Blat de moro escairat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarBlat de moro escairat
Blat de moro escairat.jpg
Blat de moro escairat, en sec. Modifica el valor a Wikidata
Origen
RegióBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsdacsa i porc Modifica el valor a Wikidata

El blat de moro escairat és un menjar típic de la comarca del Berguedà.

Prové d'una varietat del blat de moro característic de l'Alt Berguedà, de grans blancs i grossos. Aquests grans s'escairen –se'n treu la pellofa– i s'assequen per assegurar una millor conservació. Abans de ser consumits, s'han de deixar en remull i s'han de bullir força estona. Segons la dita, "un bon blat de moro escairat ha de ser ben porquejat";[1] es considera que combina molt bé amb productes del porc. El cultiu del blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, i es va estendre molt ràpidament gràcies al seu alt rendiment i la seva resistència al clima de muntanya.[2] També hi pot haver influït el fet que els autoritats van trigar a fer-ne un control fiscal.[3]

Escairat[modifica]

Per a treure la pellofa del blat de moro, s'utilitzen uns molins anomenats escairadors. Consisteixen en una mola sobre la qual hi roda un trull, similar als d'oli.[3] També es pot escairar coent els grans amb cendra i fregant-los amb els dits perquè en salti la pellofa.[3]

Escudella de blat de moro escairat[modifica]

Un plat d'escudella de blat de moro escairat.

Amb un brou fet gairebé exclusivament amb porc i blat de moro, es fa l'escudella de blat de moro escairat, el menjar típic de nadal al Berguedà.[4] Curiosament, malgrat és pràcticament desconegut a altres zones de Catalunya, aquest plat és gairebé idèntic al pozole mexicà. Sembla que ambdós plats van aparèixer simultàniament al segle XVIII, gràcies a l'arribada a Europa del blat de moro i del porc a Mèxic.[3] D'altres plats llatinoamericans molt semblants són el muti pela equatorià, el mote peruvià i el locro argentí.[3]

La primera recepta per aquest plat que es conserva és de l'any 1887, explicada pel masover del Castell de Brocà, al municipi de Guardiola de Berguedà: "No gastem cada àpat més que cinc cèntims per persona, quedant tots molt tips. Per això agafam una olla d'aqueixes, i posem una quarta de blat de moro, un picotí de mongetes i un os de tocino per amaniment i bull que bull."[3] L'any 1989, el cuiner de Gironella Miquel Márquez va començar a promocionar l'escudella de blat de moro escairat com "el plat de la pau". Des d'aleshores, es reparteix gratuïtament als assistents a la Fira de la Puríssima de Gironella i s'ha convertit en una part essencial de la festa.[5]

Referències[modifica]

  1. López-Monné, Rafael et al. Berguedà. La muntanya, la tradició, la taula. Cuina mil·lenària. (en català). Tarragona: Arola, 2008. ISBN 978-84-92408-21-4. 
  2. Sen, Miquel (Dir.). La cuina comarca a comarca. El Berduedà. (en català). Ciro Ediciones, 2005. ISBN 84-609-6679-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Massanés, Toni. La cuina del Berguedà. Evolució i receptari. (en català). Berga: L'albí - Columna, p. 113-118. ISBN 84-86631-29-7. 
  4. «Blat de moro escairat» (en català). Gastroteca.cat. [Consulta: 14 abril 2015].
  5. «25 anys repartint el plat de la pau» (en català). Regió 7, 11-12-2014. [Consulta: 14 abril 2015].