República de Carèlia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRepública de Carèlia
Республика Карелия (ru) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la República de Carèlia Escut de la República de Carèlia
Bandera de la República de Carèlia Modifica el valor a Wikidata Escut de la República de Carèlia Modifica el valor a Wikidata
Karelia Collage 2020.png
Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne de la República de Carèlia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of Russia - Karelia.svg Modifica el valor a Wikidata
 63° 49′ N, 33° 00′ E / 63.82°N,33°E / 63.82; 33
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

CapitalPetrozavodsk Modifica el valor a Wikidata
Població
Total622.484 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.610,7 hab/km²
Idiomarus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deDistricte Federal del Nord-oest Modifica el valor a Wikidata
Superfície172,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorRepública Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia Modifica el valor a Wikidata
Creació8 juny 1920
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataArtur Parféntxikov Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KR Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO86000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO86 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgov.karelia.ru Modifica el valor a Wikidata

La República de Carèlia (en carelià: Karjalan tazavaldu; en rus: Республика Карелия, Respúblika Karélia) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Limita al nord amb la Província de Múrmansk, al sud i sud-oest amb la Província de Leningrad, a l'oest amb Finlàndia i a l'est amb el Mar de Barents.

Geografia[modifica]

El país és força pla, perquè forma part de la prolongació del Massís Escandinau, així com per la part est del Planell Bàltic. Les zones més altes són a l'oest i el nord. Com el Planell Mansel'kia (578 m) i els turons de Carèlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d'Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a. La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor'e i Carèlia) hi ha nombroses rades i illes. Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koitag, Jänisj, Keret, Vodla i Xuia, que desemboquen al llac Onega.

Llacs[modifica]

Hi ha 60.000 llacs a Carèlia. Els llacs i aiguamolls de la república contenen 2.000 km³ d'aigua dolça de qualitat, i ocupen el 18% del territori. són els llacs més grans d'Europa. Els dos llacs més grans d'Europa es troben a Carèlia:

Altres llacs importants són:

Economia[modifica]

Degut a l'extensió dels seus boscos (el 49% del territori n'és cobert), explotats intensivament, produeix el 5% de la fusta, el 17% del paper de diari, el 21,5% del paper, el 10% de la polpa de paper i el 60% de les bosses de paper de l'antiga URSS. Hi ha jaciments de ferro a Pudojroga (Puudosi) (el 9,2% de la Federació russa) i titani a Kostomuxkogue (Kostamus), coure a Pitkäranta, etc.

S'hi ha trobat al territori 400 classes diferents de minerals (vanadi, molibdè, ferro, diamants, asbest i altres). Hi ha diverses transformadores a Viertsilia (Värtsilä), mecàniques a Petrozavodsk (fàbrica de tractors) i centrals elèctriques a Belomorsk, Ondskaja i Kordopaja. La metal·lúrgia ha decaigut en els darrers anys, i ha augmentat la producció de marterials per a la construcció. Malgrat la riquesa del país, els nadius no en tenen cap control sobre els recursos.

Les indústries principals són les taladores d'arbres (20%), fusteres (amb una producció de 6,4 milions de metres cúbics, el 15%), papereres (18,5%), pesca (5%), maquinària (14%) i construcció (7%). Hi havia 2.000 km de ferrocarrils i 28.000 km de vies fluvials (el 25% del territori és cobert per l'aigua).

Demografia[modifica]

  • Població: 716.281 (2002)
    • Urbana: 537.395 (75,0%)
    • Rural: 178.886 (25,0%)
    • Masculina: 331.505 (46,3%)
    • Femenina: 384.776 (53,7%)
  • Dones per 1000 homes: 1,161
  • Estadístiques vitals (2005)
    • Naixements: 6.952 (birth rate 9,9)
    • Morts: 12.649 (death rate 18,1)
  • Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els russos són el 76,6% de la població de la república, mentre que els carelians són només el 9,2%. Altres grups són els bielorussos (5,3%), ucraïnesos (2,7%), finlandesos (2,0%), vepses (0,7%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0,5% del total de població. 4.886 persones (0,7%) no declararen cap nacionalitat en el cens.

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Carelians 100.781 (37,4%) 108.571 (23,2%) 85.473 (13,0%) 84.180 (11,8%) 81.274 (11,1%) 78.928 (10,0%) 65.651 (9,2%)
Finlandesos 2.544 (0,9%) 8.322 (1,8%) 27.829 (4,2%) 22.174 (3,1%) 20.099 (2,7%) 18.420 (2,3%) 14.156 (2,0%)
Vepses 8.587 (3,2%) 9.392 (2,0%) 7.179 (1,1%) 6.323 (0,9%) 5.864 (0,8%) 5.954 (0,8%) 4.870 (0,7%)
Russos 153.967 (57,2%) 296.529 (63,2%) 412.773 (62,7%) 486.198 (68,1%) 522.230 (71,3%) 581.571 (73,6%) 548.941 (76,6%)
Bielorussos 555 (0,2%) 4.263 (0,9%) 71.900 (10,9%) 66.410 (9,3%) 59.394 (8,1%) 55.530 (7,0%) 37.681 (5,3%)
Ucraïnesos 708 (0,3%) 21.112 (4,5%) 23.569 (3,6%) 27.440 (3,8%) 23.765 (3,2%) 28.242 (3,6%) 19.248 (2,7%)
Altres 2.194 (0,8%) 20.709 (4,4%) 29.869 (4,5%) 20.726 (2,9%) 19.565 (2,7%) 21.505 (2,7%) 25.734 (3,6%)

El carelià és proper al finès, i en els darrers anys ha estat considerat per algunes autoritats com a un dialecte del finès. Nogensmenys, el carelià de l'est no és totalment comprensible amb el finès i pot ser considerat una llengua a part. El rus és l'única llengua oficial de la república, però s'hi ha presentat una moció al govern perquè el carelià sigui considerat oficial.

Història[modifica]

Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins al II mil·lenni eren tribus de depredadors caçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besori Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleni Ostrog (llac Onega), s'hi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.

Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap al 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del llac Làdoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Làdoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.

En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Okà. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.

Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la República declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelians i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.

El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions de dòlars en infraestructures al país, però tot i així el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9%). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.

A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l'alcalde de Moscou Luzhov, venç qui era primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5% dels vots contra el 43,5%.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Carèlia