Alt Pirineu i Aran

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlt Pirineu i Aran

Localització

42° 23′ 50″ N, 1° 19′ 26″ E / 42.397222222222°N,1.3238888888889°E / 42.397222222222; 1.3238888888889
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Entitats de població
Conté
Modifica dades a Wikidata
  •  Alt Pirineu i Aran

L'Alt Pirineu i Aran és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya. Situat al nord-oest de Catalunya, concretament al Pirineus, inclou les comarques d'alta muntanya des del límit amb l'Aragó fins a la Cerdanya: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran. Abarca una extensió de 5.775,51 km quadrats. Per població és l'àmbit amb menys població, 76.828 habitants el 2009, que contrasta amb els 4.992.193 de l'Àmbit Metropolità de Barcelona.[1] En l'informe Roca fou proposada com una sotsvegueria de la vegueria de Ponent, amb el nom de l'Alt Pirineu i la Val d'Aran. L'àmbit funcional territorial va ser reconegut com a àmbit diferenciat per la llei 24/2001 del 31 de desembre de 2001.[2]

Pels seus trets diferencials, a l'àmbit hi conviuen dues lleis importants per al territori. Una que afecta a totes elles és la Llei 2/1983, de 9 de març, d'alta muntanya, anterior al Pla territorial general de Catalunya, i que defineix aquestes comarques com a "comarques de muntanya". Reconeixent l'especificitat de les àrees de muntanya, per desenvolupar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de tractament especial d'aquestes àrees.[3] Una altra llei és la que afecta a la Vall d'Aran, Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), que defineix el règim especial d'Aran i que va permetre l'òrgan de govern autònom de la Vall, el Consell General d'Aran.

Història[modifica | modifica el codi]

El 16 de març de 1995 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/1995 pel qual s'aprovava el Pla territorial general de Catalunya (PTGC) un instrument bàsic d'ordenació del territori per al reequilibri territorial. En virtut de la llei es van definir sis àmbits funcionals territorials (AFT) constituïts per agrupacions de comarques i de sistemes urbans, per poder dur a terme aquesta ordenació.[4]

D'aquesta forma es va crear l'àmbit de Ponent que incloïa l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià, l'Urgell i la Val d'Aran. És a dir, tota la província de Lleida exceptuant el sector oriental de la Baixa Cerdanya.[5] Després de 6 anys de l'aprovació de la llei es va modificar el nombre d'àmbits mitjançant la Llei 24/2001, de 31 de desembre de 2001, creant un setè AFT, reconeixent l'Alt Pirineu i Aran com a nova àrea funcional diferenciada de l'àmbit de Ponent.[6] Posteriorment a l'any 2010 se'n crearia un vuitè, el del Penedès.[7]

L'any 2006 s'aprova un nou Estatut d'Autonomia de Catalunya que es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya. En l'avantprojecte de Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya l'Alt Pirineu i Aran apareix com una de les set vegueries a desenvolupar, i que incloïa totes les comarques que formen l'actual AFT.[8]

El Conselh Generau d'Aran va reclamar en diverses ocasions que la comarca no pertanyés a cap altra divisió territorial diferent de la mateixa vall. Per altra banda abans de la presentació de l'avantprojecte hi hagué disputes sobre la capitalitat entre Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Sort. També el Consell Comarcal de la Cerdanya va demanar pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central, la qual cosa va ocasionar que els alcaldes de Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya expressessin el seu desacord que arribaria fins a demanar de passar a pertànyer a l'Alt Urgell si la Cerdanya pertanyia a la Vegueria Central.[9]

Finalment la Generalitat ha acceptat que la Vall d'Aran quedi fora d'aquesta organització territorial, tot i que es preveu que provisionalment formi part de la vegueria pirinenca i que el consell de vegueria de l'Alt Pirineu delegui al Conselh Generau d'Aran les funcions.[10]

Situació[modifica | modifica el codi]

La situació de l'Alt Pirineu i Aran és força estratègica. A l'oest limita amb l'Aragó i al nord amb França i Andorra. El pes d'Andorra a la regió és força important a tenir en compte. Amb una superfície del 8% en comparació de la de l'Alt Pirineu i Aran, Andorra té una quantitat de població semblant a la de tot l'àmbit junt, i fins i tot superior. A més el petit estat disposa del doble de llocs de treball que tot l'Alt Pirineu i Aran, en xifres 44.058 llocs de treball que contrasten amb els 24.348 de l'Alt Pirineu. Aprofitant això, el govern, vol crear estratègies pirinenques conjuntes, sobretot infraestructurals i d'equipaments, perquè aquestes siguin més favorables i poder superar la massa crítica suficient per fer-los possibles i viables.[11]

