Bombers de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióBombers de Barcelona
Can Padró 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscos de bombers Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1833 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres682 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu, edifici històric
Parc de bombers
Parc de bombers
  • «Vall d'Hebron»
  • Av. Coll i Alentorn, 4
  • Barcelona
Parc de bombers
  • «Vallvidrera»
  • Carretera Vallvidrera-Barcelona 43-53
  • Barcelona
Parc de bombers
  • «Sant Andreu»
  • Av. Rio de Janeiro, 68-72
  • Barcelona
Parc de bombers
Parc de bombers
Parc de bombers

Lloc webajuntament.barcelona.cat… Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

Bombers de Barcelona és el Cos de Bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya. El seu nom oficial és Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de Barcelona (SPEIS). És un Servei de l’Ajuntament de Barcelona, integrat a l’Àrea de Seguretat i Prevenció.

Història[modifica]

Nou escut de Bombers de Barcelona

Antecedents[modifica]

Abans de la creació del Cos de Bombers de Barcelona, els bombers eren voluntaris: paletes, fusters, serrallers i manyans, que eren cridats pel toc de foc, un repic insistent de campanes. El primer incendi que es té constància de la participació d'operaris de la construcció va ser el Divendres Sant 4 d'abril de 1608 a l'edifici de la Duana (que ocupava una part de l'Hala dels Draps, que després seria el Palau Reial, a la plaça Palau). En aquell moment els cinc Consellers de la ciutat de Barcelona estaven a missa a la catedral. Avisats del gran incendi, hi van enviar al quart conseller, els restants van demanar al bisbe escurçar la cerimònia per acudir-hi tots, li van demanar de tocar les campanes de Santa Maria del Mar per a alertar a la població, i van enviar pregoners per tota la ciutat demanant paletes i fusters per a enderrocar els murs i sufocar l'incendi, que ja s'havia propagat a les bigues de la sala d'armes. El virrei de Catalunya també hi va acudir. Sospitant que l'incendi era intencionat, els consellers van ordenar un pregó oferint 600 lliures barcelonines a qui denunciés l'autor.[1]

Després de la derrota de Barcelona el 1714 davant les tropes de Felip V, el Capità General, el marquès Castel Rodrigo, assumia totes les atribucions militars, polítiques i governatives. El 19 de març de 1716 va dictar una ordre que es pregonés a tota la ciutat que es renovaven les ordres ja establertes a la ciutat, de que en cas d’incendi que no pogués sufocar l'afectat, els veïns anessin a la parròquia a demanar el toc de foc de les campanes, cridant als fusters i paletes del barri a acudir obligatòriament a extingir l'incendi. I si aquest era prou important, hi havien d'acudir també els Administradors de la ciutat (els Administradors van passar a anomenar-se Regidors dos anys més tard, amb el Decret de Nova Planta) així com el tinent del rei, que havia de fer venir tropes per a evitar desordres. Els Administradors de la ciutat van acordar pregonar l'ordre que els veïns estaven obligats a facilitar aigua dels seus pous per a l'extinció, els fusters i paletes que no acudissin serien multats, i els prohoms d'aquests gremis, així com els pregoners, havien d'acudir a la casa de la ciutat a rebre instruccions dels Administradors.

El 1734 l'Ajuntament va acordar comprar material contra incendis, com xeringues de bronze, galledes, escales, i altres estris, que havien d'utilitzar els paletes i fusters. El 1753 va fer construir una ‘màquina’ (bomba hidràulica) i va contractar el seu manteniment a un manyà. El 1779 l'Ajuntament va comprar una bomba hidràulica, un carro, un cavall i altres estris per apagar incendis. El 1819 es va aprovar la plaça de carreter i se li va donar un allotjament en una dependència del mateix Ajuntament, es creava l'embrió d’un cos de bombers estable. El 22 de desembre de 1826 es va aprovar un reglament que assumia la responsabilitat  de pagar sous i equipar la companyia de bombers, formada per 25 homes i dirigida pel mestre d'obres municipal; se'ls pagava una minsa mensualitat i els jornals complets per cada intervenció en un incendi, a més d'una gratificació especial als quatre primers homes que arribaven a la plaça Sant Jaume després de tocar-se el repic de campanes. El 1830, es va augmentar el número de bombers a 40.[2]

Creació de la companyia de bombers[modifica]

El 29 de març de 1833 es va aprovar el reglament on es definia que la companyia de bombers la formaven 30 paletes o manobres, 8 fusters i 2 manyans, que quedaven a les ordres d'un comandament i quatre caporals. Es va dotar la companyia amb un pressupost de 1000 lliures catalanes l'any, a més de les mensualitats i els jornals per cada incendi. Es va nomenar a Josep Mas i Vila, arquitecte de l'Ajuntament, comandant i primer cap de la companyia de bombers de Barcelona.[3]

L'any 1833 es considera el moment fundacional del Cos de Bombers de Barcelona perquè va ser quan es va publicar el primer reglament amb organigrama.[4] Tanmateix en algun document es considera l'any de fundació el 1865, any en que la companyia es va remunicipalitzar després de l'etapa de la Mútua.[5]

Les revoltes de 1835, amb la crema de convents el 24 de juliol, i la crema de la fàbrica de vapor Bonaplata, el 5 d'agost, on l'actuació dels bombers fou molt pobre, perquè els mateixos incendiaris no els permeteren actuar, van propiciar que es creés una companyia de sapadors dependent de la Milícia i sotmesa a disciplina militar, amb la seva pròpia caserna a l’antic convent dels Agustins Descalços, un dels edificis religiosos atacats feia poc, que va substituir la companyia creada per Mas i Vila. Aquestes revoltes també van ser decisives per crear la Societat d'Assegurances Mútues (la Mútua), que va adquirir material contra incendis: 12 galledes de cuir i 144 de lona, diversos tipus d’escales, una mànega de seguretat o sac de salvament de persones i efectes preciosos, una barca de lona, un aparell Paulin per preservar qui l'utilitzés d'intoxicació pel fum, i tres bombes hidràuliques de París que es van rebre l’abril de 1839. L'Ajuntament va cedir la casa dels Comuns Dipòsits de la plaça Sant Jaume per a guardar el material de la Mútua i la Milícia aportava els bombers.[3]

Mútua[modifica]

Després del bombardeig de Barcelona pel General Espartero, l'any 1842, i la revolta popular de l'any següent, coneguda com la Jamància, va suposar que el govern d'Espanya suprimís la Milícia, i Barcelona es quedà, una altra vegada, sense una organització contra incendis. El març de 1844, després d'un important incendi al carrer de la Riera de Sant Joan, l'Ajuntament torna a encarregar a Josep Mas i Vila la reorganització de la companyia, amb una trentena d’homes. El 1845 s'aprovà un nou reglament que repartia a parts iguals entre l'Ajuntament i la Mútua la gestió de la companyia, que estava formada per 110 homes repartits en 11 brigades. La direcció de la companyia es confiava a dos caps: l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila, i l'arquitecte de la Mútua Josep Nolla, que va ser substituït aquell mateix any per Ramon Malet, i a la seva mort, el 1847, per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Però l’Ajuntament no va nomenar els 55 homes que li pertocaven, i sorgiren problemes en el pagament dels bombers quan l'incendi afectava a un edifici no assegurat. El 1848 es va revisar el reglament, passant el nombre total de bombers a 120, que es dividien en dues companyies, les quals comptaven cada una amb 6 brigades. Les 12 brigades es repartiren a raó de tres per cada districte de la ciutat. En cas d'incendi, el director nomenat per l'Ajuntament  -ara el mestre d'obres Pere Codina- prenia la direcció si l'edifici no estava assegurat i a l'inrevés en cas contrari. Antoni Rovira va dimitir del càrrec per considerar insuficients les millores aconseguides i el succeí Josep Fonseré, tanmateix Rovira, pocs mesos després, va tornar a la direcció de la companyia de bombers.[3]

El 18 de gener de 1851 va haver un devastador incendi de dues fàbriques de vapor al carrer Riereta. El cap de bombers Antoni Rovira i Trias va fer un informe criticant la desorganització i multiplicitat de comandaments (el Governador Civil, l'Alcalde Constitucional, alguns Regidors i diversos caps militars). Això va motivar un nou reglament aquell mateix any on es precisava taxativament que a l’arribada de la companyia de bombers, la direcció dels treballs seria única i exclusivament a càrrec del cap de major graduació de la companyia. Aquest mateix reglament va deixar la companyia en mans de la Mútua, sota la direcció de Rovira i Trias, que la va modernitzar i professionalitzar. L'abril de 1852 va establir al barri de la Barceloneta un punt de guàrdia de bombers, amb una bomba i altres eines, el primer que la companyia tenia fora de la ciutat estricta de Barcelona.[6]

L'any 1856 va publicar un 'Manual para la estinción de incendios', on tractava la gestió del cos de bombers, que podia ser municipal, militar o privada -ell es decantava cap a la municipal-, també la política de prevenció, que fins aleshores es limitava al ban municipal que obligava a netejar les xemeneies i mesures especials per a les fàbriques de vapor –ell hi afegia els teatres i sales públiques-, així com una proposta de reglament, lliçons per a instruir els bombers i presentava un aparell de salvament ideat per ell. No obtenint el ressò que esperava, va dimitir el gener de 1858. Aquesta dimissió i la proliferació d'altres companyies d'assegurances va provocar que la Mútua decidís abandonar la gestió del servei d'extinció.[3]

Municipalització[modifica]

El 1865 la companyia de bombers es municipalitzà. L'Ajuntament va pagar a la Mútua 57.000 rals pel traspàs del material contra incendis i els bombers.[6] Es va publicar el reglament que definia una direcció bipartida i un mínim de 120 homes i un màxim de 200, el municipi es feia càrrec del vestuari dels bombers –compost d'uniforme de gala i de treball- i s'introduïa la figura de l'avisador que tenia l'obligació d'advertir els bombers amb un toc de xiulet, substituint el tradicional toc de foc de les campanes.

El 2 de gener de 1866 l'Ajuntament va decidir fer-se càrrec de totes les despeses de l'extinció, ja que de forma sistemàtica els particulars afectats pels incendis no pagaven el cost de l’extinció. Tanmateix, l'actuació del cos de bombers era sovint criticada, sorgiren repetits problemes d'insubordinació i constants friccions entre els múltiples directors.  L'Ajuntament demanà a Antoni Rovira i Trias la redacció d'un nou reglament, que s'aprovà el 1868, i el nomenaren cap del Cos de Bombers. El Cos es composava d'un cap, dos subalterns (arquitectes o mestres d'obres), un brigada, quatre capatassos de 1a, 28 capatassos de 2a, 85 bombers, un guarda de magatzem i avisador, un professor de gimnàstica, dos físics i un enginyer industrial.

El 1877 es va comprar la primera bomba de vapor, una Merryweather anglesa, i una altra l'any següent. El 1879 es van inaugurar quatre noves casernes: a la ronda de Sant Pau, a la Barceloneta, a Hostafrancs i a la ronda Sant Pere. El 1883 es va comprar una escala de 22 m, fabricada per Chavalier Paolo Porta, de Milà. Per a l'Exposició Universal de 1888 Rovira va dimitir al·ludint insuficiència de mitjans per garantir la prevenció d'incendis durant l'Exposició. El 20 de maig de 1889  va ser nomenat cap honorari, i morí l'any següent. El substituí l'arquitecte Pere Falqués, que  havia col·laborat en la construcció de l'Exposició Universal. Ell va aconseguir traslladar la caserna central al palau del Governador, al parc de la Ciutadella; va crear la secció de jubilats o veterans per a bombers de més de 60 anys, als quals l'Ajuntament havia de facilitar una feina apta per a la seva edat.

Els anys següents, amb les agregacions dels pobles de la rodalia, que disposaven de les seves pròpies companyies de bombers, van quedar unificades a Barcelona. Amb el nou reglament del 1903 el personal del Cos era de 215 homes (un cap, sis caps de secció, un cap ajudant, un enginyer especialitzat en mecànica, un metge, un professor i un auxiliar de gimnàstica, un avisador, sis guardes de magatzem, deu capatassos de 1a i 26 de 2a, i 160 bombers), i es dividia en vuit seccions.

Servei permanent[modifica]

El 1913 s'aprovà un nou reglament, elaborat per Juli Mariel i Pere Falqués, que donava al Cos un caràcter de servei permanent. Amb un total de 264 homes, dels que 138 havien de seguir un horari  amb torns de 12 hores. El Cos es distribuïa en quatre zones o seccions, amb les corresponents casernes: la zona central amb la caserna del Parc, la d'Hostafrancs-Les Corts, la de Gràcia-Sant Gervasi i la de Sant Martí-Sant Andreu.

Pere Falqués morí el 1916, i l’any següent s'aprovà un nou reglament, que introduïa la incompatibilitat entre els càrrecs del Cos de Bombers i els de les altres dependències municipals. Es nomenà a l'arquitecte Andreu Audet i Puig cap del Cos, a l'arquitecte Josep M. Jordan cap de secció de personal i a l'enginyer Melcior Marial cap de secció de material. També sortiren a concurs les places d'oficial, essent adjudicades a l'arquitecte Josep Sabadell i a l'enginyer Emilio Gutiérrez Díaz.

El 1919, després de la vaga de la Canadenca, els bombers, ja treballadors assalariats, van reivindicar una jornada màxima de 8 hores, cosa que es va concedir, i es va passar de dues seccions a tres. Però el 1921 es va restituir la jornada de vint-i-quatre hores.

Amb la instauració el 1923 de la dictadura militar del general Primo de Rivera, es van destituir l’any següent Andreu Audet, Josep M. Jordan, Melcior Marial i el caporal Aureli Alberola, quedant com a cap l'enginyer Emilio Gutiérrez, el primer cap de bombers que no era arquitecte.

L'Exposició Internacional del 1929 va suposar un impuls en el cos de bombers, gràcies al seu pressupost extraordinari. Es va construir la caserna de l'Exposició, al carrer Lleida, inaugurada el setembre de 1928, dissenyada per Emilio Gutiérrez,[7] era el primer edifici que els bombers van poder utilitzar dissenyat i edificat com a caserna contra incendis. També es van adquirir 22 automòbils, la major part a la firma alemanya Magirus (dues autoescales, quatre tancs bombes, quatre bomba escala i quatre furgons), vehicles lleugers Ford, i dues ambulàncies i un camió de transport de material Hispano-Suiza. I s'amplià la plantilla amb 100 noves places, arribant així als 250 membres.

El 1928, Andreu Audet i Melcor Marial varen recórrer davant el tribunal administratiu la seva destitució, guanyant el procés judicial el 1930. Es va rehabilitar a Audet, Marial i Jordan. D'altra banda, es va acusar el cap Emilio Gutiérrez d'haver ordenat retirar i estripar una senyera del monument a Rafael Casanova, a la ronda Sant Pere, i ordenant que s'utilitzés per a la neteja de motors. Amb la instauració de la II República, el 1931, es va destituir a Gutiérrez, es va nomenar cap a l'arquitecte Josep M. Jordan i es va instaurar l'horari de 8 hores.[3]

El 1932 es va construir la caserna central, que més tard es diria Parc de l’Eixample, projectada per Emilio Gutiérrez, entre l'Hospital Clínic i el mercat del Ninot, que va substituir la caserna de la Ciutadella.

