Bagà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBagà
Escut de Bagà.svg
Bagà.JPG

Localització
Localització de Bagà respecte del Berguedà.svg
 42° 15′ 17″ N, 1° 51′ 49″ E / 42.254722222222°N,1.8636111111111°E / 42.254722222222; 1.8636111111111
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaBerguedà
Població
Total 2.152 (2018)
• Densitat 49,93 hab/km²
Llar 151 (1553)
Gentilici Baganès, baganesa
Geografia
Superfície 43,1 km²
Altitud 785 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Nicolás Viso Alamillos
Identificador descriptiu
Codi postal 08695
Fus horari
Codi de municipi INE 08016
Codi territorial IDESCAT 080168
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Bagà és un municipi de la comarca del Berguedà. Històricament pertanyia a la Baronia de Pinós i és la capital històrica de l'Alt Berguedà.

Al sud de Bagà, a uns 2 km de distància, es troba el barri de Terradelles (que forma part del municipi de Bagà). A l'extrem occidental del terme hi ha l'enclavament dels Cortils, separat pels municipis de Saldes i Gisclareny.

Situació[modifica]

La vila es troba a 20 km de Berga i a 28 km de Puigcerdà, on es pot arribar a través del túnel del Cadí (la boca sud del qual es troba a 6 km de Bagà). Està situada a la vall del riu Bastareny, afluent per la dreta del Llobregat.

Està al nord de l'Alt Berguedà, a la província de Barcelona i a una altitud de 786 metres.

Història[modifica]

La seva localització actual data del segle XIII, quan els Barons de Pinós decidiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual en queda el nucli antic amb una gran plaça, l'església (d'estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d'haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les d'habitació i granja).

En l'actualitat, i després de les crisis del sector tèxtil i el tancament de les mines de carbó, la població de Bagà s'ha estabilitzat al voltant dels 2.100 habitants.

Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la proximitat a zones d'esquí (la Molina, Masella), la riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets, etc.) i la recuperació de festes i tradicions.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
98 110 151 617 1.237 966 923 793 800 894

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
886 1.021 916 1.275 2.410 2.388 2.122 2.142 2.131 2.109

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.114 2.096 2.078 2.133 2.122 2.178 2.321 2.361 2.396 2.225

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.162 2.152 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Cascante Davila Independents 19/04/1979 --
1983 - 1987 Ignasi Camps Roca Independents 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Casals Farràs CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Casals Farràs CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Manuel Vargas Pérez / Ignasi Camps Roca CIU / PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Maria Barrabés de Arribas CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Sergi Roca i Vargas / Nicolás Viso Alamillos CIU / PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Nicolás Viso Alamillos PSC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Nicolás Viso Alamillos PSC 11/06/2011 --
2015 - 2019 Nicolás Viso Alamillos PSC 13/06/2015 --
Des de 2019 Joan Oña Folcrà ERC 15/06/2019 --

Eleccions Municipals[modifica]

Resultats electorals - Bagà, 2019[1]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Junts per Bagà - Acord Municipal Joan Oña Folcrà 511 5 38,89%
Compromís per Bagà - CP María Angustias Viso Fernández 487 4 37,06%
Agrupació d'Electors Bagà Endavant Pep Llamas Gironès 283 2 21,54%
Vot en blanc 33 2,51%
Vot nul 21 1,57%
Participació 1.335 73,63%
Abstenció 478 26,37%
Total votants 11
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2019[1]
Partit Nom dels regidors

Junts per Bagà-AM

Joan Oña Folcrà (alcalde), Pilar Grillé Planas, Marc Camps Casas, Joan Manuel González Camps, Jaume Amills Guerrero.
Compromís per Bagà - CP
Maria Angustias Viso Hernández, Lluís Casas Prados, Francisco Maldonado Cara,
Mariona Pons Yuste.
Agrupació d'Electors Bagà Endavant
Pep Llamas Gironès, Ester Berenguer Cuyàs.

Comunicacions[modifica]

Per carretera es troba a 20 km de Berga i a 28 de Puigcerdà, on es pot arribar pel túnel del Cadí, la boca sud del qual (que comunica amb la Cerdanya) es troba a 6 km de la població.

Economia[modifica]

Plaça porxada de Bagà. Fira Medieval

La seva economia se centrava en la indústria tèxtil i en la mineria durant els segles XVIII, XIX i XX, però la crisi d'aquests sectors ha orientat la seva economia al turisme rural i al turisme d'hivern atesa la seva situació privilegiada en els Pirineus, a prop d'importants instal·lacions d'esports d'hivern a través del túnel del Cadí que dóna pas cap a la comarca de la Cerdanya.

Gastronomia[modifica]

Bagà destaca per la seva rica cuina catalana. Entre els seus plats més típics hi ha l'escudella i carn d'olla, el blat de moro escairat, els trumfos eixuts amb rostes, la sopa de brou de la caldera, rovellons a la brasa, l'allioli de Nadal, la coca amb pebrot i arengades i les maduixes boscanes.

Antigament, dels ous que s'havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se'n diu a Bagà), se'n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició.

