De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs . Queden 259 dies perquè s'acabi l'any .
Països Catalans
Resta del món
556 - Roma : Fou elegit papa Pelagi I Vigili I mort l'any anterior.[4] 1520 - Toledo : comença la Revolta dels Comuners en contra del govern de Carles I de Castella .1746 - La batalla de Culloden , xoc final entre jacobites i partidaris de la Casa de Hannover , resulta derrota jacobita del Regne Unit .[5] 1919 - Mohandas Gandhi anuncia un dia d'oració i dejuni en resposta a la Massacre d'Amritsar (Raj britànic ), desafiant l'imperi Britànic .1943 - El doctor Albert Hofmann descobreix els efectes psicodèlics de la droga LSD .1948 - Creació de l'OCDE .[6] 1947 - Bernard Baruch fa servir per primera vegada el terme Guerra freda Estats Units i la Unió Soviètica .[7] 1964 - The Rolling Stones publiquen el seu primer àlbum: The Rolling Stones .[8] 1972 - Centre espacial John F. Kennedy , (Merritt Island , Florida , EUA ) Va ser llançat l'Apollo 16 Lluna .[9] 1984 - El més gran comici per les eleccions directes per a president ocorre en São Paulo . Com a conseqüència, el règim militar augmenta la censura als mitjans de comunicació.1993 - Níger : Comença al mandat de Mahamane Ousmane 2003 -
Atenes , Grècia : s'hi signa el tractat pel qual Polònia , Hongria , la República Txeca , Eslovàquia , Eslovènia , Estònia , Letònia , Lituània , Malta i Xipre (la majoria dels quals formava part de l'antiga Europa de l'Est ) esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu, però sense vot), cosa que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004 .Estats Units : comença a publicar-se Runaways Marvel Comics , on es presenta el grup de superherois que dona nom a la sèrie.2004 - Madrid , Espanya : el Congrés dels Diputats elegeix José Luis Rodríguez Zapatero president del Govern d'Espanya .2007 - Blacksburg , Virgínia , Estats Units : hi ha la matança de Virgínia Tech ,[10] Països Catalans 1783 - Barcelona , (Catalunya , Espanya ): Santa Joaquima de Vedruna 1854 ).[11] 1860 - Sabadell : Joan Baptista Codina i Formosa 1923 ).[12] 1862 - Tortosa , Baix Ebre : Víctor Beltri i Roqueta 1935 ).1866 - Mataró (Maresme ): Felip Proubasta i Masferrer 1939 ).1888 - Sant Feliu de Guíxols : Edelmira Anglada Esteba 1938 ).[13] 1890 - Barcelona : Laura Albéniz Jordana 1944 ).[14] 1893 - Barcelona : Frederic Mompou compositor català (m. 1987 ).[15] 1914 - Barcelona : Mercè Llimona i Raymat [16] 1915 - Valls , Alt Camp : Francesc Gomà i Musté 1998 ).[17] 1945 - El Guinardó , Barcelona : Alegria Julià i Danés [18] 1958 - Barcelona : Xavier Sardà i Tàmaro 1969 - Barcelona ː Mireia Casas i Albiach [19] 1984 - Tamarit de Llitera : Janet Sanz Ajuntament de Barcelona .1986 - Vilafranca del Penedès : Anna Gual 1998 - Port de Sagunt , El Camp de Morvedre : Cintia Montagut Pérez [20] Resta del món 778 - Gironda (actual França ): Lluís I el Pietós rei d'Aquitània i emperador (m. 814 ).[21] 1660 - Killyleagh , County Down , Irlanda : Hans Sloane 1753 ).[22] 1646 - París (França ): Jules Hardouin Mansart 1708 ).[23] 1755 - París : Élisabeth Vigée Le Brun 1842 ).[24] 1784 - Tolosa de Llenguadoc : Émilie Bigottini 1858 ).[25] 1797 - Marsella (França): Adolphe Thiers 1877 )[26] 1838 - Ixelles (Flandes , Bèlgica ): Ernest Solvay 1922 ).[27] 1844 - París (França ): Anatole France Premi Nobel de Literatura .[28] 1852 - Londres ː Laura Theresa Alma-Tadema il·lustradora del Regne Unit (m. 1909 ).[29] 1885 - Budapest , Hongria : Leó Weiner 1960 ).[30] 1886 - Hamburg (Alemanya ): Ernst Thälmann ,Partit Comunista d'Alemanya (KPD) durant bona part de la República de Weimar (m. 1944 ).[6] 1889 - Walworth (Londres , Regne Unit ): Charles Chaplin actor , director , guionista i músic britànic.1896 - Moineşti (Bacau , Romania ): Tristan Tzara 1963 ).