Bomber
 | |
Tipus d'ocupació | treballador, rescatador i Primer interventor  |
|---|---|
Camp de treball | extinció d'incendis, excarceració, Inspecció de prevenció d'incendis, gestió d'emergències i rescat |
.jpg)
Un bomber o una bombera és una persona que forma part d'un cos organitzat per a prevenir i extingir incendis i per a dur a terme vàries tasques de salvament. És un membre de l'escala bàsica d'un cos de bombers, inferior jeràrquicament al caporal.[1] El bomber ha de ser de capacitat per a dur les tasques d'extinció d'incendis i salvaments amb una formació i un entrenament específics.[2] Per a prevenir els danys que poden generar els riscs a què s'ha d'enfrontar, ha de menester un equip de protecció individual idoni.[3]
La lluita contra els incendis es va començar a professionalitzar des de la darreria del segle xviii. El primer cos públic de bombers als Països Catalans va ser creat a Perpinyà el 1789.[4]
Categories de bombers
[modifica]- Bomber professional: bomber que pertany a un cos de bombers de l'administració pública. Inclou els bombers militars.[5]
- Bomber voluntari: bomber que de forma altruista presta servei a un cos de bombers de l'administració pública.
- Bomber d'empresa: bomber que treballa per a una empresa.
A Catalunya tots han de superar el curs de formació corresponent a l'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, a Mollet del Vallès,[6] tret dels bombers d'aeroportuaris que depenen d'Aena.[7]
Escala
[modifica]L'extinció d'incendis i els salvaments són unes funcions materials, però altament tecnificades, la direcció i l'execució de les quals s'han de fer meticulosament tant pel que fa als criteris com pel que fa a les ordres transmeses. Per això, no hi pot haver ni improvisació ni desconcert i la jerarquització pot arribar a ser més operativa que la coordinació.[8] Els galons distingeixen les diferents categories dels bombers, i s'han de dur al vestuari de manera ben visible.[9]
El cos de bombers de la Generalitat s'estructura en quatre escales: la superior (inspector), l'executiva (sotsinspector), la tècnica (oficial, sergent, caporal i bomber de 1ª) i la bàsica (bomber).[10]
Les categories del cos de bombers de Barcelona són: tècnic superior, tècnic mitjà, tècnic mitjà d'infermeria, sotsoficial, sergent, caporal i bomber.[11]
Les categories dels bombers de Mallorca són: cap del Servei, oficial/tècnic, sots-oficial, sergent, caporal i bomber-conductor.[12]
Al Consorci Provincial de Bombers de València les categories són: inspector, oficial, sotsoficial, sergent, caporal i bomber-conductor.[13]
A la Catalunya del Nord les categories de bomber són: oficials (controlador general, coronel fora de classe, coronel, tinent coronel, tinent de 1ª, tinent de 2ª), sots-oficial (ajudant, sergent), homes de rang (caporal mestre, caporal i bomber).[14]
Equip de protecció individual
[modifica]Per a l'autoprotecció, el bomber ha de portar l'equip de protecció individual (EPI) adient al servei que va a efectuar. Els EPI varien en funció del sinistre: incendi urbà, incendi forestal, rescat urbà, rescat aquàtic, risc químic (NBQ), treballs amb líquids, i pluja i vent.[3] Els principals EPI són:[15]
- casc d'intervenció: de material plàstic resistent i dielèctric, amb pantalla de protecció visual i protector de clatell. Pot portar incorporades llanternes frontals. El color identifica la categoria del bomber, que varia segons el cos de bombers. Ha de dur l'escut institucional a la part davantera i galons a ambdós costats.[9]
- jaqueta d'intervenció: de fibres especials aramida de protecció tèrmica. Amb bandes reflectores visibles a la foscor. A l'esquena hi té serigrafiat el nom del cos de bombers.[9]
- sobrepantalons d'intervenció: de fibres especials tipus aramida de protecció tèrmica. Amb bandes reflectores per ser visibles a la foscor.[9]
- botes d'intervenció de cuir: amb plantilla i puntera metàl·lica. Han de cobrir més de mitja cama.[9]
- guants d'intervenció: de fibres especials tipus aramida i amb folre de protecció tèrmica.[9]
- llanterna
- equip de respiració autònom (ERA): amb ampolla d'aire a 200 ó 300 atmosferes, regulador de pressió, màscara, espatllera,[16] i unitat de control integral (ICU).[17]
- emissora portàtil: a Catalunya està integrada a la xarxa Rescat.[18]
Els bombers als Països Catalans
[modifica]Andorra
[modifica]La creació d'un servei dedicat és, comparat amb la resta dels Països Catalans, relativament recent. Des del 1901 es té constància d'una junta contra incendis. Els habitants feien acords entre ells per ajudar-se i fins i tot reunien un fons econòmic conjunt com a assegurança contra desastres.[19] El 1943 el consell general va comprar la primera bomba a proposta de la companyia Forces hidroelèctriques d'Andora (FHASA).[19] Un gran incendi d'una asserradora el desembre de 1959 va motivar la creació del Servei d'Incendis i Salvaments el 1961. El primer bomber del Principat va ser el català Manel Mas, el 2017 ja eren 136.[20]
Balears
[modifica]Els bombers de Mallorca es van crear el maig de 1984.[21] Tenen tasques multiples: a més de l'extinció i la prevenció d’incendis, intervenen en accidents de trànsit, fan rescat a la muntanya i ajuden a les inundacions. Tenen a més una unitat canina per rastrejar persones desaparegudes. Serveixen tot l'illa excepte Palma, que té un servei propi des de 1855.