Guerra Civil[modifica]

Amb l'inici de la guerra civil espanyola, el 1936, 58 bombers de Barcelona, entre voluntaris i forçosos, van marxar al front,[8] reduint sensiblement el nombre de personal. Per a suplir-ho es va implantar el servei de 40 hores. El 1937 es van incorporar 118 voluntaris, molts d'ells provinents d’altres serveis municipals. El Comitè dels bombers va aconseguir la supressió dels galons dels capatassos i dels bombers preferents. També es van crear 5 noves casernes per a dispersar la dotació del Cos i evitar que un bombardeig malmetés gran part d’ella.[3] Bombers de Barcelona va absorbir durant la guerra els 17 bombers que formaven part del Cos de Bombers de l’Hospitalet de Llobregat.[9]

Postguerra[modifica]

Acabada la guerra, el 1939, el nou règim va acomiadar tots els homes que s'havien incorporat durant la guerra, es calcula que uns 217, inclosos els bombers de l'Hospitalet de Llobregat,[9] així com a set bombers que s'havien distingit més en el Comitè sindical, entre ells Juli Ferrer Bel, que més tard es reincorporà i va tenir un destacat paper en el Cos. El Servei d'Extinció d’Incendis va passar a dependre, a més de l'Ajuntament, de la Defensa Pasiva Nacional i, per tant, de la Jefatura Provincial de Barcelona, que va obligar a ingressar dues promocions d'ex-combatents, de 28 homes el 1940 i de 15 el 1941. A partir de 1945 van començar a ingressar promocions de bombers que poc a poc anirien recuperant la dotació que s’havia perdut durant i després de la guerra.[3]

Josep Maria Jordan, el cap del Cos de Bombers des de l'any 1931, es va jubilar el 1954, amb 70 anys. Josep Sabadell i Mercader, arquitecte, que ja havia assumit la major part de responsabilitat de la direcció dos anys abans, va assumir el comandament, i va ascendir a sot-cap a Josep Maria Jordan i Casaseca, fill del cap que es jubilava. Josep Sabadell va publicar el 1943 l'Historial del Cuerpo de Bomberos de Barcelona i va organitzar el 1r Congreso Nacional de Bomberos, que va reunir a Madrid del 26 al 29 de novembre de 1959 els principals serveis d'extinció espanyols, on es va decidir fundar  l'Asociación Española de Lucha Contra el Fuego (ASELF).

Sabadell es jubilà el 1961, amb 70 anys, i el succeí Josep Maria Jordan i Casaseca, també arquitecte. L'any següent es va celebrar el II Congreso Nacional de Bomberos a Barcelona, del 6 al 12 de novembre, on Jordan va aprofitar la visita de l'alcalde Josep M. Porcioles per a reclamar l'augment de plantilla de bombers i de parcs. Malgrat les promeses de Porcioles, poca cosa es va aconseguir. El 1970 hi havia la caserna Central i 3 d'auxiliars (Exposició, Almogàvers i Pi i Molist) i la caserna de Zona Franca en construcció. La caserna que s’havia construït a Vallvidrera estava fora de servei. La plantilla d'homes era de 526 (1 cada 3.300 habitants). El parc mòbil era de 37 vehicles (l'any 1960 n’hi havia 57).

A principis del 1976 els bombers es declararen en vaga, per a pressionar l'Ajuntament en les seves reivindicacions. L'alcalde Viola va decidir la militarització del Cos de Bombers i de la Guàrdia Urbana, que s'havia afegit a la vaga, entre el 14 de febrer i el 24 d’abril.

Democràcia[modifica]

Pin del Cobi bomber. Jocs Olímpics Barcelona'92

Amb l'arribada de la democràcia, els alcaldes Josep M. Socias primer, i després Narcís Serra, i Pasqual Maragall, van augmentar el pressupost destinat a Bombers. La plantilla, gràcies a les promocions de 1978, de 131 places, i de 1981, de 207 places, va arribar a un màxim històric de 960 homes (1 cada 1.845 habitants). El 1980 es va crear el laboratori del foc, al parc de Poble Sec (antiga caserna de l'Exposició), i es van construir els parcs de Sant Andreu, el 1983, de Sarrià, el 1986, i de Drassanes, el 1988. També es renovà i amplià el parc mòbil, destacant la plataforma de salvament Cella que arribava als 80 m d’alçada, però que va tenir molts problemes mecànics i aviat es va retirar de servei.

Amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 es va crear el 1982 el Cos de Bombers de la Generalitat. El 1980 ja es va produir el traspàs dels bombers de les diputacions i ajuntaments a la Generalitat, però es va respectar l'autonomia dels Bombers de Barcelona per la seva tradició i per les especificitats pròpies de la capital.[10]

El 1986 van entrar les primeres dones al Servei. Eren 6 tècniques sanitàries que, juntament amb 5 homes més, van ampliar la plantilla dels sanitaris al càrrec de les ambulàncies de Bombers.[11]

El 1998 el Servei d'Extinció d'Incendis i Salvaments va passar a anomenar-se Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, doncs la prevenció d'incendis va adquirir gran importància, aspecte que va tenir molta rellevància en la preparació dels Jocs Olímpics de 1992, on el Servei hi participà controlant i supervisant els projectes d'instal·lacions esportives, i com a membre de les diferents comissions de Seguretat Olímpica. L'any 2004 la Direcció de Serveis de Protecció Civil va integrar-se a la Divisió de Prevenció d'Incendis, que va passar a anomenar-se Divisió de Protecció Civil i Prevenció.

El febrer del 2000 es va inaugurar el parc de la Vall d'Hebron, al mateix temps es va tancar el parc de Poble Sec. El 2003 es va inaugurar el parc de Llevant, substituint el parc d'Almogàvers.[3] El gener del 2010 es va inaugurar el parc provisional de l'Eixample, al parc de Joan Miró, substituint el del carrer Provença, després de 78 anys de ser el parc Central.[12] El 2011 es va inaugurar el parc de Montjuïc, substituint el parc de Drassanes, i traslladant els submarinistes del parc de Zona Franca a aquest nou parc.[13]

Memorial de Bombers[modifica]

A l'entrada a l'Espai Bombers del carrer Lleida hi ha un memorial dedicat als bombers de Barcelona morts en acte de servei. Consta dels següents elements: un mural format per 31 plaques d'acer oxidat, cadascuna referenciant un bomber mort en acte de servei, el monument al bomber de Barcelona i la 'biga creu' de l'incendi d'Iberia Ràdio de 1971, on van morir tres bombers.[14]

Mural a l'Espai Bombers en homenatge als bombers de Barcelona morts en acte de servei

Mural[modifica]

El mural està encapçalat per la llegenda ‘Bombers de Barcelona arrelats en la nostra memòria’. Els bombers morts en acte de servei són:[15]

  • 27.3.1877. Joan Klein Noriega era un jove arquitecte, de 28 anys, el primer subaltern del Servei, que morí en esfondrar-se el terra de l'habitació que inspeccionava, caient a les brases de l'incendi d'una casa al carrer Hospital, al costat del Liceu.
  • 28.8.1929. El bomber preferent Josep Flamerich Rovira i el conductor Carles Smith Montañés van morir en bolcar la camioneta quan acudien a mitja nit a un incendi d'una fusteria al carrer Joaquim Costa.
  • 27.12.1929. El bomber Bonaventura Aspa Badia, acudint a un incendi forestal a Collserola el 23 de juliol, va quedar atrapat pel vehicle en bolcar aquest a la muntanya, i morí per les ferides 6 mesos després.
  • 12.8.1930. El bomber preferent Claudio Garcia Pardo, i els bombers Valentín Almazán Pérez i Lluís Pons Fontdevila, anant a extingir un incendi forestal a Sant Pere Màrtir, van xocar amb un autobús i bolcar la mateixa camioneta accidentada mortalment l'any anterior. Claudio Garcia morí aquell mateix dia, Valentín Almazán l'endemà i Lluís Pons 11 dies després.
  • 30.8.1930. El bomber Salvador Torredeflot Petit, efectuant l'esgotament d'aigua del vaixell Roberto R, que s'havia incendiat el dia 9 del mateix mes, va intentar socórrer a dos mariners que presentaven símptomes d'asfíxia, perden el coneixement i morint asfixiat.
  • 3.12.1935. El bomber Antonio Edo Rives, quan acudien a un esfondrament de cases al carrer Còrsega, un taxi que no es va aturar els va embestir i el va fer caure del seient lateral sense protecció on anava, perdent el coneixement i morint 2 dies després.
  • 11.5.1939. El bomber Alberto Sáez Picazo va morir d'accident de trànsit acudint a un servei.
  • 22.1.1951. El bomber electricista Francesc Ribas i Muñoz morí en una violenta explosió en un local de la O.N.C.E. al carrer Ample, on estaven extingint un incendi.
  • 16.2.1952. El capatàs Àngel Martín i Serra, acudint a un incendi d'un vagó de mercaderies a l'estació del Morrot, morí en xocar l'autotanc on anava contra un tramvia.
  • 24.2.1956. El caporal conductor Salvador Carreras i Martín, i el bomber Lluís Filella i Biosca, efectuant un esgotament amb una bomba elèctrica en un pou d'una vaqueria al carrer de Sant Cugat del Vallès, en sentir que la bomba havia parat, Salvador Carreras va baixar al pou, Lluís Filella, en veure que el caporal Salvador no sortia va baixar a socórrer-lo, morint els 2 d'asfíxia.
  • 8.11.1959. El conductor Joaquim Gadea i Castells, tornant d'un servei el 12 d'octubre del rescat del cos d'un nen ofegat en una bassa a l'Hospitalet de Llobregat, l'ambulància va quedar encallada al fang, i en la maniobra per treure-la, Gadea va sofrir un fort esquinç del que no es va recuperar i dies més tard va ingressar a l'hospital de l'Esperança, on morí poc després de l'ingrés.
  • 3.10.1964. El caporal Joan Calderón i Conesa i el bomber Rafael Gimeno i Miguel van quedar atrapats en caure la coberta de la fàbrica de plàstic al carrer Rector Triadó on estaven extingint l'incendi. Van patir cremades en tot el cos. Rafael Gimeno morí a l'Hospital Clínic poques hores després, i Joan calderón setze dies després.
  • 23.4.1969. El bomber Miquel Parra i Parra, el 13 de maig de 1952, quan portava al servei només 3 mesos, va tenir un accident tornant a la caserna Central després de rescatar el cos d'un treballador sepultat a l'Hospitalet de Llobregat. 11 bombers van resultar ferits, però ell va haver de ser operat d'urgència per ruptura de la melsa, trencament de vèrtebres i costelles, fractura de la base del crani i esquinços. Va restar 4 mesos a l'hospital, i va quedar amb importants seqüeles que mai va poder recuperar.
  • 27.11.1971. El caporal Camilo Roigé i Prunera, i els bombers Emilio Monfill i Domingo, i Máximo del Valle i Tudela, van morir carbonitzats a l'incendi a la factoria que Iberia Radio S.A. tenia al carrer Pujadas xamfrà a Àvila. El sinistre es produí en esfondrar-se la coberta de la nau incendiada, produint una sobtada expansió de gasos inflamats que va atrapar els bombers que estaven treballant en les plantes superiors de l'edifici veí.
  • 22.09.1974. El bomber Salvador Font i Jaén va ser atropellat per una moto, quan intentava treure les restes d'una altra moto accidentada, en la cursa motociclista corresponent al XXIV Gran Premi d’Espanya i XXVII Gran Premi Internacional de Barcelona, que es celebrava al circuit de Montjuïc. Va sofrir amputació de cama i altres ferides greus. Operat d'urgència, va morir en sortir del quiròfan.
  • 27.04.1975. El bomber Joaquim Morera i Benages estava de servei de prevenció a la cursa d’automòbils de Fórmula I al circuit de Montjuïc, on va produir-se la sortida de pista d’un dels bòlids, que va causar la seva mort i la de tres espectadors.
  • 30.07.1976. El bomber José Rodríguez Rodríguez, en un incendi de pneumàtics en un solar va patir una electrocució en obrir l'armari lateral del camió per treure mànegues, pel fet que una línia aèria d'alta tensió feia contacte amb la part alta del camió. Els companys que el van intentar separar del camió també van rebre electrocució, però ell no va sobreviure.
  • 8.01.1982. El bomber Jordi Jutglar i Baena feia un any que havia ingressat a Bombers i era membre de la Brigada Especial de Rescat. Amb 2 companys de la brigada havien anat a fer pràctiques al Pedraforca. El guarda del refugi Estassen els va informar que un grup que tenia que haver tornat ja, potser s'havien perdut. Els 3 bombers van sortir en la seva recerca, però Jutglar va relliscar en la neu i va caure a l’abisme, rodolant per la gelada vessant. La recuperació del cos va ser molt penosa.
  • 11.05.1987. El bomber Manuel Ortega Yeste va morir en l'incendi del soterrani de l'hotel Sarrià, en quedar-se sense aire de l'aparell respiratori, quan el seu company havia sortit a canviar la botella d'aire.
  • 23.03.1995. El bomber Antonio Redondo Andújar va morir en caure-li a sobre una biga en l'incendi de la fàbrica de complements de bany Duscholux, a la Zona Franca.
  • 26.06.2003. El sergent Jordi Mur i Muntanyà va morir d'un accident de l'avioneta que pilotava en l'extinció d'un incendi forestal a Navàs, al Bages.
  • 28.2.2004. El conductor Antonio Miras i Rodríguez morí de guàrdia al Parc de l´Eixample mentre descansava a la nit.
  • 27.2.2009. El bomber José Garrido i Gámez va morir electrocutat en el rescat d'un nen dins d'una estació transformadora al carrer Guipúscoa.
  • 8.6.2011. El conductor Pablo Calvo Sánchez va ser atropellat per un camió al parc de Montjuïc en la maniobra de sortida a un incendi el 2 de maig, sofrint diversos traumatismes molt greus. Va ser ingressat a l'Hospital Clínic, on va morir un mes després.
Monument al bomber
Escultura Biga-creu de l'incendi d'Iberia Radio el 1971

Monument al bomber[modifica]

Barcelona, com també altres ciutats del món, compta amb una escultura en homenatge als bombers morts en servei. El Monument al Bomber va ser inaugurat en un acte solemne el 26 de gener de 1967 per l'alcalde de la ciutat en aquells moments, Josep Maria de Porcioles, en un petit jardí situat en un xamfrà dels carrers Provença i Villarroel, a prop del Parc Central dels Bombers de Barcelona. L'escultura va ser una iniciativa de Ràdio Nacional d'Espanya. En enderrocar-se el parc de l'Eixample, l'escultura es traslladà a l'entrada del Parc de Llevant del carrer Castella. El 2016, amb la inauguració de la remodelada caserna del Poble-Sec, convertida ara en l'Espai Bombers, Parc de la Prevenció de Barcelona, el conjunt escultòric va ser traslladat instal·lant-se a l'entrada de l'Espai Bombers, on es troba actualment ubicat.