[31] 1911 - Viena : Françoise Brauner austríaca d'origen jueu que formà part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola (m. 2000 ).1912 - El Caire (Egipte ): Emond Jabès jueu conegut per ser una de les figures literàries més conegudes en llengua francesa després de la Segona Guerra Mundial (m. 1991 ).[31] 1917 - Berlín : Charlotte Salomon Auschwitz , 1943 ).[32] 1921 - Suïssa : Peter Ustinov actor de cinema britànic d'origen rus .1922 - Clapham Common (Anglaterra ): Kingsley Amis escriptor anglès que va destacar per les seves novel·les còmiques i les seves crítiques literàries (m. 1995 ).[33] 1924 - Cleveland (Ohio , EUA ): Henry Mancini músic compositor de bandes sonores (m. 1994 ).[34] 1927 -
1935 - Limlingerode, Magdeburg : Sarah Kirsch poeta alemanya (m. 2013 ).[36] 1940 - Copenhaguen (Dinamarca ): Margarida II de Dinamarca [37] 1943 - Dijon (França ): Jacques Sauvageot maig del 68 (m. 2017 )[38] 1947 - Harlem , Nova York (EUA ): Kareem Abdul-Jabbar [39] 1959 - L'Havana , Cuba : Emilio Aragón Álvarez Milikito ). President de la cadena de televisió La Sexta .1960 - Madrid , (Espanya ): Rafael Benítez Maudes 1972 - Montsó (Aragó ): Conxita Martínez tennista .[40] 1973 - Portoviejo , (Equador ): Teddy Cobeña ,expressionista figuratiu resident a Catalunya .Països Catalans
1897 - Barcelona: Jaume Pi i Sunyer metge català (n. 1851 ).[41] 1973 - Villarrubio , Tarancon , Conca (Espanya:) Nino Bravo 1944 ).[42] 1988 - Deià , Mallorca : Norman Yanikun 2001 - València : Josep Maria Simó Nogués 2008 - Barcelona , Barcelonès : Emili Giralt i Raventós IEC (n. 1927 ).[43] 2015 - Barcelona : Sofia Puche de Mendlewicz 1916 ).[44] 2018 - Barcelona : Rosa Queralt 1940 ).[45] Resta del món
1556 - Nàpols ː Giulia Gonzaga aristòcrata i intel·lectual italiana pròxima a la Reforma protestant (n. 1513 ).[46] 1689 - Londres , Anglaterra : Aphra Behn ,1640 ).1690 - Zwolle : Gesina ter Borch 1633 ).[47] 1788 - París : Georges-Louis Leclerc 1707 ).[48] 1828 - Bordeus , Gascunya : Francisco de Goya y Lucientes pintor espanyol.1850 - Londres : Marie Tussaud Madame Tussauds a la ciutat de Londres . (n. 1761 ).[49] 1859 - Canes , Provença , França : Alexis de Tocqueville ,1805 ).[50] 1879 - Nevers : Bernadeta Soubirous 1858 (n. 1844 ).[51] 1930 - Moquegua , Perú : José Carlos Mariátegui 1943 - Madrid , Espanya : Carlos Arniches Barreda valencià (n. 1866 ).1947 - Auschwitz , Polònia : Rudolf Höss nazi , primer comandant del camp d'extermini d'Auschwitz entre el maig 1940 i el novembre 1943. El Tribunal Suprem Nacional de Polònia el va condemnar a ser penjat a la forca, just al costat del crematori del camp d'Auschwitz (n. 1900 ).[52] 1950 - Saint-Quentin , França : Madeleine Zillhardt pintora , escriptora i decoradora francesa (n. 1863 ).[53] 1956 - Rosario , Santa Fe , Argentina : Alcides Greca escriptor , cineasta , jurista , professor , activista indigenista i polític argentí.1958 - Kensington i Chelsea , Londres , Regne Unit : Rosalind Franklin estructura de l'ADN en doble hèlix (n. 1920 ).[54] 1972 - Kamakura , Japó : Yasunari Kawabata premi Nobel de Literatura de l'any 1968 .[55] 1991 - Londres, Anglaterra : David Lean 1998 - Carhaix-Plouguer : Vefa de Bellaing bretona (n. 1909 ).[56] 2007 - Blacksburg (Virgínia) , EUA : Cho Seung-hui matança de Virgínia Tech .2009 - Santa Cruz de la Sierra : Eduardo Rózsa Flores 2018 - Rio de Janeiro : Dona Ivone Lara cantant i compositora brasilera (n. 1921 )[57] 2019 - Viena : Jörg Demus pianista austríac (n. 1928 ).[58] 2021 - Londres , Regne Unit ː Helen McCrory 1968 ).[59] Festes i commemoracions [ modifica ] Onomàstica : sants Toribi de Liébana , bisbe; Toribi d'Astorga , bisbe; Engràcia de Saragossa , verge i els Màrtirs de Saragossa ; Fructuós de Braga , bisbe; Magnus de les Òrcades , màrtir; Drogó de Sebourg , pastor eremita; Benet Josep Labre , Bernadeta Sobirós ; beats Contard d'Este , pel·legrí, Joaquim de Siena , servita; servent de Déu Ramon Strauch i Vidal , franciscà màrtir, bisbe de Vic.