Catalunya
[modifica]L'any 1833 l'Ajuntament de Barcelona fundà el Cos de Bombers, però li mancava medis i professionalitat.[22] El 1934 la Milícia Nacional creà un batalló de sapadors-bombers a Barcelona, amb cinc quarters.[23] El 1835 es fundà, per iniciativa privada, la Mutua de Propietarios que donà servei i protecció als propietaris que contractaven una assegurança.[22] La revolta de 1835 i el bombardeig d'Espartero de 1842 van fer augmentar la necessitat d'aquest servei.[22] La Mutua disposava d'un cos de bombers propi, dotat amb les primeres bombes extintores de Barcelona i personal voluntari que va donar origen al Cos de Bombers de l'Ajuntament, al qual fou cedit l'any 1865.[24]
A la ciutat de Girona es documenta un Reglamento de Bomberos de la Immortal ciudad de Gerona que data de 1844.[25]
La Llei de règim local de 1955 obligava a organitzar cossos de bombers en tots els municipis de més de cinc mil habitants.[26] Fins a l'any 1980 el servei d'extinció d'incendis a Catalunya era una competència de les diputacions provincials i dels ajuntaments. El 27 de juny de 1980 es va crear, mitjançant decret, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. El març de 1983 es va inaugurar la seu central dels Bombers de la Generalitat de Catalunya en les instal·lacions de Bellaterra. Aquell mateix any va sortir la primera promoció de cinquanta bombers formats al servei.[23]
Catalunya del nord
[modifica]Louis Raymond de Saint Sauveur,[27] intendent de l'aleshores província del Rosselló va crear ell primer cos de bombers volutaris d França el 1789. Va subministrar 120 galledes de cuir lligades amb vímet i va planejar la construcció de set fonts a Perpinyà.[4] Fins a 1996, el servei era una responsabilitat municipal. Aleshores va ser reemplaçat per un servei departamental.[4]
L'Alguer
[modifica]A Itàlia, el Corpo Nazionale dei Vigili del Fuoco (‘Cos nacional de bombers’) és un servei nacional que destacaments en les principals ciutats. Són responsables dels incendis, del rescat públic i de la protecció civil.[28]
País Valencià
[modifica]A València és documenta la primera «Machina Hydraulica», una bomba a un carro des de 1755 i es conservava el material d'extinció a la plaça enfront del Col·legi del Senyor Patriarca. Un primer servei de bombers hi va ser creat per la Mútua Contra Incendis de València el 1848. Aquest servei va esdevenir municipal del 1857.[29]
A Alcoi, que té un servei municipal de bombers des del 1862, hi ha el Museu Provincial de Bombers d'Alacant (Muboma), inaugurat el 2011.[30] El Consorci Provincial de Bombers d'Alacant te set àrees operatives i gestiona dotze parcs de bombers (2022).[31]
La província de Castelló té un consorci provincial així que serveix tots els municipis,[32] excepte la ciutat de Castelló que té un cos propi des de 1859.[33]
Referències
[modifica]- ↑ Diccionari de bombers. Barcelona: Termcat. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6.
- ↑ «Bombers». Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
- 1 2 «Equipament personal». Bombers de Barcelona.