L'estàtua del Monument al Bomber va ser tallada per l'escultor i pintor català Sebastià Badia i Cerdà, deixeble del cèlebre Manolo Hugué -gran representant del noucentisme català de primers del segle XX- que es va inspirar en la figura de Francesc Gascón Albero, bomber de Barcelona. L'obra representa un bomber salvant a una nena d'un suposat sinistre. És de pedra granítica, anomenada 'pedra de la Sènia', i portada d’Ulldecona, que es caracteritza per tenir una gran resistència a les inclemències del temps. Mesura 1,80 m d'alçada i pesa prop de 5 tones.[16]

El 8 de març de 1999, dia de la celebració de Sant Joan de Déu, patró dels Bombers, i a iniciativa del Cau del Jubilat, en aquells moments secció de l'Agrupació Cultural i Esportiva dels Bombers de Barcelona, se li va oferir una placa commemorativa, encastada en una pedra natural, amb la inscripció 'Bombers de Barcelona en homenatge als companys morts al servei dels ciutadans'. Amb això, es va voler commemorar no només als bombers de Barcelona, sinó als de qualsevol altra població o país.[17]

Biga creu[modifica]

L'escultura Biga-creu és un pilar que va col·lapsar (va caure sobre si mateix per la temperatura) durant l'incendi d'Iberia Ràdio el novembre de 1971, on van perdre la vida tres bombers. Les altes temperatures assumides van deformar la biga, de 400 kg, modulant-la com una creu. Es va tallar i portar al parc Central per a rememorar els bombers morts.

S'ha creat un podi específic a continuació del mural i s'ha tractat la biga amb un vernís de protecció, tenint en compte la seva ubicació a l'aire lliure.[14]

Medalles d'honor[modifica]

Medalles d'honor concedides al Cos de Bombers de Barcelona

A l'Espai Bombers s'exhibeixen les quatre medalles atorgades al Cos de Bombers per la seva feina excepcional en diferents successos de la ciutat:[14]

  • Medalla d'or atorgada per l'Ajuntament de Barcelona el 13 d'agost de 1964.
  • Medalla d'or atorgada pel Servei Provincial d'Extinció d'Incendis de la Diputació Provincial de Barcelona a l'any 1971.
  • Medalla d'or al mèrit cívic atorgada per l'Ajuntament de Barcelona per la intervenció en el salvament de les víctimes de l'atemptat terrorista a la Rambla el 17 d'agost de 2017.
  • Medalla d'honor atorgada pel Parlament de Catalunya per la intervenció en el salvament de les víctimes de l'atemptat terrorista a la Rambla el 17 d'agost de 2017.

Valors[modifica]

Els Valors que inspiren el Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (SPEIS) són:[18]

  • Transversalitat
  • Lleialtat
  • Servei públic
  • Exemplaritat
  • Preparació
  • Seguretat
  • Proximitat
  • Compromís

Competències[modifica]

Bombers de Barcelona disposa de recursos humans i materials per dur a terme les activitats següents:[18] (entre parèntesi el número d'intervencions, extret de l'informe de gestió 2019)[19]

Intervenció[modifica]

  • Extingir incendis del municipi i col·laborar, a demanda dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, en els incendis de l’entorn (4.954 serveis).
    • Incendis en edificis d'habitatges i altres.
    • Extinció d'incendi forestal a Collserola
      Incendis forestals.
    • Incendis en establiments industrials i magatzems de logística.
    • Incendis a la via pública.
    • Incendis del subsòl.
  • Salvament de persones i animals en situació de risc (7.098 serveis), entre altres:
    • Accidents de trànsit, laborals i tots els que requereixin eines especialitzades per alliberar persones.
    • Persones atrapades en ascensors.
    • Accidents i emergències dels transports subterranis.
    • Persones atrapades o inconscients en habitatges.
    • Recerca de persones a pous, al port, etcètera.
    • Rescat d'animals en perill.
  • Assistències tècniques pròpies de les diverses especialitzacions del Servei (4.987 serveis), entre altres:
    • Retirada de vehicles pesants de les vies bàsiques de trànsit.
    • Intervencions urgents de patologia de la construcció.
    • Actuacions derivades de fenòmens meteorològics.
    • Incidències a les diverses xarxes de subministrament energètic.
    • Desconnexió d'alarmes.
    • Tot tipus d'incidències a la via pública que presentin riscos per a les persones.
  • Accions preventives necessàries per reduir els paràmetres de risc als diversos escenaris d'intervenció (1.976 serveis):
    • Recorreguts de prevenció operativa.
    • Vigilància forestal.
    • Vigilància d'actes de pública concurrència a la ciutat amb presència de foc.
    • Vigilància de càrregues i descàrregues de matèries perilloses al port.

Prevenció d'incendis[modifica]

  • Assessoraments (2.208).
  • Informes de projectes d’obres, activitats i esdeveniments (689).
  • Inspeccions de prevenció (272).
  • Assessoraments de plans d’emergència (24).
  • Assistències a simulacres (24).

Protecció Civil[modifica]

  • Plans d'Autoprotecció (285)
  • Informes de projectes i esdeveniments (27).
  • CECORS (21).
  • Simulacres de Plans d'Autoprotecció (43).
Formació de bombers de nou ingrés a Can Padró

Formació[modifica]

  • Interna (204 sessions a 2.362 assistents)
    • Bombers de nou ingrés
    • Formació contínua
    • Formació per a promoció interna
  • Externa
    • Aula de la Prevenció al Parc de la Vall d'Hebron (418 sessions formatives, a un total de 11.352 assistents)
      • Centres d’ensenyament primari (269 sessions)
      • Centres d’educació especial (10 sessions)
      • Grups de persones adultes i gent gran (89 sessions)
      • Altres institucions (50 sessions)
    • Espai Bombers al carrer Lleida (16.024 visitants i 201 cessions de l'espai per a un total de 3.043 usuaris).
    • Empreses

Organització del Servei[modifica]

Organigrama[modifica]

Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. Dirigeix les 3 Divisions del Servei:[19]

  • Divisió de Protecció Civil i Prevenció. Planifica les mesures de coordinació operatives i preventives per les situacions d'emergència que es generin a la ciutat. Dirigeix 2 Unitats:
    • Unitat de Protecció Civil. Planifica, coordina i manté els plans d'emergències municipals.
    • Unitat Normativa. Informa les llicències pel que fa al compliment de la normativa de prevenció d'incendis i altres riscos.
  • Divisió d'Operacions. Dirigeix, coordina i gestiona l'operativa de la xarxa de parcs de bombers de la ciutat, així com el Centre de Gestió d'Emergències. Dirigeix 2 Unitats:
    • Unitat Operativa Territorial. Comanda l'operativa de la xarxa de parcs de bombers.
    • Unitat Operativa de Desenvolupament. Estructura, organitza i desenvolupa les activitats preventives i operatives dins els torns de treball per millorar la intervenció.
  • Divisió de Planificació. Planifica la necessitat de recursos materials de l'SPEIS a curt, mitjà i llarg termini. Dirigeix 2 Unitats i 1 Àrea.
    • Unitat de Procediments. Elabora els procediments operatius per unificar els criteris d'intervenció.
    • Unitat de Suport Tècnic. Formula les prescripcions tècniques dels projectes d'adquisicions i els contractes d'adquisició de material d'intervenció i equipament de protecció.
    • Àrea de Formació. Identifica i proposa les prioritats formatives, assegura el reciclatge de coneixements i incorpora noves accions formatives en funció de les noves necessitats tecnològiques, organitzatives o d’incorporació de nous equips, vehicles i materials.

Personal[modifica]

Les categories professionals són (entre parèntesi el número total l'any 2019):[19]

  • Plantilla operativa: Tècnics superiors (8), Tècnics mitjans (25), Tècnics d'infermeria (25), Sotsoficials (18), Sergents (30), Caporals (89), Bombers (487). Total plantilla operativa: 682.
  • Plantilla no operativa: Tècnics superiors (10), Gestors-Tècnics mitjans (3), Personal administratiu (5), Auxiliars administratius (10), Agent Guàrdia Urbana Barcelona (1). Total plantilla no operativa: 29.

Parcs de Bombers[modifica]

Bombers de Barcelona disposa de sis parcs permanents i un parc d'estiu (Vallvidrera):[20]

Parc Ubicació Any Arquitecte Nº plantes Sup. construïda Sup. pati
Eixample Pl. Joan Miró 2009 Valeria Bartiva Viana PB+1 1.821 m2 998 m2
Vall d'Hebron Av. Coll i Alentorn, 4 2000 Miquel Payà PB+4+2 sot 2.900 m2 615 m2
Vallvidrera Carretera Vallvidrera-Barcelona 43-53 1963 PB+1 168 m2 167 m2
Sant Andreu Av. Rio de Janeiro, 68-72 1983 Pere Rabassa i Sansaloni PB+2+sot 3.215 m2 1.544 m2
Llevant Carrer Castella, 6-12 2003 Manuel Ruisanchez PB+ent+1 1.822 m2 2.471 m2
Montjuïc Pg. Josep Carner 48-56 2011 Manuel Ruisanchez PB+alt+1 3.012 m2 2.199 m2
Zona Franca Carrer nº 60,  8-12 1971 PB+1 1.710 m2 3.941 m2

Espai Bombers[modifica]

L'Espai Bombers està ubicat a la que va ser la caserna de l'Exposició, al carrer Lleida, dissenyada pel cap de Bombers Emilio Gutiérrez, inaugurada el 1928 amb motiu de l'Exposició Universal que es va celebrar a Barcelona l'any següent. És el parc de bombers construït amb aquesta finalitat més antic de tota Espanya, i l'únic parc històric que es conserva a Barcelona. De caserna de l'Exposició va passar a dir-se parc del Poble Sec, i va funcionar com a parc de bombers fins a l'any 2000, que es va cedir a la Policia Nacional per a ubicar-hi les seves dependències. La Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona (PDPHBB), creada el 2009, va reivindicar el seu retorn a Bombers, en contra de les previsions de l'Ajuntament de cedir-lo a l'escola veïna, el CEIP Jacint Verdaguer, que necessitava ampliació. Finalment, el 2012 l'Ajuntament decideix adjudicar-lo a Bombers, i es projecta instal·lar-hi un museu de la Prevenció.

L'edifici té dos pisos d'alçària i una dimensió de planta de 24x24 metres. Està estructurat al voltant d’una peça central de doble altura i coberta a dues aigües amb celobert on s'ubicaven els vehicles operatius. La resta de dependències s'articulen en forma d'U al voltant d'aquest espai. La superfície total construïda és de 1.081 m2.[21] L'equip format per Miquel Roldán, Mercè Berengué i Enric Peña va guanyar el concurs de rehabilitació integral, conservació i adequació dels elements més importants del parc de bombers, pel que van rebre el premi ex aequo d'intervenció en edificació existent als Premis Catalunya Construcció 2017. El jurat de la catorzena edició va atorgar el premi a la cerimònia de lliurament, en el marc de la “Nit de la construcció” organitzada pel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.[22]

L'11 de novembre del 2016 es va inaugurar l'Espai Bombers, que es composa d'un espai museístic, amb exposicions permanent i temporals, de la història del Cos de bombers de Barcelona, la prevenció i l'autoprotecció, i la formació adreçada al públic familiar, general i escolar, així com als professionals del sector. El centre disposa de diverses aules per fer-hi sessions informatives o cursos sobre seguretat i prevenció, com els Vespres vora el foc, cicle de xerrades mensuals organitzat en col·laboració amb el Cau del Jubilat, la PDPHBB i l’ACE. Acull les dependències del Cau del Jubilat i de l'ACE.[23]

El novembre del 2020 la Direcció del SPEIS i la Divisió de Prevenció es van traslladar a l'edifici de l'antiga caserna de l'Exposició, mantenint l'impuls de l'Espai Bombers cap a la divulgació de la prevenció, alhora que convertint-lo en el centre de referència per a les consultes i atenció a la ciutadania.[24]

L'Espai bombers participa en jornades de portes obertes, com les de l'Open House Barcelona i les festes de la Mercè.[25]

Al pati d'accés a l'Espai Bombers hi ha el Memorial de Bombers, amb el mural als bombers morts en acte de servei, l'escultura Biga-creu i l'estàtua als bombers.[14]

Convenis[modifica]

Bombers de la Generalitat[modifica]

El 3 de novembre del 2010 la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van signar l'acord de cooperació entre els dos Cossos de Bombers, que ja existia 'de facto', però que permetia formalitzar i aprofundir en el sistema d'informació, de formació i de col·laboració professional entre els bombers. Els cossos de Barcelona i de Catalunya es donaran suport recíproc en les emergències que es declarin en les zones limítrofes de les seves respectives demarcacions, així com en sinistres de gran abast a la xarxa ferroviària, al Port i a l’Aeroport. Els punts claus del conveni són: coordinació operativa, prevenció, recursos, cartografia, comunicacions, intercanvis professionals i grups especials.[26]

Port de Barcelona[modifica]

El Port de Barcelona té signat amb l'Ajuntament de Barcelona un conveni des del 1995, que es va renovar el 2006 per als següents 25 anys, pel qual Bombers de Barcelona assumeix els serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments al recinte portuari, mentre que el Port inverteix en equipaments dels bombers i els proporciona formació específica.[27]

Sistema d'Emergències Mèdiques[modifica]

Coincidint amb la incorporació del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a la Sala Conjunta de Comandament, al carrer Lleida de Barcelona, on ja hi eren Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona, el 2010 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i el SEM per establir les responsabilitats i competències de cada servei en els escenaris d’actuació conjunta. A Bombers de Barcelona li correspon: la direcció i control de l'emergència, el salvament i/o rescat de les víctimes, la determinació de les zones d'actuació, l'emplaçament dels vehicles d'auxili, la seguretat de tots els actuants, facilitar l'accés i l'atenció sanitària segura a les víctimes per part del SEM, tenint en compte que els efectius de l'SPEIS són agents de l'autoritat. Al SEM li correspon: l'atenció a les víctimes un cop rescatades, la ubicació del Punt Mèdic Avançat en la zona freda, d'acord amb el comandament de l'SPEIS, decidir el destí hospitalari de totes les víctimes ateses pels diferents serveis, el trasllat de les víctimes a l'hospital (els bombers podran ser traslladats per l'SPEIS) i els criteris d'atenció psicològica a les víctimes.[28]

Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona[modifica]

Entre les direccions de Bombers i del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), es va establir el desembre del 2012 un procediment de coordinació i mobilització que agilitza l’activació de les intervencions de Bombers en les que es poden detectar persones que per la seva edat, discapacitat o condicions de vida, necessiten del suport dels serveis socials de la ciutat, com per exemple persones grans soles i sense mobilitat, persones involucrades en intents de suïcidi o menors desatesos.[29]

Col·legis d'Enginyers Industrials de Catalunya i d'Arquitectes de Catalunya[modifica]

Bombers de Barcelona te signats convenis de col·laboració amb els Col·legis d'Enginyers Industrials de Catalunya i d'Arquitectes de Catalunya per unificar criteris en la interpretació de la normativa vigent sobre les condicions de protecció contra incendis als edificis, establiments industrials, etcètera, i per la participació en jornades sobre temes de seguretat i condicions de protecció contra incendis.[30]

Universitat Politècnica de Catalunya[modifica]

Bombers de Barcelona te signat conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, en les àrees de formació i recerca de nous procediments d'inspecció i control de nous materials. Amb aquesta finalitat, Bombers de Barcelona va cedir els equipaments del que va ser el Laboratori de Bombers per dur a terme assaigs de reacció al foc.[30]

Empreses de gas, aigua i electricitat[modifica]

El 5 de desembre del 2009 Bombers de Barcelona va signar un conveni amb les companyies subministradores de gas, electricitat i aigua (Gas Natural, FECSA i Aigües de Barcelona) per coordinar les intervencions en qualsevol incidència que afecti a les instal·lacions de subministrament a la via pública. Bombers es configura com eix de l'emergència i com a garant de la seguretat dels veïns afectats, amb la col·laboració de les companyies.[31]