↑ Puig i Moreno , Gentil. Art i Història al Pirineu.13es Trobades Culturals Pirinenques DOI 10.2436/15.8060.10.10 ISBN 978-99920-61-36-7 ↑ «‘125 anys del Cau Ferrat. La construcció d'un ideal (1894-2019)’ ». Museus de Sitges, 12-11-2019. [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ Tierz Grafià , Carme. «Sala Ampurdanesa / Teatre Guimerà. Descripció ». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes . Institut del Teatre (reconeixement ). [Consulta: 11 febrer 2022].↑ «PELAGIO I, papa in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2019-09-04. [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Battle of Culloden | English history » (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020]. ↑ 6,0 6,1 Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX ISBN 84-89784-57-4 ↑ «Cold War | Causes, Facts, & Summary » (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020]. ↑ «the Rolling Stones | Songs, Albums, Members, & Facts » (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020]. ↑ «Apollo | History, Missions, & Facts » (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020]. ↑ «Virginia Tech shooting | United States history » (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020]. ↑ «Joaquima de Vedruna i Vidal | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Joan Baptista Codina i Formosa | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Llista compositors ». Portal Sardanista. [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ Parcerisas , Pilar «L'estela d'un somni ». Emblecat. Revista de l'Associació Catalana
d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat,
Núm. 6 , 2017. ISSN : 2014-5675 ISSN 2014-5675 .↑ «Frederic Mompou i Dencausse | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Merce Llimona, il·lustradora. Biografia ». Bibi Escales Llimona. [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ «Francesc Gomà i Musté | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Alegria Julià. Biografia ». AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ «Mireia Casas Albiach | enciclopedia.cat ». [Consulta: 28 juliol 2022]. ↑ «CINTIA: Cintia Montagut Pérez (Defensa) ». aupaAthletic.com. [Consulta: 22 febrer 2023]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Ier le Pieux ou Louis Ier le Débonnaire » (en francès). [Consulta: 24 abril 2020].↑ «Sir Hans Sloane, Baronet | British physician » (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Hardouin- Mansart souvent appelé Mansart » (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].↑ Ferrer Valero , Sandra. «La retratista, Élisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842) ». Mujeres en la historia, 27-04-2011. [Consulta: 30 març 2020].↑ «Emilie Bigottini » (en francès). Les étoiles de l'Opéra de Paris. [Consulta: 8 febrer 2023]. ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX ISBN 84-460-1848-9 ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay » (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].↑ «Anatole France » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ Ferrer Valero , Sandra. «El hogar hecho arte, Laura Alma-Tadema (1852-1909) ». Mujeres en la historia. [Consulta: 17 febrer 2022].↑ «Leó Weiner (1885-1960) » (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ 31,0 31,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle. ISBN 2-85229-147-9 ↑ Felstiner , Mary Lowenthal. «Charlotte Salomon ». Jewish Women's Archive. [Consulta: 18 abril 2020].↑ Universalis, Encyclopaedia. . Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis). ISBN 2-85229-136-3 ↑ «Enrico Mancini | American composer » (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020]. ↑ «Benedetto XVI papa nell'Enciclopedia Treccani » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-23. [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Sarah Kirsch ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019]. ↑ «Margrethe II | queen of Denmark » (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ Pennitier , Claude. «Sauvageot,Jacques » (en francès). Le Maitron, 17-04-2019. [Consulta: abril 2020].↑ «Kareem Abdul-Jabbar | Biography, Statistics, & Facts » (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Conchita Martínez Bernat | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 13 febrer 2022]. ↑ «Jaume Pi i Sunyer | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Nino Bravo | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Emili Giralt i Raventós | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ Farré , Miquel. «Sofia Puche, pianista i mestra generosa ». Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 18 abril 2020].↑ «Mor la crítica d'art Rosa Queralt ». La Vanguardia ↑ «Giulia Gonzaga Behind the Italian Reformation ». Christian Library. [Consulta: 25 febrer 2021]. ↑ Bleyerveld , Yvonne. «Borch, Gesina ter (1631-1690) » (en neerlandès). DVN: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland. Huygens, 17-09-2019. [Consulta: 18 abril 2020].↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Louis Leclerc comte de Buffon » (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].↑ «Marie Tussaud » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles Alexis Henri Clérel de Tocqueville » (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].↑ «Bernadeta Soubirous | enciclopedia.cat ». [Consulta: 17 novembre 2023]. ↑ «Rudolf Franz Hoss | Biography, Auschwitz, & Execution » (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Madeleine Zillhardt (1863-1950) ». [Consulta: 30 abril 2020]. ↑ «Rosalind Franklin | Biography, Facts, & DNA » (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1968 » (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020]. ↑ Ebauche d'un Dictionnaire Biographique du Mouvement Breton (1790-2000) ↑ «Dona Ivone Lara ». Mozaart. [Consulta: abril 2020]. ↑ «Jörg Demus | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 19 abril 2020]. ↑ À.G . «Mor Helen McCrory, la poderosa tieta Polly de 'Peaky Blinders' ». Ara, 16-04-2021. [Consulta: 17 abril 2021].
