Naut Aran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alt Aran
Naut Aran
Bandera d'Alt Aran Escut d'Alt Aran
(bandera) (escut)
Localització

Naut Aran situat respecte Catalunya
Naut Aran situat respecte Catalunya

Localització d'Alt Aran respecte de la Vall d'Aran


Municipi de la Vall d'Aran
Església de Sant Andreu, a Salardú
Església de Sant Andreu, a Salardú
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Vall d'Aran
Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
1.782 hab.
6,97 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 328250 4730650Coord.: 42° 42′ 33″ N, 0° 54′ 10″ E / 42.70917°N,0.90278°E / 42.70917; 0.90278
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

9
Cèsar Ruiz Canela Nieto (CDA)
Codi postal 25598
Codi territorial 250254
Agermanament Sentein (França)

Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran; en castellà: Alto Arán)[2] és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran. Constituït el 1967 amb la fusió dels termes d'Arties, Salardú, Gessa, Tredòs, Montgarri i Bagergue, és el municipi més extens de la comarca, amb 248,9 km² (aproximadament el 40% de la Vall). Comprèn cinc entitats municipals descentralitzades: Arties e Garòs (en el terçó del mateix nom), Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (aquestes, en el terçó de Pujòlo); el cap del municipi és Salardú.

Compta amb centres educatius, biblioteques públiques, museus, poliesportiu, piscina municipal, camp de golf i estacions d'esquí, així com una àmplia oferta d'allotjament i restaurants. També s'hi pot caçar i pescar, activitats molt vinculats amb la cultura aranesa.

L'accés a l'Alt Aran des de la cara sud dels Pirineus es fa per la carretera C-28, que travessa el Port de la Bonaigua i connecta la Vall d'Aran amb el Pallars Sobirà. Al municipi es troba l'estació d'esquí Vaquèira-Beret, una de les més extenses dels Pirineus.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La vila de Bagergue a l'hivern.

El municipi de l'Alt Aran es troba al sector de llevant de la comarca de la Vall d’Aran. Limita al nord amb el departament francès de l’Arieja (comunes de Sentenh i Bonac), a llevant amb les terres pallareses dels municipis d’Alt Àneu i Espot, al sud amb els municipis ribagorçans de Barruera i Vilaller i a ponent amb els municipis aranesis de Viella i Mitjaran i Canejan.

L’àmbit geogràfic del terme de l'Alt Aran s’estén en els límits físics següents: des del portilló d’Albi (2.410 m) i seguint la carena limítrofa amb França en direcció oest-est fins al tuc dera Gireta (2.570 m).[3]

L'estany i el pic de Marimanya.
El Besiberri nord (3.014 m).

Des del tuc dera Gireta, el termenal gira en direcció sud seguint el curs del riu Fred, al qual desguassa per la dreta la coma dera Gireta, travessa la Noguera Pallaresa, i remunta el curs del riu de Marimanya, que vessa a la Noguera per la dreta. El límit continua inclinant-se vers el sud-oest vorejant els estanys de Dalt de Varimanya, passa pel tuc del Rosari de Baciver i el pic de Marimanya. Novament pren la direcció nord-oest fins a l’estany de Naut deth Clòt der Os i, arribat a aquest punt, davalla cap al sud passant pels estanys de Dalt de Baciver, el cap de Vaquèira, lo Teso dera Mina, travessa la carretera C-28 entre el port de la Bonaigua i les costes de Ruda, remunta el curs del riu de Ruda (la Garona de Ruda), que desguassa per l’esquerra a la Garona, i que a la capçalera pren el nom de riu de Saboredo, i migparteix els estanys del circ de Saboredo fins a arribar al tuc de Ratera (2.857 m).[3]

Al sector meridional el termenal encercla el circ lacustre de Colomers, que comprèn 42 estanys, i pren la direcció oest fins a arribar al Gran Tuc de Colomers (2.933 m), que fa de trifini entre les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Novament pren direcció nord-oest fins al Montardo (2.833 m). Des d’aquest punt, la carena divisòria dibuixa un ampli arc en el qual destaca el Besiberri Nord (3.015 m).

El cap de Vaquèira, amb els telecadires de l'estació d'esquí homònima.

A ponent, el termenal limita amb les terres de Viella i Mitjaran i, en un sector, amb les de Canejan. Des del tossal dels Estanyets pren la direcció nord seguint la carena i fins a arribar al curs del barranc de Bargadèra. Travessa la Garona i puja en direcció al bony de Garòs (2.173 m), el tuc d’Arenho (2 522 m), el collet de Varradòs, per a arribar, novament, al portilló d’Albi.[3]

Quan hom parla de sectors a Salardú es pot fer referència directa a les terres que ocupen els antics termes tradicionals que avui formen el conjunt del municipi.

El poble de Gessa.
L'estany de Rius a l'hivern. Tots els hiverns els estanys del municipi es glacen.