Parc Zoològic[modifica]

El 2005 Bombers de Barcelona va signar un conveni amb el Parc Zoològic de Barcelona, en el que Bombers es comprometia a cedir material donat de baixa, com mànegues, per fer-lo servir als diferents recintes dels primats, per fer-hi hamaques o lianes, i a col·laborar aportant material específic per a determinades tasques esporàdiques, com ara autoescales o escales de mà per accedir a llocs elevats. Per la seva part, el Zoo posava a disposició de Bombers l'assistència d’un veterinari de guàrdia per administrar anestèsics a distància, en el cas d’haver de rescatar un animal viu que es trobi en un estat en què no sigui possible dur a terme la seva captura. Així mateix, els bombers també disposen de l’assessorament d’un expert per tal de valorar la perillositat d’algun animal.[32]

Especialitats[modifica]

Sanitaris[modifica]

Des de l'inici del Cos de Bombers de Barcelona es va integrar l'assistència sanitària entre les seves funcions. L'any 1865 s'inclou una farmaciola d'assistència sanitària d'urgències a l'inventari de material que la Mútua va traspassar a l'Ajuntament. El 1902 apareix configurat l'Equip Sanitari de Bombers amb vehicle civera de trasllat de ferits i farmaciola d'assistència mèdica. El 1929, amb l'impuls generat per l'Exposició Universal de Barcelona, s'adquireixen equips sanitaris i de reanimació, així com una ambulància Hispano Suiza. El 1954, el metge del Cos, Dr. Julio del Molino Mateus, crea el primer servei sanitari professionalitzat de bombers del país, amb bombers que reben formació de practicant. El 1966 (BOE Ordre de 29 de març), amb la recent creació del títol d'Assistent Tècnic Sanitari (ATS), s'equipara els practicants a ATS. El 1973 es crea el Servei Sanitari de Bombers de Barcelona, amb 10 sanitaris i 1 metge, cobrint els rescats i assistències sanitàries les 24 hores del dia. El 1977 es crea el títol de Diplomat Universitari en Infermeria al que es convaliden els ATS. El 1986 ingressen els nous Tècnics Mitjos en Sanitat (entre ells les 6 primeres dones) ampliant la plantilla de sanitaris a 23, se'ls dota d'ambulàncies tipus UCI i s'inicia una formació específica per als sanitaris de bombers, amb tècniques d'actuació de rescat de víctimes en llocs de difícil accés, i situacions de risc físic, químic i biològic.

Les funcions dels tècnics sanitaris de Bombers són: Assistencials, al personal del Servei i a les víctimes de les intervencions; Docents, tant internes com externes; Administratives, com la redacció d'informes, comunicats d'accident laboral, estadística, etc.; Preventives, com el control del bombers abans, durant i després de les intervencions, la col·laboració en les campanyes preventives en la salut del personal, integració al Comitè de Seguretat i Higiene del Servei.[33]

L'Ajuntament de Barcelona, a través del Cos de Bombers, ha acollit en 4 ocasions les Jornadas Nacionales de Bomberos Sanitarios que organitza l'Asociación de Sanitarios de Bomberos de España: les II el 1986, les VI el 1992, les XIII el 2001 i les XXVIII el 2018.[34]

Grup de rescat aquàtic[modifica]

El 1961 una quinzena de bombers van formar el primer grup de submarinistes de Bombers de Barcelona, després de realitzar un curs al Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines (CRIS).[35] El 1971 van tenir un servei important al port de Barcelona, en bolcar una barcassa amb 130 mariners dels Estats Units. En van rescatar 5 homes sota la barca, i van estar 3 dies rastrejant el fons dels port per a trobar els cadàvers. Van morir 49 mariners. Per aquest servei els components del grup van rebre el 'Vot de gràcies' de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos i una 'Menció honorífica' segons Ordre Ministerial núm. 869/77.[36] El 1997 es va dotar al grup amb un vehicle específic per contenir els equips d'immersió, remolcar la barca de salvament, i amb un braç-grua per a baixar la barca a l'aigua.

El Grup de rescat aquàtic de Bombers de Barcelona (GRABB) actualment està ubicat al parc de Montjuïc, format per 35 bombers submarinistes distribuïts en 7 per cada un dels 5 torns, i el seu responsable és el cap de parc Ferran Aguado. El 2017, en l'acte de celebració del 50è aniversari de la Federación Española de Actividades Subacuáticas (CEDAS), al saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, van distingir amb una placa el GRABB en reconeixement a la brigada submarinista més antiga d'Espanya.[37]

Brigada especial de rescat[modifica]

A mitjans dels anys 70 es va crear la Brigada Especial de Rescat de Bombers de Barcelona, per al rescat de persones a la muntanya, formada per bombers amb alts coneixements en escalada. Actuaven per tot Catalunya, atenent uns 10 a 12 serveis l'any. Anteriorment l'encarregada d'aquests rescats havia estat l'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM). El 1976 bombers de Barcelona van començar a fer actuacions conjuntes amb l'ECAM. Aquell any va haver-hi el salvament de les persones atrapades al monument a Colom, on el bomber Jiménez (que amb els anys arribaria a oficial) va fer l'escalada per l'interior del monument fins al mirador sense lligar-se. Aquesta heroïcitat li va valer la medalla d'or al mèrit, i va donar un impuls per què el Consistori formés el grup especial de salvament.[38] El primer cap de la Brigada Especial de Rescat va ser Ricardo Olabegoya (1974-1981).[39]

A mitjans dels anys 80 el Cos de Bombers de la Generalitat va començar a incorporar experts en escalada i espeleologia, i va formar el Grup de Rescat de Muntanya (GRM), amb seu a Cerdanyola del Vallès, que va substituir la Brigada de Barcelona. El 1997 el GRM es va fusionar amb el Grup de Rescat i Salvaments Subaquàtics (GRS) i es va crear el Grup d’Actuacions Especials (GRAE).[40] Les funcions dels Bombers de Barcelona van quedar limitades al municipi, i es van traslladar aquests coneixements al rescat urbà, formant els bombers de les noves promocions en les tècniques d'escalada, per als salvaments de dificultat elevada, com és el rescat d'operaris que cauen de l'obra, pous, o el cas d'un treballador de la Sagrada Familia que va quedar immobilitzat per una lumbàlgia i va caldre baixar-lo amb cordes i politges.

L'abril del 2013 es va organitzar el primer Concurs Intern de Rescat Urbà, al que van participar 80 bombers en 11 equips, que en 4 dies van haver d'efectuar 3 proves, dues de maniobres (una simple de 30 minuts i una complexa de 50) i una d'habilitats. L'equip guanyador, liderat per Pau Moreno, del parc de Montjuïc va tenir l’oportunitat, a més, de participar en l’encontre internacional Grimpday que es va celebrar el 7 i 8 de juny a Namur, Bèlgica.El Grimpday celebrava la sisena edició amb la participació de més de 250 bombers de 31 equips i de 13 nacionalitats diferents. L’equip representant de l’SPEIS va quedar en quinzena posició.[41] L'any següent va tornar a competir el mateix equip al Grimpday, quedant aquest cop en la desena posició.[42]

Excarceració[modifica]

La formació específica de rescat en accidents de trànsit (excarceració) a Bombers de Barcelona no va arribar fins a l'any 1999, quan es va redactar el procediment operatiu d'excarceració. El 2004 un grup de bombers de Barcelona es va interessar per aquest tema i van fundar l’Associació Professional de Rescat en Accidents de Trànsit (APRAT),[43] que va presidir el cap d'àrea Jordi Asín.[44] Bombers de Barcelona i l'APRAT van organitzar el I Campionat Nacional de Rescat en Accidents de Trànsit i la I Jornada de Rescat en Accidents de Trànsit, que va tenir lloc a Barcelona, el 14 i 15 de setembre de 2005. Al campionat hi van assistir 17 equips de tota Espanya i Andorra, més un convidat d’Escòcia. A les jornades hi va haver ponències de Bombers de Barcelona, i de la DGT, ANFAC, Moditech Holanda, l’Institut Universitari d’Investigació de l’Automòbil (INSIA), PSA Peugeot Citroën; i de FITSA.[45] L'any 2007 l'Ajuntament de Barcelona i el seu Cos de Bombers van acollir el IX Mundial de Rescat en Accidents de Trànsit, que organitza l’Organització Mundial de Rescat (WRO). Es va celebrar a l’espai del Fòrum del 15 al 19 d’octubre, amb un total de 30 equips procedents d’Àfrica, Europa, Amèrica i Oceania. Barcelona es va presentar amb 2 equips, seleccionats entre un concurs intern. El campionat el va guanyar l'equip anglès de Hampshire.[46]

Laboratori del Foc[modifica]

El Laboratori Municipal del Foc del Cos de Bombers de Barcelona es va instal·lar al parc del Poble Sec l'any 1974. Integrat exclusivament per personal del Cos, el 1980 el Govern Civil, en Circular núm. 9, el va incloure com a laboratori facultat per a l'expedició de certificats d'assaigs de materials, i va obtenir l'homologació per Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme el 14 d'octubre de 1982. Es va traslladar al parc de l'Eixample el 1989, fins a l'any 2000, que es va tancar. Disposava dels aparells i cabines necessaris per a l'assaig de la reacció al foc de teixits, cables i altres materials, com eren el panell radiant, la cabina de cables, fins i tot un cromatògraf per a l'estudi d'accelerants. El 1992 va signar l'Acta Fundacional de l'Asociación Española de Laboratorios del Fuego (AELAF) per a potenciar la col·laboració entre els laboratoris del foc del país.[47] El primer cap del laboratori va ser Josep Mª Fornons, fins al 1987, que el succeí Joan Carles López fins al 1989, i finalment Montse Radresa fins al 2000.[48][49] El 1977 es va assajar el nou casc de bombers, de polièster armat amb fibra de vidre, amb el resultat de classificació de material de categoria B, classe M-2.[50] En la dècada dels 90 la mitjana d'assaigs de materials va ser de 2.200 anuals, i el d'informes de 220.[51] El 2002 es van cedir les equips del laboratori del foc a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per tal d'introduir en el programa d'estudis la reacció al foc dels materials.[52]

Fires i Congressos[modifica]

Expofuego[modifica]

Bombers de Barcelona va organitzar el 1974 l'Expofuego 74, una exposició de material contra incendis, prevenció i seguretat, dirigida a tècnics especialitzats i al públic en general. Es va inaugurar el dia del patró, el 8 de maig, a la caserna Central (parc de l'Eixample) amb presència de l'alcalde Enric Masó, el regidor Rogelio Mir, el director del Servei, Josep Mª Jordan i el director adjunt Jordi Teixidó. L'exposició, que era la primera d'aquest tipus que es feia a l'estat, va durar 10 dies, durant el quals a més dels 'stands' de material, es van fer maniobres al pati de la caserna Central, conferències, projecció de pel·lícules documentals, i exposició de material d'època, que seria un primer pas cap el museu de bombers. També es va dur a terme la I Campanya Nacional a Barcelona de Divulgació Escolar sobre Protecció i Prevenció d'Incendis i Sinistres, on van reclutar els Bombers Voluntaris Infantils.[53]

L'any següent, el 1975, l'Expofuego 75 va formar part de la 43a Fira Internacional de Mostres de Barcelona, del 3 al 12 de juny, patrocinada pel Cos de bombers de Barcelona. També s'hi van celebrar unes Jornades Tècniques de Prevenció i Lluita Contra Incendis.[54]

El 1976 l'Expofuego 76 va tornar a formar part del 44a Fira de Mostres de Barcelona, inaugurat pel ministre de comerç Leopoldo Calvo-Sotelo, amb presència dels caps de bombers de Barcelona i altres ciutats d'Espanya. S'hi van realitzar diversos simulacres d'intervenció de bombers. La Fira va atorgar a Bombers de Barcelona el Gran Premi de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, per la seva col·laboració els anys 75 i 76.[55]

L'any 1977 estava prevista l'Expofuego 77, però la Fira de Mostres va decidir cancel·lar-la.[56]

La Fira de Barcelona va reprendre l'exposició el 1996, amb el nom de Stop Fuego 96, amb 4.762 visitants.[57] El 1997, recuperant el nom d'Expofuego 97, amb 5.090 visitants.[58] El 2000 la Fira va celebrar el saló Preventia 2000, el primer saló del món sobre prevenció de riscos laborals, on s'hi va incloure el saló Segurtec, amb la participació de Bombers de Barcelona i d'experts del món de la prevenció d'incendis.[59]

Matasegells de commemoració del 150 aniversari del Cos de Bombers de Barcelona
Moneda de bronze de commemoració del 150 aniversari del Cos de Bombers de Barcelona. 1983

150 aniversari[modifica]

Del 22 al 24 de setembre de 1983 es va celebrar el 150 aniversari de la fundació del Cos de Bombers de Barcelona.

Telèfon de Bombers[modifica]

El telèfon es va introduir a Barcelona, com a la resta del país, el 1877. El cap de Bombers, Antoni Rovira i Trias va impulsar la instal·lació del telèfon als parcs de bombers, i el 1888, gràcies a l’Exposició Universal, es van connectar telefònicament tots els parcs de bombers, amb una utilitat relativa.[60][61]

  • 3000 - El gener de 1914, Bombers de Barcelona va estrenar el seu primer número propi de telèfon: el 3000. Era el primer número d’emergències de tot l’estat. El 1918, amb l’augment considerable del número d’abonats, l’Ajuntament va posar per tota la ciutat plaques amb el número per popularitzar-lo.
  • 12345 - El 1928 es va substituir el número 3000 pel 12345, cosa que va obligar a canviar les plaques informatives repartides per la ciutat. Amb l’Exposició Universal de 1929 es va disposar d’una nova centraleta a la caserna de l’Exposició.
  • 79000 - El 1932 es construeix la caserna de Provença com a nou parc Central. La mudança des del parc de la Ciutadella va suposar un canvi del número de telèfon. Del popular 12345 es va passar al 79000.
  • 279000 - Però després de la Guerra Civil espanyola els telèfons, com altres subministraments van deixar de funcionar i durant uns anys es va tornar a activar l’avís del serenos amb el xiulet. Quan es va restablir la línia telefònica es va afegir un 2 a l’inici del telèfon de bombers: 279000.
  • 2303030 - El 1953 l’Ajuntament substitueix el 279000 pel 2303030.
  • 2535353 - El 1962 es canvia altre cop pel 253535, al·legant que aquest número és més ràpid de marcar.
  • 080 - El 1975, després d’anys de demanda, Telefònica cedeix el número de 3 xifres 080 al Bombers de Barcelona. El 2535353 passa a ser el número de trucades no urgents, al que el 1998 se li afegeix el prefix provincial: 932535353.
  • 112 - El febrer de 1999 Catalunya va estrenar el telèfon únic d’emergències, el 112, seguint la directiva europea. Bombers de Barcelona va seguir utilitzant el 080, i des del 112 es derivaven al 080 les trucades relatives a aquest Cos. L’1 de març de 2006 es trasllada el Centre de Comunicacions de Bombers (CECOB) del parc de l’Eixample a la Sala Conjunta de Comandament, al carrer Lleida, on ja treballaven coordinadament Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.  Es creava així el Centre de Gestió d’Emergències (CGE), i Bombers de Barcelona s’integrava a la xarxa RESCAT (Xarxa d’Emergències i Seguretat de Catalunya). El gener del 2021 el telèfon 080 desapareix i es substitueix pel 112.[62]

