Túnel del Cadí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Túnel del Cadí
Túnel Cadí a Urús.jpg
Geografia
País Catalunya
Comarca Baixa Cerdanya
Municipi Urús
Lloc Serra de Moixeró
Carretera C-16
Descripció
Funció Túnel de carretera
Longitud 5.026 m
Modifica dades a Wikidata


El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia hom sol estendre el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca.

Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, és situada a l'enclavament de l'Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. L'explotació és en règim de peatge. Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Baixa Cerdanya ha obert l'eix del Llobregat cap a la Seu d'Urgell, Andorra i França i ha donat una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del proper túnel del Pimorent. La idea inicial i la promoció del projecte foren obra d'Andreu Claret; la realització tècnica la portà a terme Albert Serratosa i Palet.

Peatge del túnel a la Cerdanya.

Empreses concessionàries[modifica | modifica el codi]

L'empresa que la gestionava s'anomenava TUNEL DEL CADÍ S.A.C, empresa participada per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona entre altres. Aquesta empresa es va dissoldre el desembre de 2012, quan el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la societat Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya SA, van tancar l'acord per a la gestió de la conservació i l'explotació dels túnels de Vallvidrera i del Cadí durant un període de 25 anys. A més, amb la cessió de l'explotació es van dissoldre dues empreses públiques, Tabasa i Túnel del Cadí.[1]

El Túnel i el medi ambient[modifica | modifica el codi]

Afectació del túnel a la vegetació

Per conservar un paisatge el túnel sempre és la millor opció, doncs la línia recta és la forma més curta de connectar dues valls que estan separades per una alineació muntanyosa important. L'altra opció seria una carretera que recorreria la superfície i afectaria molt més negativament el paisatge.[2]

El Túnel i el turisme[modifica | modifica el codi]

La millora de l'Eix del Llobregat i l'obertura del túnel del cadi, va permetre la millora del turisme de muntanya gràcies a una millor accessibilitat per l'aglomeració metropolitana de Barcelona, que és on es produeix una major demanda d'aquesta activitat. [3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Túnel del Cadí Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. DDAA. «Dossier de presentació» p. , des 2012. [Consulta: 6 gener 2013].
  2. L'eix del Llobregat i el túnel del Cadí 10 anys després.. pag.68: Tunel del Cadi, C.E.S.A, octubre de 1994. 
  3. L'eix del Llobregat i el túnel del Cadí 10 anys després.. Tunel del Cadi, C.E.S.A, octubre de 1994. 

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 18′ 05.62″ N, 1° 51′ 23.18″ E / 42.3015611°N,1.8564389°E / 42.3015611; 1.8564389