Prospèr Estieu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Prosper Jean Vincent Estieu  7 juliol 1860 Fendelha (França) | ||
| Mort | 11 desembre 1939 (79 anys) Pàmies (França) | ||
Syndic de la maintenance félibréenne du Languedoc (fr)  | |||
| 1903 – 1905 ← Hippolyte Messine – Joan Fornèl (oc) → | |||
 Majoral del Felibritge | |||
| 1900 – 1937 ← Alexandre Langlade | |||
| Dades personals | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Cultura occitana | ||
| Ocupació | poeta, mestre d'escola rural | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Felibritge i occitanisme | ||
| Nom de ploma | Prosper l’Été Jean d’Occitanie La Cigala de l’Ort Jan Cigalo Prosper l’Estiu Jan d’Oc Jan de La Ròca Jean Trouvère | ||
| Participà en | |||
| 1927 | Collègi d'Occitània (oc) | ||
| 1924 | Los Grilhs del Lauragués (oc) | ||
| 1919 | Escòla occitana | ||
| 1894 | Escolo de Mount-Segur (oc) | ||
| 1892 | Escòla mondina (oc) | ||
| 1892 | Escòla audenca (oc) | ||
| norma clàssica de l'occità | |||
| Le Lauragais (en) |
|||
| Premis | |||
Signatura  | |||
  | |||
Prospèr Estieu (Fendelha, Aude, 7 de juliol de 1860 - Pàmies, Arieja, 11 de desembre de 1939) és un personatge d'importància cabdal pel que fa a la recuperació de la grafia occitana moderna. Va ser escriptor, periodista i sobretot poeta a més d'exercir en una escola primària. Fou a partir dels seus escrits i dels d'Antonin Perbòsc que es van bastir els fonaments de la grafia elaborada i divulgada després per Loís Alibèrt.
Biografia
[modifica]Prospèr Estieu va nàixer a Fendelha el 1860 en una família pagesa de l'Aude. Va estudiar a l'institut de Castèlnòu d'Arri i va ingressar després al petit seminari de Carcassona i finalment a l'Escola Normal d'aquella ciutat. De jove va fundar una revista de poesia moderna amb col·laboració del seu amic August Fourès. Començà a treballar com a professor a partir de 1879. El 1892 va crear l'Escòla Audenca a Carcassona. També va ser fundador de la revista Montségur i el 1905 de la revista Occitània amb el català Josep Aladern. Es va jubilar a Castèlnòu d'Arri el 1923 on va crear els Grilhs del Lauragués. Entre les seues altres contribucions a la causa occitana convé esmentar la creació del Coletge d'Occitania el 1927.
Obres
[modifica]- Lou Terradou, Sounets langodoucians (1895)
- Bordons pagans (1899)
- Bordons Biblics
- Flors d'Occitania (1906)
- La Canson Occitana (1908)
- Lo Romancero Occitan (1912)
- Lo Flahut Occitan (1926)
- Las Oras Cantairas (1931)