El patró dels bombers[modifica]

El patró dels bombers de Barcelona, i de la resta de l'estat, és Sant Joan de Déu, i la seva festivitat es celebra el 8 de març, rememorant el dia del seu naixement. Joan de Déu era un religiós portugués, que als deu anys es va instal·lar a Espanya. La seva relació amb bombers es deu al fet d'haver salvat els pacients de l'Hospital Real de Granada durant un incendi. Els bombers de Sabadell van ser els primers en declarar-lo el seu patró l'any 1945,[63] i seguidament altres ciutat també ho van fer. El cap de bombers de Barcelona, Josep Maria Jordan, va demanar al Gobernador Civil que declarés oficialment aquest sant com a patró dels bombers, que ho va acceptar, i el 2 de juliol de 1953 es va publicar al BOE la resolució de declarar Sant Joan de Déu patró dels bombers de tota Espanya, i el 8 de març el dia de la seva celebració.[64]

El dia del patró es celebra amb actes oficials i no oficials. Antigament es celebrava una missa de campanya al pati del parc Central (de l'Eixample) on hi assistien personalitats municipals, del Govern Civil, de la Defensa Pasiva, la Policia, i altres entitats, i els bombers amb l'uniforme de gala.[65] Actualment els actes oficials es realitzen al Saló de Cent de l'Ajuntament, on l'alcalde o alcaldessa entrega guardons als nous comandaments, la Genoveva (reproducció del vehicle històric) als jubilats l'any anterior, així com les medalles d'antiguitat. També es fa una mostra dels nous vehicles adquirits, i dels històrics, a la plaça Sant Jaume. La celebració es trasllada a l'Espai Bombers, amb l'ofrena de flors al monument al bomber.[66] Els actes no oficials els organitza l'ACE, consistents en competicions esportives i el concurs de paelles.[67]

Bomberes[modifica]

Els membres del Cos de Bombers han estat tradicionalment homes. Les primeres dones en incorporar-se a la plantilla operativa van ser 6 tècniques sanitàries, l'any 1986. Però la primera bombera no va arribar fins al 2007, en que Miriam Galisteo va aprovar l'oposició. El Servei no estava preparat per a acollir una dona, i va caldre buscar-li un dormitori i vestuari improvisat.[68] En promocions posteriors van anar entrant-hi més, i actualment hi ha 8 bomberes i una cap de guàrdia, Clara Latorre, que suposen un 1,3% de la plantilla de bombers operatius i un 3% si s'hi inclou tot el vessant de gestió i sanitaris.[69] Aquest dèficit en la paritat al Cos de Bombers és una preocupació expresada per l'alcaldessa Ada Colau, i el director del Servei, Sebastià Messeguer, que han promogut jornades relatives al tema. Així, el SPEIS va participar a la jornada 'Les dones en la seguretat i en les emergències' que va tenir lloc a Barcelona el 7 de març de 2017,[70] va organitzar la 3ª Jornada 'Les dones en els cossos de Bombers: una perspectiva de gènere', el 5 de març de 2019[71] i va acollir a Barcelona la 16a edició de la trobada de la Comissió de Dones en Serveis d'Extinció d'Incendis i Salvament de la CTIF (Associació Internacional de Serveis de Salvament i Incendis).[72]

Per a promoure l'accés de les dones al Cos, el 2019 es van modificar les bases que regulen la convocatòria de Bombers. Les modificacions més destacades són: eliminació de l'alçada mínima i màxima, s’incorpora a la prova d’oficis l’àmbit sanitari als 3 que hi havia fins ara (edificació i obra civil, instal·lacions elèctriques i mecànica), i es modifiquen algunes proves físiques i el seu barem.[19] En els actes del dia del patró del 2020, al Saló de Cent, es va posar en relleu la paradoxa de celebrar el mateix dia el patró dels bombers i el Dia Internacional de les Dones.[73]

Activitats culturals i esportives[modifica]

Els bombers de Barcelona s'han organitzat en diverses entitats culturals, esportives, solidàries o lúdiques:

ACE[modifica]

Cartell del festival anual del 1953
Insignia dels WPFG 2003 a Barcelona

L'Agrupació Cultural i Esportiva de Bombers de Barcelona va néixer el 1946, després que un grup de bombers que havien ingressat l'any anterior van fundar la penya Borinot, dedicada a organitzar una biblioteca i promocionar campionats de pilota vasca, escacs i dòmino. Els principals animadors van ser Manuel Llatse, Sebastià Fonollosa, Fausto Molina, Manuel Ardanuy i Esteve Pujol. L'1 d'agost van organitzar una festa per celebrar el primer aniversari del seu ingrés al Cos, en la que hi van participar 150 persones. Aquest èxit els va animar a fundar l'Agrupación Cultural y Deportiva del Cuerpo de Bomberos, més coneguda com La Cultural. L'any següent, el 1947, van iniciar un Periòdic mural, on els bombers podien enganxar dibuixos, acudits o notícies. Aquell estiu van organitzar una segona festa a la caserna Central, convidant una revista que actuava amb èxit al Paral·lel i diversos artistes de varietats, a la que van acudir més de 1.500 persones. Aquella mateixa tardor van iniciar una altra activitat que es faria famosa a la ciutat: la campanya de Reis. Consistia en muntar una representació teatral per a recaptar fons per a comprar joguines, que el dia de Reis repartien amb els cotxes de Bombers engalanats, entre els nens ingressats a l'Hospital Clínic, a Sant Pau i altres hospitals municipals, i entre els fills dels bombers. Algun cop també als manicomis de Sant Boi, Santa Coloma i Cottolengo. La popularitat del festival d'estiu creixia, i el 1949 es va retransmetre en directe per Ràdio Miramar. Això propicià l'inici de la revista mensual ¡Alarma! que es publicà aquell setembre, com a butlletí de les diferents activitats de l'agrupació, de notícies relacionades amb el Cos i com a mitjà de difusió de millores tècniques i innovacions en els serveis d'extinció d'incendis. El festival d'estiu del 1951 va durar 3 dies, es va retransmetre en directe per Radio Nacional, i hi van acudir artistes de renom. L'any següent l'actriu Mary Santpere esdevingué el motor dels festivals d'estiu, de la campanya de Reis i dels diferents actes benèfics organitzats per bombers. A proposta de la direcció del Cos, es va nomenar a Mary Santpere bombera honorària. La direcció del Servei col·laborava en la revista, especialment el sots-cap Josep Sabadell, propiciant que l'any 1955 ¡Alarma! creixés en volum, en número de pàgines, i en qualitat dels articles, doncs els bombers de Barcelona mantenien contacte amb bombers de diversos països, malgrat l'aïllament del règim espanyol.

Les seccions esportives també anaven creixent: futbol, voleibol i gimnàstica. Aquesta última va arribar a actuar amb el gran gimnasta Joaquim Blume, amb qui van arribar a l'acord que els entrenaria, però la seva mort sobtada als 25 anys ho va impedir. El voleibol es va fer el més popular entre els bombers. El 1950 van pintar una pista al pati de la caserna Central. L'any següent van guanyar el campionat de Catalunya i el primer campionat d'Espanya contra el Reial Madrid. Durant tota la dècada van guanyar el campionat de Catalunya, i el partit més recordat va ser el 1954, guanyant la lliga espanyola al camp del Reial Madrid.[3]

Actualment l'ACE té les seccions esportives d'atletisme, ciclisme, futbol, golf, motos, muntanya, subaquàtica, vela, voleibol i 'esports específics', que engloba les modalitats esportives que estan lligades a la professió de bomber, ja sigui per l'ús de material específic, d'equipació o tradició bomberil, i participen en els campionats Jocs Mundials de Policies i Bombers (WP&FG), que se celebren cada 2 anys. Bombers de Barcelona hi ha participat a tots des del 2001 a Indianapolis.[74] El 2003 es van celebrar a Barcelona els X WP&FG, del 27 de juliol al 3 d'agost, amb 10.582 participants de 54 països, entre els que hi havia els 131 bombers de Barcelona, que van aconseguir 57 medalles, entre elles la primera d'una bombera de Barcelona, la tècnica sanitària Àngela Mayneris, medalla d'argent en 100 m llisos. Víctor Dobaño i Xavier Torrent van aconseguir 4 medalles cada un, superant les 3 que havia aconseguit Tomàs Chiva a Indianàpolis. També van guanyar l'or els equips de Barcelona en les proves cursa d'escales i muster. Van ser espectaculars les cerimònies d'inauguració, a l'estadi olímpic de Montjuïc, i la de cloenda a la Font Màgica de Montjuïc i l’avinguda Maria Cristina, amb una gran mascletà i la cremà de la falla del Drac, la mascota dels Jocs.[75]

Bombers solidaris[modifica]

Bombers Solidaris és un grup de bombers, que sota la tutela de l'A.C.E. es va formar el 2016 per dur a terme accions que permetin recollir fons que financin iniciatives solidàries, com la Milla Nàutica, recollida de joguines per a la Creu Roja i altres.

Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona[modifica]

Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona, es va crear l'any 2009 davant la imminència de l'enderroc de l'emblemàtic parc Central del carrer Provença. Hi formen part l'ACE, el Cau del Jubilat, la Plataforma Bombers per Barcelona, i els sindicats UGT i CCOO Bombers. L'alcalde Jordi Hereu ja havia decidit enderrocar el parc de l'Eixample i s'estava construint el substitut al parc de l'Escorxador. Els bombers, mitjançant la Plataforma van reivindicar la recuperació de l'antic parc del Poble Sec, al carrer Lleida, que estava cedit a la Policia Nacional, i reclamaven obrir-hi un parc de la prevenció, que seria el primer del món, i on podrien exposar els vehicles i material de bombers antic.[76] Però l'Ajuntament volia cedir la caserna a l'escola veïna, el CEIP Jacint Verdaguer, que necessitava ampliar-se. La Plataforma va aconseguir que la Fira retornés a l'Ajuntament uns terrenys darrera la caserna, que tenia cedits, i finalment l'Ajuntament va acceptar deixar la caserna als Bombers i construir l'ampliació de l'escola als terrenys de la Fira.[77]

L’any 2010 SOS Monuments va donar a la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric dels Bombers de Barcelona el premi d'Admiracions Conservades 2009, per la seva tasca de recuperació del seu patrimoni.[78] El 2017 la Plataforma va rebre el premi a la Rehabilitació en la Categoria de Béns Mobles, en la 25a edició dels premis Bonaplata, atorgat per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, i que tenen com a voluntat recuperar i difondre el patrimoni industrial de Catalunya, per la tasca de recuperació de la bomba de vapor Merryweather.[79]

La Plataforma va catalogar la col·lecció històrica de vehicles i material de bombers, allotjant-la al parc de la Vall d'Hebron, que van ampliant i restaurant. També representa a Bombers, aportant els vehicles recuperats, en els actes que és convidada, com el dia del patró, la Cursa de Bombers, la Milla Nàutica, i els 'Tres Tombs' arreu de Catalunya.[80]

Escut del Cau del Jubilat de Bombers de Barcelona. Agustí Pech, març 2009

Cau del Jubilat[modifica]

El Cau del Jubilat es va crear el 1992, nomenant al bomber jubilat Josep Martí i Bòria com a delegat dels jubilats a l'ACE. Van endegar activitats com jocs de taula, esmorzars els dimecres, excursions per tot Catalunya i avís telefònic quan moria un company. El 1997 ja es va constituir el Cau com a secció de l'ACE. Al febrer del 2000 es van independitzar de l'ACE, constituint-se com a entitat autònoma. El 5 de maig de 1995, l'alcalde Pasqual Maragall va inaugurar el nou local del Cau del Jubilat al parc de l'Eixample, on s'hi van col·locar vitrines-expositors per a la col·lecció d'insígnies, escuts, cascs i miniatures de tot el món, gràcies als treballs d'Agustí Pech i Martin.[81]

A partir del 2011 el local està ubicat a l'Espai Bombers del carrer Lleida. Amb el suport de l'àrea d'Acció Social i Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona realitza les següents activitats:[82]

  • Xerrades de prevenció d'incendis i d'accidents a la llar amb projecció de curts informatius i repartiment de material didàctic en esdeveniments públics o en casals de gent gran.
  • Xerrades de prevenció d'incendis a associacions de veïns i centres culturals.
  • Excursions per als socis i simpatitzants.
  • Visites culturals als llocs emblemàtics de Barcelona i el seu entorn.
  • Visites als companys que es troben allotjats en residències.
  • Manteniment i conservació el petit museu d'objectes d'ús dels bombers.
  • Comunicació permanent a l'àrea de socis.

Concurs de Narració Curta[modifica]

La revista Fahrenheit 451 va organitzar el desembre de 2002 un concurs de narracions breus amb el tema 'El món dels bombers' al que només es podien presentar membres del Cos de Bombers de Barcelona.[83] El 13 de maig de 2003 el jurat del Primer Premi de Narració Curta, format per Maruja Torres i David Castillo, escriptors i periodistes, Carme San Miguel, regidora de Mobilitat i Seguretat, i Paco Griso, representant de l’empresa patrocinadora Sasatex, van lliurar els premis. Els guanyadors de les diferents edicions van ser:

  • 2003: Joan Andrés, per Diàleg, David Zapater, per A la chica de la bata azul, i José R. Carme, per Hoy llueve.[84]
  • 2004: José R. Carme, per Un mundo sin sentidos, Joan Andrés, per Carta a Sílvia, i David Zapater amb El dia que en què els arbres van voler parlar.[85]
  • 2005: Joan Andrés, per Obrir porta, Víctor Dobaño, per Tocant el cel, i Miguel Pintado, per Los chicos de la petanca.[86]
  • 2006: Pere Heras, per Teo, Víctor Dobaño, per Aquéllos sí que eran fuegos, i Josep Barjuan, per Omaira.
  • 2007: Josep Barjuan, per Gabriela, Miquel Sanz, per Nissaga de bombers, i Víctor Dobaño, per La paella.
  • 2008: Juan Francisco Sanz, per Guants blaus, Víctor Dobaño, per La gata con botas, i Joan Andrés, per Bombers, digui'm. El 2008 es va publicar un llibre, Relats de Bombers, que recollia les narracions guanyadores de tots els premis fins aleshores, a més dels prefacis dels escriptors que havien fet de jurat.[87]
  • 2009: Miquel Àngel Sanz, per Les dues cares del foc, Josep Gimeno per No és fàcil oblidar, i Francesc Prat, per Dubtes.[88]

La Cursa de Bombers[modifica]

Des del 1999 es celebra cada any, cap a l'abril, la Cursa de Bombers, una popular cursa atlètica de 10 quilòmetres pels carrers de la ciutat de Barcelona.[89] El patrocinador inicial va ser Nike, fins al 2016, que va passar a ser GAES,[90] i el 2018 Caixabank i Aigües de Barcelona.[91] El 2018 es va celebrar la 20a edició, amb 15.000 atletes inscrits, entre ells 360 bombers, alguns dels quals corren amb l'equip d'intervenció.[92] La cursa del 2019 va haver de ser aplaçada per coincidir amb les primeres eleccions generals de l'any, el 10 d'abril, i la segona data, el diumenge 27 d'octubre, també va haver de ser aplaçada per coincidir amb les mobilitzacions programades com a conseqüència de la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders del procés, i finalment es va celebrar l'1 de desembre.[93] La cursa del 2020 es va suspendre a causa de la pandèmia del Covid-19.[94]

Associacions de bombers[modifica]

Unión Nacional de Bomberos Españoles

El 1902 es va fundar a Barcelona la primera associació general de bombers, la Unión Nacional de Bomberos Españoles, amb l'objectiu d'unir els bombers i comandaments espanyols, impulsar l'estudi de qüestions relatives a l'extinció d'incendis, aconseguir la mutualitat i establir l'assegurança d'incendis. Van celebrar un congrés a Barcelona el 1904, que va passar molt desapercebut. Amb la publicació de la revista El bombero español van aconseguir més ressò per al Segon Congrés, que es va celebrar a Barcelona del 25 al 29 de novembre de 1920, al que van acudir desenes de cossos de bombers de tot Catalunya i Espanya. En aquest congrés, a més de tractar molts temes relacionats amb bombers, van aprovar la creació de la Federación Nacional de Bomberos Españoles. L'any 1930, a iniciativa del cap de bombers de Barcelona, Emilio Gutiérrez, es va celebrar una Assemblea general constitutiva de la Federación de Bomberos Españoles, a la que van assistir representants de cossos de bombers de tota Espanya, i van nomenar president de la Federació a Emilio Gutiérrez, i com a vicepresident primer a López Coca, cap dels bombers de Madrid. El 1931 Emilio Gutiérrez va ser destituït com a cap de bombers de Barcelona i de la Federació.

