Aranès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Escultura en homenatge a la llengua i cultura aranesa, inaugurada el 2008 a Viella

L'aranès (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya. És la llengua pròpia d'aquesta comarca, així com un dels tres idiomes oficials de Catalunya conjuntament amb el català i el castellà. És un dialecte de l'occità gascó, afí a les varietats de Comenge.

A la Vall d'Aran és la llengua vehicular de l'ensenyament del 1984 ençà. A més, el Parlament de Catalunya va aprovar el setembre del 2010 una llei que oficialitza la llengua occitana al conjunt de Catalunya i que atorga més drets a l'aranès i als seus locutors.[1] Aquesta llei preveu de fer de l'Institut d'Estudis Aranesi, el president del qual és actualment l'escriptor occitanista Jèp de Montoya, l'autoritat lingüística pel que fa a l'occità aranès.[2]

L'aranès, varietat gascona[modifica | modifica el codi]

L'aranès pertany al gascó, parlar occità o llengua independent lligada a aquest. L'aranès és al gascó el que és el rossellonès al català, és a dir un parlar de transició. Triplement: cap al llenguadocià pirinenc, en particular a la part oriental del territori (jos, naut, vida, forma, ora, arturar; plurals masculins en -i, etc), cap al català ribagorçà i pallarès (vides, manar, demanar aquest darrer antiquat en gascó), i cap a l'aragonès (nhèu...). A més, a Aran com enjondre a Occitània, cada vilatge té el seu parlar, així l'aranès se subdivideix en diversos parlars. Com que la Vall d'Aran és un país de muntanya on les diferències es manifesten clarament d'un vilatge al vilatge veí, sovint cal posar en relació aquestes diferències amb les oposicions que separen el dialecte comengès i el dialecte coseranès dellà de la frontera (per ex.ostieu/ostiu contra estiu).


S'usa la grafia següent:

  • o, ó: es pronuncia com la "u" [u] del català, Arró.
  • ò: amb accent greu es pronuncia "o" oberta [ɔ], com en català, Vilamòs.
  • u, ú: es pronuncia com la "u" [y] del francès: Salardú. A la part final d'un diftong, es pronuncia "u" [w] com en català mau.
  • è: amb accent greu es pronuncia "e" oberta [ɛ] com en català o francès: Aubèrt.
  • lh: es pronuncia com en portuguès i com la "ll" [ʎ] del català o dels parlars no-ieistes del castellà: Vielha.
  • nh: es pronuncia com en portuguès, la "ny" [ɲ] en català, "ñ" en castellà o "gn" en francès i italià: Unha.
  • sh, ish: es pronuncia com "x/ix" [ʃ] del català, portuguès i basc o en francès "ch": peish.
  • th: es pronuncia sempre com una "t" [t], o [tsh] en qualques municipis del nord de la vall.
  • h: és muda, però en qualques municipis del nord de la vall es pronuncia aspirada [h]: hum [hüm] (fum).
  • n: és muda en els plurals de mots que tenen "n" final en singular: un camin>dus camins [ü kamí>düs kamís].

Quadre comparatiu del gascó amb altres llengües romàniques:

FESTA
fête
festa
fiesta
festa
festa
hèsta
LUNA
lune
luna
luna
lluna
lua
lua
MELE
miel
miele
miel
mel
mel
mèu
CASTELLUM
château
castello
castillo
castell
castelo
castèth
ILLA
elle
lei
ella
ella
ela
era
RIDERE
rire
ridere
reír
riure
rir
arrir
CAPRA
chèvre
capra
cabra
cabra
cabra
craba

La situació geogràfica i l'adscripció geopolítica de la vall fa que presenti certes característiques que només apareixen a una àrea reduïda del gascó. Per exemple fa servir l'article gascó pirenenc: eth (m.sg.), er (m. sg. + vocal. S'empra 'eth' davant H encara que no es pronunciï pas més en la major part d'Aran), era (f. sg.) i es (m/f. pl.), generalment s'hi conserva una pronúncia [a] (amb certs matisos) de la -a final àtona, forma els plurals femenins en -es (es hemnes) i els plurals masculins sensibles es fan en -i (es aranesi).