El terme tradicional de Salardú i Tredòs, en contacte amb el Pallars Sobirà, inclou dos sectors ben diferenciats. El meridional comprèn una bona part de la vall del riu de Ruda que neix al circ glacial de Saboredo i les seves valls afluents de l’Aiguamòg (que neix al N del circ de Colomers i corre paral·lelament, de sud a nord, al riu de Ruda) i del riu Malo i del barranc de la Garona (que neixen al sud del pla de Beret i aflueixen al nord del port de la Bonaigua al riu de Ruda, després de córrer en direcció est-oest). El septentrional comprèn una bona part de la capçalera de la Noguera Pallaresa, que neix a ponent del mateix massís de Beret, a la font de l’Era Noguereta i prop dels anomenats ulls de la Garona, i corre en direcció sud-nord fins a Montgarri, on s’inclina vers llevant abans de penetrar al Pallars.

El terme tradicional de Bagergue s’estenia al sector nord-est de la Vall d’Aran i comprenia la major part de la vall de la Unhòla i un petit sector de la conca de la Noguera Pallaresa. Una carena de direcció nord-sud, paral·lela a la Unhòla, fa de divisòria d’aigües entre aquest riu, afluent de la Garona, i la Noguera Pallaresa (i per tant de les conques atlàntica i mediterrània); aquesta carena s’inicia al tuc der Òme i continua per la taula de Parros, la serra dera Mòrta, el tuc de Pèdescauç (2.369 m) i el de Costarjàs (2.333 m).[3]

L’antic terme de Gessa s’estenia pel sector central oriental de la Vall d’Aran, tot comprenent un petit sector de la vall de la Garona, a més de la vall afluent per la dreta de Corilha, la qual davalla del tuc d’Arenho i del pla de Monnàs, mentre que per l’esquerra de la Garona una estreta llenca arriba als vessants nord de Mont-romies.

El terme tradicional d’Arties s’estén al sector sud-est de la Vall d’Aran, en la seva major part a l’esquerra i a migdia de la Garona, tot comprenent la vall sencera del riu de Valarties i la capçalera de la ribera de l’Aiguamòg (amb la major part del circ de Colomers). El municipi comprèn la capçalera de dues conques hidrogràfiques que vessen a la Mediterrània i a l’Atlàntic mitjançant la Noguera Pallaresa i la Garona, respectivament.

El terme comprèn la vila i cap municipal de Salardú, la també vila d’Arties, els pobles de Bagergue, Garòs, Gessa, Tredòs i Unha, les instal·lacions d’esquí i el nucli de Vaquèira-Beret i els despoblats de Montgarri, Eth Dossau i Pujò.[3]

Panoràmica del refugi i l'estany major de Colomers.
Panoràmica del refugi i l'estany major de Colomers.
Les teulades d'Arties després d'una nevada. Durant 5 mesos la neu és present, encara que no constant, als carrers dels pobles de l'Alt Aran.

Clima[modifica | modifica el codi]

Naut Aran té un clima de muntanya fred i humit, influenciat sobretot per l'elevada altitud en què es troba. Segons la classificació climàtica de Köppen, el clima del municipi és Cfb, comparable amb el clima de ciutats com Copenhaguen, Belgrad o Wellington. La temperatura mitjana anual és de 7.5ºC i la precipitació és de 1083 mm anuals. Es caracteritza per hiverns freds, amb molta neu i boira, i per estius càlids i plujosos, amb temperatures fresques que normalment no superen els 30ºC.[4]

El mes més càlid és el juliol, amb una temperatura mitjana de 10.6ºC, i el mes més fred és el gener, amb una mitjana de 0.4ºC. Les precipitacions són abundants tot l'any, però durant la primavera és quan ho són més. El mes més plujós (i nivós en altituds superiors als 1.800 m) és l'abril, amb 114 mm mensuals. En canvi, el mes menys plujós (o nivós) és el gener, amb 72 mm.[4]

Paràmetres climàtics mitjans de Naut Aran
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 4,0
(39)
5,1
(41)
8,0
(46)
10,2
(50)
13,8
(57)
18,0
(64)
21,1
(70)
20,8
(69)
17,6
(64)
12,7
(55)
7,8
(46)
4,0
(39)
11,9
(53)
Temperatura diària mínima °C (°F) -3,1
(26)
-3,1
(26)
-1,0
(30)
0,7
(33)
4,3
(40)
8,1
(47)
10,6
(51)
10,5
(51)
8,5
(47)
4,2
(40)
0,1
(32)
-2,1
(28)
3,1
(38)
Precipitació total mm (polzades) 72
(3)
73
(3)
89
(4)
88
(3)
114
(4)
113
(4)
74
(3)
96
(4)
89
(4)
85
(3)
98
(4)
92
(4)
1.083
(43)
Font: Climate.data.org 18 setembre 2016

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Arties 476
Bagergue 88
Garòs 158
Gessa 137
Montgarri 3
Salardú 452
Tredòs 154
Unha 96
Vaquèira 149
Font: Municat

