República de Carèlia
 República de Carèlia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Республика Карелия (ru)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Himne | Himne de la República de Carèlia | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Capital | Petrozavodsk | ||||
| Població | |||||
| Total | 609.071 (2021) | ||||
| • Densitat | 3,53 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | rus | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Districte Federal del Nord-oest | ||||
| Superfície | 172.400 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia | ||||
| Creació | 13 novembre 1991 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap | Artur Parféntxikov | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RU-KR | ||||
| Identificador OKTMO | 86000000 | ||||
| Identificador OKATO | 86 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | gov.karelia.ru | ||||
La República de Carèlia (carelià: Karjalan tazavaldu; rus: Республика Карелия, Respúblika Karélia) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Limita al nord amb la Província de Múrmansk, al sud i sud-oest amb la Província de Leningrad, a l'oest amb Finlàndia i a l'est amb el Mar de Barents.
Geografia[modifica]
El país és força pla, perquè forma part de la prolongació del Massís Escandinau, així com per la part est del planell bàltic. Les zones més altes són a l'oest i el nord. Com el Planell Mansel'kia (578 m) i els turons de Carèlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d'Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a. La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor'e i Carèlia) hi ha nombroses rades i illes. Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koitag, Jänisj, Keret, Vodla i Xuia, que desemboquen al llac Onega.
Llacs[modifica]
Hi ha 60.000 llacs a Carèlia. Els llacs i aiguamolls de la república contenen 2.000 km³ d'aigua dolça de qualitat, i ocupen el 18% del territori. Els dos llacs més grans d'Europa es troben a Carèlia:
Altres llacs importants són:
- Llac Niukozero (Nuokkijärvi)
- Llac Piaozero (Pääjärvi)
- Llac Segozero (Seesjärvi)
- Llac Siamozero (Säämäjärvi)
- Llac Topozero (Tuoppajärvi)
- Llac Vigozero (Uikujärvi)
Economia[modifica]
Degut a l'extensió dels seus boscos (el 49% del territori n'és cobert), explotats intensivament, produeix el 5% de la fusta, el 17% del paper de diari, el 21,5% del paper, el 10% de la polpa de paper i el 60% de les bosses de paper de l'antiga URSS. Hi ha jaciments de ferro a Pudojroga (Puudosi) (el 9,2% de la Federació russa) i titani a Kostomuxkogue (Kostamus), coure a Pitkäranta, etc.
S'hi ha trobat al territori 400 classes diferents de minerals (vanadi, molibdè, ferro, diamants, asbest i altres). Hi ha diverses transformadores a Viertsilia (Värtsilä), mecàniques a Petrozavodsk (fàbrica de tractors) i centrals elèctriques a Belomorsk, Ondskaja i Kordopaja. La metal·lúrgia ha decaigut en els darrers anys, i ha augmentat la producció de marterials per a la construcció. Malgrat la riquesa del país, els nadius no en tenen cap control sobre els recursos.
Les indústries principals són les taladores d'arbres (20%), fusteres (amb una producció de 6,4 milions de metres cúbics, el 15%), papereres (18,5%), pesca (5%), maquinària (14%) i construcció (7%). Hi havia 2.000 km de ferrocarrils i 28.000 km de vies fluvials (el 25% del territori és cobert per l'aigua).
Demografia[modifica]
- Població: 716.281 (2002)
- Urbana: 537.395 (75,0%)
- Rural: 178.886 (25,0%)
- Masculina: 331.505 (46,3%)
- Femenina: 384.776 (53,7%)
- Dones per 1000 homes: 1,161
- Estadístiques vitals (2005)
- Naixements: 6.952 (birth rate 9,9)
- Morts: 12.649 (death rate 18,1)
- Grups ètnics
Segons el Cens rus (2002), els russos són el 76,6% de la població de la república, mentre que els carelians són només el 9,2%. Altres grups són els bielorussos (5,3%), ucraïnesos (2,7%), finlandesos (2,0%), vepses (0,7%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0,5% del total de població. 4.886 persones (0,7%) no declararen cap nacionalitat en el cens.
| cens 1926 | cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Carelians | 100.781 (37,4%) | 108.571 (23,2%) | 85.473 (13,0%) | 84.180 (11,8%) | 81.274 (11,1%) | 78.928 (10,0%) | 65.651 (9,2%) |
| Finlandesos | 2.544 (0,9%) | 8.322 (1,8%) | 27.829 (4,2%) | 22.174 (3,1%) | 20.099 (2,7%) | 18.420 (2,3%) | 14.156 (2,0%) |
| Vepses | 8.587 (3,2%) | 9.392 (2,0%) | 7.179 (1,1%) | 6.323 (0,9%) | 5.864 (0,8%) | 5.954 (0,8%) | 4.870 (0,7%) |
| Russos | 153.967 (57,2%) | 296.529 (63,2%) | 412.773 (62,7%) | 486.198 (68,1%) | 522.230 (71,3%) | 581.571 (73,6%) | 548.941 (76,6%) |
| Bielorussos | 555 (0,2%) | 4.263 (0,9%) | 71.900 (10,9%) | 66.410 (9,3%) | 59.394 (8,1%) | 55.530 (7,0%) | 37.681 (5,3%) |
| Ucraïnesos | 708 (0,3%) | 21.112 (4,5%) | 23.569 (3,6%) | 27.440 (3,8%) | 23.765 (3,2%) | 28.242 (3,6%) | 19.248 (2,7%) |
| Altres | 2.194 (0,8%) | 20.709 (4,4%) | 29.869 (4,5%) | 20.726 (2,9%) | 19.565 (2,7%) | 21.505 (2,7%) | 25.734 (3,6%) |
El carelià és proper al finès, i en els darrers anys ha estat considerat per algunes autoritats com un dialecte del finès. Nogensmenys, el carelià de l'est no és totalment comprensible amb el finès i pot ser considerat una llengua a part. El rus és l'única llengua oficial de la república, però s'hi ha presentat una moció al govern perquè el carelià sigui considerat oficial.
Història[modifica]
Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins al II mil·lenni eren tribus de depredadors caçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besori Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleni Ostrog (llac Onega), s'hi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.
Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap al 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del llac Làdoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Làdoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.
En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Okà. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.
Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.
Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la República declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelians i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.
El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions de dòlars en infraestructures al país, però tot i així el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9%). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.
A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l'alcalde de Moscou Luzhov, venç qui era primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5% dels vots contra el 43,5%.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Carèlia |
- Pàgina Oficial de la República de Carèlia (anglès) (rus) (finès)
- Karelia.ru web server Arxivat 2019-10-01 a Wayback Machine. (anglès) (rus) (finès)
- Finestra a Karelia server Arxivat 2005-08-18 a Wayback Machine. (també en carelià).(anglès) (rus) (finès)
- Heninen.net - informació sobre Carèlia.(anglès) (rus) (finès)
- Informació sobre els carelians.(anglès)
- Virtual Finland Arxivat 2004-06-03 a Wayback Machine. - "The Many Karelias" article.(anglès)
- Russian Business Site Arxivat 2006-07-05 a Wayback Machine. - Mapa de la República de Carèlia. (rus)
- ProKarelia Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine. (en vuit idiomes).(anglès)
