Institut d'Estadística de Catalunya

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióInstitut d'Estadística de Catalunya
Institut d'Estadística de Catalunya.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtIDESCAT Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganisme autònom Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació11 desembre 1989, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorFrancesc Xavier Cuadras Morató Modifica el valor a Wikidata
Part deDepartament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webidescat.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter: idescat LinkedIn: idescat Modifica el valor a Wikidata

L'Institut d'Estadística de Catalunya (abreviat com IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya. Creat el 1989,[1] és un organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica pròpia, amb autonomia administrativa i financera, i amb plena capacitat d'actuar per al compliment de les seves finalitats, d'acord amb la Llei 23/1998, de 30 de desembre,[2] d'estadística de Catalunya. Actualment està adscrit al Departament d'Economia i Hisenda.

La missió de l'entitat és proveir informació estadística rellevant i d'alta qualitat, amb independència professional,[3] i coordinar el Sistema estadístic de Catalunya, amb l'objectiu de contribuir a la presa de decisions, la recerca i la millora de les polítiques públiques.

L’Institut produeix estadístiques[4] i com a gestor del Sistema estadístic de Catalunya coordina i garanteix la qualitat de la producció estadística de la Generalitat i de la resta del país. Legalment és la institució legitimada per oficialitzar dades estadístiques.

La producció del Sistema estadístic de Catalunya és molt àmplia i abasta operacions estadístiques sobre temes diversos en els camps següents:

  • Demografia i societat, on s’hi inclouria població, cultura i llengua, educació, eleccions, justícia i seguretat, i salut i treball.
  • Qualitat de vida: condicions de vida, habitatges i edificis, ingressos i consum de les llars, i protecció social
  • Economia: macromagnituds, empreses i finances, finances públiques, inversió i comerç exterior, preus, i recerca i tecnologia.
  • Sectors econòmics: agricultura, ramaderia i pesca, comerç i serveis, construcció, indústria i energia, transport, i turisme.
  • Medi ambient i territori.

L’Idescat també edita diverses publicacions, entre les quals destaquen pel seu abast i rellevància:

  • Anuari Estadístic de Catalunya, que recull les principals estadístiques oficials sobre Catalunya.[5]
  • Xifres de Catalunya: tríptic editat en deu llengües diferents que ofereix una sèrie de dades bàsiques de Catalunya, comparades amb les d'Espanya i la Unió Europea.[6]
  • SORT (Statistics and Operations Research Transactions): revista semestral [7]íntegrament en anglès, que promou la publicació d'articles originals d'estadística aplicada i metodologia estadística, investigació operativa, estadística oficial i biometria, així com la recensió de llibres i altres publicacions en aquests àmbits.

Així mateix, l’Idescat ofereix diversos serveis en relació amb la difusió d'estadístiques oficials, com ara l’atenció de consultes d’usuaris tant particulars com institucionals, l’elaboració de resultats estadístics a mida, una col·lecció d’APIs i ginys per a desenvolupadors o un servei de premsa per facilitar la comunicació amb els mitjans de comunicació. També proporciona diversos serveis adreçats a la comunitat educativa, així com l’accés privatiu per a investigadors a determinades dades amb finalitats científiques. S’encarrega, a més, de l’expedició de certificacions de resultats de les estadístiques oficials incloses en els programes anuals d'actuació estadística (PAAE).

L’Idescat disposa d’una Biblioteca especialitzada en estadística (fundada el 1969 com a Centre de Documentació de la Comissió Mixta de Coordinació Estadística), que és la dipositària i responsable de la conservació i difusió de l’estadística oficial de Catalunya.

Història[modifica]

Els antecedents històrics de l’actual Institut d’Estadística de Catalunya es remunten als anys 30 del segle xx. L’Institut d’Investigacions Econòmiques, «un organisme creat el 1931 per la Diputació de Barcelona i per algunes de les principals corporacions econòmiques de la ciutat per a l’estudi de la conjuntura econòmica»,[8] ja tenia com a objectiu «completar i unificar [...] les estadístiques econòmiques de la nostra regió i assegurar una regular periodicitat en la publicació de les sèries numèriques, convenientment depurades, de conformitat als moderns mètodes científics», segons el seu estatut de 1931.[8] Exercint aquestes funcions, l’Institut va recollir una nombrosa documentació estadística i va elaborar més de 60 sèries mensuals.[9] Contemplava també la vessant formativa i és aquí on s’emmarca la creació del Laboratori de Preparació Estadística, per tal de preparar funcionaris d’estadística.[10]