Federació Catalana de Bombers

El 1935, amb el fracàs de la Federación, els bombers catalans s'organitzen per crear la Federació Catalana de Bombers, després d'una primera reunió a Manresa al juny, i una assemblea constituent a Barcelona, el 24 de novembre. Aquesta Federació va estar activa durant la guerra civil espanyola, i el juliol de 1937 va acordar demanar a tots els municipis que enviessin bombers per ajudar el Cos de Bombers de Madrid, ciutat que estava sent bombardejada. És incert el nombre de bombers que hi van anar, retornant a finals del mateix any.[8]

Montepío del Cos de Bombers de Barcelona

El 1931 es va consolidar el Montepío del Cos de Bombers de Barcelona (o Germandat de Bombers de Barcelona), que ja s'havia creat a mitjans del segle XIX, aprovant-se el seu reglament per part del Gobernador Civil i el cap de bombers, establint l'ajuda econòmica per als bombers malalts o per baixa per accidents en servei, o a la seva família en cas de defunció. El finançament es basava en les taxes recollides per l'Ajuntament pels serveis prestats pel Cos de Bombers. Però el 1932 l'Ajuntament va decidir deixar de cobrar aquests serveis. Per a recollir ingressos, el Montepío va organitzar un festival el 14 de novembre al teatre Novetats, on es representà un sainet i una comèdia, amb la col·laboració de Margarida Xirgu, que va ser un èxit econòmic.[3]

Insígnies dels congressos nacionals de bombers

Asociación Española de Lucha contra el Fuego

L'Asociación Española de Lucha Contra el Fuego (ASELF) es va fundar el 1959, al 1r Congreso Nacional de Bomberos, que es va celebrar a Madrid, del 26 al 29 de novembre, a instàncies de Josep Sabadell, cap de Bombers de Barcelona, que va ser nomenat president de l'ASELF, i de Julio Ferrer Bel, president de l'ACE de Bombers de Barcelona, que va ser nomenat secretari general de l'ASELF. El 2n Congreso Nacional de Bomberos es va celebrar a Barcelona el 1961, i el 3r a San Sebastián, el 1963.[95]

Sindicats

Amb l'arribada de la democràcia es van legalitzar el sindicats. El 15 de gener de 1978 hi va haver eleccions sindicals a l'Ajuntament de Barcelona. Al parc Central de Bombers s'hi va instal·lar una urna tot el dia. Van sortir elegits 15 representants de bombers (12 del STAC: Ballesteros, Borza, Briz, Coma, Gómez Carmona, Hidalgo, Ibáñez Gabriel, Macías, Rodés, Romero Soriano, Vilches i Zamora) i 3 independents (Altisench, Asín i Morgó). Al conjunt de l'Ajuntament els representants van ser: STAC, 134; CSUT, 10; CCOO, 9; CNT, 2; SU, 1; MUEMB, 4; Independents, 131.[96] Aquell mateix any es va crear la Coordinadora Estatal de Bomberos, que va celebrar el 7 i 8 d'octubre el Primer Congreso Intersindical de Bomberos, a Barcelona, on es van presentar diferents ponències amb propostes per a les reivindicacions sindicals dels bombers espanyols.[97] Actualment els sindicats de classe, com UGT[98] i CCOO,[99] tenen seccions sindicals a Bombers de Barcelona.

APTB - FEU

Bombers de Barcelona, així com alguns dels seus comandament i tècnics, formen part de l'Asociación Profesional de Técnicos de Bomberos (APTB) i aquesta forma part de la Federation of the European Union Fire Officer Associations (FEU), que és una organització creada el 1992 amb l'objectiu de millorar la seguretat contra incendis i proporcionar coneixement en les qüestions relatives a l'organització i gestió dels cossos de bombers a Europa. La FEU celebra dues assemblees anuals en diferents ciutats de la Unió Europea. A Barcelona ja s'hi han celebrat en 2 ocasions, el 2001 i el 2016.[100][101]

Plataforma Unitaria Bomberos

La Plataforma Unitaria Bomberos (PUB) es va crear el 2001 per a reivindicar la jubilació dels bombers espanyols als 55 anys i la catalogació de les malalties professionals. Ja el 1961 es va plantejar aquest tema al II Congrés Internacional de Bombers que es va celebrar a Barcelona. Al primer Congrés de Malalties Professionals de Bombers, el 25 i 26 de juny de 2001 a València, el lletrat José María Mohedano aconsellava crear un ens jurídic que recavés l’ajut i el suport polític i sindical que aconseguís l’aglutinament del col·lectiu de bombers davant els estaments polítics. Fruit d'aquesta voluntat va néixer la PUB, que va impulsar les reivindicacions al segon i tercer Congressos de Malalties Professionals de Bombers, celebrats el 2002 i 2003 a Saragossa i Sevilla, respectivament. L'11 de desembre de 2003 van fer la primera gran manifestació a Madrid, on hi van assistir entre 5.000 i 6.000 bombers de tota Espanya, i van entregar al ministre del treball, Eduardo Zaplana, la reivindicació amb 12.000 signatures de bombers. La segona acció reivindicativa va ser la campanya de donació de sang per part dels bombers, del 27 al 29 de gener del 2004. A Barcelona van anar a donar sang a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Més de 6.000 bombers van fer la donació a tota Espanya.[102] Finalment, amb el canvi de govern a Espanya, es va aconseguir avançar la jubilació dels bombers als 60 anys, i als 59 als que acreditessin 35 anys cotitzats.[103]

Publicacions de Bombers de Barcelona[modifica]

Revistes[modifica]

  • Alarma! La revista ¡Alarma! va començar a publicar-se el 1947 com a periòdic mural mensual, al parc Central del carrer Provença, i el setembre de 1949 es va publicar la primera revista impresa,[104] que es repartia gratuïtament entre els socis de l'Agrupació Cultural i Esportiva de Bombers de Barcelona. Tot i que sempre va ser l'òrgan de l'ACE, la direcció del Cos de Bombers s'hi va anar implicant, tant en la direcció de la revista, com en el cos de redacció, cosa que va propiciar un alt nivell dels articles tècnics. La periodicitat mensual al cap dels anys va passar a bimestral, i finalment a trimestral, fins al 1988, que es va publicar el número 296. El 1993 es va reprendre la publicació de la revista, ara editada conjuntament per l'Ajuntament de Barcelona i l'ACE, amb periodicitat bimestral, però només es van publicar 5 números.[3]
  • Fahrenheit 451. El juny de 2001 es publica la revista Fahrenheit 451. Revista dels Bombers de Barcelona. De periodicitat trimestral, editada per l'Ajuntament de Barcelona i amb el cos de redacció format per la direcció del SPEIS. L'últim número va ser el 50, de gener del 2016.[105]
  • Bombers en línia L'octubre de 2016 es comença a publicar el butlletí Bombers en línia, en format digital, com a continuació de la revista Fahrenheit 451.[106]
  • Memòria. L'SPEIS de Ajuntament de Barcelona publica anualment, des del 1985, el llibre Memòria, que inclou el pressupost, organigrama, resum d'activitats i serveis de l'any, i actes i celebracions destacades.[107] A partir del 2011 es substitueix per l'Informe de Gestió, que es publica en format digital.[108]

Llibres[modifica]

  • Rovira i Trias, Antonio. Tratado de la Estinción de Incendios. Barcelona: Imprenta de la Publicidad, 1856, p. 295. 
  • Sabadell i Mercadé, Josep. Historial del Cuerpo de Bombers de Barcelona 1397-1939. Ediciones Técnico Publicitarias, 1943, p. 514. 
  • Bombers de Barcelona. Barcelona: Viena Edicions, 2002, p. 61 (Imatges i Records). ISBN 84-8330-140-7. 
  • Capilla, Antoni; Bayés, Pilarín. Petita història dels Bombers de Barcelona. Barcelona: Editorial Mediterrània, S.L., 2002, p. 18. ISBN 84-8334-389-4. 
  • Se la juguen per tu. X Jocs Mundials de Policies i Bombers. Barcelona: Editorial Mediterrània, S.L., 2003, p. 190. ISBN 84-8334-508-0. 
  • Capilla, Antoni; Bayés, Pilarín. Petita història dels Jocs Mundials de Policies i Bombers. Barcelona: Editorial Mediterrània, S.L., 2003. ISBN 84-8334-377-0. 
  • Mestre i Campi, Jesús. Bombers de Barcelona. Segona edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 31 desembre 2005, p. 215. ISBN 84-7609-525-2. 
  • Palau, Àlex «Les cares del Cos». Fahrenheit 451, 2007, pàg. 87.
  • Relats de Bombers. Ajuntament de Barcelona, 2008, p. 144. 

Serveis destacats[modifica]

Santa Maria del Mar

El primer incendi a Barcelona del que es té constància escrita és el de l'església de Santa Maria del Mar, el 25 de desembre de 1379, del que se sap que va cremar l'altar major i va provocar grans danys a l'església.[2]

Incendis de vapors

Al segle xix els incendis més importants els provocaven les fàbriques de vapor, de la indústria tèxtil. Per aquest motiu el 1848 es prohibí l'establiment de nous vapors a la ciutat. Van cremar fàbriques de vapor importants, com la de J. Mata, el 1851, que va cremar durant 3 dies i van resultar ferits nou bombers. Els edificis afectats en grans incendis del 1848 al 1856 van ser: 18 cases pròpies, 15 fàbriques, 8 tallers o magatzems, 1 església i 1 caserna militar. Total 43.[3]

Incendi al Liceu, 1861

El 9 d'abril de 1861, un incendi va destruir totalment el Gran Teatre del Liceu, a la Rambla, en poc més de 3 hores. Alertats pel toc de xiulet, van acudir els bombers, que poca posa van poder fer, doncs ja cremava totalment. També van acudir els militars, que van fer vàries fileres per passar galledes d'aigua.[109]

Riuades al Vallès

La nit del 25 de setembre de 1962 unes pluges torrencials van provocar riuades al Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat, provocant la mort de milers de persones i emportant-se cases, fàbriques, ponts i altres infraestructures. Els Bombers de Barcelona van rebre més de mil trucades demanat els seus serveis a causa de la pluja. Des de Sabadell i Martorell també van ser requerits, però no hi van poder arribar a causa de l'aigua a les carreteres. L'endemà sí van poder acudir a municipis del Baix Llobregat, i el dia 28 van anar a Rubí a subministrar aigua potable.[8] Bombers de Barcelona va efectuar 364 serveis, alguns de més de 24 hores de durada, entre la tarda del dia 25 i la del 30.[110]

Incendi dels magatzems 'El Siglo'

El dia de Nadal de 1932 van cremar els populars magatzems 'El Siglo', un edifici de 7 plantes ubicat a La Rambla. Alertats a les 11:25 h, a l'arribada dels vehicles del Central Bt-7 i F-1, les flames sortien per les finestres de les façanes de La Rambla, plaça Bonsuccés i carrer Xuclà. Van arribar reforços de les casernes del Parc i de la Ciutadella. Al cap de mitja hora l'edifici es va esfondrar, arrossegant la façana del carrer Xuclà, que no va atrapar cap bomber perquè es van retirar a temps preveient el risc. Les tasques d'extinció van durar tota la tarda i nit.[2] La causa de l'incendi va ser un petit tren que hi havia a l'aparador de planta baixa, que es van deixar en marxa en tancar l'establiment, i es va sobreescalfar el motor fins que es va incendiar. Els vigilants de l'establiment van intentar apagar l'incendi amb extintors, però la intensa fumera els hi ho va impedir.[111] Un guàrdia urbà va veure l'incendi del tren i va trucar els bombers, al 12345. Tres bombers van resultar ferits lleus, i un bomber va rebre un cop de mànega als ulls, i va ser atès aquell mateix dia de Nadal pel famós oftalmòleg doctor Barraquer. Mai va presentar factura.[112]

Memorial al Portal de la Pau als mariners dels EUA morts el 17.1.71

49 mariners i 'marines' nord-americans ofegats al port

El 17 de gener de 1971, a les 2:15 de la nit, 130 mariners i 'marines' nord-americans, després de fer turisme per la ciutat, tornaven als portaavions USS Guam i USS Trenton de la Sisena Flota, en una barcassa de 17 m d'eslora des de Colom, al Port de Barcelona. Però la barcassa va xocar amb un mercant i va bolcar. Alguns mariners van nedar fins el Moll, altres van ser recollits per pescadors que sortien a treballar. A les 3 h els submarinistes del Cos de Bombers de Barcelona es llençaven a l'aigua. Van trobar homes sota la barca, en una bombolla d'aire i van buidar una botella d'aire per que en tinguessin més. Van rescatar 5 homes vius. Al matí, ja amb llum solar, Bombers, el Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines (CRIS), la Marina de Guerra Espanyola i l’Americana van establir una base d’operacions a les portes de l’Estació Marítima. Durant 3 dies van estar rescatant cosos. Van morir 49 homes. Al Portal de la Pau s'hi va col·locar un monument en memorial dels mariners morts i en agraïment als equips de salvament.[113][114]

Explosió al carrer Capità Arenas

El 6 de març de 1972, a les 12:20 de la nit, una explosió de gas va esfondrar les portes terceres d'un edifici d'habitatges de 10 plantes, a la cantonada dels carrers Capità Arenas i Santa Amèlia. Van morir 18 persones. Era la primera explosió d'aquest tipus, quan feia poc que la companyia Catalana de Gas havia canviat la distribució del gas ciutat a gas natural.[115]

Explosió al carrer Rajolers

El 19 d'octubre de 1972, a les 8:35, una explosió de gas va esfondrar 3 edificis al carrer Rajolers (Ladrilleros en aquella època), amb el resultat de 14 morts, entre ells 3 nens, i 17 ferits. Els bombers va enderrocar algun fragment d'edifici que oferia perill de caure, i va apuntalar la façana de l'edifici més alt, de planta baixa i 3 plantes, per poder desenrunar per buscar les víctimes. Més de 50 bombers hi van treballar turnant-se durant tot el dia.[116]

