Bellver de Cerdanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBellver de Cerdanya
Escut de Bellver de Cerdanya
Escut de Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya - Catalonia 2014 (3).JPG
Vista de Bellver

Localització
Localització de Bellver de Cerdanya respecte de la Baixa Cerdanya.svg
42° 22′ 21″ N, 1° 46′ 38″ E / 42.3725°N,1.7772222222222°E / 42.3725; 1.7772222222222
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Cerdanya
Entitats de població
Municipis 19
Conté Pi
Població
Total 1.995 (2016)
• Densitat 20,33 hab/km²
Gentilici Bellverenc, bellverenca
Geografia
Superfície 98,14 km²
Altitud 1061 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Francesc Xavier Porta Pous
Indicatius
Codi postal 25720
Fus horari UTC+01:00
codi INE 25051
Codi IDESCAT 250518
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Pi.

El municipi és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Bellver és el principal nucli de la subcomarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que també inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta porció sudenca de la comarca també l'anomenen els bellverencs "Petita Cerdanya". Administrativament pertany a la província de Lleida, encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, capital de la comarca, a La Seu d'Urgell i a Ripoll i Vic, més enllà de la Collada de Toses. Bellver es troba a mig camí de Puigcerdà i la Seu d'Urgell.

Geografia o medi físic[modifica | modifica el codi]

Amb una orientació diürna fantàstica, la població es beneficia d'una radiació solar constant que li fa gaudir d'un microclima benigne, tenint en compte la duresa de l'hivern cerdà.

Morfològicament el municipi es divideix en dues parts clarament distingibles: la «plana», part propera a la llera del riu Segre i la «muntanya», que sovint s'enlaira fins a acaronar els 3.000 metres. Al nord, pertanyent al Pirineu Axial es troba la Solana, molt seca degut a la forta i constant insolació i als materials geològics poc fèrtils. A la banda oposada, ja al Prepirineu s'hi troba l'Obaga, més ombrívola i fresca, mirant al sud, separant Bellver de la comarca del Berguedà, muntanyes més modestes pel que a alçada fa referència (rarament ultrapassen els 2.500 metres) però amb grans pinedes i avetoses, verdes tot l'any.

La Serra del Cadí esdevé una muntanya infranquejable i un referent pels habitants i turistes, amb magnífics paisatges i possibilitats d'excursions i ascensions de diferents graus de dificultat.

La plana cerdana es compon de prats d'herba natural, on sovint pasturen els ramats de vaques i cavalls. Rodejant els prats, en els marges hi neixen verns, freixes, pollancres. Espaiats per la plana es troben els pobles, sovint de pagès: Bor, Beders, Pi, Olià, Santa Eugènia, Nas, Baltarga, Coborriu, Misserpi, Talló, Vilella, Pedra, la Torre de Cadell, Corcs...

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
100 136 132 1.190 2.276 2.913 2.210 2.125 2.094 2.043
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.904 1.685 1.690 2.124 1.745 1.732 1.674 1.584 1.540 1.591
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.483 1.531 1.614 1.673 1.738 1.906 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Nas i Ordèn; el 1717, Bor i Nèfol; el 1787, Beders i Santa Eugènia de Nerellà; el 1857, Baltarga, Cortàs, Olià, Pi, Pedra i Coborriu de Bellver; el 1965, Éller i Talltendre; el 1975, Riu de Pendís; i el 1997 es desagrega Riu de Pendís que pren el nom oficial de Riu de Cerdanya.

La població del municipi, a gener de 2011,[1] era de 2.260 habitants, 1.175 homes i 1.085 dones, comptant els habitants del nucli urbà de Bellver i el de tots els agregats.

L'obertura del Túnel del Cadí a principis de la dècada dels 80 suposà el final d'una etapa d'aïllament històric del municipi i de la comarca. La facilitat de comunicacions va modificar l'economia del poble. El sector primari tradicional del país es va anar substituint per activitats turístiques o per la construcció i els seus derivats. Avui es troben poques cases de pagès i no es produeix un relleu generacional de les explotacions.