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Entre les característiques que defineixen l'aranès dins l'occità hi ha els trets següents típicament gascons:

Característiques generals del gascó:

  • Llatí F > H:
    • focus /ˈfokus/ > huec /hwek/ (foc)
    • ferrum /ˈferːum/ > hèr /heɾ/ (ferro)
  • Llatí LL > TH (interna o final) o R (en posició intervocàlica):
    • vitellu > vedèth /beˈdɛt(ʃ)/ (vedell), aqueth audèth (aquell ocell)
    • ille > eth /et(ʃ)/ (/edʒ/ o /etʃ/ davant vocal o aspiració) (article definit sing. masc.)
    • ille > er /eɾ/ (article definit sing. masc.; usat abans mots començats amb vocal)
    • illa > era /eɾa/ (article definit fem. sing.)
  • Pèrdua de N en posició intervocàlica:
    • Llatí luna > lua (lluna)
    • Llatí farīna > haria (farina), jolh (genoll)

ex. ::Pera hièstra deth graèr que podem veir era lua de gèr

Per la finestra del graner podem veure la lluna de gener
  • Metàtesi de -R:
    • Llatí ventrum > vrente (ventre)
    • Llatí vesper > vrèspe (vespre)
  • Desenvolupament de A- prostètic davant de R- inicial, fa doblar la R:
    • Llatí recognōscō > arreconéisher (reconèixer)
    • Llatí rīdēre > arríder (aranès arrir) (riure)

ex. ::Er arrat que minge er arradim que nade laguens der arriu

La rata que menja el raïm que neda dins el riu
  • Vocalització de -L en posició final en [u]: malum > mau /maw/ (mal), sau, 'sal'; ostau, 'casa'; mèu, 'mel'...


Els trets específics de l'aranés són aquests:

  • Desaspiració de la /h/ aspirada gascona > aranès ∅ (exceptat als municipis de Bausen i Canejan, en què hi roman [h])
    • Gascó huec /hwek/ (fire) > Aranès huec /wek/
  • Gascó -AS pronunciat i escrit -ES:
    • Gascó hemnas > hemnes /ˈennes/ (dones)
    • Gascó parlas > parles /ˈpaɾles/
  • Plurals de noms acabats en -A esdevenen -ES: era pèiraes pèires (les pedres)
  • La /b/ intervocàlica escrita U i pronunciada [w]:
    • Gascó: cantava /kanˈtaba/
    • Aranès: cantaua /kanˈtawa/
  • Reducció del plural dels articles definits plurals:
    • Gascó: eths, eras
    • Aranès: es /es/ o eri (masc.) i eres (fem.)

Altres diferències:

    • Gascó: nosauts, vosauts
    • Aranès: nosati, vosati (nosaltres, vosaltres)
    • Gascó: aqueste, a
    • Aranès: aguest, a (aquest, a)
    • Gascó: ací
    • Aranès: aciu (ací, aquí)
    • Gascó: nueit
    • Aranès: net (nit)

etc.

Negació en aranès[modifica | modifica el codi]

La construcció negativa és non + V + cap/pas/bric. Aquest ús de cap, en occità, és propi del gascó pirinenc oriental. La negació amb cap en català pot sentir-se, segons el DCVB, en una àrea pirinenca que va d’Andorra fins a la Ribagorça, incloent-hi la Conca de Tremp i l’Alt Urgell.

Ús de la llengua[modifica | modifica el codi]

Els canvis soferts per la vall arran de la seva orientació cap al sud després de l'obertura del Túnel de Vielha i sobretot el desenvolupament del turisme, han generat una arribada massiva de migrants originaris, al principi, de la resta de l'estat espanyol i després d'altres països que ha comportat canvis dràstics en els usos lingüístics dels aranesos. L'occità es veié confrontat de manera creixent a l'espanyol i al català, perdent aleshores l'hegemonia dels segles passats. Les taules següents donen una idea de l'ús de l'aranès.

Coneixements d'aranès de la població de 2 anys i més a la Vall d'Aran 1996 2001
Xifres absolutes Percentatge Xifres absolutes Percentatge
El comprèn 6 295 90,05 6 712 88,88
El sap parlar 4 534 64,85 4 700 62,24
El sap llegir 4 145 59,29 4 413 58,44
El sap escriure 1 746 24,97 2 016 26,69
Font: IDESCAT, Cens lingüístic de l'aranès de 2001[3]

Gairebé el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situació de minorització en relació al castellà i al català.

Usos lingüístics a la Vall d'Aran[3]
Castellà Aranès Català Altres
Llengua materna 38,8% 34,2% 19,4% 7,6%
A la llar (de manera exclusiva) 35,3% 25,8% 13,0% s/d
A la llar (amb altres llengües) 50,7% 40,3% 24,6% 3,8%
Al treball (de manera exclusiva) 30,8% 9,2% 7,9% s/d
Al treball (amb altres llengües) 63,1% 34,6% 43,9% 1,8%

Normativització[modifica | modifica el codi]

Senyalització en aranès a Bossòst (Vall d'Aran)

L'aranès està normativitzat segons la norma clàssica i unitària de l'occità, definida inicialment per Loís Alibèrt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana (CLO). Les normes del CLO són reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) des del 1999.