Incendi al carrer Tàpies

El 5 de setembre de 1974, a les 12:50 de la nit, un violent incendi va afectar la planta baixa i primer pis, on hi havia indústries de vernissos i pintures. Les plantes superiors estaven densament ocupades per habitatges, amb molta gent que demanava socors per les finestres. En ser un carrer estret, bombers van col·locar 2 autoescales des de les cantonades del carrer Sant Pau i a una plaça del carrer Tàpies. Quan ja havien evacuat a 8 persones, es van esfondrar les plantes superiors, sepultant els que encara no havien pogut escapar. A les 6:45 es van trobar 2 persones vives i 1 morta en una habitació de la tercera planta. L'incendi es va atacar des de diverses línies de mànega a nivell de carrer, de terrats, així com per forats practicats a les mitgeres a diferents alçades, i des de l'autobraç articulat, quedant controlat a les 5 de la matinada, quedant alguns focus interiors que es van extingir totalment a les 10 del matí. Les tasques de desenrunament van durar 2 dies. Van morir 16 persones.[117]

Rescat al monument a Colom

El 7 de setembre de 1976, a les 19:22 h, va caure l'ascensor de l'interior del monument a Colom, quan estava a una alçada de 3 m. Les 6 persones que estaven al seu interior van sortir il·leses, tret d'una ferida lleu. Però dalt de mirador del monument, a una alçada de 55 metres hi van quedar 13 persones que no podien baixar. Amb l'autobraç articulat, el més alt del Servei, de 30 m d'alçada, es va tranquil·litzar a les persones i es va saber que entre ells hi havia 4 nens i 4 dones. Donat que les autoescales del Servei eren de 30 m d'alçada, i els aparells descensors i rescat també eren de 30 m, es va decidir escalar per l'interior de la columna del monument, amb una escala de ganxos, aprofitant els ancoratges de la guia de l'ascensor, que estaven a 4 m un de l'altre. El primer bomber que va pujar va trigar 1 h 15 min en arribar a la plataforma del mirador. Des d'allà va instal·lar una escala de cable (d'escalada) fins la base, per on va pujar un segon bomber al mirador i l'aparell descensor. Dos bombers més van pujar a mitja alçada de la columna i hi van instal·lar una plataforma que havien construït urgentment al parc, des d'on farien la segona etapa del descens amb els aparells descensors. A les 12:35 de la nit va arribar el primer rescatat a baix, i l'últim, una nena de 6 anys a braços d'un bomber, a les 3:15 h.[118]

Incendi de la Scala

El 15 de gener de 1978 va cremar la sala de festes Scala Barcelona, al passeig de Sant Joan, a causa d'un atemptat amb còctels molotov, després d'una manifestació de la CNT. Les flames van destruir ràpidament tot el local.[119] Amb l'autoescala bombers van rescatar 3 treballadors refugiats al terrat, abans que aquest s'esfondrés a causa de les flames. Tres treballadors més van quedar dintre. Un altre treballador va sortir pels seus mitjans però va morir a l'hospital a causa de la intoxicació pel fum. Els altres 3 cossos es van trobar 2 dies més tard, després de les dificultoses tasques de desenrunament.[120]

Incendi als magatzems 'El Àguila'

A les 12:30 del 6 de juny de 1981 es va incendiar l'edifici dels magatzems 'El Àguila' (del mateix propietari que els magatzems 'El Siglo'), destruit-se ràpidament.[121]

Esfondrament per aluminosi al Turó de la Peira

L'11 de novembre de 1990 es van esfondrar 5 forjats d'un edifici d'habitatges del carrer Cadí, al Turó de la Peira, provocant la mort d'una persona i lesions important a altres dues. La causa del sinistre va ser l'aluminosi en les biguetes elaborades amb ciment aluminós. Aquest fet va posar en alerta les autoritats respecte a un problema de gran envergadura a tot l'estat, per l'ús d'aquest ciment als anys 60. Es van crear comissions tècniques per a la detecció i seguiment d'afectats.[122]

Explosió al carrer Compte Borrell

El 5 de desembre de 1990 una explosió de gas va destruir totalment la finca d'habitatges nº 111 del carrer Compte Borrell, arrossegant gran part de les finques 109 i 113. Es van poder rescatar amb vida la major part dels residents, tret de 3 víctimes mortals.[122]

Incendi de la subestació de Sant Andreu

El 24 d'agost de 1993 un llamp va provocar un incendi a la subestació elèctrica de Sant Andreu, a la carretera de Ribes cantonada Via Favència, que va afectar les 80 tones d'oli d'un transformador, provocant grans flames. Inicialment els bombers van protegir els habitatges propers i la caiguda de línies elèctriques aèries. Un cop desconnectat el transformador de la xarxa elèctrica, es va extingir amb escuma durant una hora. Seguidament es va refrigerar amb aigua durant vàries hores.[123]

Incendi a l'edifici Autopistes

A les 5 de la matinada del 27 d'octubre de 1993 es va declarar un incendi a la planta 17 de l'edifici Autopistes, a la plaça Gal·la Placídia. A l'edifici coexistien oficines i habitatges. L'incendi va progressar ràpidament, però tots els estadants van poder evacuar il·lesos. Es va sufocar l'incendi en 3 h d'actuació, quedant destruïdes totalment les plantes 17, 18 i 19, i parcialment les 12 i 13 per caiguda de material incandescent. Hi van intervenir 7 autobombes, 2 autoescales, 1 autobraç, 6 vehicles de comandament i auxiliars i 1 ambulància, en total 57 bombers.[123]

Incendi al Liceu, 1994

El 31 de gener de 1994 va tornar a cremar el Gran Teatre del Liceu. Aquest cop la causa van ser les espurnes de les soldadures que estaven efectuant al teló contra-incendis de l'escenari. Els treballadors van intentar sufocar-lo amb extintors, sense èxit. Van evacuar els 100 treballadors de manteniment que hi havia i els nens d'una escola que estaven de visita. No hi va haver cap ferit.[124] En 3 h van quedar totalment destruïts l'escenari i la sala del públic (amfiteatre). Només es va poder evitar que les flames afectessin els edificis veïns. Es van poder salvar de les flames les dependències del Cercle del Liceu, amb el seu valuós llegat d'art, el Saló dels Miralls i el conservatori. Hi van intervenir 13 autobombes, 4 autoescales, 6 furgons d'assistència tècnica i 1 ambulància.[125]

Deflagració a Repsol-Butano

El 19 de juliol de 1996 una gran deflagració de gas butà i propà a la factoria de Repsol-Butano, ubicada a cavall entre Barcelona i l'Hospitalet, va causar un mort i 5 ferits entre els treballadors de l'empresa. Les flames van afectar l'exterior dels dipòsits de 6.000 m3 de gas butà i propà. Bombers de Barcelona i de la Generalitat van extingir les flames i refrescar els dipòsits de gas als que se'ls havia cremat el calorifugant.[126]

Explosió al carrer Eduard Toda

A les 15:40 del 30 de gener de 2002 una explosió de gas natural va ensorrar 4 plantes d'un edifici d'habitatges al carrer Eduard Toda. Alguns veïns van poder fugir. El bombers van rescatar una dona a la cuina del pis 3r 1a, única part del pis que no s'havia ensorrat. Després del recompte de persones, se'n trobaven a faltar 5. Es van sanejar les parts que oferien perill imminent de caiguda, i 52 bombers, que s'anaven rellevant, van desenrunar manualment, trobant els cossos paulatinament, 3 d'ells morts i 2 vius. L'últim a les 3:12 de la matinada. Una de les persones vives tenia cremades de segon grau a la cara, mans i cames, i era probablement la causant intencionada de la fuita de gas.[127]

Incendi al veler Lamu

Extinció de l'incendi al Vaixell "Lamu" al Moll Occidental del Port de Barcelona.

A les 2:45 del 25 de maig de 2002 es va incendiar el vaixell Lamu, de 50 m d'eslora, que es trobava en procés de reparació al dic sec del Moll del Rellotge al Port de Barcelona. Els tripulants que havien sortit van informar que quedava una noia de 28 anys a dintre. La fumera era molt intensa, però els bombers la van poder localitzar ja morta. Les tasques d'extinció van consistir en projectar escuma per totes les obertures possibles. Va caldre subjectar amb grues del port els 2 pals del veler, de 45 m d'alçada i 8 tones de pes, que amenaçaven de caure, doncs eren les úniques parts metàl·liques de l'estructura, la resta era de fibra de vidre. El foc va quedar controlat a les 16:30.[128]

Esvoranc al Carmel

El 25 de gener de 2005 Bombers va rebre l'avís dels responsables de l'obra de perllongament del túnel del metro de la línia 5, per un petit esllavissament de terres. Preventivament es van desallotjar els 2 edificis situats a la vertical de l'esllavissament. Dos dies després, el 27 de gener, tornen a rebre un avís a les 10 del matí de que un edifici al carrer Sigüenza, número 31, presentava risc d'ensorrar-se. S'hi van desplaçar 6 vehicles amb 20 efectius, inclosos el cap de dia i el cap de guàrdia. Van ser testimonis de com l’edifici del carrer Sigüenza amb Conca de Tremp era engolit literalment. L'ensorrament va produir un esvoranc d'uns 20 metres de diàmetre i 25 de profunditat respecte al nivell del carrer. No hi va haver víctimes perquè els veïns havien estat desallotjats 2 dies abans. Es van delimitar tres anells de seguretat a 25, 50, i 100 metres, fet que va anar acompanyat del desallotjament preventiu de prop de 80 finques d’aquest perímetre. Els tècnics directors de l’obra van decidir l'emplenat del forat amb formigó, un procés que es va dur a terme en 24 hores. Davant la incertesa de l'estat del terreny, Bombers no va permetre apuntalar la part de l'edifici veí a l'ensorrat que estava en estat molt precari. El dia 3 de febrer, a les dues de la matinada, va aparèixer un segon esvoranc. Això confirmava la incertesa de l'estat del subsòl. Es van tornar a desallotjar els veïns. Tres edificis més van quedar amb l'estructura molt afectada. El primer esvoranc es va omplir amb 3.000 m3 de formigó en 30 hores, i el segon uns 1.000 m3 en 12 hores. Bombers va estar 2 mesos en constant contacte amb els veïns desallotjats i controlant dia a dia l'estat dels edificis.[129]

Explosió i incendi al carrer Andrade

A les 7:30 del matí del 17 de març del 2008 una forta deflagració va tirar a terra tots els envans i façanes del segon pis d'un edifici d'habitatges al carrer Andrade, cantonada amb Rambla Prim. Les flames van afectar els vehicles estacionats al carrer i l'escala i el pati de llums de l'edifici, impedint l'evacuació dels ocupants de les plantes superiors, que van sortir als balcons terroritzats. Amb 3 autoescales es van rescatar tots els veïns. L'incendi va ser provocat per la veïna del 1r 3a, que havia de ser desnonada aquell dia, i va ruixar amb benzina els seu pis, calant-hi foc, i la deflagració va matar-la a ella i als 2 germans de l'habitatge veí.[130]

Bomber electrocutat en un rescat

El 26 de febrer del 2010, bombers rebia una trucada per un noi caigut en un pou (una caldera enterrada, va dir el vigilant del solar) a l'antic solar de la Coca-Cola, a la rambla de Guipúscoa. Però en realitat era una estació transformadora, amb 11.000 V a la instal·lació. En baixar per l'escala metàl·lica, el bomber José Garrido va rebre la descàrrega elèctrica que li va produir cremades a tot el cos. El sergent Josep Gaspar el va intentar auxiliar, va patir cremades a les mans. Traslladats a l'hospital de la Vall d'Hebron, el bomber Garrido va morir a les poques hores. Un cop desconnectada la tensió, es va rescatar el noi, que havia rebut la descàrrega a les extremitats, que van quedar greument afectades.[131]

Deflagració en una botiga al carrer Santa Amèlia

El 13 de febrer del 2012, es declara un incendi en una botiga de roba als baixos d'un edifici d'habitatges, amb molta producció de fum. El propietari manifesta que no hi ha gas al local. Els bombers extingeixen les flames, que afectaven a un petit magatzem al fons del local i quan llencen aigua al sostre per refrescar el fum, es produeix una forta deflagració que llença els dos bombers a terra, a un li arrenca la mascara del casc, i l'altre queda atrapat sota la runa d'un envà caigut. L'ona expansiva trenca els aparadors de la botiga i projecta els bombers que hi havia a fora contra les motos estacionades. El balanç és de 2 bombers ferits greus, 6 bombers ferits lleus i 3 persones que hi havia a la vorera d'enfront també sofreixen petites ferides. Una inspecció posterior va descobrir que per l'habitació incendiada hi passava una canonada de gas de la finca, que es va fondre amb l'incendi.[132]

Nou rescat al monument a Colom

L'1 de maig del 2012, a les 10:47 del matí, 6 persones van quedar atrapades al mirador del monument a Colom. Es va demanar un helicòpter dels Bombers de la Generalitat, però un cop al lloc es va descartar per ser més complicat del que s’havia previst. finalment se'ls va rescatar amb una grua de llarg abast amb cistella, amb dues maniobres, la primera van baixar les 3 dones i la segona els 3 homes, tots il·lesos.[133]

70 persones atrapades al telefèric de Montjuïc

La tarda de l'1 de gener del 2014 es va avariar el sistema de transmissió del telefèric de Montjuïc, deixant atrapades a 70 persones en 15 cabines. Bombers de Barcelona va mobilitzar 11 vehicles, i amb ajuda de les autoescales va evacuar en 2 hores les 70 persones il·leses.[134]

Referències[modifica]