El municipi de Naut Aran té un total de 1.760 habitants, dels quals 890 són homes i 870 són dones, segons el cens de 2015 de l'IDESCAT. Dels habitants del municipi, 1.173 han nascut a Catalunya, 386 a la resta d'Espanya i 201 a l'estranger. Quan a la nacionalitat, 1.633 són de nacionalitat espanyola, i la resta tenen nacionalitats estrangeres.[5]

Sobre les dades de coneixement del català, 1.616 l'entenen (91,8%), 1.241 el saben parlar (70,5%), 1.399 el saben llegir (79,5%), 922 el saben escriure (52,4%) i 144 no l'entenen (8,2%).[5]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 164 - 1.400 2.410 1.718 1.408 1.169 1.212
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.143 1.079 904 1.173 1.111 881 1.153 1.239 1.159 1.279
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.337 1.435 1.480 1.493 1.649 1.732 1.731 1.729 1.751 1.782
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors al 1967 són la suma dels antics municipis.

Política[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals de 2015 la participació a Naut Aran va ser de 957 vots (70,16%), 6 dels quals van ser vots nuls (0,63%) i 19 en blanc (2,00%). S'escolliren un total de 9 regidors, el mateix nombre que les del 2011. L'alcalde convergent, Cèsar Luis-Canela Nieto, revalidà de nou la batllia amb majoria absoluta.

Resultats electorals - Naut Aran, 2015[6]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència Democràtica Aranesa (CDA-PNA) Cèsar Ruiz-Canela Nieto 578 6 60,78%
Unitat d'Aran (UA-PSC-CP) Francisco Bruna Capel 325 3 34,17%
Partit Popular Català (PPC) Juan Francisco Andreu Mariñas 29 0 3,05%
Altres - 25 - 2,63%
Total 957 9 100
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015[7]
Nom dels regidors Partit polític
Cesar Ruiz-Canela Nieto
CDA-PNA
David Torres Alonso
CDA-PNA
Joan Manuel Paba Serena
CDA-PNA
Marcos Amiell Moga
CDA-PNA
Casimir Vilo Arnalot
CDA-PNA
Alfons Subira Gracia
CDA-PNA
Francisco Bruna CapeL
UA-PSC-CP
Josep Paba Jordana
UA-PSC-CP
Rafael Hinojosa Molina
UA-PSC-CP
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jaume Geli i Noguero
Independents
19/04/1979 --
1983 - 1987 Jaume Geli i Noguero
Independents
28/05/1983 --
1987 - 1991 Emili Sanllehy i Meya
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991 - 1995 Victor Leon i Plana
Logotip de CiU
15/06/1991 --
1995 - 1999 Victor Leon i Plana
Logotip de CiU
17/06/1995 --
1999 - 2003 Victor Leon i Plana
Logotip de CiU
03/07/1999 --
2003 - 2007 Victor Leon i Plana
Logotip de CDA
14/06/2003 --
2007 - 2011 Cèsar Luis-Canela i Nieto
Logotip de CDA
16/06/2007 --
2011 - 2015 Cèsar Luis-Canela i Nieto
Logotip de CDA
11/06/2011 --
Des de 2015 Cèsar Luis-Canela i Nieto
Logotip de CDA
13/06/2015 --

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Patrimoni cultural
Museus
Refugis de muntanya
Estacions d'esquí

Transports[modifica | modifica el codi]

L’eix de comunicacions del terme és la carretera C-28, d’Esterri d’Àneu a Viella pel port de la Bonaigua, que ressegueix la Garona pel marge dret. Els principals nuclis del municipi es troben a la vall i són travessats per aquesta carretera. Això no obstant, de la carretera surten alguns ramals, com ara el que mena a les pistes d’esquí de Vaquèira-Beret i al santuari de Montgarri i que continua vers Alós d’Isil, ja al Pallars Sobirà. Des d’Arties surt un segon branc que remunta tot el curs del riu de Valarties, i des de Salardú, un tercer branc que porta a Unha, Bagergue i remunta la Unhòla.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. El nom oficial del municipi va ser Alto Arán (en castellà) fins al 1981, any en què es va canviar a Alt Aran (en català), fins al 1985, quan es va oficialitzar l'actual topònim en aranès, Naut Aran.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Salardú | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 18 setembre 2016].
  4. 4,0 4,1 «Clima: Salardú - Temperatura, Climograma, Tabla climática - Climate-Data.org». es.climate-data.org. [Consulta: 18 setembre 2016].
  5. 5,0 5,1 «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Naut Aran». www.idescat.cat. [Consulta: 18 setembre 2016].
  6. «Resultats Naut Aran». Diari ARA, 24-05-2015. [Consulta: 18 setembre 2016].
  7. «JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE VIELHA».
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 88. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naut Aran Modifica l'enllaç a Wikidata