Però alguns detalls de l'adaptació d'aquesta normativa a l'aranès són diferents de l'ús preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses són en teoria possibles també en altres varietats de gascó, però en la pràctica s'usen només en aranès, ja que la resta del gascó prefereix solucions més unitàries. Essencialment es tracta:

  • de la forma de plural femení en -es en comptes de la grafia -as que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [es/ɔs/as] segons els parlars). Ex: hemnes araneses en comptes de hemnas aranesas ("dones araneses").
  • de u entre dues vocals en comptes de la grafia v que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [w/β] segons els parlars). Ex: auer en comptes de aver ("haver").

Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'aranès utilitzi les formes gràfiques més unitàries com ara -as i v.

La normativa de l'occità, aplicada a l'aranès i a alguns parlars gascons veïns, nota certes peculiaritats morfològiques com ara els plurals sensibles masculins en -i (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (eth, era, es "el, la, els, les") entre més coses.

Ensenyaments[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l’ensenyament, la llengua aranesa és present, juntament amb la catalana, la castellana, i l'anglès i opcionalment el francès en el sistema escolar de la vall, en tots els nivells obligatoris. La presència de l’aranès en els ensenyaments superiors com per exemple batxillerat, en canvi, és pràcticament nul·la: l'aranès és assignatura optativa i els alumnes no se'n poden examinar a la selectivitat. A més, s’ofereixen cursos d’aranès per a adults tant a la Vall d’Aran com a Barcelona i Lleida. Tot i així, la posició feble respecte del català i el castellà fa que la pervivència no estigui garantida.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Pel que fa als mitjans de comunicació, l’aranès no disposa de mitjans de comunicació de masses propis, així doncs depèn de la programació de les cadenes i emissores principatines. Tanmateix, un conveni amb la xarxa de televisions locals ha permès la creació d'AranTV, un espai de mitja hora de durada amb una entrevista i un parell de notícies, dutes a terme pel Conselh Generau d'Aran.

Actualment, TV3 emet un telenotícies, Meddia aranés de quinze minuts de durada presentat per la periodista Ares Rius, i Catalunya Ràdio ofereix en desconnexió diversos programes. El diari digital Jornalet i la revista Sapiença també publiquen articles i notícies en la variant aranesa de l'occità.

Vida quotidiana[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la retolació, l’aranès n’és la llengua prioritària.[4] A l'església, a despit de disposar de materials com aquells oferts per Mn Jusèp Amiell, l'aranès és una llengua poc utilitzada: a Vielha només es diu missa en aquesta llengua un cop per setmana.

Hispanització i interferència lingüística[modifica | modifica el codi]

En raó de la seva pertinença a l'Estat espanyol, l'aranès és sotmès a influències pesants alhora de la llengua catalana (catalanismes d'una certa antiguitat com capelhan per "caperan", creu per crotz, airèva per eiretèra, o més recents com castelhan per castelan...) i després castellana (catanyol).[5]

L'aranès ha incorporat en aquestes darreres dècades, tot sovint via els mitjans de comunicació, una allau de neologismes "hispànics" gens recomanables al seu vocabulari usual com:

abantes (per abans), actuar (per agir), allau per lau, laveg/laueg, lauet, amelha per amètla, arregrair per (ar)regraciar, (ar)remerciar, mercejar, casualitat (per ) per azard, escadença, cita per citacion, coche per carri, veitura, cuedar per sonhar, suenhar, prene cura, curar en sentit de guarir, des de per dempús de; de .... estant (locatiu) ; a partir de, a compdar de, de... ençà (temporal), después per dempús, destin (en sentit de destinacion), documentau (per documentari), empresa (per entrepresa),escuélher per trigar/causir, estrelha per estel, estela, evolucionar per evoluir, evoluar, foment (per sostien), gestionar per gerir, hasta per "enquia; quitament; tanben, a mès, hè(r) gràcia per hè(r) gau, herramenta per airina, hita per hèta (cat. 'feta'. 'fita' és un molló), impartir (per hè(r)), increment (per aumentacion), inici (per començament, començança), "iniciar (en sentit de començar, entamenar), laborau per professionau, lauaderia per lauaria, marc per quadre, matrícula (per inscripcion), nautada per hauçada, hautor, "non... senon..." per non... mès, oficina (per burèu, ofici), otèl per ostalaria/ostaleria, pernil per camalhon, plantejar per propausar, pòble per vilatge, pregunta per demanda, question, preguntar per deman(d)ar, qüestionar, interrogar, quedar (per estar, restar), reflexionar per perpensar, calcular, chifrar, rèpte per desafiament, desfís, resèrva per reservacion, se somar (per s'ahíger), sollicitud (per demanda si bé és un terme panromànic), subralhar per sotalinhar, ubicacion per localizacion, situacion, posicion, talhèr per obrador/obrader, tram per tròç, partida, segment', vasso (per veire o gòt), etc.

És lamentable que no se cerqui concordança i harmonització amb el gascó i la resta de l'occità.

