Kabardino-Balkària

Kabardino-Balkària
Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ (kbd)
Bandera Escut d'armes
Himne	himne de Kabardino-Balkària
Localització
43° 35′ N, 43° 24′ E
Estat	Rússia
Capital	Nàltxik
Població
Total	869.191 (2021)
• Densitat	69,54 hab./km²
Idioma oficial	rus kabardí karatxai-balkar
Geografia
Part de	Districte Federal del Sud (2000–2010) Districte Federal del Caucas Nord (2010–)
Superfície	12.500 km²
Limita amb	Ossètia del Nord - Alània Mingrèlia - Alta Svanètia Karatxai-Txerkèssia Territori de Stàvropol Ratxa-Letxkhumi i Baixa Svanètia
Dades històriques
Creació	5 gener 1936
Organització política
• President	Kazbek Kokov (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora de Moscou Europa/Moscou
ISO 3166-2	RU-KB
Identificador OKTMO	83000000
Identificador OKATO	83
Altres
Lloc web	glava.kbr.ru

La República de Kabardino-Balkària (rus: Кабардино-Балкарская Республика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació russa.

Geografia

Mapa de Kabardino-Balkària

Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i l'est amb Ossètia del Nord - Alània, i al nord i l'oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional; és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els cims més alts (com l'Elbrus, 5.642 m).

Rius

Els principals rius en són:

• Terek (623 km)
• Malka (216 km)
• Txerek (131 km)
• Txegem (102 km)
• Argudan
• Baksan
• Kurkuzhin
• Lesken
• Urukh

La principal font d'energia de la república és la central hidroelèctrica de Baksan.

Llacs

Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'aquests gaire gran. Molts (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, i els més grans ocupen una àrea no superior a 0,01 km². Alguns dels llacs són:

• Tserikkel (amb una àrea de 26.000 m²; 368 m de profunditat)
• Baix Goluboye
• Kel-Ketchen (177 m de profunditat)
• Upper Goluboye (18 m de profunditat)
• Sekretnoye
• Tambukanskoy (àrea: 1,77 km²; 1,5-2 m de profunditat).

Muntanyes

L'Elbrus, el punt més alt del nord del Caucas i d'Europa, és situat a la república. D'altres muntanyes destacades són les següents:

• Dykhtau (5.402 m)
• Koshkhatau (5.151 m)
• Pic Puixkin (5.033 m)
• Mizhergi (5.025 m)

Demografia

• Població: 901.494 (2002)
  • Urbana: 510.346 (56,6%)
  • Rural: 391.148 (43,4%)
  • Masculina: 422.720 (46,9%)
  • Femenina: 478.774 (53,1%)
• Grups ètnics

Kabardino-Balkària consisteix en dos territoris ètnics, l'un predominantment kabardí (parlants d'una llengua caucàsica nord-occidental) i l'altre predominantment balkar (parlants d'una llengua turquesa). Segons el cens rus de 2002, els kabardins són el 55,3% de la població, seguits pels russos (25,1%) i balkars (11,6%). Altres grups inclouen els ossets (9.845; 1,1%), turcs (8.770; 1,0%), ucraïnesos (7.592; 0,8%), armenis (5.342; 0,6%), coreans (4.722; 0,5%), txetxens (4.241; 0,5%) i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0,5% de la població:

	cens 1926	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Kabardins	122.402 (60,0%)	152.237 (42,4%)	190.284 (45,3%)	264.675 (45,0%)	303.604 (45,5%)	364.494 (48,2%)	498.702 (55,3%)
Balkars	33.197 (16,3%)	40.747 (11,3%)	34.088 (8,1%)	51.356 (8,7%)	59.710 (9,0%)	70.793 (9,4%)	104.951 (11,6%)
Russos	15.344 (7,5%)	129.067 (35,9%)	162.586 (38,7%)	218.595 (37,2%)	234.137 (35,1%)	240.750 (31,9%)	226.620 (25,1%)
Ossets	4.078 (2,0%)	4.608 (1,3%)	6.442 (1,5%)	9.167 (1,6%)	9.710 (1,5%)	9.996 (1,3%)	9.845 (1,1%)
Ucraïnesos	17.213 (8,4%)	11.142 (3,1%)	8.400 (2,0%)	10.620 (1,8%)	12.139 (1,8%)	12.826 (1,7%)	7.592 (0,8%)
Altres	11.772 (5,8%)	21.328 (5,9%)	18.315 (4,4%)	33.790 (5,7%)	47.246 (7,1%)	55.672 (7,4%)	53.784 (6,0%)

Conflicte de l'Elbrus

El 12 de juny del 2009, centenars de persones van protestar al districte d'Elbrus bloquejant la carretera o autovia que connecta les muntanyes amb la plana. Els manifestants eren treballadors (o extreballadors) de la indústria turística, quasi tots balkars que reclamaven una més justa distribució de la terra i participació en la zona d'oci creada a les muntanyes, amb reducció de la zona de seguretat a l'entorn i amb la frontera de Geòrgia constituïda a costa de terres balkars. El president Arsén Kanokov va visitar els manifestants per calmar els ànims.

El mont Elbrus és considerat el lloc més atractiu per al turisme al Caucas i és la muntanya més alta de Rússia i d'Europa i des del 2007 s'hi han fet grans inversions per fomentar el turisme a la zona, tant russes com europees. Aquesta zona està habitada pels balkars, que són minoria a la república (dominada pels kabardins que són el 55% de la població) i emparentats amb els karatxais que dirigeixen la república de Karatxai-Txerkèssia; des del 1990, els balkars (12% de la població) demanen una república separada, però les tensions es van agreujar el gener del 2008, quan la cort suprema de la república va dictar que el Consell d'Ancians del Poble Balkar (una organització nacionalista balkar) s'havia de dissoldre, acusada d'extremisme, i tot i que la cort suprema russa va revocar la decisió, això hi va disparar de nou l'enfrontament. Els incidents havien estat precedits el dia 11 d'un atac armat a Tirniàuz, d'autoria poc clara.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kabardino-Balkària

• Pàgina Oficial de la República Kabardino-Balkària.(rus)
• Informació i enllaços sobre Kabardino-Balkària.(anglès)
• Kabardino-Balkaria informació i galeria de fotos.(anglès)
• Imatges de Kabardino-Balkària.(anglès)