La Vall d'Aran s'obre de manera natural i fàcil cap a França seguint el curs del riu Garona. La Cerdanya s'estén suaument sense obstacles cap a l'Alta Cerdanya (França). L'Alt Urgell és la porta a l'estat d'Andorra i no escapa a ningú que bona part de la puixança de la ciutat de la Seu d'Urgell dins l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran es deu a la seva proximitat a aquest important pol demogràfic i d'activitat econòmica que és Andorra. L'Alta Ribagorça s'obre de manera natural cap al sud, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana cap a l'Aragó i, de manera una mica més accidentada, seguint l'eix pirinenc, en direcció a ponent, cap a la vall de l'Éssera.[3]

Dins de Catalunya, limita al sud amb l'àmbit de Ponent o les terres de Lleida i amb Comarques centrals i a l'est, la Cerdanya limita amb la comarca del Ripollès (Comarques gironines).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Poblacions per percentatge respecte a la població total.

Com ja s'ha dit, l'Alt Pirineu i Aran és l'àmbit amb menys població de Catalunya, exactament 76.828 habitants el 2009.[1] Suposa l'1% de la població total catalana en una extensa àrea que representa el 19% del territori. La majoria de població es concentra en alguns nuclis polaritzats i la majoria de poblaments són en nuclis petits i difosos per tot l'àmbit. Hi ha un total de 596 nuclis de població repartits en 77 municipis. Només 83 nuclis (el 14%) superen els 100 habitants censats i d'aquests només 19 superen els 500 habitants.

Cinc municipis concentren pràcticament el 50% de la població de l'àmbit i els dos primers, tots sols, ja concentren gairebé el 30%. La Seu d'Urgell (17,4%), Puigcerdà (11,2%), Tremp (8,3%), Vielha e Mijaran (6,4%) i la Pobla de Segur (4,4%). A continuació es troben els municipis del Pont de Suert (3,3%), Oliana (3,0%), Sort (2,9%), Bellver de Cerdanya (2,6%) i Naut Aran (2,3%).[12]

Comarca Habitants
Alta Ribagorça 4.375
Alt Urgell 22.037
Cerdanya 18.656
Pallars Jussà 13.840
Pallars Sobirà 7.625
Vall d'Aran 10.295

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

L'època en què els Pirineus tingueren més població fou durant l'edat mitjana, i des de mitjans del segle XIX fins a finals del segle XX l'èxode demogràfic cap a les grans ciutats ha estat molt important. El 1860 el territori tenia més de 100.000 habitants i actualment uns 76.000. Actualment la majoria de les comarques de l'Alt Pirineu i Aran tenen menys la Baixa Cerdanya i la Vall d'Aran.

Les àrees que han crescut són les alpines i/o turístiques com la Vall d'Aran, la Vall de Boí, el Pallars Sobirà, l'Urgellet, les valls del Cadí i la Cerdanya. De fet, les comarques més turístiques de l'Alt Pirineu i Aran es troben entre les de major creixement relatiu de Catalunya. Mentre que la zona que correspon al Prepirineu continuen perdent població.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'Alt Pirineu i Aran està condicionat força per l'orografia caracteritzada per l'alta muntanya i això condiciona la comunicació dins l'àmbit, l'estructura dels sistemes urbans, les estratègies d'equipaments i la cohesió política. Hi han quatre eixos principals, vertebrats pels cursos fluvials:

El sòl pendent o muntanyenc és el predominant, només el 17% del sòl és planer, és a dir que resulta un recurs escàs i, per tant, també, un valor estratègic a preservar. Les superfícies planeres de certa importància per la magnitud que suposen dins del territori són: les planes de les conques del Pallars Jussà, la plana cerdana i l'Urgellet (e.g. la plana de la Seu); de menor mida són la plana d'Oliana i d'Esterri d'Àneu. La resta de sòl planer es troba al fons de valls estretes o en petits replans.[3]

Clima[modifica | modifica el codi]

La climatologia és predominantment de muntanya, amb característiques generals de rigor i valors extrems tot i que hi ha forces variacions de l'àmbit. Es pot distingir quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpí, una de clima atlàntic, i dues de clima mediterrani de muntanya alta i de muntanya mitjana i baixa.

