135 5,034 101 11.0 10.8 0.2 1.53
2021 4,470 5,677 -1,207 9.6 12.2 -2.6 1.35
2022 4,429 4,460 -31 9.5 9.6 -0.1 1.30

Fonts: 1970 a 2008; [6] 2009–2013; [7] 2014–... [8]

Grups ètnics[modifica]

Segons el cens de 2021, els karatxais representen el 44,4% de la població de la república, seguits dels russos (27,5%), i els Txerkess i els Abazins junts representen el 20,8%.[9]

Grups Ètnics Cens de 19261 Cens de 1939 Cens de 1959 Cens de 1970 Cens de 1979 Cens de 1989 Cens de 2002 Cens de 2010 Cens de 20213
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Karatxais 53,175 31.3% 70,932 29.2% 67,830 24.4% 97,104 28.2% 109,196 29.7% 129,449 31.2% 169,198 38.5% 194,324 41.0% 205,578 44.4%
Txerkess 16,1862 9.5% 17,667 7.3% 24,145 8.7% 31,190 9.0% 34,430 9.4% 40,241 9.7% 49,591 11.3% 56,466 11.9% 58,825 12.7%
Abazins 13,731 8.1% 14,138 5.8% 18,159 6.5% 22,896 6.6% 24,245 6.6% 27,475 6.6% 32,346 7.4% 36,919 7.8% 37,664 8.1%
Russos 40,072 23.6% 118,785 48.8% 141,843 51.0% 162,442 47.1% 165,451 45.1% 175,931 42.4% 147,878 33.6% 150,025 31.6% 127,621 27.5%
Nogais 6,263 3.7% 6,869 2.8% 8,903 3.2% 11,062 3.2% 11,872 3.2% 12,993 3.1% 14,873 3.4% 15,654 3.3% 17,368 3.7%
Ucraïnesos 32,518 19.1% 4,104 1.7% 4,011 1.4% 4,819 1.4% 4,555 1.2% 6,308 1.5% 3,331 0.8% 1,990 0.4% 787 0.2%
Altres 8,082 4.8% 10,703 4.4% 13,068 4.7% 15,138 4.4% 17,362 4.7% 22,573 5.4% 22,253 5.1% 18,892 4.0% 15,425 3.3%
1 Els resultats del cens de 1926 es refereixen al territori actual, que és una combinació del OA de Txerkess, l'OA de Karatxai i les àrees adjacents. Aquestes últimes zones estaven habitades principalment per russos i ucraïnesos. [10]

2 13.496 Kabardins i 2.690 Txerkess més.

3 6.597 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[11]

Religió[modifica]

Segons una enquesta de 2012 que va entrevistar 56.900 persones, el 64% de la població de Karatxai-Txerkèssia s'adhereix a l'Islam, el 13% a l'Església Ortodoxa Russa, el 2% a la fe nativa de Karatxai i Circàssia, el 2% són cristians no afiliats, creients cristians ortodoxos sense església o membres d'esglésies ortodoxes russes. A més, el 10% de la població es declara "espiritual però no religiosa", el 3% és atea i el 6% són altres/no declarats.

Galeria[modifica]

Notes[modifica]

  1. rus: Карачаево-Черкесская Республика; karatxai-balkar: Къарачай-Черкес Республика; kabardí: Къэрэшей-Шэрджэс Республика; Plantilla:Lang-nog; abazí: Къарча-Черкес Республика

Referències[modifica]

  1. «Закон РФ от 9 декабря 1992 г. N 4061-I "Об изменениях и дополнениях Конституции (Основного Закона) Российской Федерации - России" (принят седьмым Съездом народных депутатов РФ)». constitution.garant.ru.
  2. 2,0 2,1 Mairbek Vatchagaev Eurasia Daily Monitor, 9, 118, 21-06-2012 [Consulta: 23 gener 2015].
  3. Fatima Tlis North Caucasus Analysis, 9, 4, 31-01-2008 [Consulta: 23 gener 2015].
  4. «Демографический ежегодник России» (en rus). Federal State Statistics Service of Russia (Rosstat). [Consulta: 28 juny 2022].
  5. «Ожидаемая продолжительность жизни при рождении» (en rus). Unified Interdepartmental Information and Statistical System of Russia. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2022. [Consulta: 28 juny 2022].
  6. Russian Federal State Statistics Service Arxivat January 3, 2012, a Wayback Machine.
  7. Error en el títol o la url.«» (en rus). Russian Federal State Statistics Service.
  8. «fedstat.ru». fedstat.ru. Arxivat de l'original el 2022-08-03. [Consulta: 1r setembre 2023].
  9. «Национальный состав населения». Federal State Statistics Service. [Consulta: 30 desembre 2022].
  10. «население карачаево-черкесии». www.ethno-kavkaz.narod.ru. [Consulta: 22 març 2018].
  11. «ВПН-2010». www.perepis-2010.ru. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2018. [Consulta: 22 març 2018].

Enllaços externs[modifica]