Llocs d'interès[modifica]

Plaça Porxada de Bagà entre 1890 i 1923

Festivitats[modifica]

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

Baganesos notables[modifica]

  • Arnau de Pinós (1300-1370), Frare dominic.
  • Pere Tomic (segle XIV) cavaller i historiador.
  • Ferran Planes i Vilella (1914-1985) intel·lectual i escriptor.
  • Maria Guiu i Serradell (1907-1987) nascuda a Barcelona, mestra i activista cultural, fundadora de l'Esbart Cadí.
  • Joan Pardinilla i Busquets (nascut al Poblenou, Barcelona i mort el 22 de febrer de 1976 a Alacant). Fou mestre i historiador que va viure a Bagà des del 1934. Durant la Guerra Civil va haver d'acudir al front republicà i deixà a la seva dona, Maria Guiu, al càrrec de l'escola i la biblioteca que regentava a la vila. Després de la guerra fou enviat a un camp de concentració francès abans de ser repatriat a Espanya. Després de patir uns judicis militars i civils els últims dels quals van condemnar-lo a desterrament a un poble de Burgos, Villorejo. En Joan va retornar a Bagà abans de conèixer la sentència que ho podia fer i a partir d'aquell moment va començar la tasca d'investigació històrica i va fundar la Biblioteca Municipal. Els seus àmbits d'estudi van ser els edificis patrimonials de la zona (Sant Llorenç prop Bagà, Santa Maria de Lillet, la Torre dels Senyors de la Baronia de Pinós, Palau, etc.) i els personatges històrics de Bagà i la seva contrada (els Barons de Pinós, els Senyors de Bagà...). A més a més va escriure articles per a diferents revistes de cultura i folklore, entre elles Destino. Va treballar conjuntament amb el seu amic Mossèn Serra Vilaró, que li va dedicar els seus tres volums de Baronies de Pinós i Matamala i tots els altres articles que va fer. També destaca que Joan Pardinilla va fundar l'Esbart Cadí de Bagà. L'ajuntament de Bagà va declarar-lo juntament amb la seva esposa com fills adoptius de Bagà i el Ministeri de l'Interior espanyol li va atorgar la Creu d'Alfons X el Savi. El 1980 l'Ajuntament de Bagà el va homenatjar dedicant-li un carrer.[3]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Bàsica[modifica]

  • Bagà, la capital històrica de l'Alt Berguedà, Bagà, 1988, Ajuntament de la Vila de Bagà, 270 pp.
  • Història gràfica de Bagà, vol. 1, Dels orígens el 1936, Bagà, 1992, Centre d'Estudis Baganesos.

Història medieval[modifica]

  • Serra i Vilaró, Joan, Baronies de Pinós i Mataplana, investigació dels seus arxius., Bagà, 1989, Centre d'Estudis Baganesos, 3 volums, facsímil. (reedició moderna; l'original s'edità entre el 1930 i el 1950).[4]
  • Tomic, Pere, Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Bagà, 1990, Centre d'Estudis Baganesos, 302 pp. Reproducció facsímil d'un llibre de Pere Tomic que va viure a mitjans del segle XV que fou editat per primera vegada el 1495.[4]
  • Pedrals, Xavier, Vida i obra de Pere Tomic, historiador baganès del segle XV, Bagà, 1991, 28 pp.

Santuari de Paller[modifica]

  • Serra i Vilaró, Joan, El Santuari de la Mare de Déu de Paller que es venera a... Bagà., Tarragona, 1935, Successors de Torres&Virgili, 56 pp.

Etnologia i folklore[modifica]

Llegenda de les cent donzelles[modifica]

  • Miquel, Francesc (pseudònim d'Eufemià Fort i Cogul), La llegenda de Galzeran de Pinós, Barcelona, 1972, Rafael Dalmau, 50 pp.
  • Fort i Cogul, Eufemià, La llegenda del rescat de Sant Esteve, Vilaseca-Salou, 1973.
  • de Riquer, Martí; La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas, Barcelona, 1944, Real Academia de Buenas Letras, 24 pp.
  • Rovira, Andreu; Notes històriques i tradicional, Miracle obrat per intercessió de Sant Esteve, protomàrtir, en el rescat de D. Galceran de Pinós, senyor de Bagà (1147-1152), Manresa, 1914, Domingo Vives, 39 pp.

Cançoners[modifica]

  • Serra i Vilaró, Joan; El cançoner del Calic, Bagà, 1989, Ajuntament de Bagà, 138 pp. Edició facsímil d'un original editat entre el 1913 i el 1914.
  • Sala, Elisard; Cançoner de Bagà, Bagà, 1986, U.E.C. de Bagà, 63 pp.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Resultats eleccions municipals 2019 a Bagà» (en català). Nació Digital, 26-05-2019. [Consulta: 1r setembre 2019].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Caballé, Francesc: Aproximació a una biografia: Joan Pardinilla: mestre i historiador de Bagà, publicat a L'Erol, revista cultural del Berguedà, nº 4, març de 1983, pp. 10-11.
  4. 4,0 4,1 bibliografia sobre Bagà a l'Erol nº42

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bagà
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagà