Bram

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBram
Blason ville fr Bram (Aude).svg
BramrRetirada.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Bram OSM 01.png Modifica el valor a Wikidata
 43° 14′ 34″ N, 2° 06′ 53″ E / 43.2428°N,2.1147°E / 43.2428; 2.1147Coord.: 43° 14′ 34″ N, 2° 06′ 53″ E / 43.2428°N,2.1147°E / 43.2428; 2.1147
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentAude
DistricteDistricte de Carcassona
CantóCantó de Fanjaus Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total3.204 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat180,81 hab/km²
Geografia
Superfície17,72 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud119 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal11150 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webvilledebram.fr Modifica el valor a Wikidata

Bram és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

El 1939 s'hi instal·là un camp de concentració per als refugiats republicans de la guerra civil espanyola, organitzat en nou grans grups de barraques, on foren internats de trenta mil a quaranta mil homes, civils i militars (vegeu La Retirada).[1]

Història[modifica]

Antiguitat[modifica]

El vicus Eburomagus és conegut des del S. IV, i apareix amb aquest nom a la taula de Peutinger.[2] El poble era un important mercat de vins situat en una cruïlla de la ruta Aquitània. Les excavacions han revelar l'existència d'un teatre.[3]

L'any 333, l'Itinerarium Burdigalense, l'esmenta com a punt d'aturada amb la denominació de Vicus Hebromago.

Edat Mitjana[modifica]

Durant la croada albigesa, l'exèrcit creuat dirigit per Simon de Montfort va assetja i prendre Carcassona el 1209 i va castigar les pràctiques herètiques del Catarisme. Poc després, a principis de 1210, el Host croat va assaltar la petita ciutat de Bram que es va negar a obrir les seves portes. Simó de Montfort va ordenar arrencar els nassos i els ulls dels supervivents, com a represàlia. Només un se'n lliurarà del càstig per a fer de guia per als altres.[4]

El centre del poble es va desenvolupar sobre un pla de carrers concèntrics al voltant del castell de mota. Posteriorment, el castell es va traslladar fora del poble, alliberant la plaça central.

Època contemporània[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, es va establir un camp d'internament, conegut com "camp de Pigné", a la zona fronterera entre els municipis de Bram i Mont-real, prop de la línia de ferrocarril que anava aLavelanet. Actiu del 1939 al 1941, hi van ser internades entre 15.000 i 18.000 persones,[5] principalment exiliats espanyols de la Retirada.[6]

Patrimoni cultural[modifica]

  • Església de Sant Julien: església construïda al segle xiv. L'absis i el campanar estan catalogats com a monument històric.

Referències[modifica]

  1. «Bram - Exili republicà i literatura catalana». [Consulta: 25 abril 2021].
  2. Gayraud, Michel «L'inscription de Bram (Aude) et les toponymes Eburomagus, Hebromagus, Cobiomagus, en Gaule méridionale». Revue archéologique de Narbonnaise, 3, 1, 1970, pàg. 103–114. DOI: 10.3406/ran.1970.916.
  3. Pérouse de Montclos, Jean-Marie,.. Le patrimoine en Normandie. París: Éd. Place des Victoires, DL 2013, cop. 2013. ISBN 978-2-8099-1056-8. 
  4. Brun, Daniel, .... Les mystères cathares : la croisade contre les Albigeois, l'épopée des comtes de Toulouse, les derniers feux de l'hérésie, les procès inquisitoriaux du Languedoc à l'Espagne. [Paris]: Éd. de la Seine, impr. 2005. ISBN 2-7434-3410-4. 
  5. «Camp-de-Bram-». [Consulta: 25 abril 2021].
  6. «Un mémorial, à Bram, pour les Républicains espagnols» (en francès). [Consulta: 25 abril 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bram