També cal notar la remuntada d'accent incorrecta que calca el català o l'espanyol: *íntim per intim*tècnica per tecnica, *fòssil per fossil*mamífer per mamifèr, excellentíssim per excellentissim, etc; la confusió entre el grafema i la grafia occitana i catalana O / U ([u] i [ü] respectivament en occità) : *coltura (*[kultüra] o *[kultura]) en comptes de cultura (*[kültüra]), cors (*[kürs]) en lloc de [kurs], *dubte per dobte ([dutte])...

Cada cop és més notable la introducció del present continu, inexistent en gascó, en comptes del present d'indicatiu (introduït en castellà i català usat abusivament per influència de l'anglès). Aquest ús afavoreix l'empre de construccions aspectuals amb gerundi estranyes a l'occità : "se va *entregant", "va recorrent" o "va *quedant", o, per hipercorrecció l'ús erroni impropi de l'estructura en tot + verb a l'infinitiu equivalent al català tot + gerundi, que indica solament simultaneïtat (cat. TOT + gerundi). També cal esmentar l'ús totalment nou de la tercera persona de respecte en lloc de la segona de plural.

També s'ha creat calcs grossers com "*prebotjar" (de 'pre+botjar', partint de 'botjar' = moure), que pren el sentit del mot català "promoure", i també es fa sinònim de "provocar", quan en aranès el mot autèntic és "promòir" (o gascó "promàver") i "provocar" (mot panromànic), auviatge per patrimòni (hipercorrecció: auviatge = possessions o heretats urbanes; casa amb les seves dependències: borda, corral, estable, etc), *conhidança per hidança o confiança, *encastre per quadre ('encastre' pres dels diccionaris oc/fr és el fr. 'Cadre' d'una finestra), *propèr per pròishe (gascó) o pròche (lengadocian), *trimesader per trimèstre*pròplèu per venent...

O s'atribueix sentits i girs fins ara inexistents a mots per equivalència : de demorar ('esperar'), se'n fa l'equivalent del castellà quedar en els seus usos figurats (demoram ara vòsta dispausicion).

Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep un llau de gal·licismes (que també afecten l'aranèss: apuprètz mès o mens, caièr quasèrn, cimentur paredèr, piri mas pejor, mès dolent, sanglièr singlar, totafèt complètaments, etc), i l'occità de les Valls Occitanes (estat italià) que rep una munió d'italianismes.

Hi ha casos en què el manlleu és necessari o indispensable: nuança (del francès) o matís (de l'espanyol), amb preferència pel primer, havent passat dins pràcticament totes les llengües d’Europa, fins en rus i tot.

Alguns termes aranesos han caigut en desús com auents o noeme, en benefici de les formes generals gascones deseme o noveme.

Expressió de l'hora en aranès[modifica | modifica el codi]

Era hèsta que comence tàs quate, o al nord, Era hèsta que comence a quate ores.

Llei del 2010[modifica | modifica el codi]

El 2010, el Parlament de Catalunya féu un pas endavant en el reconeixement i la protecció de l'occità, llengua de comunicació pròpia de l'Aran, a Catalunya amb l'aprovació de la llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. El sentit d'aquesta intervenció legislativa fou coherent amb els valors i els objectius de defensa de la pluralitat de llengües que han inspirat la política lingüística catalana. Alhora, mitjançant la promoció d'aquests mateixos valors i objectius en els àmbits espanyol i europeu, el Parlament vol contribuir a la salvaguarda i la difusió del patrimoni lingüístic occità compartit amb altres territoris.[6]

El Govern espanyol, concretament per impuls del Partit Popular i Ciutadans, es va oposar a la preferència donada a l'aranès per aquesta llei recorrent als articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 per a presentar un recurs al Tribunal Constitucional d'Espanya, que l'admeté a tràmit.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilaweb, El Parlament aprova la llei de l'occità 22 de setembre del 2010
  2. Llei de l'occità, aranès a Aran a El Segre, 23 de setembre del 2010
  3. 3,0 3,1 Cens lingüístic de l'aranès de 2001 (català)
  4. «L’occità aranès a la Vall d’Aran i a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  5. Discorsi d'entrada ena Acadèmia - Discors d'entrada der excellentíssim (sic) Sr. Jusèp Loís Sans, Vielha, 2015 http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2016/10/Discorsi-dentrada-definitiu.pdf.
  6. «LLEI 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 29-10-2010. [Consulta: 28 gener del 2017].
  7. «El Tribunal Constitucional admite a trámite el recurso contra la ley del aranés». El País, 19-09-2011 [Consulta: 24 octubre 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • L'aranés e l'occitan general: Quatre estudis, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. ISBN 978-84-393-8245-4 (occità)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en occità
de la Viquipèdia