Kabardino-Balkària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaKabardino-Balkària
Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ (kbd) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes

Modifica el valor a Wikidata

Himnehimne de Kabardino-Balkària Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 35′ N, 43° 24′ E / 43.58°N,43.4°E / 43.58; 43.4
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

CapitalNàltxik Modifica el valor a Wikidata
Població
Total869.191 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat69,54 hab./km²
Idioma oficialrus
kabardí
karatxai-balkar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deDistricte Federal del Sud (2000–2010)
Districte Federal del Caucas Nord (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Superfície12.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació5 gener 1936
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataKazbek Kokov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KB Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO83000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO83 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webglava.kbr.ru Modifica el valor a Wikidata

La República de Kabardino-Balkària (rus: Кабардино-Балкарская Республика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació russa.[1]

Geografia[modifica]

Mapa de Kabardino-Balkària

Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i l'est amb Ossètia del Nord - Alània, i al nord i l'oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional; és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els cims més alts (com l'Elbrus, 5.642 m).[1]

Rius[modifica]

Els principals rius en són:

La principal font d'energia de la república és la central hidroelèctrica de Baksan.[1]

Llacs[modifica]

Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'aquests gaire gran. Molts (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, i els més grans ocupen una àrea no superior a 0,01 km². Alguns dels llacs són:

Muntanyes[modifica]

L'Elbrus, el punt més alt del nord del Caucas i d'Europa, és situat a la república. D'altres muntanyes destacades són les següents:

Demografia[modifica]

  • Població: 901.494 (2002)
    • Urbana: 510.346 (56,6%)
    • Rural: 391.148 (43,4%)
    • Masculina: 422.720 (46,9%)
    • Femenina: 478.774 (53,1%)
  • Grups ètnics

Kabardino-Balkària consisteix en dos territoris ètnics, l'un predominantment kabardí (parlants d'una llengua caucàsica nord-occidental) i l'altre predominantment balkar (parlants d'una llengua turquesa). Segons el cens rus de 2002, els kabardins són el 55,3% de la població, seguits pels russos (25,1%) i balkars (11,6%). Altres grups inclouen els ossets (9.845; 1,1%), turcs (8.770; 1,0%), ucraïnesos (7.592; 0,8%), armenis (5.342; 0,6%), coreans (4.722; 0,5%), txetxens (4.241; 0,5%) i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0,5% de la població:

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Kabardins 122.402 (60,0%) 152.237 (42,4%) 190.284 (45,3%) 264.675 (45,0%) 303.604 (45,5%) 364.494 (48,2%) 498.702 (55,3%)
Balkars 33.197 (16,3%) 40.747 (11,3%) 34.088 (8,1%) 51.356 (8,7%) 59.710 (9,0%) 70.793 (9,4%) 104.951 (11,6%)
Russos 15.344 (7,5%) 129.067 (35,9%) 162.586 (38,7%) 218.595 (37,2%) 234.137 (35,1%) 240.750 (31,9%) 226.620 (25,1%)
Ossets 4.078 (2,0%) 4.608 (1,3%) 6.442 (1,5%) 9.167 (1,6%) 9.710 (1,5%) 9.996 (1,3%) 9.845 (1,1%)
Ucraïnesos 17.213 (8,4%) 11.142 (3,1%) 8.400 (2,0%) 10.620 (1,8%) 12.139 (1,8%) 12.826 (1,7%) 7.592 (0,8%)
Altres 11.772 (5,8%) 21.328 (5,9%) 18.315 (4,4%) 33.790 (5,7%) 47.246 (7,1%) 55.672 (7,4%) 53.784 (6,0%)

Conflicte de l'Elbrus[modifica]

El 12 de juny del 2009, centenars de persones van protestar al districte d'Elbrus bloquejant la carretera o autovia que connecta les muntanyes amb la plana. Els manifestants eren treballadors (o extreballadors) de la indústria turística, quasi tots balkars que reclamaven una més justa distribució de la terra i participació en la zona d'oci creada a les muntanyes, amb reducció de la zona de seguretat a l'entorn i amb la frontera de Geòrgia constituïda a costa de terres balkars. El president Arsén Kanokov va visitar els manifestants per calmar els ànims.

El mont Elbrus és considerat el lloc més atractiu per al turisme al Caucas i és la muntanya més alta de Rússia i d'Europa i des del 2007 s'hi han fet grans inversions per fomentar el turisme a la zona, tant russes com europees. Aquesta zona està habitada pels balkars, que són minoria a la república (dominada pels kabardins que són el 55% de la població) i emparentats amb els karatxais que dirigeixen la república de Karatxai-Txerkèssia; des del 1990, els balkars (12% de la població) demanen una república separada, però les tensions es van agreujar el gener del 2008, quan la cort suprema de la república va dictar que el Consell d'Ancians del Poble Balkar (una organització nacionalista balkar) s'havia de dissoldre, acusada d'extremisme, i tot i que la cort suprema russa va revocar la decisió, això hi va disparar de nou l'enfrontament. Els incidents havien estat precedits el dia 11 d'un atac armat a Tirniàuz, d'autoria poc clara.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kabardino-Balkària