- 1 2 3 «Un peu d'histoire…» (en francès). Servei Departamental d'Incendi i de restaca del Rosselló (SDIS66 - ). [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «Bombers» (en anglès). Carreres a l'Exèrcit.
- ↑ «Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya». Generalitat de Catalunya.
- ↑ «IC10 - Técnico de Equipamiento y Salvamento: Bombero» (en castellà). AENA. Arxivat de l'original el 2021-05-11. [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ «Estructura i funcions». Generalitat de Catalunya. Departament d'Interior, 06-02-2013.
- 1 2 3 4 5 6 «DECRET 216/1995, de 25 de juliol, de regulació dels uniformes, dels distintius i del carnet d'identificació professional dels membres del cos de bombers de la Generalitat». Generalitat de Catalunya, 25-07-1995.
- ↑ «LLEI 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya.». Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Bombers de Barcelona. Informe de gestió 2019». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Equipaments». Consell de Mallorca.
- ↑ «Consorci Provincial de Bombers de València». Butlletí Oficial de la Província de València, 31-12-2015.
- ↑ «Decret n° 2016-2002 de 30 desembre 2016 sobre l'estatus especial del marc laboral de disseny i gestió dels bombers professionals» (en francès). Légifrance, 31-12-2016.
- ↑ «Equips de protecció individual (EPI) de la DGPEIS en les actuacions». Bombers. Generalitat de Catalunya, 15-06-2020.
- ↑ «Aire respirable». Seguretat SM.
- ↑ «ICU, ICU-S». MSA.
- ↑ «Tots els cossos d'emergències i seguretat de Catalunya s'integren en la mateixa xarxa de comunicacions Rescat». Generalitat de Catalunya, 23-01-2008. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2018. [Consulta: 12 octubre 2021].
- 1 2 «Història del Cos de Bombers». Govern d’Andorra. Arxivat de l'original el 2025-08-01. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «Són idees de bomber». El Periòdic d'Andorra, 27-12-2017.
- ↑ «Els 40 anys dels Bombers de Mallorca». dBalears, 25-09-2024.
- 1 2 3 La Vanguardia, 24 de juny de 2010, Lluís Permanyer, 175 años de lucha contra el fuego
- 1 2 Bombers de Catalunya. Història i present. Generalitat de Catalunya, abril 2009, p. 30, 156. ISBN 978-84-393-8002-3. Arxivat 2021-12-28 a Wayback Machine.
- ↑ Història del Cos de Bombers de Barcelona. Segona edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 31 desembre 2005, p. 38. ISBN 84-7609-525-2. Arxivat 26 de setembre 2021 a Wayback Machine.
- ↑ Batlle, Eva. «180 anys de bombers a la ciutat de Girona». Diari de Girona, 07-04-2024. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «Els bombers de les diputacions provincials (1962-1980)». Departament d'Interior i Seguretat Pública — Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «Louis-Hyacinthe-Raymond de Saint-Sauveur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Distaccamento di Alghero» (en italià). Corpo Nazionale dei Vigili del Fuoco.
- ↑ Álvarez Rubio, Ferrer Álvarez i López Royo, 2007.
- ↑ «Museu Provincial de Bombers d’Alacant». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Justo Moncho, J. «La Diputació d'Alacant mitjançant imatges: així és l'exposició que repassa els 200 anys d'història de la institució». Dénia.com, 31-10-2022.
- ↑ «20,4 milions d’euros del Consorci Provincial de Bombers en 2021 per crear 19 noves places de treball fixes | DiaDia». Dia dia, 17-12-2020 [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «Els bombers de Castelló celebren 165 anys d'existència amb un acte que reconeix la feina i assumeix les millores laborals encara pendents». Actualitat Castelló, 10-04-2024.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez Rubio, Amparo; Ferrer Álvarez, Mireia; López Royo, Vicente [et al.].. 150 anys del Cos de Bombers de València 1857 - 2007. El llibre de la història dels Bombers de València en els segles XIX, XX i XXI, p. 460.
- Bonnín Martínez, Rafaeel; Pérez Martínez, Francisco José. Bombers de Palma. Palma: Cort, 2010, p. 400. ISBN 978-84-7535-633-4.
- Bosom, Sebastià; Valiente, Pere. Coneguem els parcs de bombers de Cerdanya i Capcir (en català, francès). Puigcerdà: Consell Comarcal de la Cerdanya, 1993, p. 36 (Coneguem… volum 2.).
