Túnel del Cadí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Túnel de carretera i túnel de peatge  | |||
| Característiques | ||||
| Mesura | 5.026 ( ) m | |||
| Travessa | serra de Moixeró | |||
| Hi passa | C-16 i E09 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Urús (Baixa Cerdanya) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 7956 | |||
| Lloc web | tuneldelcadi.com | |||
El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera que comunica les comarques del Berguedà, a la conca del riu Llobregat amb la comarca de la Cerdanya, a la conca del riu Segre; a través de la carretera E-09 C-16 Eix del Llobregat.
El túnel està excavat a la serra de Moixeró, però el seu nom fa referència a la serra del Cadí, serralada adjacent i més important (alçada, rellevància i llargada) de la contrada.
Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, és situada a l'enclavament de Gréixer, en el municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.
Construcció
[modifica]Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. L'explotació és en règim de peatge. Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Baixa Cerdanya ha obert l'eix del Llobregat cap a la Seu d'Urgell, Andorra i França i ha donat una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del proper túnel del Pimorent. La idea inicial i la promoció del projecte foren obra d'Andreu Claret; la realització tècnica la portà a terme Albert Serratosa i Palet.
Empreses concessionàries
[modifica]Al 1973, la concessió fou atorgada a "Promociones Pirinaicas, S.A.", posteriorment "Túnel del Cadí, Concessionària de l'Estat, S.A.", per a la construcció, conservació i explotació d'un túnel a través de la Serra del Cadí, que completà la carretera C-1411 de Manresa a Bellver (actual C-16 "Eix del Llobregat").[1]
L'empresa que la gestionava TUNEL DEL CADÍ S.A.C, era participada per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona entre d'altres. Aquesta empresa es va dissoldre el desembre de 2012, quan el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la societat Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya SA, van tancar l'acord per a la gestió de la conservació i l'explotació dels túnels de Vallvidrera i del Cadí durant un període de 25 anys, allargant el peatge fins al 2037. A més, amb la cessió de l'explotació es van dissoldre dues empreses públiques, Tabasa i Túnel del Cadí.[2]
El túnel i el turisme
[modifica]La millora de l'Eix del Llobregat i l'obertura del túnel del Cadí, va permetre la millora del turisme de muntanya gràcies a una millor accessibilitat per l'aglomeració metropolitana de Barcelona, que és on es produeix una major demanda d'aquesta activitat.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Prevalença de l'interès general de la construcció del túnel del Cadí sobre la Utilitat Pública de forests». DOGC, 15-03-1982. [Consulta: 16 juliol 2016].
- ↑ DDAA. «Dossier de presentació», 01-12-2012. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ L'eix del Llobregat i el túnel del Cadí 10 anys després.. Tunel del Cadi, C.E.S.A, octubre de 1994.
Enllaços externs
[modifica]