Però va ser el 19 de juny de 1934,[11] amb l’Institut ja integrat a la Generalitat de Catalunya, quan la mateixa Generalitat va crear per decret el seu primer organisme oficial d’estadística, el Servei Central d’Estadística. El Servei va heretar de l’Institut l’encàrrec de completar i unificar les estadístiques econòmiques catalanes i assegurar la seva publicació periòdica. També va continuar la publicació del Butlletí mensual d’estadística (iniciada el gener de 1934 per l’Institut) on hi apareixien sèries demogràfiques, socials i meteorològiques, juntament amb les econòmiques.[12] Així mateix, el Servei Central d’Estadística assumia la tasca centralitzadora i orientadora respecte a l’estadística oficial de Catalunya, ja que segons el decret “tindrà al seu càrrec dirigir i reunir tots els treballs estadístics que puguin ésser efectuats pels diferents organismes oficials que depenguin de la Generalitat de Catalunya; curarà de les publicacions de caràcter estadístic que la Presidència cregui necessari portar a cap; evacuarà les diferents consultes que els diferents organismes del Govern puguin adreçar sobre qüestions estadístiques”.[11] I ja aleshores es posava l’èmfasi en la necessitat de contacte amb altres organismes similars d’arreu del món: «mantindrà la necessària relació d’intercanvi de dades amb els organismes estadístics de l’Estat espanyol i dels països estrangers».[13]

El Servei va publicar molts documents estadístics de gran vàlua en l’àmbit de la demografia i l’economia catalana, entre ells mereix especial consideració el primer padró d’habitants elaborat des de Catalunya, en plena Guerra Civil, amb dades de 30 d’abril de 1936.

El Servei Central d’Estadística, que també va denominar-se Secció d’Estadística (entre desembre de 1934 i març de 1935) i Servei General d’Estadística (des d’abril de 1935 fins al desembre de 1936),[14] va desaparèixer el 1939 amb l’abolició de la Generalitat per la dictadura de Franco.[15]

El 1973 va néixer el Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya (CIDC),[16] a partir de la Comissió Mixta de Coordinació Estadística de Barcelona, formada el 1969 per l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació Provincial de Barcelona, la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. El consorci va tenir abast nacional a partir de 1977, amb la incorporació de les Cambres de Girona, Lleida i Tarragona.

El 1978 la Generalitat restablerta va recuperar formalment el Servei Central d’Estadística i Documentació, que va esdevenir l’Institut Central d’Estadística i Documentació.[17] Però la Generalitat també s’havia incorporat al Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya, al qual aportava la majoria del pressupost destinat a estadística.[18] Per tal d’evitar duplicitats, el 1983 desapareix l’Institut Central d’Estadística i Documentació i assumeix les seves funcions el Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya.[19] El CIDC va ser un organisme pioner en la introducció de la tecnologia informàtica aplicada a la documentació. Entre les seves fites hi ha la creació de les bases de dades ECOCAT (Economia de Catalunya), ESPAN (Estadística d’Espanya) i BEMCAT (Banc d'estadístiques comarcals i municipals de Catalunya) que recull estadístiques dels municipis catalans, precedent de l’actual El municipi en xifres. El 1985 va editar per primera vegada l'Anuari Estadístic de Catalunya i la revista Xifres de Catalunya, dues publicacions encara en curs i de referència en la difusió de les estadístiques bàsiques de Catalunya.[10]

El 1987 la Llei d’estadística de Catalunya[20] preveu l’existència d’un organisme oficial d’estadística, mencionat al text com a l’òrgan estadístic de la Generalitat, que es fes càrrec «de preparar i de proposar les normes per què s'han de regir i les característiques tècniques que han de tenir les estadístiques de la Generalitat i de les entitats territorials». Altres aspectes a destacar d’aquesta llei son, en primer lloc, que definia el Pla estadístic com l’instrument d’ordenació de l’estadística de la Generalitat. A més a més, va introduir els principis d’objectivitat i correcció tècnica, l’obligació de la col·laboració ciutadana i el seu recíproc, el secret estadístic. I, per últim, va obligar a la difusió pública dels resultats estadístics.