Història[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Anes ?
Baltarga 38
Beders 14[2]
Bellver de Cerdanya 1.314
Bor 94
Coborriu de Bellver 20
Cortariu 3
Cortàs 18
Éller 15
Nas 7
Nèfol 6
Olià 13
Ordèn 10[3]
Pedra 13
Pi 84
Riu de Santa Maria 95[4]
Sant Martí dels Castells 0
Santa Eugènia de Nerellà 12
Santa Magdalena de Talló 7
Talló 31
Talltendre 5
Vilella 7[5]

Fundat el 1225 per Nunó Sanç sobre el puig de Bello Vedere (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu Segre, la població ràpidament prengué embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria del Baridà. El 1277 el rei Jaume II de Mallorca donà l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el comtat de Cerdanya i el comtat d'Urgell, al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el Comtat de Foix. D'aquesta època tardomitjanenca en queda l'església gòtica en honor de Sant Jaume, patró de la vila, la torre de la presó del Portal, així com un barri antic, que situaríem entre els segles XVI i XVIII, destacant-ne la Plaça Major, porxada, i el seu entorn urbanístic. La batllia de Bellver i sotsvegueria del Baridà va estar sota domini de la família Torrelles des del segle XIV al XVIII. Terra de frontera, a Bellver les lluites amb el francès foren una constant en el decurs dels segles. Fou ocupada sovint entre els segles XV i XVIII. La Cerdanya, com tota la Catalunya Nord, era cobejada pels reis de França, sota el regnat dels borbons. Les incursions eren freqüents. D'aquesta època ens queda l'actual muralla. És una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Prova d'això són els plànols de la forteresa bellverenca, construïda pels militars gals, que es troben a París.

Foren també notables els duels entre nyerros i cadells al llarg del segle XVI i la primera part del XVII, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes. D'aquesta marcada presència cadell al municipi, en queda una casa de pagès fortificada, prop de Beders, que porta per nom de La Torre de Cadell. El 1665 el polvorí del castell explotà i com a conseqüència el castell fou destruït. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueològic municipal).

El segle XVII també deixà una història llegendària, la de l'Aldonça Rossa, la bruixeta de Bellver. Sent jove se l'envià a la Vila (Puigcerdà) a vendre una gallina. Pel camí aprengué de dues dones les arts de la bruixeria, així com la de guarir malalties com el xarampió o les galteres. En tornar al poble, es dedicà a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa Inquisició, se la jutjà i se li prohibí continuar la pràctica de les seves "arts ocultes".

A mitjan segle XIX, Bellver rebé la visita perllongada d'un il·lustre personatge, en Gustavo Adolfo Bécquer, que visqué a l'antiga fonda de cal Patanó durant mesos. Allí, inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redactà una coneguda història, La cruz del diablo, en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Martí dels Castells.

La guerra civil de 1936 tingué un marcat episodi el 27 d'abril de 1937, data en què els habitants de Bellver, en plena revolució anarquista de la Comuna de Puigcerdà, s'enfrontaren als piquets de la CNT-FAI, comandats pel Cojo de Màlaga, Antonio Martín Escudero, un malagueny que els dirigia. Al començar l'atac, en passar pel pont sobre el Segre, des d'algun punt elevat del poble dispararen al cabdill llibertari i li causaren la mort, i l'atac es va parar, evitant així que el poble patís els abusos d'aquestes faccions anarquistes.

Llocs d’interès[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Maria i Sant Jaume

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de Pasqua té lloc a la Font de Talló, al vessant sud de Monterròs. És una tradició secular en què els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Talló. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el 13 de juny. També són tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, a finals de juny, on els veïns s'aplegaven al voltant de les fogueres. Per Sant Jaume (25 de juliol), patró de la població, també és tradicional fer el ball a la Plaça 27 d'Abril, el mateix indret on 15 dies més tard, per Sant Llorenç, el 10 d'agost, es fa la fira de productes artesanals, una de les més importants del país (juntament amb el concurs de llonganissa). Abans d'acabar l'agost se celebra, des de fa alguns anys, la Fira d'Antiguitats i Brocanters. L'onze d'octubre la vila celebra la fira ramadera, molt antiga i on la pagesia es troba per concursar i negociar. Ja a prop de l'hivern, des de fa uns anys, se celebra una fira del món de l'esquí, anomenada Fira Pirineu Esport, on es poden trobar novetats i també material d'ocasió.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.idescat.cat
  2. «Beders». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Ordèn». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Riu de Santa Maria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Vilella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.36. ISBN 978-84-96779-45-7. 
  7. Inauguració del Museu de la Ferreria de Pi

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellver de Cerdanya Modifica l'enllaç a Wikidata