  1. «Manual de novells ardits vulgarment appellat Dietari del Antich Consell Barceloní» p. 396. Volum 8. Ajuntament de Barcelona, 1892.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sabadell i Mercadé, Josep. Historial del cuerpo de bomberos de Barcelona y de anteriores organizaciones para combatir los incendios en la misma ciudad : 1379-1939. Barcelona: Ediciones Técnico Publicitarias, 1943, p. 479. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Mestre i Campi, Jesús. Bombers de Barcelona. Segona edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006, p. 216. ISBN 84-7609-525-2. 
  4. «L'any 1825 només hi havia 25 bombers a Barcelona i tots eren voluntaris». Betevé.
  5. «Pla Director del SPEIS 2014-2025». Ajuntament de Barcelona, 28-11-2014.
  6. 6,0 6,1 Balasch, Ramon; Babiano, Eloi; Permanyer, Lluís; Culla, Joan B.; Bru de Sala, Xavier Mútua de Propietais. 175 anys assegurant edificis:1835-2010. Egedsa, 2010, p. 348. ISBN 978-84-9375538-1-8. 
  7. «La caserna del Poble-sec». Ajuntament de Barcelona.
  8. 8,0 8,1 8,2 Bombers de Catalunya. Hstòria i present. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2009, p. 215. ISBN 978-84-393-8002-3. 
  9. 9,0 9,1 «Personal dels Bombers de Barcelona al finalitzar al guerra civil».
  10. «Tres dècades de Gene». Fahrenheit 451. Núm. 38, desembre 2010, pàg. 7.
  11. «Moviment de personal». Alarma. Òrgan de l'A.C.E. dels Bombers de Barcelona, 391, juliol/setembre 1986, pàg. 46.
  12. «Estrenem un gran parc provisional a l’Eixample». Fahrenheit 451. Núm. 34, gener 2010, pàg. 3-6.
  13. «Benvinguts al nou parc de Montjuïc». Fahrenheit 451. Núm. 39, març 2011, pàg. 4-6.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «Homenatge als bombers de Barcelona morts en servei». Ajuntament de Barcelona.
  15. «Bombers de Barcelona morts al servei dels ciutadans». Cau del Jubilat Bombers BCN.
  16. «A cop de cisell i de memòria». Fahrenheit 451. Núm. 18, novembre 2005, pàg. 26-27.
  17. «Monument al bomber». Àltima.
  18. 18,0 18,1 «Bombers de Barcelona». Ajuntament de Barcelona.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 «Informe de gestió 2019. Bombers de Barcelona». Ajuntament de Barcelona.
  20. Ajuntament de Barcelona Fitxa constructiva parcs de bombers SPEIS, maig 2017.
  21. «El Parc de la Prevenció, a punt el 2015». Fahrenheit 451. Núm. 46, novembre 2013, pàg. 4-5.
  22. «La caserna del Poble-sec». Ajuntament de Barcelona. Espai Bombers.
  23. «Espai Bombers». Ajuntament de Barcelona.
  24. «Nova ubicació Direcció i Divisió de Prevenció». Ordre del Servei 65/20 SPEIS Ajuntament de Barcelona, 02-11-2020.
  25. «L’Espai Bombers participa a l’Open House». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia.
  26. «Col·laboració total entre els bombers de Barcelona i els de la Generalitat». Fahrenheit 451. Núm. 38, desembre 2010, pàg. 3 a 7.
  27. «Port de Barcelona inverteix 809.000 euros en l'escala de bombers més llarga de Catalunya». aldia.cat, 06-10-2017.
  28. «Bombers i el SEM segellen la seva col·laboració». Fahrenheit 451. Núm. 36, juny 2010, pàg. 24-26.
  29. «Nou procediment d’activació d’emergències socials». Butlletí de bombers nº 18, desembre 2012.
  30. 30,0 30,1 «Entitats col·laboradores». Ajuntament de Barcelona.
  31. «Conveni amb empreses de gas, aigua i electricitat». Fahrenheit 451. Núm. 31, març 2009, pàg. 12-13.
  32. «Lianes de cautxú». Fahrenheit 451. Núm. 38, desembre 2010, pàg. 28.
  33. «Modelos de integración de sanitarios en Bomberos. Modelo Barcelona». Sanitariosbomberos.es.
  34. «Jornadas Sanitarias celebradas». Asociación de Sanitarios de Bomberos de España.
  35. «1961 Primera promoció de submarinistes de l'SPEIS de Barcelona». caujubilatbombersbcn.cat.
  36. «Honores y Recompensas». Alarma! Núm. 246, setembre 1977, pàg. 37-39.
  37. «Placa de reconeixença per al Grup de Rescat Aquàtic de Bombers de Barcelona». Bombers en línia.
  38. «Penjant d’un mosquetó». Fahrenheit 451. Núm. 28, juny/juliol 2008, pàg. 29 a 31.
  39. «Reconeixement a la primera promoció del primer grup de bombers de rescat de muntanya aCatalunya». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, 08-04-2015.
  40. «Breu història dels GRAE». Generalitat de Catalunya, 18-10-2016.
  41. «L’SPEIS organitza el primer Concurs Intern de Rescat Urbà». Fahrenheit 451. Núm. 46, novembre 2013, pàg. 6.
  42. «Impuls al rescat urbà». Fahrenheit 451. Núm. 47, juny 2014, pàg. 19.
  43. «Neix l'APRAT». Fahrenheit 451. Núm. 13, juliol 2004, pàg. 10.
  44. «(Salva)Vides a l’asfalt». Fahrenheit 451. Núm 40, juliol 2011, pàg. 30-31.
  45. «Barcelona, capital de l’excarceració». Fahrenheit 451. Núm. 18, novembre 2005, pàg. 4 a 9.
  46. «L’excarceració marca un salt qualitatiu a Barcelona». Fahrenheit 451. Núm. 26, pàg. 5-10.
  47. «Laboratori del Foc». Alarma. Núm. 1, gener-febrer 1993, pàg. 13-14.
  48. «Laboratori del Foc». Memòria 1989 SPEIS, pàg. 79-83.
  49. «Prevenció». Memòria 2000. Bombers, 2000, pàg. 10.
  50. «Nuevo casco para bomberos». Alarma! Núm. 242, gener 1977, pàg. 37-39.
  51. «Informes Laboratori». Memòria 1999. Bombers, 1999, pàg. 9.
  52. «El relleu universitari del Laboratori del Foc». Fahrenheit 451. Núm. 9, juliol 2003, pàg. 23.
  53. «Expofurego 74». ¡Alarma! Núm. 226, març-abril 1974, pàg. 39-69.
  54. «Presentación de Expofuego 75 de la Feria Internacional de Barcelona». ¡Alarma! Núm. 229, octubre-desembre 1974, pàg. 19-21.
  55. «Expofuego 76». ¡Alarma! Núm. 238, maig-juny 1976, pàg. 45-47.
  56. «Editorial». ¡Alarma! Núm. 244, maig-juny 1977, pàg. 3.
  57. «Nombre de visitants als salons celebrats a la Fira de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 1996.
  58. «Nombre de visitants als salons celebrats a la Fira de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 1997.
  59. «La Fira acollirà Preventia, el primer saló del món sobre prevenció de riscos laborals». La Xarxa, 12-05-2000.
  60. Ferrer, Marc «Del 3000 al 112: un recorregut per la història del telèfon de Bombers». Fahrenheit 451. Revista dels Bombers de Barcelona. Núm 36, juny 2010, pàg. 28-29.
  61. Ferrer, Marc «Del 3000 al 112: un recorregut per la història del telèfon de Bombers». Fahrenheit 451. Revista dels Bombers de Barcelona. Núm 37, octubre 2010, pàg. 30-31.
  62. «A partir d’ara, per comunicar qualsevol emergència caldrà trucar al telèfon 112». Ajuntament de Barcelona, 12-01-2021.
  63. «Patrons dels bombers i altres homenatges». Històries de Bombers.
  64. «Ministerio de la Gobernación». Alarma!, juliol 1953, pàg. 25.
  65. «La festividad de San Juan de Dios en Barcelona». Alarma!, març 1959.
  66. «Els Bombers celebren el seu patró». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia.
  67. «Sant Joan de Deu 2020». Cau del Jubilat.
  68. «Dones bomberes: on són?». El Nacional.cat.
  69. «La Comissió de Dones en Serveis d'Extinció d'Incendis i Salvament es reuneix per primer cop a Barcelona». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia.
  70. «L’SPEIS reivindica el paper de les dones». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia, abril 2017.
  71. «Ser bombera cotitza a l’alça». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia, abril 2019.
  72. «La Comissió de Dones en Serveis d'Extinció d'Incendis i Salvament es reuneix per primer cop a Barcelona». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia, desembre 2019.
  73. «Es dobla el percentatge de dones al cos de bombers, però es queda al 2 %». Betevé, 06-03-2020.
  74. «ACE Bombers de Barcelona». acebombersbcn.cat.
  75. «Els millors Jocs de la història». Fahrenheit 451 número 10, octubre 2003.
  76. «Els bombers es quadren en defensa del seu patrimoni». El Punt Avui, 01-12-2009.
  77. «Un museu al parc de bombers més antic». El Periódico, 13-10-2014.
  78. «Patrimoni en Perill: Parc de Bombers del Poble Sec». SOS Monuments, 22-06-2011.
  79. «La Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric, premiada per la restauració de la Merryweather». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia, 29-11-2017.
  80. «Patromoni Històric». ACE Bombers de Barcelona.
  81. «El Cau del Jubilat». Fahrenheit 451. Num. 2, octubre 2001, pàg. 24-29.
  82. «Cau del Jubilat de Bombers de Barcelona».
  83. «1er Premi de Narració Curta. Bombers Barcelona». Fahrenheit 451. Núm. 7, desembre 2002, pàg. 35.
  84. «Primer Premi de Narració Curta». Fahrenheit 451. Núm. 9, juliol 2003, pàg. 12.
  85. «Èxit del II Premi de Narració». Fahrenheit 451. Núm. 13, juliol 2004, pàg. 9.
  86. «El III Premi de Narració Curta de Bombers ja té guanyadors». Fahrenheit 451. Núm. 17, juliol 2005, pàg. 10.
  87. Relats de Bombers. Ajuntament de Barcelona, 2008, p. 144. 
  88. «Miquel Àngel Sanz s’enduu el setè concurs literari de Bombers». Fahrenheit 451. Núm. 32, juliol 2009, pàg. 14.
  89. «Hablamos con Manel Pardo, director de Bombers de Barcelona y Pep Ribas, bombero». Ajuntament de Barcelona.
  90. «GAES official sponsor de la cursa de bombers 2016». Ajuntament de Barcelona, 27-09-2016.
  91. «Patrocinadors». Ajuntament de Barcelona.
  92. «Los bomberos vuelven a tomar la calle». El Periódico, 17-04-2018.
  93. «La Cursa Bombers de Barcelona, aplazada por las movilizaciones». El Periódico, 22-10-2019.
  94. «La Cursa de Bombers s’aplaça al 2021 a causa de la COVID-19». Ajuntament de Barcelona, 29-10-2020.
  95. «III Congreso Nacional de Bomberos». ¡Alarma! Núm. 6/7, juny-juliol 1963, pàg. 1-38.
  96. «Elecciones sindicales». Alarma! Núm. 248, gener 1978, pàg. 73.
  97. «Primer congreso Estatal de Bomberos». Alarma! Núm 252, setembre 1978, pàg. 93-98.
  98. «UGT Bombers Barcelona». UGTlocal.cat.
  99. «CCOO Bombers Barcelona». bombers-barcelona.ccoo.cat.
  100. Echevarria, Francisco «FEU: la Unión Europea de los Bomberos». Energencia 112 Magazine, maig 2014.
  101. «Barcelona acull una assemblea de la Federació d’Associacions de Comandaments de Bombers Europea». Ajuntament de Barcelona. Bombers en línia, 2016.
  102. «Objectiu: jubilació als 55 anys». Fahrenheit 451. Núm. 12, abril 2004, pàg. 5-7.
  103. «Real Decreto 383/2008». BOE, 14-03-2008.
  104. «Alarma!». ¡Alarma! Núm. 1, pàg. 8.
  105. «Fahrenheit 451. Núm. 50». Fahrenheit 451. Número 50, gener 2016.
  106. «Bombers en línia». Ajuntament de barcelona, 2016.
  107. SPEIS. Memòria. Ajuntament de Barcelona, 1995. ISBN 84-7609-731-X. 
  108. Bombers de Barcelona. «Informes de gestió». Ajuntament de Barcelona.
  109. «Cròniques de dos fets tràgics del segle XIX». Diari de Barcelona, 10 i 11 abril 1861.
  110. «Asoladora tormenta en Barcelona y su provincia». Alarma! Núm. 10, octubre 1962.
  111. «Incendi magatzems El Siglo, nadal de 1932». L'apagafocs.
  112. Les mil cares del foc. Generalitat de Catalunya, 2000, p. 390. ISBN 84-393-5268-9. 
  113. «51 ànimes americanes al Port de Barcelona». Fahrenheit 451. Revista dels Bombers de Barcelona. Núm. 40, juliol 2011, pàg. 26-27.
  114. «Quaranta anys del pitjor accident al port de Barcelona». VilaWeb, 16-01-2017.
  115. «La tragedia de Capitán Arenas». La Vanguardia, 06-03-2007.
  116. «Nueva explosión en barcelona». ¡Alarma! Núm 218, novembre 1972, pàg. 21-35.
  117. «Incendio en un edificio industrial». ¡Alarma! Núm. 228, juliol-setembre 1974, pàg. 5-9.
  118. «Rescate de trece personas en el monumento a Colón». ¡Alarma! Núm. 240. Setembre-octubre 1976, octubre 1976, pàg. 15 a 23.
  119. «El cas Scala: 40 anys d’enigmes i amnèsia». Ara, 17-01-2018.
  120. Andrés Gasol, Anselmo «Incendio en el restaurante teatro Scala». Alarma! Núm. 248, gener 1978, pàg. 17-23.
  121. «El incendio de los almacenes El Aguila de Barcelona infunde sospechas a la compañía aseguradora». E Pais, 18-07-1981.
  122. 122,0 122,1 S.E.I.S.. Memòria 1990. Ajuntament de Barcelona, 1991. ISBN 84-7609-420-5. 
  123. 123,0 123,1 S.E.I.S.. Memòria any 1993. Ajuntament de Barcelona, 1994. ISBN 84-7609-695-X. 
  124. «Así fue el incendio del Liceu de Barcelona». El Periódico, 30-04-2016.
  125. S.E.I.S.. Memòria Any 1994. Ajuntament de Barcelona, 1995, p. 37-38. ISBN 84-7609-731-X. 
  126. «Accident de la planta de Repsol-Butano, 1996». https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/.
  127. «Explosió c. Eduard Toda, 92». Fahrenheit 451. Núm. 4, maig 2002, pàg. 20-23.
  128. «L’incendi d’un veler al Moll del Rellotge va mobilitzar més de 100 bombers». Fahrenheit 451. Núm. 5, juliol 2002, pàg. 5 a 7.
  129. «Bombers al Carmel». Fahrenheit 451. Núm. 16, abril 2005, pàg. 4 a 8.
  130. «Explosió intencionada». Fahrenheit 451. Núm. 27, abril 2008, pàg. 5-7.
  131. «Mor un bomber en el rescat d'un nen a la Verneda». Fahrenheit 451. Núm. 35, abril 2010, pàg. 3-5.
  132. «Vuit bombers ferits per una explosió a Sarrià». Fahrenheit 451. Núm 43, març 2012, pàg. 4-5.
  133. «Bombers rescata sis turistes atrapats al monument de Colom». Fahrenheit 451. Núm. 44, octubre/novembre 2012, pàg. 11.
  134. «70 persones es queden atrapades dues hores al Telefèric de Montjuïc». Fahrenheit 451. Núm. 47, juny 2014, pàg. 14.

Bibliografia[modifica]

  • Bombers de Catalunya: història i present. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2009, p. 215. ISBN 978-84-393-8002-3. 
  • Les mil cares del foc. Generalitat de Catalunya, 2000, p. 390. ISBN 84-393-5268-9. 
  • TERMCAT. Diccionari de bombers. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995, p. 143. ISBN 84-393-3689-6. 
  • El bombero español. Revista editada a Barcelona per una sèrie de tècnics i comandaments de bombers, aquesta revista pionera en el camp d'incendis al nostre país, tenia una periodicitat quinzenal. El primer número va sortir el 10 d'agost de 1919, amb un tiratge de 7.000 exemplars, i l'últim el número 78, de novembre de 1923. Amb la subscripció els bombers rebien una assegurança de mort i d'incapacitat perpètua. Va promoure el Segon Congrés de bombers espanyols, el 1920.
  • Fuego! Revista editada el 1930 pels Bombers de Barcelona, amb col·laboració dels bombers catalans, espanyols i de tot el món. Era l'òrgan oficial portaveu de la Federación Nacional de Bomberos Españoles. Es van publicar un total d'uns 22 números, fins al 1932.
  • ASELF. L'Asociación Española de Lucha Contra el Fuego (ASELF) va publicar una revista amb el mateix nom de l'associació, des del 1965, i a partir del 1994 va canviar el nom a Fuego.