República de Carèlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la República de Carèlia. Per a d'altres significats vegeu Carèlia (desambiguació).
Респу́блика Каре́лия
(Respúblika Karélia)
Karjalan tazavaldu

Bandera de Carèlia Escut de Carèlia

Informació
Capital: Petrozavodsk
Població

 - Total
 - Densitat de població


716.281 h. (2005)
4,2 hab/km²

Superfície 172.400 km²
Governador Aleksandr Khudilainen
Idiomes oficials Rus i carelià
Himne Край родной
Карелия!
Lloc web Govern
Mapa Carèlia a Rússia

La República de Carèlia (rus Респу́блика Каре́лия Respúblika Karélia; carelià Karjalan tazavaldu) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Limita al nord amb la Província de Múrmansk, al sud i sud-oest amb la Província de Leningrad, a l'oest amb Finlàndia i a l'est amb el Mar de Barents.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El país és força pla, degut a que forma part de la perllongació del Massís Escandinau, així com per la part Est del Planell Bàltic. Les zones més altes són a l'Oest i el NO,. Com el Planell Mansel’kia (578 m) i els turons de Carèlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d'Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a. La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor’e i Carèlia) hi ha nombroses rades i illes. Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koytag, Jänisj, Keret, Vodla i Shuia, que desemboquen al llac Onega. Els llacs ocupen el 18 % del territori, i els més importants són els Onega/Oniegu, Ladoga/Luadogu, Topozero, Sagozero/Seesd'ärvi, Pjaozero, Vygozero/Uikujärvi o Kujto/Kuittijärvi.

Llacs[modifica | modifica el codi]

Hi ha 60,000 llacs a Carèlia. Els llacs i aiguamolls de la república contenen 2,000 km³ d'aigua dolça de qualitat. El Llac Ladoga (finès:Laatokka) i el Llac Onega (Ääninen) són els llacs més grans d’Europa. Altres llacs importants són:

Economia[modifica | modifica el codi]

Degut a l'extensió dels seus boscos (el 49 % del territori n’és cobert), explotats intensivament, produeix el 5 % de la fusta, el 17 % del paper de diari, el 21,5 % del paper, el 10 % de la pulpa de paper i el 60 % de les bosses de paper de l'antiga URSS. Hi ha jaciments de ferro a Pudozhroga (Puudosi) (el 9,2 % de la Federació russa) i titani a Kostomushkoge (Kostamus), coure a Pitkäranta, etc.

S'hi ha trobat al territori 400 classes diferents de minerals (vanadi, molibdè, ferro, diamants, asbest i altres). Hi ha diverses transformadores a Viertsilia (Värtsilä), mecàniques a Petrzavodsk (fàbrica de tractors) i centrals elèctriques a Belomorsk, Ondskaja i Kordopaja. La metal·lúrgia ha decaigut en els darrers anys, i ha augmentat la producció de marterials per a la construcció. Malgrat la riquesa del país, els nadius no en tenen cap control sobre els recursos.

Les indústries principals són els taladores d'arbres (20 %), fusters (amb un producció de 6,4 milions de metres cúbics, el 15 %), papereres (18 5), pesca (5 %), maquinària (14 %) i construcció (7 %). Hi havia 2.000 kilòmetres de ferrocarrils i 28.000 de vies fluvials (el 25 % del territori és cobert per l'aigua).

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • Població: 716,281 (2002)
    • Urbana: 537.395 (75.0%)
    • Rural: 178,886 (25.0%)
    • Masculina: 331,505 (46.3%)
    • Femenina: 384,776 (53.7%)
  • Dones per 1000 homes: 1,161
  • Estadístiques vitals (2005)
    • Naixements: 6,952 (birth rate 9.9)
    • Morts: 12,649 (death rate 18.1)
  • Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els russos són el 76.6% de la població de la república, mentre que els carelians són només el 9.2%. Altres grups són els bielorussos (5.3%), ucraïnesos (2.7%), finesos (2.0%), vepses (0.7%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0.5% del total de població. 4,886 persones (0.7%) no declararen cap nacionalitat en el cens.

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Carelians 100,781 (37.4%) 108,571 (23.2%) 85,473 (13.0%) 84,180 (11.8%) 81,274 (11.1%) 78,928 (10.0%) 65,651 (9.2%)
Finesos 2,544 (0.9%) 8,322 (1.8%) 27,829 (4.2%) 22,174 (3.1%) 20,099 (2.7%) 18,420 (2.3%) 14,156 (2.0%)
Vepses 8,587 (3.2%) 9,392 (2.0%) 7,179 (1.1%) 6,323 (0.9%) 5,864 (0.8%) 5,954 (0.8%) 4,870 (0.7%)
Russos 153,967 (57.2%) 296,529 (63.2%) 412,773 (62.7%) 486,198 (68.1%) 522,230 (71.3%) 581,571 (73.6%) 548,941 (76.6%)
Bielorussos 555 (0.2%) 4,263 (0.9%) 71,900 (10.9%) 66,410 (9.3%) 59,394 (8.1%) 55,530 (7.0%) 37,681 (5.3%)
Ucraïnesos 708 (0.3%) 21,112 (4.5%) 23,569 (3.6%) 27,440 (3.8%) 23,765 (3.2%) 28,242 (3.6%) 19,248 (2.7%)
Altres 2,194 (0.8%) 20,709 (4.4%) 29,869 (4.5%) 20,726 (2.9%) 19,565 (2.7%) 21,505 (2.7%) 25,734 (3.6%)

El carelià és proper al finès, i en els darrers anys ha estat considerat per algunes autoritats com a un dialecte del finès. Nogensmenys, el carelià de l'est no és totalment comprensible amb el finès i pot ser considerat una llengua a part. El rus és l'única llengua oficial de la república, però s'hi ha presentat una moció al govern perquè el carelià sigui considerat oficial.

Història[modifica | modifica el codi]

Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins al II mil·lenni eren tribus de depredadors caçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besory Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleny Ostrog (llac Onega), s'hi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.

Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap al 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del Llac Ladoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Ladoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.

En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Oka. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.

Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la Repúblcia declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelis i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.

El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions $ en infraestructures al país , però tot i així el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9 %). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.

A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l'alcalde de Moscou Luzhov, venç l'aleshores primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5 % dels vots contra el 43,5 %.

Enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Carèlia

Coord.: 61° 46′ N, 34° 25′ E / 61.767,34.417