Montellà i Martinet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMontellà i Martinet
Bandera de Montellà i Martinet Escut de Montellà i Martinet
Bandera de Montellà i Martinet Escut de Montellà i Martinet
Riberes de l'Alt Segre - 3.jpg
Municipi de Martinet

Localització
Localització de Montellà i Martinet respecte de la Baixa Cerdanya.svg
42° 21′ 45″ N, 1° 41′ 47″ E / 42.3625°N,1.6963888888889°E / 42.3625; 1.6963888888889
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Baixa Cerdanya
Entitats de població
Entitats de població 5
Conté Víllec i Estana
Població
Total 547 (2016)
• Densitat 9,95 hab/km²
Gentilici Montellanenc, montellanenca
Martinenc, martinenca
Geografia
Superfície 55 km²
Altitud 967 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Castells Farrás
Indicatius
Codi postal 25725 i 25724
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25139
Codi IDESCAT 251399
Modifica dades a Wikidata

Montellà i Martinet, antigament conegut com a Montellà de Cadí, i actualment referit també com a Martinet de Cerdanya, és un municipi de la Baixa Cerdanya. Sovint, arran de la seva situació geogràfica, se'l coneix com la porta de la Cerdanya.

Forma part de la subcomarca del Baridà, juntament als municipis de Lles de Cerdanya, Prullans, el Pont de Bar i el Querforadat.

El municipi agrupa els pobles de Montellà de Cadí, Béixec, Víllec de Cadí, Bastanist, Estana i Martinet de Cerdanya, que exerceix de capital de l'entitat.

Montellà[modifica | modifica el codi]

La vila de Montellà, sembla que darrerament pren relleu el nom de Montellà de Cadí, és un municipi situat a 1.158 m. Fou, fins a l’assentament definitiu de Martinet, el centre històric del municipi (Monteliano, al 843). Va pertànyer a la senyoria del Capítol d’Urgell i tingué castell. Al fossar destaca l’església romànica, del S.XI, de Sant Genís. 

Martinet[modifica | modifica el codi]

Martinet és un municipi situat a 950 m, va néixer, com el seu nom indica, a partir de la seva farga on s'emprava un martinet, l’instrument per forjar o fondre metalls que aprofitava la força del Segre. Com a poble i parròquia està documentat des del S. XVI. Depenia del capítol d’Urgell i la parròquia era sufragània de la de Montellà. S’ha convertit en el centre comercial del Baridà a causa de la seva bona situació a peu de l'increment de població ha fet que s'hi hagin traslladat els principals centres administratius des de Montellà. Ha adquirit importància per la bona situació al costat de la N-260 i del Segre.

La seva església és Sant Eloi, la qual no té absis, no s'hi fa culte.

Situació[modifica | modifica el codi]

Llevat del poble de Martinet, situat a la riba dreta del Segre, la resta pertany a la baga. El terme actual integra, a més de la vila de Montellà, els nuclis de Martinet, Béixec, Víllec i Estana, a més de diversos masos com el de la Molina, cal Mandrat, cal Sapat, cal Soldat, Santromà, cal Paraire, cal Guasc, cal Gombau i ca la Font. També els antics termes d’Escàs, amb les Valls, de Ridolaina i d’Esconsa, les restes del castell de Sant Romà i el santuari de Bastanist, a part d’algunes bordes disperses. El municipi està regat pel Segre i pels torrents de Ridolaina, de Fontfreda i del Cabiscol.

Les comunicacions es limiten a la carretera N-260, una que puja a Montellà i una tercera que porta fins a Estana i de la qual surten els diferents trencants de Béixec, Bastanist, Víllec, etc. 

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Entre la vegetació, hom hi pot observar la pròpia de quasi tots els estatges de la comarca. Així, de les espècies de ribera més comunes entorn del Segre i els torrents, hom passa de la zona dels prats de dalla i de landes, per pujar després a un pis muntà caracteritzat per la pineda de pi roig i pi negre. Per sobre de l’àrea de pi i prat natural resten la tartera i el rocam del Cadí obert per les anomenades canals, on no resulta difícil observar isards o un ocell característic com el pela-roques.

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 2015, Montellà i Martinet tenien 586 habitants.[1]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
19 23 19 515 1.089 1.618 1.270 1.046 784 863
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
855 791 698 1.018 749 686 540 559 541 518
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
493 500 507 538 535 606 629 650 683 623
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
547 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Per pobles:

Entitat de població Habitants
Béixec 9
Estana 22
Martinet 100
Montellà de Cadí 78
Víllec 6
Font: Municat

El 1857 incorpora Béixec; el 1970, Víllec i Estana.

Historia[modifica | modifica el codi]

Les primeres dades fan referència als segles X i XI, amb el castell de Sant Genís situat al terme de Montellà, el qual tingué un paper destacat en les lluites entre els comtes de Foix, comtes d'Urgell i barons de Pinós. [2]

Les epidèmies i el terratrèmol de 1429 va causar greus danys a la zona. Després, les contínues guerres de l'època, especialment als atacs dels francesos i l'incipient bandolerisme, van contribuir a fer que la vila es ressentís d'una en el seu aspecte social.

El Tractat dels Pirineus, on es va partir el territori per a contentar els francesos, va deixar la frontera a peus de la població i després de l'era de Napoleó es va tornar a veure involucrada en noves guerres carlistes on es va haver de superar els setges carlins de 1837, 1873 i 1874.

Fins al 1716 va pertànyer a la Vegueria de Cerdanya, i entre el 1716 i el 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del Departament del Segre, francès. Des de llavors, és de la província de Lleida. Pertany al partit judicial de La Seu d’Urgell.

Pel que fa a les restes de fortaleses i llocs despoblats, n’hi ha diversos, com el castell de Sant Romà (citat el 1108), que controlava el pas del Berguedà, o bé els nuclis d’Escàs, Esconsa (Esconsa, el 1290), les Valls i Tronxó

Al lloc dit Prat d’Aguiló, fou un nou refugi l’any 1976, avui de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que en possibilita la utilització com a punt de partida d’excursions pel Cadí.

Política i Administració[modifica | modifica el codi]

En les últimes eleccions municipals l'any 2015, Acord Municipal (AM) va obtindre unanimitat, va guanyar els 7 regidors de l'Ajuntament. [3]

Entrada de Martinet

Indrets d'Interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]