Finalment l’11 de desembre de 1989 es publica el Decret 341/1989 de creació [21]de l’Institut d’Estadística de Catalunya, com a organisme autònom, adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia, al qual l’han seguit altres disposicions que en completen i actualitzen l’organització i funcionament. El Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya va quedar dissolt i el seu personal, recursos i serveis van ser transferits majoritàriament a l’Institut d’Estadística de Catalunya.[22]

Direcció[modifica]

Des de la seva creació han estat directors de l’Institut d’Estadística de Catalunya:

  • Xavier Cuadras i Morató (2019-actualitat)[23]
  • Frederic Udina i Abelló (2011-2019)[24]
  • Anna Ventura i Estalella (2007-2011)[25]
  • Josep M. Vegara i Carrió (2004-2007)[26]
  • Jordi Oliveras i Prats (1990-2004) [27]

Referències[modifica]

  1. Decret 341/1989 de creació de l’Institut d’Estadística de Catalunya. DOGC, 11-12-1989.
  2. «Llei d'Estadística de Catalunya (Llei 23/1998, de 30 de desembre)» (en català), 30-12-1998. [Consulta: 26 juliol 2022].
  3. «Missió. visió, objectius i antecedents de l'Institut d'Estadistica de Catalunya», 1 juliol del 2022. [Consulta: 26 juliol del 2022].
  4. «Calendari de l'Idescat de difusió de resultats» (en català). [Consulta: 26 juliol del 2022].
  5. «Anuari estadístic de Catalunya» (en català), 21 juliol del 2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
  6. Xifres de Catalunya.
  7. «CONVENI PER A LA COEDICIÓ DE LA REVISTA SORT (STATISTICS AND OPERATIONS RESEARCH TRANSACTIONS) ENTRE L'INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA, LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, LA UNIVERSITAT DE GIRONA, LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, LA UNIVERSITAT DE LLEIDA, LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA I LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI», 09-02-2017.
  8. 8,0 8,1 «Institut d'Estadística de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Institut d'Investigacions Econòmiques : la seva actuació, utilitat dels seus serveis, les seves possibilitats» (en català), 1935. [Consulta: 3 maig 2022].
  10. 10,0 10,1 Pascual Escutia, Jordi «Josep Anton Vandellós: estadístic, economista i demògraf català». Anuari de la Societat Catalana d’Economia [en línia], 2020.
  11. 11,0 11,1 Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya num 175 pag 1889, 24-06-1934.
  12. Institut d’Investigacions Econòmiques. Butlletí mensual d’estadística. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1934..
  13. Pascual Escutia, Jordi «Josep Anton Vandellós: estadístic, economista i demògraf català». Anuari de la Societat Catalana d’Economia, 2013.
  14. Costa, Alex; Lopez, Xavier «Josep Antoni Vandellós i l’estadística de conjuntura a Catalunya». Nota del Departament d’Economia, Finances i Planificació núm. 67, Juny 2000, pàg. 33 - 56. ISSN: 0213-3644.
  15. López Andrés, Xavier «Confits estadístics: històries catalanes de comptes i de mesures». Quaderns d’Estadística numero 3, octubre 2010.
  16. «Comunicación presentada a la I Reunión Nacional de Centros de Estudio» (Paper) (en castellà). El Consorcio de Información Documentación de Cataluña: comunicación presentada a la I Reunión Nacional de Centros de Estudio [Madrid], 14-12-1973.
  17. «ORDRE de 7 de gener de 1978, organitzant el Servei Central d'Estadística i Documentació de la Generalitat de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 07-01-1978.
  18. López Andrés, Xavier. Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Confits estadístics: històries catalanes de comptes i de mesures, 2010. ISBN 978-84-393-8569-1. 
  19. BONET, Eduard. El Significat de la creació de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) [en línia]. Barcelona: Institut d'Estadística de Catalunya, 2010. [Consulta feta el 28 d’abril de 2022]
  20. «Llei 14/1987, de 9 de juliol, d’Estadística». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 09-07-1987.
  21. «DECRET 341/1989, d'11 de desembre, de creació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 11-12-1989.
  22. «DECRET 94/1993, de 23 de febrer, de transferència de mitjans personals del dissolt Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 23-02-1993.
  23. DECRET 120/2019, de 28 de maig, pel qual es nomena el senyor Francesc Xavier Cuadras Morató director de l'Institut d'Estadística de Catalunya.. DOGC, 28-05-2019.
  24. DECRET 361/2011, de 5 de juliol, pel qual es nomena el senyor Frederic Udina i Abelló director de l'Institut d'Estadística de Catalunya.. DOGC, 05-07-2011.
  25. DECRET 92/2007, de 17 d'abril, de nomenament de la senyora Anna Ventura i Estalella com a directora de l'Institut d'Estadística de Catalunya.. DOGC, 17-04-2007.
  26. DECRET 88/2007, de 10 d'abril, de nomenament del senyor Josep Maria Vegara i Carrió com a president del Consell Català d'Estadística.. DOGC, 10-04-2007.
  27. DECRET 1/1990, de 9 de gener, de nomenament del senyor Jordi Oliveras i Prats com a director de l'Institut d'Estadística de Catalunya.. DOGC, 09-01-1990.

Enllaços externs[modifica]