Loís Alibèrt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLoís Alibèrt
Luis Alibert.jpg
Nom original Louis Alibert
Dades biogràfiques
Naixement 12 d'octubre de 1884
Bram
Mort 16 d'abril de 1959 (74 anys)
Montpeller
Activitat professional
Ocupació Lingüista i novel·lista
Llengua occità
Obra
Obres destacades Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
Altres dades
Partit polític Action Française
Modifica dades a Wikidata

Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità. Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Antonin Perbosc i Prospèr Estieu. Fou secretari general de la Societat d'Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1935 l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya li publicà a Barcelona la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans.[1]

Així establia la norma clàssica occitana que avui és el sistema normatiu més general de l'occità. Fou "col·laborador" del règim Pétainista i va ser condemnat per la justícia francesa juntament amb sa muller després de l'alliberament de França. Emprengué el camí cap a la creació d'una llengua literària comuna, assolida parcialment, després de la Segona Guerra Mundial, pel nou Institut d'Estudis Occitans, continuador de la Societat. Consagrà la maduresa a aplegar materials per a un diccionari occità, destinat a posar fi a la fragmentació dialectal escrita i a la francesització del vocabulari, de l'ortografia i de la sintaxi. Morí abans d'acabar aquella obra, que fou publicada pòstumament (Dictionnaire occitan-français, 1965).

Segons Joan Coromines : «La Gramàtica occitana segons els parlars llenguadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària avui mateix. Fou escrita pel farmacèutic i lingüista audenc Loís Alibèrt, admirador de la tasca duta a terme per Pompeu Fabra».

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços[modifica]