El clima alpí i subalpí es troba a les terres superior als 1.500 metres d'altitud amb trets com una pluviositat elevada, temperatura mitjana anual baixa, estius frescos i hiverns rigorosos. El clima atlàntic és el característic de la Vall d'Aran i és un clima plujós, fresc i de limitada amplitud tèrmica per això hi ha una persistent humitat i verdor de prats i boscos amb força fagedes. Després hi ha una zona on els estius són calents i hiverns suaus amb una gran oscil·lació tèrmica anual, és a dir el clima mediterrani de muntanya o submediterrani. Hi ha una pluviositat més reduïda que a la resta de zones, un nombre de dies de pluja inferior i la presència d'alguns mesos secs, però que per l'altitud és més humit que el clima mediterrani i caracteritzat per estius encara força plujosos. I la zona de clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa comprèn les valls més baixes, les conques del Pallars Jussà i els vessants de la Serra del Montsec, caracteritzat per ser més sec que el mediterrani d'alta muntanya i menys plujós.[3]

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran variació altitudinal, des dels 400 metres d'altitud als 3.143, i això afecta en el clima i en la vegetació. S'ha de tenir en compte que el 83% del sòl de l'Alt Pirineu i Aran és forestal. Es poden trobar tres regions biogeogràfiques ben diferenciades: la Boreoalpina a l'alta muntanya, l'Eurosiberiana a la major part de l'àmbit i la Mediterrània a les serralades més meridionals i les cubetes més càlides i seques.

A grans trets, la franja Boreoalpina es correspon amb els prats culminants dels cims pirinencs i els boscos de coníferes, bàsicament d'avets i de pi negre, que arriben fins a la ratlla dels 2.400 metres d'altitud. La franja eurosiberiana és el domini dels arbres caducifolis, entre els 600 i els 1.600 metres d'altitud, entre els quals hi ha les fagedes, les rouredes i els boscos de pi roig. Finalment, la franja submediterrània, ja més pròpia de la terra baixa, la constitueixen els boscos d'arbres escleròfils, és a dir, de fulles amples, verdes tot l'any però endurides com les alzines i les carrasques.[3]

Espais d'interès natural de l'Alt Pirineu i Aran.
  •  Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  •  Alt Pirineu (al nord)
  •  Cadí-Moixeró (a l'est)

Espais naturals protegits[modifica | modifica el codi]

A l'Alt Pirineu i Aran hi ha una tercera part dels espais naturals protegits de Catalunya. S'hi pot trobar un parc nacional, i dos parcs naturals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Distribució per àmbits del Pla Territorial. Any 2009.». IDESCAT. [Consulta: 3 febrer 2009].
  2. Aa.vv.. Institut d'Estudis Catalans, 2004. Anuari territorial de Catalunya 2004, p. 309. ISBN 8472838048. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pla territorial parcial, Factors clau de l'estructura territorial. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  4. «Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya.». Generalitat de Catalunya, 1995. [Consulta: 21 juliol 2010].
  5. «Memòria: 6. Els àmbits funcionals territorials.» (PDF). Generalitat de Catalunya, 1995. [Consulta: 21 juliol 2010].
  6. Aprovació del Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran
  7. «El Parlament reconeix l'àmbit funcional del Penedès». Avui, 15 juliol del 2010.
  8. «Avantprojecte de llei de l'Organització Veguerial de Catalunya» (PDF). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 juliol 2010].
  9. «Lles, Montellà i Martinet i la Seu d'Urgell defensen la vegueria». Viure als Pirineus, 29-12-2009. [Consulta: 21 juliol 2010].
  10. «El tripartit accepta que la Vall d'Aran quedi fora de la llei de vegueries». El Periódico de Catalunya. [Consulta: 29 maig 2010].
  11. Pla territorial parcial, Factors clau de l'estructura socioeconòmica. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  12. Pla territorial parcial, El poblament i l'estructura urbana de l'Alt Pirineu i Aran. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 23′ 50″ N, 1° 19′ 26″ E / 42.39722°N,1.32389°E / 42.39722; 1.32389